• Aucun résultat trouvé

Relació entre contingut i demanda en les preguntes dels alumnes

5.1 L ES PREGUNTES DELS ALUMNES I LES ACTIVITATS D ' APRENENTATGE

5.1.7 Relació entre contingut i demanda en les preguntes dels alumnes

L'estudi de la relació entre el contingut de la pregunta i el tipus de demanda es mostra a la taula 5.8:

Demanda

Contingut descripció explicació compr. gener. predicció gestió

Camí aigua 5 11,1% 20 44,4% 2 4,4% 2 4,4% 16 35,6% 45

procedència 18 75,0% 3 12,5% 2 8,3% 1 4,2% 24

c. superficial

1 3,8% 18 69,2% 6 23,1% 1 3,8% 26

c. atmosfèric 2 15,4% 5 38,5% 4 30,8% 2 15,4% 13

infiltració 2 66,7% 1 33,3% 3

color

10 100,0% 10

composició 7 46,7% 6 40,0% 2 13,3% 15

dolça - salada 11 100,0% 11

canvis

3 50,0% 2 33,3% 1 16,7% 6

moviment 1 100,0% 1

éssers vius 2 25,0% 3 37,5% 2 25,0% 1 12,5% 8

origen

7 87,5% 1 12,5% 8

dibuix 15 60,0% 8 32,0% 1 4,0% 1 4,0% 25

Impermeab. 7 50,0% 6 42,9% 1 7,1% 14

catàstrofes

6 17,1% 18 51,4% 4 11,4% 7 20,0% 36

impactes 5 4,8% 65 61,9% 11 10,5% 24 22,9% 105

riscos 2 7,7% 9 34,6% 1 3,8% 11 42,3% 3 11,5% 26

altres

4 21,1% 6 31,6% 5 26,3% 4 21,1% 18

TOTAL 86 194 3 21 58 34 396

Taula 5.8: Distribució en percentatges de les preguntes segons el contingut, en relació a la demanda.

La lectura vertical de la taula permeten constatar que:

− La demanda de descripció és significativament majoritària, més del 60%, en les preguntes que fan referència a la procedència de l'aigua, la infiltració, la composició, l'origen i el dibuix.

− No hi ha preguntes descriptives ni sobre el color, ni sobre l'aigua dolça i salada, ni sobre el moviment.

− La demanda d'explicació és important sigui quin sigui el contingut. La freqüència més baixa és d'un 12,5% en el cas de la procedència i l'origen de l'aigua. En relació als altres continguts no és menys d'un 30%. És més del 50% en els casos de la circulació superficial, les catàstrofes i els impactes. Totes les preguntes en relació al color, l'aigua dolça i salada i el moviment són explicatives.

− Les poques preguntes que demanen comprovació fan referència o al cicle de l'aigua en general o als riscos.

− La demanda de generalització és significativa en les preguntes relacionades amb la circulació atmosfèrica, un 30 %, els éssers vius amb un 25 % i la circulació superficial amb un 23,1%, tot i que cal recordar que són poques les preguntes sobre aquests continguts.

− La demanda de predicció és un 42,3% de les preguntes relacionades amb els riscos i un 35,6% de les del cicle de l'aigua.

− Les preguntes sobre gestió només es troben en relació als impactes, un 22,9%, els éssers vius i els riscos al voltant d'un 12% i un 1 % sobre el dibuix.

− Com ja s'ha dit abans no hi ha cap pregunta que demani una opinió o avaluació.

La lectura horitzontal de les dades de la taula permet destacar que:

− Els continguts que mostren la diversitat més gran de demandes són els del camí de l'aigua i els riscos, tot i que en relació al camí no hi ha cap demanda de gestió i en els riscos no n'hi ha cap de generalització.

− Hi ha un grup de continguts entorn als quals hi ha demandes de descripció, explicació, generalització i predicció. Són els que fan referència a la procedència, la circulació superficial i atmosfèrica i les catàstrofes. La distribució de les proporcions en cada cas és diferent.

