En el segon capítol d’aquesta tesi s’exposen les idees que configuren el marc teòric de la recerca. En primer lloc, es mostra el marc general del procés d’ensenyament - aprenentatge. En segon lloc, s’assenyala el paper de les preguntes en la construcció de les idees científiques i la seva funció en la comunicació .
Les preguntes i les respostes van molt lligades entre si. Per això es fa una breu revisió del concepte d’explicació causal. Finalment, es presenta el model d’explicació aportat per Pickett (1994) en el llibre Ecological Understanding com a model que servirà de marc en la definició de criteris per poder valorar les diferents preguntes.
En el tercer capítol es fa un recull del que han dit algunes veus expertes sobre les preguntes i la seva presència en el context escolar. Per presentar els diferents autors, s’ha copiat una cita literal de cada un d’ells i s’ha fet una petita explicació o justificació de la tria.
Com tot el que fa referència a l’activitat escolar, les preguntes permeten diferents mirades. En primer lloc es presenta a Bloom (1956) i a altres autors que fan referència a les demandes de les tasques escolars i a les preguntes en relació al nivell cognitiu.
Després, es recullen les aportacions que parlen del paper de les preguntes en la comunicació dins l'aula, en les que alguns dels referents són, en aquest cas, Barnes (1976), Edwards (1988) i Mercer (1988).
També s’ha volgut remarcar aquells autors que parlen de la importància de les preguntes dels alumnes com Giordan (1985), Harlen (1996), o Lawson (2002), entre d’altres.
Finalment, s’han mirat les preguntes en relació als continguts d’aprenentatge i s’ha fet un darrer apartat sobre les preguntes i les activitats d’ ensenyament-aprenentatge que es podria titular: "les preguntes del professorat", ja que és el professorat qui, en gestionar les activitats a l’aula, pensa i planteja les preguntes.
En el quart capítol se situa, en primer lloc, el treball en el marc de la recerca educativa tal i com proposa Gimeno (1989) i es fa la presentació de la metodologia emprada. Després es presenta la unitat didàctica, que constitueix el context de la recerca i es presenten les característiques generals dels alumnes estudiats. Finalment es presenten els criteris d’anàlisi de les preguntes.
En el cinquè capítol es mostren els resultats de l’anàlisi de totes les preguntes recollides en diferents activitats i es fa una primera interpretació que relaciona aquests resultats en funció de l’activitat, del grup d’alumnes i els alumnes individualment.
També en aquest capítol es presenten els resultats de l’anàlisi de les preguntes dels llibres de text sobre el tema del Cicle de l’aigua aplicant els mateixos criteris, i se’n fa una primera interpretació.
En el sisè capítol, es fa una anàlisi i interpretació més aprofundida dels resultats per tal d’avançar cap a la definició de les característiques de les preguntes que ajuden a aprendre. En aquest capítol també es destaquen les "bones preguntes" i es valoren també les dificultats en l’expressió de les preguntes.
En el setè capítol a partir de les respostes dels alumnes a la pregunta sobre el què han fet en aquesta unitat didàctica i per què se’ls ha demanat que plantegessin preguntes, es fa un recull i interpretació del que diuen els alumnes de les preguntes.
Finalment, es fa un estudi i una caracterització de cada alumne a partir de les seves preguntes i de les seves respostes en la reflexió que fa sobre les preguntes.
En el vuitè capítol es presenten les conclusions finals en tres apartats responent cada un d’ells a una de les preguntes que han guiat la recerca.
Posteriorment es fa una breu exposició de les implicacions que pot tenir aquest treball en la innovació didàctica. I abans d’acabar s’apunten també alguns aspectes que poden ser objectes de recerca en posteriors treballs.
2 Marc teòric de la recerca
I NTRODUCCIÓ
En aquest capítol s’exposen els referents teòrics en els que es basa la recerca. El capítol està dividit en cinc apartats.
En primer lloc, en l’apartat “Aprendre i ensenyar ciència”, aquest procés se situa en un marc cognitiu de ciència i d’aprenentatge en el que es considera que l’avenç del coneixement és fruit de la contrastació entre models i realitat.
En segon lloc, es presenta el progrés de la ciència lligat a la formulació de noves preguntes. Preguntes que sorgeixen, en part, com a resultat de la contrastació entre teoria i realitat.
En tercer lloc, es presenten les preguntes com una eina fonamental en la comunicació, enteses com a expressió d’una pressuposició o coneixement comú, i com a resultat de la necessitat d’una nova informació o demanda. Les preguntes porten a la necessitat de noves explicacions.
En l’apartat quatre es planteja la complexitat de les explicacions científiques, explicacions que es basen en teories o models, que són resultat d’una relació complexa entre la capacitat de raonar, d’explicar i els propis models.
En el darrer apartat es presenta el model d’explicació científica que considera que aquesta és fruit de l’observació, la recerca de relacions entre els components, la comprovació d’aquestes relacions, la generalització i l’aplicació que possibilita la predicció i permet la gestió i l’avaluació de noves situacions i problemes.