Sistemes conceptuals

Classificar els continguts de les matèries en conceptes, procediments i actituds, valors i normes ha estat una estratègia habitual en els currículums. En els llibres de text, però, considerem que els procediments que formen part dels continguts queden reflectits en les activitats

proposades o resoltes, com també passa amb les accions relacionades amb les opinions i valoracions, que demanen un procés actiu d’anàlisi crítica i reflexió del lector.

En aquest cas, el que volem és representar els continguts del llibre de text, establint ena estructura explicativa que podem relacionar amb la seva comprensió i adquisició.

L’instrument d’anàlisi que usem ens haurà de permetre determinar quins conceptes apareixen en el llibre de text, i com aquests es relacionen entre ells, formant una estructura que l’alumne haurà de comprendre i aprendre. Per tant la determinació del sistema conceptual implica la identificació dels conceptes presents, i de les relacions entre aquests conceptes.

El mapa conceptual pot ser considerat com una representació visual de la jerarquia i les relacions entre conceptes, i pot servir com a mediador traduint el text linial a una estructura jeràrquica, emfatitzant, seguint la teoria de Novak, el paper central dels conceptes en el procés d’aprenentatge (González, Ibáñez, Casalí, López i Novak, 2000).

Entenem concepte, segons la definició de Novak i Gowin (1988), com les imatges mentals que provoquen en nosaltres les paraules o signes mitjançant els quals expressem regularitats.

Segons Bruner, Goodnow i Austin (1956), els conceptes serveixen bàsicament per:

 Reduir la complexitat de l’entorn

 Identificar els objectes que hi ha al món

 Reduir la necessitat d’un aprenentatge constant

 Proporcionar una orientació a l’activitat experimental

 Ordenar i relacionar classes de fets

Per tant, doncs, un concepte és una entitat: una representació mental, una construcció simbòlica, que tendeix a assolir l’essència dels objectes anant més enllà de les experiències i amb una tendència clara a agrupar-los.

Malgrat que és clar que un símbol o una paraula no genera en els individus la mateixa representació mental, en aquest cas ens limitem a discriminar què és (i què no és) un concepte, i creiem que en aquest sentit hi haurà un consens, que en tot cas haurem de veure en la validació de l’instrument d’anàlisi.

Una de les propostes de representació de sistemes conceptuals és la proposada per Thagard (1992), que estableix la identificació dels conceptes (noms dins d’una el·lipse), i de les relacions que s’estableixen entre ells entre cinc categories possibles (rectes i fletxes que els relacionen).

La selecció d’aquest instrument de recollida de dades, més enllà de la representació visual, es deu a l’acotació de les relacions possibles a cinc: relació de part, de classe, de propietat, de regla i d’exemple. A diferència dels mapes conceptuals, en els quals el connector s’estableix sense cap delimitació, la proposta de Thagard ens permet establir les característiques d’un sistema conceptual segons el tipus de relació que predomina, que Thagard associa a una intencionalitat determinada (Thagard, 1992).

Els mapes de Thagard corresponents a un capítol, i posteriorment, el mapa que representa l’estructura conceptual d’un llibre de text complet, constitueixen estructures molt complexes, i

el seu estudi es simplifica i es sistematitza en acotar el nombre de relacions possibles entre els conceptes, i ens permet identificar de forma més clara quina orientació explicativa presenten els sistemes conceptuals.

Una vegada identificats els conceptes, cal identificar el tipus de relació que hi ha entre ells.

Aquestes relacions es reconstrueixen visualment en un mapa de Thagard, que ens permet anar més enllà dels conceptes presents: es poden delimitar les relacions entre conceptes, estudiar la presència de conceptes que queden desconnectats de la resta del mapa, la quantitat de relacions i de conceptes i la seva organització interna, etc.

En la taula 3.1 presentem les cinc relacions, la seva descripció i la seva representació en un sistema conceptual.

Nom Tipus de relació Representació

Classe Permeten jerarquies. Indiquen que un concepte és un “tipus de…”.

