Anàlisi de sistemes conceptuals

Per a cadascun dels capítols, hem construït un mapa de Thagard que representa el sistema conceptual corresponent. A partir d’aquestes dades és que construïm, després de tot un procés d’interpretació de les dades, l’estructura conceptual de cadascun dels llibres de text.

En primer lloc, en la figura 3.9 representem de forma esquemàtica, aquest procés d’interpretació.

Figura 3.9 Estratègia d’anàlisi dels sistemes conceptuals

La construcció de l’estructura expositiva del llibre de text involucra el llibre de text complet, per tant cal elaborar un recorregut que permeti integrar la informació pròpia de cada capítol, per elaborar una visió global del llibre de text.

Els mapes de Thagard obtinguts, malgrat no ser excessivament complexos capítol a capítol, formen una estructura complexa quan s’uneixen per a representar el llibre complet. És per això que el primer pas de la interpretació és la simplificació dels sistemes conceptuals.

sistema conceptual (per capítols)

sistema conceptual simplificat (per capítols)

sistema conceptual global

estudi de les relacions de part i de regla

construcció de l'estructura expositiva

Per arribar al sistema conceptual simplificat s’identifiquen, en cadascun dels mapes, parts del sistema en els quals considerem que un conjunt de conceptes contribueixen a la caracterització d’una noció central, que anomenem nucli conceptual. El terme nucli conceptual ja ha sigut utilitzat amb anterioritat en investigacions en didàctica de les ciències (Pozo i Carretero, 1987; Perales, 1993; Marin, Jiménez i Benarroch, 1997).

Per exemple, en un dels capítols analitzats, aquesta és una part del sistema que s’obté:

Tota aquesta part del sistema queda només connectada a la resta per les relacions de regla amb els conceptes matèria, i reutilització. Considerem que tota aquesta part contribueix a la caracterització dels polímers a partir de relacions de classe, de propietat i una relació de regla, i la podem simplificar de la següent manera:

R

C

C

Pr

C C

polímers monòmers

termoplàstics termoestables

plàstics

fibra

aïllant

C C

material R

Figura 3.10 Exemple estrategia de simplificació: sistema conceptual R

reutilització

polímers material

R

R reutilització

Figura 3.11 Exemple estrategia de simplificació: sistema simplificat

Al representar el nucli conceptual en color gris, en comptes de blanc, mantenim l’evidència que aquesta part del sistema presentava un major desenvolupament, però amb aquesta estratègia de simplificació podem identificar més clarament l’esquelet del sistema conceptual, identificant els conceptes clau del capítol, i les relacions que s’estableixen entre ells.

Per a cadascun dels sistemes simplificats, estudiem el tipus de nuclis conceptuals que identifiquem, la seva posició en el sistema conceptual, i els connectors que presenta el nou sistema conceptual. En tots els casos explicitem els criteris utilitzats per a la identificació dels nuclis, per tal de donar evidències del procés d’anàlisi que seguim, i discutim la naturalesa dels nuclis conceptuals identificats.

A partir dels sistemes simplificats de cadascun dels capítols de llibre de text, es construeix el sistema conceptual global del llibre de text. Per a construir-lo, s’identifiquen els conceptes que actuen com a nexe d’unió entre els diversos capítols, i que són aquells que apareixen en més d’un capítol, i permeten establir una interconnexió entre ells.

Com a exemple, representem els extrems de dos sistemes conceptuals simplificats, que tenen el concepte d’àtom en comú, i a continuació la representació de la unió d’aquests dos

Figura 3.12 Exemple estratègia construcció sistema global: sistemes simplificats

Figura 3.13 Exemple estratègia construcció sistema global: connexió entre els sistemes

En aquest cas representem el concepte que constitueix el nexe amb fons negre, per tal d’identificar-los clarament en el sistema conceptual global.

Una vegada construït el sistema conceptual global, aconseguim representar visualment el sistema conceptual del llibre de text complet. En aquest sistema global explorem la cohesió, en termes de les interconnexions entre els capítols, i parts del sistema que puguin quedar desconnectats, la complexitat, tenint en compte el nombre de nodes i de relacionants, caracteritzem els nuclis conceptuals i la posició en la que es troben, i per últim la connectivitat, és a dir, el tipus de relacions que s’estableixen entre els nodes.

Una vegada analitzats els sistemes conceptuals globals dels tres llibres de text, la informació que fa referència a les relacions que connecten els conceptes i nuclis conceptuals es mostra insuficient: la major part de les relacions, en tots els casos, són de classe, de part i de regla.

Pel que fa a les relacions de classe i de part, indiquen una estructuració jeràrquica dels conceptes, mentre que les relacions de regla indiquen relacions ontològiques que contribueixen a la construcció del model científic (Izquierdo, 2005).

Pel que fa a les relacions de classe i de part, considerem que les relacions de classe són relacions horitzontals, en les quals s’estableixen tipologies o exemples d’una entitat que les engloba, mentre que les relacions de part són verticals, ja que van passant per nivells successius on cadascun engloba l’anterior. És per això que ens ha semblat més interessant estudiar les relacions de part, distingint entre els nivells macroscòpic, atòmic – molecular i subatòmic, per veure com s’estableixen les connexions entre els diferents nivells de representació, ja que la integració dels nivells microscòpic i macroscòpic ha estat una qüestió d’interès didàctic en l’àmbit de les ciències en diverses investigacions; en paraules de Gutiérrez, Gómez i Pozo, un dels objectius de l’educació secundària és que els alumnes aprenguin a interpretar els fenòmens macroscòpics en termes microscòpics (Gutiérrez, Gómez i Pozo, 2002:192).

Per altra banda, les relacions de regla, clarament majoritàries en els sistemes conceptuals globals identificats, engloben un conjunt de relacions de naturalesa molt diversa, considerem que les relacions de regla indiquen com funcionen els conceptes en la deducció, explicació o resolució de problemes, tenen significat segons un model o teoria i són explicatives sempre i quan es reconegui el seu fonament teòric (Izquierdo, 2005:2).

Així, explorem més a fons les relacions de regla presents en els sistemes conceptuals, identificant i caracteritzant diversos tipus de relacions de regla. Com que la identificació de relacions de regla es realitza mitjançant una estratègia d’emergència de categories, al llarg de l’anàlisi anem explicitant i mostrant evidències de com es van creant les categories.

Finalment presentem una taula que resumeix els resultats de l’anàlisi per al sistema conceptual global, que té en compte tots els aspectes desenvolupats en l’anàlisi, i que constitueix l’estructura explicativa del llibre de text.

Degut a l’extensió de l’anàlisi, en acabar cadascun dels passos descrits presentem, en un requadre, un resum dels resultats parcials de l’anàlisi, i els sintetitzem en taules i

representacions gràfiques que faciliten la visió conjunta del procés seguit, i dels resultats que anem trobant.

3.4.2 Anàlisi de modes semiòtics, i les seves interrelacions, en la construcció del cicle