MARC TEÒRIC
ESTIL DIDÀCTIC
3.3 INSTRUMENTS DE RECOLLIDA DE DADES
3.3.3 Seqüència didàctica
Per tal d’estudiar, des del punt de vista de la intenció didàctica, la progressió que presenta el llibre de text, un dels aspectes a tenir en compte és seleccionar instruments de recollida de dades congruents per als dos modes semiòtics: textual i visual, que ens permetin estudiar-los per separat de forma que més endavant puguem reconstruir la proposta didàctica del text, i a més estudiar les diverses estratègies que els connecten entre si.
Pel que fa a l’estudi de la seqüència de text i imatges, la proposta de Jiménez i Perales (2001, 2002) permet caracteritzar conjuntament la seqüència de text i imatges, i per tant constitueix una estratègia metodològica adequada per als objectius de la nostra recerca.
En aquesta proposta els autors presenten una taxonomia per a classificar la funció didàctica del text i les imatges, que conté a més una caracterització complementària de les imatges que permet estudiar la interrelació entre aquests dos modes semiòtics.
Pel que fa a les activitats, la proposta de Roca (2005) estudia la contribució de les preguntes a la construcció dels models científics. El seu punt de vista és coherent amb la noció d’activitat científica escolar, que constitueix el marc de referència de la nostra investigació, segons el qual els modes semiòtics contribueixen a la construcció d’aquests models.
Així, els instruments de recollida de dades que presentem, a partir de l’estudi de la intencionalitat didàctica del text, les imatges i les activitats, s’orienten a identificar la contribució de cadascun a la construcció del cicle d’ensenyament, i les seves interrelacions.
3.3.3.1 Mode textual (part expositiva)
A l’hora de proposar aquesta proposta metodològica estem suposant que qualsevol informació que apareix en el llibre de text pressuposa en el lector una resposta, una acció que permeti comprendre el text. Aquest instrument ens permet analitzar quines accions suggereix el llibre de text, i en quin ordre, com a guia que proposa per a l’aprenentatge dels continguts en qüestió.
En el marc teòric hem vist com el text es pot fragmentar de forma que el reduïm a les unitats mínimes de significació i d’intenció, és a dir, a les proposicions que tenen sentit per elles
mateixes, i que compleixen una funció específica en el si del context textual en el qual s’emmarquen.
El procediment que s’aplica per a la recollida de dades amb aquest instrument consisteix en la fragmentació del text amb els criteris que ja hem establert, i l’assignació d’una de les categories a la funció que realitza, que han quedat recollides a la Taula 3.3: Categories utilitzades per a la identificació de la funció del fragment de text.
Una vegada hem fragmentat el text, i hem assignat una funció a cada un d’aquests fragments obtenim una sèrie ordenada de les funcions que van apareixent en el text. A partir d’aquestes dades obtenim una representació gràfica de les funcions que apareixen en la progressió del text. És una estratègia que ens permet veure clarament quines són les funcions que apareixen, i si observem regularitats en aquesta representació.
A més, considerem la freqüència d’aparició de les diferents funcions, i representem gràficament les freqüències. Es calcula com a paràmetre estadístic (freqüència relativa), que resulta del quocient entre la freqüència absoluta (nombre de fragments que realitzen aquesta funció en el text) i el nombre total de fragments, i s’expressa com a percentatge. Finalment les freqüències es representen mitjançant un gràfic de tipus radial, molt útil per veure clarament les diferències en les freqüències relatives.
Nom Descripció
1 Evocació Es fa referència a un fet de la vida quotidiana o concepte que se suposa que és conegut pel lector.
2 Definició S’estableix el significat d’un terme nou en el seu context teòric.
3 Aplicació És un exemple que estén o consolida una definició
4 Descripció Es refereix a fets no quotidians que se suposa que el lector no coneix i que permeten aportar un context necessari. També s’inclouen en aquesta categoria conceptes necessaris pel discurs principal però que no pertanyen al nucli conceptual.
5 Interpretació Esdeveniments explicatius en els que s’utilitzen els conceptes teòrics per descriure les relacions entre els esdeveniments experimentals.