− Hi ha un altre grup que presenten demandes de descripció, explicació i generalització; és el que correspon als continguts de la composició, els canvis i la impermeabilització.

− En el cas dels éssers vius a més de les demandes anteriors hi ha demanda de gestió .

− Les preguntes en relació a la infiltració i a l'origen només presenten demandes de descripció o bé d'explicació.

− En el cas dels continguts relacionats amb el color, i aigua dolça i salada, com ja s'ha dit totes les preguntes tenen caràcter explicatiu.

− Les preguntes entorn al dibuix són majoritàriament descriptives, un 60 %, i també explicatives, un 32%. Hi ha alguna pregunta de predicció i gestió.

El resultat de l’anàlisi de la relació entre el contingut i la demanda de la pregunta permet afirmar que hi ha una certa relació entre un i altre, tot i que la mostra no permet treure conclusions molt clares.

On sembla més clara aquesta relació és en el cas dels riscos, l’únic contingut que té una demanda majoritària diferent a la descripció i l'explicació, és la de predicció.

5.1.8 Estudi comparatiu dels resultats de l’anàlisi de les preguntes segons el grup d’alumnes

Entre els dos grups–classe de la mostra hi ha algunes diferències pel que fa al tipus de preguntes que plantegen. La característica de la mostra no permet fer un estudi estadístic, però ha semblat interessant analitzar algunes tendències.

Les dades comparatives sobre el contingut de la pregunta segons el grup d'alumnes es mostren a la taula 5.9:

p. grec p. actuals p. abans

Taula 5.9: Freqüència en percentatges segons el contingut de la pregunta en relació a l'activitat i l'IES de procedència.

El més destacable de la lectura de la taula comparativa dels continguts segons el grup d’alumnes és:

- En l'activitat, preguntes del grec, les preguntes al voltant del cicle de l'aigua són un 45% en el grup de l'IES B i un 73% en l'IES L.

− Les preguntes que fan referència a aspectes concrets del dibuix són un 29,4 % en l'IES B., mentre que en l'IES L. són un 10,4%.

− En quant a la segona activitat, preguntes actuals, en tots dos grups es plantegen preguntes en relació a la composició, i el fet de trobar aigua dolça i salada o als canvis.

− Hi ha continguts com són l'origen de l'aigua , el color i el moviment, que només són presents en l'IES B. Els alumnes de l'IES L., en canvi, fan un 22 % de preguntes sobre els éssers vius i l'aigua, i els alumnes del IES B. només un 2 %.

− En analitzar les preguntes de l'activitat abans de la lectura s’observa que els alumnes de l'IES B. plantegen forces preguntes en relació a la impermeabilització (17,4 %), i a les catàstrofes (27,5 %). En canvi, a l'IES L. són només un 6,3% i un 9,4 % respectivament.

− D'altra banda, més de la meitat de les preguntes de l'IES L. fan referència als impactes (56,3 %) i als riscos (15,6 %), mentre que a l'IES B., la proporció és menor (36,2 % i 10,1% respectivament).

− El contingut de les preguntes fetes, després de la lectura de la notícia, està molt centrat en els impactes i els riscos, un 75 % i 13,9 % de les preguntes de l'IES L. i un 47,9 % i 12,3 % de les de l'IES B., respectivament.

− Un 19,2 % de les preguntes dels/les alumnes de l'IES B. té a veure amb el concepte de catàstrofe, mentre que en l'IES L. no n'hi ha cap.

Les dades de l’anàlisi comparativa del tipus de demanda de les preguntes formulades segons el grup d’alumnes es mostra a la taula 5.10:

p. grec p. actuals p. abans

lectura p. després lectura Demanda IES B IES L. IES B IES L. IES B IES L. IES B IES L.

descripció 48,5% 22,9% 31,4% 16,7% 18,6% 15,6% 5,6% 2,7%

explicació 27,9% 52,1% 52,9% 50,0% 52,9% 50,0% 63,9% 40,5%

comprovació - - - 11,1% - - - 2,7%

generalització 11,8% 12,5% 2,0% 5,6% 7,1% - - ,0%

predicció 7,4% 12,5% 9,8% 16,7% 20,0% 18,8% 22,2% 8,1%

gestió 4,4% - 3,9% - 1,4% 15,6% 8,3% 45,9

%

opinió - - - -

Taula 5.10. Freqüència en percentatges segons l'objectiu demanda de la pregunta en relació a l'activitat i a l'IES de procedència.

