La problemàtica exposada entorn als llibres de text posa de manifest que aquest, com a objecte necessari en el context escolar, no sempre és capaç de complir la seva funció. Així mateix, també hem vist com la investigació (tant general com específica) ha dedicat poca atenció a les problemàtiques relacionades amb els llibres de text. Per tant ens trobem davant d’un objecte d’estudi amb diverses problemàtiques associades susceptibles de ser estudiades, en les quals haurem d’anar concretant aquells aspectes en els que, des del nostre punt de vista, pot ser més interessant aprofundir.
El llibre és l’objecte central al voltant del qual s’estenen les problemàtiques que ja hem exposat. Pensem que el llibre de text ha de ser el punt de partida a partir del qual començar
una reflexió rigorosa al voltant del seu disseny i la seva posterior aplicació al context educatiu, una discussió que ens hauria de portar, en primer lloc, a disposar d’elements que ens donin una visió crítica dels llibres de text dels que es disposen actualment, i a partir d’aquesta informació abordar tot el cicle del llibre de text. Creiem que té poc sentit discutir el disseny d’un llibre o el seu ús sense haver reflexionat prèviament sobre les característiques que tenen.
Per tant centrarem la investigació en el llibre de text com a objecte didàctic i aprofundirem en les seves característiques i la situació actual en que es troba.
Centrar-nos en l’estudi del llibre de text ens permet estudiar la proposta que presenta el llibre de text, com a materialització del discurs didàctic. Ens sembla que aquest és, necessàriament, el punt de partida que ens haurà de permetre, en estudis posteriors, abordar la resta de problemàtiques al voltant del llibre de text.
Estudiant els antecedents pel que fa als llibres de text, també trobem un gran ventall de focus d’interès i metodologies d’investigació, i per tant és necessari que focalitzem encara més en l’aspecte que ens interessa investigar entorn al llibre de text i les seves característiques.
De la gran quantitat de propòsits que, simultàniament, compleix un llibre de text, des de la nostra perspectiva, el seu paper com a recurs didàctic hauria de ser el més important. En aquest sentit, el llibre de text pretén promoure la millor manera de regular la pràctica escolar (Moray, 2010), és a dir, proposa una seqüència que inclou un conjunt de continguts que, en principi, s’estructuren amb la intenció que aquests siguin apresos, és a dir, amb una intenció didàctica.
Aquest és un aspecte que, en general, no s’ha abordat de forma exhaustiva en les investigacions que hem revisat en el context de la Didàctica de les Ciències Experimentals, i constituirà, per tant, la pregunta central d’aquesta investigació:
¿Quin estil didàctic presenten els textos per a l’ensenyament – aprenentatge de la Química?
Derivat de la pregunta formulada, l’objectiu general de la investigació serà identificar i caracteritzar els estils didàctics dels llibres de text de Química.
Quan ens referim a estil didàctic, en el seu sentit més ampli, ens referim a la forma en la qual un recurs aborda el procés d’ensenyament – aprenentatge, i com relaciona els mètodes i procediments pedagògics i científics amb el subjecte que aprèn (Celis, 1997). Aquest terme s’ha aplicat amb anterioritat a l’estudi de llibres de text de ciències (Izquierdo, 2005) considerant que l’estil didàctic d’un llibre de text és proporcionat per l’autor, que mostra preferència per un tipus de narrativa que correlaciona un model de ciència, de lector i d’intervenció docent.
Sabem que els llibres de text són hereus d’una tradició molt continuista, i en treballs anteriors centrats en l’anàlisi de llibres de text hem comprovat com els estils didàctics, amb petits matisos, es van mantenint al llarg del temps malgrat els canvis de currículum i les innovacions didàctiques. En aquests treballs hem anat desenvolupant una metodologia d’anàlisi de llibres de text que, fins ara, ha donat bons resultats en la caracterització de diversos aspectes dels llibres de text (Marzàbal, 2008), i ens sembla que aquesta metodologia, aplicada de forma sistemàtica a una mostra de llibres de text, encara ens ha de donar molta informació.
Per tal d’arribar a precisar els objectius d’aquesta investigació, cal que comencem a concretar quins aspectes del llibre de text són rellevants a l’hora d’abordar la qüestió que constitueix l’eix central d’aquesta recerca, és a dir, com podem caracteritzar l’estil didàctic que té un llibre de text.