6 Problematització Es plantegen interrogants no retòrics que no es poden resoldre amb els conceptes ja definits. La seva finalitat és incitar els alumnes a posar a prova les seves idees o estimular l’interès pel tema presentant problemes que posteriorment justifiquen una interpretació o un nou punt de vista.
Taula 3.4 Categories per a la identificació de la funció del fragment de text
A continuació posem exemples d’aplicació d’aquest instrument: en primer lloc fragments que il·lustren cadascuna de les funcions, en les que hem considerat que la funció que realitza és especialment clara, i a continuació un fragment de text al que apliquem l’instrument de recollida de dades.
Nom Exemple
Evocació Com ja sabem, tota la matèria està formada per àtoms.
Definició Els materials naturals són els que s’obtenen a partir de primeres matèries d’origen animal, vegetal o mineral.
Aplicació Aquí podríem considerar les pells sense adobar, la fusta sense tractar o la pedra sense polir, per exemple
Descripció La unió entre els àtoms en una molècula és molt forta, però la força que manté unides les molècules és dèbil.
Interpretació Això fa que les substàncies simples formades per molècules siguin gasos, líquids o bé sòlids de punt de fusió i d’ebullició baixos i que no condueixin el corrent elèctric
Problematització A partir de l’experiència és possible que sorgeixin preguntes com: a què és degut el comportament observat?
Taula 3.5: Exemple de les funcions en la seqüència didàctica
El següent text, que s’ha usat com a exemple i per a la validació de l’instrument pertany al capítol “L’àtom” del llibre de Física i Química per a 4t d’ESO de l’editorial Teide.
Si preguntes a algú si ha sentit a parlar d’àtoms, probablement et dirà que sí, i probablement tindrà alguna idea aproximada de què són els àtoms. L’àtom sembla, avui dia, un concepte força familiar, fins i tot a persones poc enteses però fa a penes un segle hi havia científics que no n’acceptaven l’existència.
La paraula àtom prové del grec i significa indivisible. Es creia que l’àtom era una partícula que no podia ser dividida. Actualment sabem que els àtoms es poden dividir, però per explicar molts aspectes de la matèria, hem de considerar que els àtoms són com partícules indivisibles. Cada element químic està format per un sol tipus d’àtom. Els àtoms d’un mateix element tenen la mateixa mida i la mateixa massa. Els àtoms es representen amb símbols i models de boles.
Per exemple H representa un àtom d’hidrogen Fe representa un àtom de ferro
Les molècules són grups d’àtoms units per mitjà d’unes unions fortes anomenades enllaços químics. El grup d’àtoms pot ser petit o gran.
Les molècules es representen mitjançant models de boles o fórmules. Les molècules dels elements moleculars estan formades per àtoms iguals. Hi ha molts elements gasosos formats per molècules diatòmiques com per exemple l’hidrogen, l’oxigen, el nitrogen i el clor. El brom, que és un element líquid, també està format per molècules diatòmiques. El fòsfor (sòlid) està format per molècules que tenen 4 àtoms (tetraatòmiques) i el sofre (sòlid), per molècules que tenen 8 àtoms (octoatòmiques).
Les molècules dels compostos moleculars estan formades per àtoms d’elements diferents.
El clorur d’hidrogen i l’aigua estan formats per molècules simples és a dir, formades per pocs àtoms.
La molècula de clorur d’hidrogen està formada per un àtom d’hidrogen i un de clor.
La molècula d’aigua està formada per dos àtoms d’hidrogen i un àtom d’oxigen.
També hi ha molècules més complexes com per exemple la molècula d’etanol o de glucosa.
En la taula 3.4, en primer lloc fragmentem el text, i després assignem a cada fragment la categoria segons la funció que realitza:
FRAGMENT CATEGORIA
Si preguntes a algú si ha sentit a parlar d’àtoms, probablement et dirà que sí, i probablement tindrà alguna idea aproximada de què són els àtoms.
1 L’àtom sembla, avui dia, un concepte força familiar, fins i tot a persones poc enteses…
1
…però fa a penes un segle hi havia científics que no n’acceptaven l’existència.
