Funcions retòriques

Hem considerat que les figures retòriques ens permeten identificar aspectes relacionats amb la intencionalitat de l’autor, que ens seran útils en la contextualització com a elements que ens permeten comprendre millor l’estructura expositiva dels continguts, relacionant-los amb els referents teòrics de l’autor pel que fa a la disciplina i a la forma d’ensenyar-la.

L’estudi de les funcions retòriques constitueix un estudi del text a nivell global, que permet identificar els models de l’autor pel que fa a la naturalesa de la ciència, dels seus lectors, i d’aula. Aquests models no apareixen de forma explícita en els llibres de text, sinó que els interpretem a partir del discurs que presenta el llibre. El grup LIEC (Llenguatge i Ensenyament de les Ciències), a partir de l’estudi sistemàtic d’una mostra considerable de llibres de text, va identificar els diversos models que apareixien en els llibres de text, i les seves característiques, obtenint la xarxa conceptual que presentem en la figura 3.2 (Izquierdo et al., 2008). Segons els autors, el model de ciència, de lector i d’aula constitueixen la comunicabilitat del text, mentre que els fenòmens i els fets de parla que es transformen en fets científics constitueixen la factualitat.

En l’estudi dels llibres de text de la mostra hem trobat que els aspectes relacionats amb la comunicabilitat constitueixen referents globals en tot el text, mentre que els aspectes relacionats amb la factualitat varien considerablement, i finalment hem considerat estudiar-los de forma més detallada en cadascun dels capítols.

Així, finalment, estudiem a nivell global en el text el model de ciència, de lector i d’aula, és a dir, la comunicabilitat del llibre de text.

afirmativa dogmàtica

magistral Model de ciència

dubte retòric problemàtica

dubte real

distant deixeble

Model de lector col·lega

pròxim col·laborador

deixeble actiu

coherent descobriment

Model d’aula transmissiva

constructivista incoherent

reals

fenòmens laboratori

simbòlic Factualitat

definicions fets de parla comparacions

deduccions

Figura 3.2 Figures retoriques llibres de text (Izquierdo, 2005)

L’aplicació d’aquest instrument, com dèiem, requereix una interpretació, en el discurs que presenta el llibre de text, dels models subjacents de ciència, lector i aula. Aquesta interpretació la fem considerant els següents indicadors, per a cadascun dels models:

A. Model de ciència

La primera distinció que cal fer, en el discurs del text, és si la ciència és presentada de forma dogmàtica o problemàtica. Considerarem que es tracta d’un model dogmàtic quan els continguts científics s’exposen de forma positivista, és a dir, sense considerar la seva gènesi o les seves limitacions, la qual cosa correspondria a un model problemàtic.

En el model dogmàtic, distingim entre el model afirmatiu o magistral. El model afirmatiu no només considera els continguts científics d’una forma positivista, sinó que a més es considera que les teories són una propietat intrínseca dels fenòmens, que els científics, en certa manera, descobreixen. El model magistral admet que els coneixements científics són una construcció humana (dels científics), però els presenta com inqüestionables.

D’altra banda la visió problemàtica de la ciència també presenta dos models, un model en que els dubtes que es plantegen són retòrics, ja sigui perquè el propi llibre els respon, o perquè no esperen una resposta, mentre que un text amb un model de ciència de dubte real presenta interrogants que espera que el lector pugui respondre.

B. Model de lector

L’organització que els autors van proposar per al model de lector es basa en la proximitat entre l’autor, com a element d’autoritat, i el lector, que es van aproximant progressivament.

D’aquesta manera, es considera en primer lloc un lector distant (deixeble) o pròxim, i dins del lector pròxim, es considera un lector com a deixeble actiu, col·laborador o col·lega. Un deixeble distant és un lector al qual no es considera en la construcció del coneixement construït al llarg del text, mentre que a mesura que el lector es va fent més pròxim, la seva participació va guanyant autoritat fins al punt de tenir, com a col·lega, una posició equivalent a l’autor, que estableix una relació horitzontal. Un dels indicadors que permeten identificar la proximitat entre autor i lector és considerar si l’autor se’n desmarca, parlant de forma externa dels estudiants o lectors, que fa referència a un lector deixeble, o si l’autor planteja una discussió conjunta per a autor i lector, que constituiria una relació de col·laborador o col·lega.

Per a identificar si el deixeble és actiu o passiu, tenim en compte si l’autor considera la contribució del lector en la construcció del coneixement (actiu), o si en canvi el lector és un receptor de la informació (passiu). D’altra banda considerarem que el lector és un col·laborador quan contribueix a la discussió, que té lloc de forma conjunta amb l’autor, i col·lega quan les posicions es consideren equivalents.

C. Model d’aula

Pel que fa al model d’aula, es van identificar models coherents (transmissius, per descobriment o constructivistes), o incoherents.