Quan ens referim a estil didàctic, el nostre centre d’interès s’enfoca a la proposta que presenta el llibre de text, partint de la base que el text escolar és una eina útil que facilitaria el procés d’ensenyament i aprenentatge (Moray, 2010), i que s’usa com una font informativa mitjançant la lectura directa, i en relació amb altres activitats d’aprenentatge com preguntes, problemes i treballs pràctics (Solaz – Portolés, 2009).
L’estudi d’aquesta proposta didàctica ha de tenir en compte diversos aspectes continguts en el llibre de text, tant aquells que són explícits com els implícits, per tal de caracteritzar de la forma més completa possible el seu estil didàctic, considerant que els models d’anàlisi globals s’han considerat rellevants en la literatura.
El llibre de text proposa una sèrie de continguts, que es presenten d’una determinada manera, per a ser apresos.
Respecte a aquests continguts, en primer lloc ens interessa identificar de quins continguts es tracta, i en segon lloc com s’aborden. Aquests es desenvolupen mitjançant diversos modes comunicatius, que habitualment es restringeixen al mode textual y visual, per a l’adquisició d’aquests continguts, i posteriorment per a la seva aplicació a situacions diverses, seguint una seqüència didàctica que es materialitza en el llibre de text.
Per tal d’estructurar l’estudi dels diversos elements, tindrem en compte, en primer lloc, quins són els continguts que presenta el llibre de text.
La primera pregunta de recerca és:
¿Quins continguts presenten els llibres de text, i com els estructuren els seus autors?
El nostre objectiu no és fer una llista dels continguts observats, sinó identificar la xarxa conceptual que formen aquests continguts. La naturalesa de les relacions que s’estableixen entre els continguts en el llibre de text, haurà de ser estudiada primer a nivell local, a l’interior dels capítols, i posteriorment a nivell global, buscant connectors entre els capítols que donin sentit a la Química com un cos de coneixement.
L’organització dels continguts, i els tipus de relacions que s’estableixen entre ells, evidencien el propòsit del lector (documentar, informar, argumentar o explicar), i constitueixen un indicador de les possibilitats de comprensió, i per tant d’aprenentatge, dels lectors (Chambliss i Calfee, 1989).
Ens referim a l’estructura expositiva del text. L’estructura expositiva incideix en com el lector processa la informació, a través de tres nivells de representació de la memòria: la formulació superficial del text, la base de text, i el model situacional (Campanario i Otero, 2000). En la formulació superficial, el lector aporta els seus coneixements lèxics i sintàctics per a la identificació dels caràcters i el processament literal de la informació, però és en la base del
text que el lector captura el seu significat, a través de la relació en diversos subnivells:
microestructura, macroestructura i superestructura (Van Dijk, 1996). Aquestes estructures, progressivament més complexes, construeixen la base del text. Els lectors identifiquen aquesta estructura i la utilitzen com a guia per a la memorització, per a localitzar la informació rellevant, i per aplicar-la (Brincones i Otero, 1994).
Per tal de caracteritzar els continguts que apareixen en els llibres de text considerem els models de l’autor pel que fa a la naturalesa del coneixement i el seu ensenyament (Izquierdo, 2005), que conjuntament constitueixen criteris de l’autor per a seleccionar i presentar els continguts d’una determinada manera, construint la narrativa experimental pròpia del text escolar.
Aquest objectiu es concreta en uns de més específics que són:
Determinar quins continguts apareixen en el llibre de text, i quines relacions s’estableixen entre ells, tant a l’interior dels capítols com en el conjunt del text.
Identificar l’estructura expositiva dels llibres de text.
Caracteritzar la incidència de la organització dels continguts en el seu aprenentatge, en termes de la seva comprensió.
Aquests continguts als que ens haurem referit, es comuniquen a través de text, imatges i activitats, que es van desenvolupant de forma seqüencial seguint la proposta didàctica de l’autor.
La segona pregunta de recerca és:
¿Com es materialitza la Química Escolar mitjançant els diversos modes semiòtics?