4 La paraula àtom prové del grec i significa indivisible. 4 Es creia que l’àtom era una partícula que no podia ser dividida. 4 Actualment sabem que els àtoms es poden dividir, però per explicar molts aspectes de la matèria, hem de considerar que els àtoms són com partícules indivisibles.
5
Cada element químic està format per un sol tipus d’àtom. 2 Els àtoms d’un mateix element tenen la mateixa mida i la mateixa massa. 2 Els àtoms es representen amb símbols i models de boles. 4 Per exemple H representa un àtom d’hidrogen
Fe representa un àtom de ferro
3
Les molècules són grups d’àtoms units per mitjà d’unes unions fortes anomenades enllaços químics.
2
El grup d’àtoms pot ser petit o gran. 4
Les molècules es representen mitjançant models de boles o fórmules. 4 Les molècules dels elements moleculars estan formades per àtoms iguals. 2 Hi ha molts elements gasosos formats per molècules diatòmiques... 4 ...com per exemple l’hidrogen, l’oxigen, el nitrogen i el clor. 3 El brom, que és un element líquid, també està format per molècules diatòmiques.
3 El fòsfor (sòlid) està format per molècules que tenen 4 àtoms (tetraatòmiques) i el sofre (sòlid), per molècules que tenen 8 àtoms (octoatòmiques).
3
Les molècules dels compostos moleculars estan formades per àtoms d’elements diferents.
2
El clorur d’hidrogen i l’aigua estan formats per molècules simples… 3
…és a dir, formades per pocs àtoms. 2
La molècula de clorur d’hidrogen està formada per un àtom d’hidrogen i un de clor. La molècula d’aigua està formada per dos àtoms d’hidrogen i un àtom d’oxigen.
3
També hi ha molècules més complexes… 4
...com per exemple la molècula d’etanol o de glucosa. 3
Taula 3.6: Exemple d’aplicació anàlisi seqüència didàctica
Tractament estadístic de les dades:
F(1) = 2 8,3 % F(2) = 6 25 % F(3) = 7 29,2 % F(4) = 8 33,3 % F(5) = 1 4,2 % F(6) = 0 0 %
Pel que fa a aquest instrument d’anàlisi hem trobat algunes dificultats que s’han anat repetint en la seva aplicació en diversos contextos, i que ha fet necessari un procés de validació de l’instrument.
Figura 3.4 :Representacions gràfiques seqüència, exemple d’aplicació anàlisi seqüència didàctica
Figura 3.5 :Representacions gràfiques freqüència funcions, exemple d’aplicació anàlisi seqüència didàctica
Taula 3.7: Freqüències de les funcions.
Exemple d’aplicació anàlisi seqüència didàctica
Arrel d’aquestes dificultats que s’han observat s’ha demanat primer a un altre investigador, i després al grup LIEC que fessin l’anàlisi del text que hem usat com a exemple per contrastar aquesta impressió. Les mateixes dificultats han aparegut reiteradament.
Les discutirem a partir de l’anàlisi que ha fet un altre investigador. En la següent taula apareix l’anàlisi del mateix text feta per dos investigadors, i s’estudia el grau de coincidència.
ANÀLISI 1 f. ANÀLISI 2 f. C
Si preguntes a algú si ha sentit a parlar d’àtoms, probablement et dirà que sí, i probablement tindrà alguna idea aproximada de què són els àtoms
1 Si preguntes a algú si ha sentit a parlar d’àtoms, probablement et dirà que sí, i probablement tindrà alguna idea aproximada de què són els àtoms
1 SÍ
L’àtom sembla, avui dia, un concepte força familiar, fins i tot per a persones poc enteses
1 L’àtom sembla, avui dia, un concepte força familiar, fins i tot per a persones poc enteses, però fa a penes un segle, hi havia científics que no n’acceptaven l’existència.
4 NO/ SÍ
, però fa a penes un segle, hi havia científics que no n’acceptaven l’existència. es poden dividir, però per explicar molts aspectes de la matèria, hem de considerar que els àtoms són tenen la mateixa mida i la mateixa massa. símbols i models de boles.
4 Els àtoms es representen amb símbols i models de boles.
4 SÍ
Per exemple, H representa un àtom d’hidrogen, i Fe un àtom de ferro.