Considerem que el model d’aula és coherent si es manté al llarg de tot el text, mentre que serà incoherent si el text va presentant diversos models, que van canviant a mesura que avança el text.

Considerem que el model transmissiu (normatiu, reproductiu o passiu) es centra en els continguts de la disciplina, que considera ja construïts, i que s’enuncien en el text considerant que el lector és un receptor de la informació.

En un model de descobriment (incitatiu o germinal) el text es centra en el lector i els seus interessos, incitant la seva curiositat, i ajudant-lo a buscar, organitzar, estudiar i aprendre continguts que estan lligats a les necessitats de la vida i a l’entorn.

El model constructivista (o aproximatiu) es centra en la construcció del saber per part de l’alumne, a partir de situacions que posen a prova els coneixements del lector, i que constitueixen obstacles que promouen l’evolució dels models explicatius dels estudiants.

Per a mostrar com es realitza la identificació dels models retòrics en un text transcrivim alguns fragments de diversos textos, que constitueixen exemples d’algunes de les categories que hem descrit:

“La química és una ciència que estudia la matèria. Més concretament s’ocupa de la separació i identificació de les substàncies, de l’anàlisi de la seva composició, del coneixement de les seves propietats i estructura, i de l’obtenció de substàncies i materials que tinguin propietats i aplicacions que satisfacin les necessitats humanes...” CAAMAÑO (2003) “Física i Química” 1ª ed.

En aquest fragment podem identificar un model de ciència dogmàtic, afirmatiu, ja que atribueix a l’objecte d’estudi de la Química propietats, estructures que són una propietat intrínseca.

“A partir de la experiencia es posible que surjan preguntas como: ¿a qué es debido el comportamiento observado?; ¿es el mismo que ocurre entre imanes y objetos de hierro?; ¿qué materiales se pueden electrizar?” TORREGROSA (1997)

“La estructura de todas las cosas”

En aquest fragment, en canvi, la ciència es presenta de forma problemàtica, presentant interrogants que no respon el llibre, sinó que es pretén que el lector intenti donar-hi una resposta a partir dels seus propis models explicatius: és per tant un model de ciència de dubte real.

“Nuestro enfoque se basa siempre en partir de la experiencia del estudiante para ir más allá de lo percibido y ayudarlo a visualizar entidades y conceptos que no pueden observarse directamente. Es esencial construir un puente entre los dominios de la observación y la imaginación, para que los estudiantes puedan comprender los fenómenos en términos de átomos, moléculas y energía” ATKINS (1998) “Química” 3ª ed.

En aquest cas, es percep clarament que l’autor atribueix un paper actiu al lector, però en parla marcant clarament una distància: considerant l’autor com un mediador dels processos que realitza el lector, però sense considerar que els processos tenen lloc de forma conjunta: és per tant un deixeble actiu.

“Como vemos, los inicios del estudio de la electricidad están asociados a la investigación de las interacciones eléctricas existentes entre ciertos objetos cuando frotamos alguno de ellos. Por esto, antes de establecer la estrategia a seguir para el estudio sistemático de esta propiedad, conviene que nosotros mismos procedamos a electrizar algunos objetos.” TORREGROSA (1997) “La estructura de todas las cosas”

En aquest cas l’autor es considera conjuntament amb els lectors, marcant la seva proximitat, però al mateix temps considera que és l’autor qui estableix les estratègies de treball, i per tant manté encara certa distància: es tracta doncs d’un model de lector col·laborador.

”No encontramos ningún valor pedagógico en realizar un gran número de experimentos que sean aplicación de un mismo principio básico. Por el contrario, debe someterse a los estudiantes a una amplia gama de mediciones cuantitativas: esta variedad ensancha sus conocimientos y además añade interés a la asignatura. Por medio de la teoría, de ejemplos seleccionados y de problemas puede conseguirse...” BROWN (1967) “Química cuantitativa” 1ª ed.

En aquest cas l’autor planteja un procés d’ensenyament – aprenentatge en el qual no es consideren els interessos del lector, sinó que s’infereixen les seves necessitats, i és l’autor/professor el que, de forma unilateral, planifica l’activitat escolar. Es tracta, doncs, d’un model d’aula transmisiva.

En canvi, en la transcripció que hem fet de la introducció de la tercera edició del llibre de Química general de Peter Atkins, l’autor fa explícites les seves consideracions respecte a les idees inicials dels lectors i les seves necessitats, amb una estructura més pròxima a un model d’aula constructivista.

En el cas de la xarxa sistèmica proposada pel grup LIEC, es va construir amb la participació de vint investigadors que van realitzar totes les anàlisis per duplicat, i en els anys transcorreguts des de la seva publicació ha estat usat en un bon nombre d’investigacions en les quals ha donat bons resultats, i per tant considerem que aquest instrument d’anàlisi ja està validat.