El text escolar és un instrument multimodal en el qual els modes semiòtics que esperem trobar són dos: el mode textual y el visual, tenint en compte el text, les inscripcions i les activitats que proposa el text escolar. Aquesta classificació segueix la proposta de Kress, Jewitt, Ogborn i Tsatsarelis (2001) segons la qual cadascun dels modes semiòtics té una funció especialitzada dins del context, i que per a nosaltres és una funció didàctica.
En un text escolar, els continguts es comuniquen mitjançant diversos modes semiòtics, que segons Lemke (1998) proporcionen informació independent, que posteriorment s’integra per a la construcció del significat.
L’objectiu serà caracteritzar, de forma anàloga, quina és la funció que realitza cadascun dels modes semiòtics, i a continuació la seva integració per a la construcció global del significat.
Aquest objectiu es concreta en uns de més específics que són:
Identificar, en cadascun dels modes semiòtics, la funció didàctica que realitza, en termes de què aporta a la comunicació de la informació continguda en el llibre de text, i com es realitza aquesta comunicació.
Caracteritzar les estratègies que mostra el text per a la seqüenciació i connexió entre els diversos modes semiòtics en la seva integració, per a la construcció global del significat.
Per a ser apresos, els diversos llenguatges s’hauran d’anar integrant per formar unitats de significat (Márquez, 2001), que es van succeint seguint una intenció didàctica. Malgrat que no podem considerar que el llibre de text és autosuficient, i el considerem com un recurs que no pot substituir el professor sinó complementar-lo, pensem que el llibre de text conté una estructura que s’ha anat atomitzant per aproximar-se cada vegada més a l’estructura pròpia de l’ensenyament, amb apartats i subapartats que contenen text, imatges i activitats i que correspondrien a les accions a realitzar en una classe (Prat, 2000). Des d’aquest punt de vista el llibre de text contindria una proposta que s’aproxima a un cicle d’ensenyament.
La tercera pregunta de recerca és:
¿Es construeix en el llibre de text un cicle d’ensenyament? i si és així,
¿Quines són les seves característiques?
L’estudi independent del text, les imatges i les activitats, ens haurà de permetre reconstruir la proposta didàctica que presenta el text, al llarg de les diverses fases del cicle d’ensenyament.
L’estudi del cicle d’ensenyament es construeix a partir de diversos nivells d’anàlisi. En primer lloc, caldrà estudiar per separat els diversos modes comunicatius: textual y visual, i una vegada caracteritzats, reconstruir la seqüència didàctica. A l’interior d’aquesta seqüència, caldrà establir criteris per identificar les diverses fases del cicle d’aprenentatge, per poder-les caracteritzar en termes de la integració dels diversos modes comunicatius, i com aquests podrien incidir en l’aprenentatge.
Aquest objectiu es concreta en uns de més específics que són:
Definir criteris per a la seqüenciació dels diversos modes semiòtics, de forma integrada.
Identificar, en la seqüència didàctica, les diverses fases del cicle d’ensenyament.
Caracteritzar cadascuna de les fases del cicle d’ensenyament, relacionant els diversos modes semiòtics i les funcions específiques que realitzen, amb la funció didàctica de cadascuna de les fases en el context del cicle d’aprenentatge.
La visió conjunta d’aquests aspectes: els continguts en relació amb els models de l’autor i la seva organització interna, des de la seva comprensibilitat i des de la seva intenció retòrica; la comunicació d’aquests continguts mitjançant un discurs multimodal que considera el text i la imatge com a elements comunicatius, i que s’estructura en les diverses fases del cicle d’ensenyament, per tal que puguin ser apresos, constituirà la caracterització de l’estil didàctic, que correspon a l’objectiu central d’aquest treball de recerca. La caracterització de l’estil
didàctic ens permet una visió global del llibre de text en la qual considerem tant el text com les imatges en la part expositiva i en les activitats proposades, explorant les interrelacions que s’estableixen entre aquests elements.
En la figura 1.1 representem, de forma esquemàtica, els elements del llibre de text que s’exploren en aquest treball d’investigació.
Figura 1.1 Elements del llibre de text explorats en la investigació
realitat representada conceptualització de la realitat
intervenció didáctica proposada aigua
H2O
Les fórmules moleculars ens indiquen quins àtoms formen la molécula, i en quina proporció
Què vol dir que la fórmula molecular de l’aigua és H2O?