3 Per exemple, H representa un àtom d’hidrogen, i Fe un àtom de ferro.
5 NO
Les molècules són grups d’àtoms units per mitjà d’unes unions fortes que anomenem enllaços químics.
2 Les molècules són grups d’àtoms units per mitjà d’unes unions fortes que anomenem enllaços químics.
2 SÍ
El grup d’àtoms pot ser gran o petit.
4 El grup d’àtoms pot ser gran o petit.
4 SÍ
Les molècules es representen mitjançant models de boles o moleculars estan formades per àtoms iguals.
2 Les molècules dels elements moleculars estan formades per àtoms iguals.
2 SÍ
Hi ha molts elements gasosos formats per molècules diatòmiques.
4 Hi ha molts elements gasosos
formats per molècules
diatòmiques. El brom, que és un element líquid, també està format per molècules
Les molècules dels compostos moleculars estan formades per àtoms d’elements diferents.
2 Les molècules dels compostos moleculars estan formades per àtoms d’elements diferents.
2 SÍ
El clorur d’hidrogen i l’aigua estan formats per molècules… d’hidrogen i un de clor. La molècula d’aigua està formada per dos molècula d’aigua està formada per dos àtoms d’hidrogen,i un d’oxigen.
3
També hi ha molècules més complexes, com per exemple la molècula d’etanol, o de glucosa.
4 També hi ha molècules més complexes, com per exemple la molècula d’etanol, o de glucosa.
4 SÍ
Taula 3.8: Comparació anàlisi de la seqüència didàctica per a la validació
Des d’un punt de vista estadístic, dels 18 fragments categoritzats, hi ha hagut coincidència en 14, per tant això representaria el 78 % de coincidència.
Si fem una mirada més a fons es veu clarament que la majoria de vegades l’error ha estat en l’assignació de les funcions 2 i 4 i les funcions 3 i 5.
Sembla evident que la distinció entre les funcions no ha estat prou clara, ja que es confonen amb força freqüència, per tant delimitem de manera més clara aquestes dues categories, amb els criteris que s’han fet servir en aquesta investigació:
Definició (2) i descripció (4): En tots dos casos es fa referència a les parts o qualitats d’alguna cosa, però en el cas de la definició la informació que s’aporta és la que delimita el concepte, són les característiques que el defineixen com a tal, i el diferencien de la resta de conceptes. Al contrari, en el cas de la descripció es donen característiques d’un concepte però que no l’acoten, sinó que aporten informació que no és restrictiva.
Per exemple si diem: la matèria és divisible estem enunciant una propietat, una característica de la matèria, però no estem acotant, definint, perquè la divisibilitat no és una propietat característica de la matèria.
Aplicació (3) i interpretació (5): Atès que hem trobat casos en que es realitzen les dues funcions simultàniament, utilitzarem com a criteri el fragment anterior.
En el cas que el fragment realitzi les dues funcions, si el fragment anterior no es tracta d’una definició (2), assignarem la funció d’interpretació, atès que l’aplicació és un exemple que consolida una definició. Només quan aquest fragment ve precedit directament d’una definició (2) cal que mirem quina és la finalitat principal del fragment, la connexió entre l’experiència i el model teòric que l’explica, o la consolidació de la definició. Aquesta circumstància es dóna en molts pocs casos, habitualment amb el primer criteri és suficient.
Fetes aquestes consideracions considerem que l’instrument és vàlid per a fer les anàlisis de forma rigorosa.
3.3.3.2 Mode textual (activitats)
Per a l’estudi de les activitats contingudes en els llibres de text, hem trobat un gran nombre de publicacions que proposen taxonomies per a la classificació i la caracterització de les imatges.
La classificació que finalment apliquem és la que és més coherent amb els objectius de la nostra recerca: és una taxonomia proposada per Roca (2005), en la qual les activitats s’estudien en termes de la seva aportació a la construcció del coneixement científic, i a més es discuteix la pertinença de cada tipus d’activitats en les diferents fases del cicle d’ensenyament.
A continuació mostrem les categories amb exemples associats:
Tipus d’activitat Preguntes que la poden afavorir Exemples Descripció Com...? On...? Quins...? Quants...? Què
passa? Com passa?