El més destacable d’aquestes dades és:

− Pel que fa a les preguntes entorn al grec, mentre que a l'IES B. quasi la meitat (48,5 %) demanen descriure i un 27,9% demanen una explicació, a l'IES L. es dóna la situació inversa, ja que més del 50%

demanen explicar i les preguntes relacionades amb descriure són un 22,9%.

− Tant en un IES com en l'altre hi ha al voltant d'un 12% de preguntes que demanen generalitzar. El nombre de preguntes de predicció és més gran en l'IES L., mentre que en l'IES B. plantegen un 4,4% de preguntes sobre gestió.

− En l'activitat sobre les preguntes actuals, la freqüència de preguntes descriptives és d'un 31,4% en l'IES B. mentre que a l'IES L. és la meitat (16,7%).

− La presència de preguntes que demanen explicació, en canvi, és molt similar en un i altre grup, al voltant d'un 50% de les preguntes.

− Hi ha un 11,1% de preguntes relacionades amb la comprovació a l'IES L. (són dues de les tres úniques preguntes plantejades d'aquest tipus).

− En les preguntes abans de la lectura, mentre que els alumnes de l'IES B. han fet un 7,1% de preguntes de generalització, els del IES L. no n'han fet cap.

− En relació a les preguntes de gestió també hi ha diferències, en l'IES B. són un 1,4 % de les preguntes, i en l'IES L. són un 15,6%.

− Després de la lectura mentre que en l'IES B. el 63,9% de les preguntes demanen explicació, en l'IES L. són un 40% les que la requereixen.

− On s’observa una diferència més gran és en les preguntes de gestió, són un 8,3% en L'IES B. i un 45,9% en l'IES L.

− En canvi, en relació a la predicció la proporció s'inverteix, hi ha un 22,2% en l'IES B. i un 8,1% en l'IES L.

Els resultats de l’anàlisi del grau d’identificació del títol de la notícia i el text de les preguntes es mostra a la taula 5.11:

IES B. IES L.

Identificació amb el titular Núm.

preg % N %

total 17 24,2% 9 28,1%

força 11 15,7% 5 15,6%

poca 25 35,7% 6 18,8%

gens 17 24,2% 12 37,5%

Totals: 70 32

Taula 5.11. Relació pregunta - titulars de la notícia.

El més destacable d’aquestes dades és:

− La freqüència de preguntes amb un elevat grau d'identificació és molt similar en un i altre grup d'alumnes.

− En canvi mentre que els alumnes de l'IES B. plantegen la majoria de preguntes, un 35,7%, amb poca identificació i un 24,2 % amb cap, es pot dir que en el grup de l'IES L. aquests valors s'inverteixen, ja que presenten un 37,5 % de les preguntes sense cap identificació i un 18,8 % amb poca.

Els resultats de l’anàlisi de la relació entre la pregunta i el text segons el grup d’alumnes un cop llegida la notícia, es mostra a la taula 5.12:

Relació amb el text IES B. IES L.

N % N %

La resposta és al text 28 39 % 12 32,4%

La resposta no és al text 27 37,5 18 48,6%

La pregunta va més enllà del text 17 23,6 7 18,9%

72 37

Taula 5.12. Relació pregunta - text llegit.

− Com es pot comprovar, el nombre de preguntes que van més enllà del text és més gran en l’IES B, però com veurem més endavant, en alguns casos es relaciona més amb el fet de no haver entès el text que no pas amb el de plantejar-se qüestions creatives.

5.1.9 Interpretació dels resultats de la comparació dels dos grups