Es representa mitjançant línies rectes que s’assenyalen amb una C.

Exemple Indiquen que un objecte particular és un exemple d’un concepte

Es representa mitjançant línies rectes que s’assenyalen amb una E.

Regla Expressen les relacions generals, però no universals, entre conceptes

Són línies rectes acabades en punta de fletxa, que s’assenyalen amb una R.

Propietat Indiquen que un objecte té una determinada propietat

Es representa mitjançant línies rectes acabades en fletxa i s’assenyalen amb Pr.

Part Indiquen que alguna cosa està formada de parts, permeten jerarquies

Es representa mitjançant línies rectes que s’assenyalen amb una P.

Per mostrar l’aplicació de la proposta de Thagard per a la construcció dels mapes conceptuals, en primer lloc mostrem exemples de cada tipus de relació, i la seva representació, i a continuació, en un petit text, identifiquem els conceptes presents, les relacions entre ells, i construïm el mapa corresponent.

En la taula 3.2, per a cada tipus de relació, presentem la transcripció d’un fragment de llibre de text en el qual s’identifiquen dos conceptes, i la seva representació. No discutim la pertinença al tipus de relació, ja que en aquest cas hem escollit fragments en que la relació és especialment clara. A continuació, en l’anàlisi del text, i després al llarg de tot el document, mostrarem discussions del tipus de relació, quan sigui necessari.

Taula 3.2 Descripció i representació de les relacions en un mapa de Thagard

Nom Exemple Representació de l’exemple

Taula 3.3: Exemple de les relacions en els mapes de Thagard

Una vegada conegudes les relacions possibles, s’aplica aquest instrument a un text, en el qual apareixeran diversos conceptes, amb diferents tipus de relacions.

A continuació es proposa un exemple senzill, inclòs en un dels llibres de text que conformen la mostra d’aquesta investigació:

A continuació es subratllen, en el text, els conceptes presents:

La solubilitat d’una substància pura en un dissolvent determinat és una propietat característica i depèn de la temperatura. Per a la majoria de les substàncies sòlides, la solubilitat en l’aigua augmenta amb la temperatura. En canvi, en els gasos, la solubilitat disminueix quan la temperatura augmenta.

En aquest fragment trobem una mostra de diferents tipus de relacions. Pel que fa al concepte de substància, es fa referència a dos tipus: substàncies pures i substàncies sòlides, i a la solubilitat com una propietat de les substàncies. Clarament hi ha una relació entre la solubilitat i la temperatura: una relació de regla.

A la figura 3.3 representem el mapa de Thagard per a aquest fragment:

Figura 3.3: Exemple d’aplicació dels mapes de Thagard

Hem vist els conceptes presents i com es relacionen. Constatem que no apareix cap concepte aïllat de la resta, i que en aquest fragment apareixen un gran nombre de relacions: de part, de classe, de propietat i de regla.

Pel que fa a la validació de l’instrument, aquest s’aplica segons la proposta de Thagard (1992), i per tant podríem considerar que està validat, però ens ha semblat important verificar que hi ha un consens en la identificació dels conceptes presents en el text.

solubilitat Pr substància

temperatura R

dissolvent R

gas

sòlida C

pura R C

C

R R

R R aigua

En la validació, feta per tres investigadors, hem vist que hi havia coincidència en poc més de la meitat dels conceptes identificats. En una mirada a fons amb aquests investigadors que han col·laborat en la validació de l’instrument, ens hem adonat que la paraula concepte era molt genèrica, i que com a mínim podíem definir tres nivells: conceptes, conceptes científics i conceptes químics. Des d’aquest punt de vista ens hem centrat en els conceptes químics, on hi havia coincidència total. Pel que fa a la resta de conceptes, en el moment d’assenyalar-los, havíem tingut en compte els que consideràvem necessaris per a comprendre els conceptes químics. Davant l’evident falta de consens amb aquest criteri, decidim tenir en compte tots els conceptes científics.

Pensem que aquesta consideració és suficient per validar aquest instrument de recollida de dades.