Quina càrrega té el nucli d’un àtom? Raona la resposta Generalització -
Definició
Què és...? Pertany a tal grup? Quina diferencia hi ha...? Per què... segons la teoria?
Quins avantatges tenen els metalls respecte d’altres materials?
Comprovació Com és pot saber...? Com ho saben?
Com es fa...? Es pot demostrar que...?
Són possibles els resultats... en la prova...?
Quan l’aigua es solidifica, augmenta o disminueix de volum? Dissenya una experiència per comprovar-ho Predicció Quines conseqüències...? Que pot
passar?
Podria ser? Que passarà si...?
Formes verbals de futur o condicionals.
Creus que s’assecarà abans un que utilitzem estan formats per elements poc abundants.
Quines conseqüències pot tenir
Els ecologistes critiquen que es construeixin grans pantans.
Quina és la teva opinió sobre aquest tema?”.
Taula 3.9. Algunes preguntes que poden ajudar els alumnes en la seva construcció d’explicacions científiques
Els exemples que proposem a la taula mostren els diversos tipus d’activitats, i a més ens mostren com classificar les activitats, segons la proposta per l’autora.
Tenint en compte que l’estudi dels continguts en el llibre de text s’ha centrat en la part conceptual, considerem que en les activitats podem explorar els continguts procedimentals, i per tant a través de l’estudi de les activitats anem identificant els diversos procediments als que fan referència.
En la validació d’aquest instrument de recollida de dades hem trobat que, si bé en la majoria de casos hi ha coincidència en la classificació de les activitats, identifiquem algunes activitats que no corresponen a cap de les categories proposades, i que per tant les categories no són exhaustives.
D’una banda tenim preguntes del tipus: posar la paraula que falta en una frase, classificació de paraules clau, construcció de mapes conceptuals, afirmacions de les quals es discuteix si són certes o falses, etc. Considerem que aquestes activitats, que són de tipus reproductiu, tenen com a finalitat la consolidació de generalitzacions o definicions, i per tant les classificarem com a tals.
D’altra banda, tenim totes les activitats que tenen com a propòsit el desenvolupament de procediments, la sistematització i l’entrenament en accions que van des de l’aplicació de fórmules per al càlcul de valors de variables, fins a l’entrenament en l’ajust d’equacions químiques, o la formulació i la nomenclatura. Aquest tipus d’activitats no s’ajusten a cap de les categories establertes, i per tant hem afegit una vuitena categoria, extreta de la proposta de Martínez Losada i Garcia Barros (2003): desenvolupament de tècniques.
Amb aquestes incorporacions, l’instrument és vàlid per a la recollida de dades.
3.3.3.3 Mode visual
L’estudi del mode visual comprèn els elements continguts en el llibre de text que contenen elements visuals necessaris per a la seva interpretació, i per tant es tracta tan d’imatges com de combinacions de text i imatges, o propostes textuals con la posició del text és un aspecte a tenir en compte (per exemple en taules o esquemes).
Per a l’estudi dels elements visuals, hem considerat la proposta de Jiménez i Perales (2002), en la qual proposen una taxonomia per a la caracterització de les il·lustracions en els llibres de text.
Els autors proposen una taxonomia, a partir de les categories emergents en l’estudi de textos escolars de ciències, que contempla els següents aspectes:
Funció en la seqüència didàctica: l’ús que s’espera de les imatges, o en quin punt del text es situen.
Iconicitat: grau de complexitat de les imatges.
Funcionalitat: què es pot fer amb les imatges
Relació amb el text principal: referències mútues entre el text i les imatges
Etiquetes verbals: text inclòs en les il·lustracions.
Pel que fa a la funció en la seqüència didàctica, les categories són les mateixes que en el mode textual (veure taula 3.4), però en aquest cas es tracta d’informació visual.
Pel que fa a la iconicitat, es proposa una classificació que s’allunya de la representació fidedigna de la realitat, i es va fent cada vegada més abstracte i simbòlic: fotografia, dibuix figuratiu, dibuix esquemàtic i signes normalitzats.
Per a la funcionalitat, es proposen imatges inoperants, d’operativa elemental i sintàctiques.