5.1 L ES PREGUNTES DELS ALUMNES I LES ACTIVITATS D ' APRENENTATGE
5.1.5 Anàlisi de l’objectiu o demanda de les preguntes dels alumnes segons l’activitat 99
La taula 5.5 mostra els resultats de l’anàlisi de l'objectiu o demanda de les preguntes segons l'activitat.
p. grec p. actuals p. abans Taula 5.5. Nombre de preguntes i percentatge segons l'objectiu o la demanda en
relació a l'activitat
La lectura horitzontal dels resultats permet constatar:
− Les preguntes que demanen algun aspecte descriptiu van disminuint a mesura que es van fent les diferents activitats.
− Les preguntes que demanen una explicació són més del 50% en tres de les quatre activitats.
− Es constata la falta quasi total de preguntes sobre comprovacions, només n'hi ha tres del total de preguntes analitzades.
− El nombre de preguntes, que plantegen la generalització, és bastant reduït i varia força segons l'activitat. On n'hi ha més, un 12,1%, és en l’activitat sobre les preguntes del grec, i no n'hi ha cap, en l'activitat de després de la lectura.
− Pel que fa a la demanda de predicció hi ha diferència entre la seva presència en les primeres activitats, un 9,5% i un 11,6%, i la presència en les activitats d'abans i després de la lectura, on augmenten a un 19,6% i un 17,4% respectivament.
− El nombre de preguntes sobre gestió varia molt amb les activitats. En les primeres n'hi ha entre un 2 i un 3%, i en l'activitat d'aplicació després de la lectura n'hi ha un 21,1%.
− L’absència total de preguntes que demanin una opinió o valoració és una altra constatació remarcable.
La lectura vertical dels resultats permet constatar:
- En la primera activitat, les preguntes del grec, el nombre de preguntes descriptives i explicatives és el mateix, i en total són gairebé el 75% de les preguntes.
- És l’activitat amb major nombre de preguntes de descripció i generalització.
- En les preguntes actuals, hi ha un bon nombre de preguntes descriptives - una quarta part -, i les preguntes explicatives són més de la meitat.
- Les úniques preguntes de comprovació es van plantejar en aquesta activitat.
- En les preguntes recollides abans de la lectura de la notícia, el nombre de preguntes explicatives és més de la meitat. En canvi, les preguntes de descripció no arriben a un 18%.
- Les preguntes de predicció sumen al voltant d’un 20% i les de generalització i gestió són menys freqüents, 4,9% i 5,9%
respectivament.
- En l’activitat després de la lectura de la notícia, el nombre de preguntes descriptives és molt més baix, el de preguntes explicatives es manté en més de la meitat i no hi ha preguntes de generalització.
- Hi ha més d’un 15% de preguntes de predicció i més d’un 20% de preguntes de gestió.
El gran nombre de preguntes que demanen una explicació en totes les activitats i la constatació que moltes s'inicien amb un "per què" o altres interrogatius, seguit de demandes de diferents tipus, ha plantejat la necessitat de realitzar-ne un estudi més detallat.
Per això s'han classificat segons la demanda que hi ha darrera el "per què" o la forma interrogativa. Les categories que s'han establert són les mateixes o semblants a les utilitzades en l’anàlisi de la demanda, amb petites modificacions. Així és com es mostra a la taula 5.6.
Explicació
d'un o una Pregunta d’exemple
Descripció o
característica Per què l’aigua és transparent?
Fenomen Per què baixa l’aigua de la muntanya?
Comprovació Per què si es sap que l'aigua està formada per O i H no la podem fabricar?
Predicció Per què no van pensar si hi hauria inundacions?
Gestió Per què han fet la carretera sense claveguera?
Opinió Per què diu Josep Dolç que no s’utilitza bé la hidrología de Castelldefels?
Taula 5.6. Subcategories de les preguntes que demanen explicació
El resultat d'aplicar aquesta classificació de les preguntes que demanen una explicació causal es mostra a la taula 5.7:
p.grec p.actuals p.abans lectura
p.després lectura Explicació
d'un o una Rec % Rec % Rec % Rec % Total % característica 7 15,9% 14 38,9% 1 1,9% 1 1,6% 23
fenomen 33 75,0% 14 38,9% 36 67,9% 22 36,1%
comprovació 1 2,8%
gestió 13 24,5% 32 52,5%
predicció 3 5,7% 1 1,6%
opinió 2 5,6% 3 4,9%
No
identificable 4 9,1% 5 13,9% 2 3,3%
TOTAL 44 36 53 61
Taula 5.7. Distribució de les preguntes que demanen explicació segons les subcategories
La lectura horitzontal dels resultats d'aquesta taula permet destacar:
− La demanda d'explicació d'una característica és un 15% en les preguntes del grec i un 40% en l'activitat sobre les preguntes actuals.
− Les preguntes que fan referència a fenòmens, que són les més pròpiament de demanda explicativa, són més del 60% en la primera i tercera activitat. La seva proporció disminueix en les altres activitats
− La demanda d'explicacions sobre comprovacions és pràcticament inexistent, només hi ha una pregunta.
− El "per què" d'una gestió és un 25 % de les demandes d'explicació en el cas de les preguntes abans de la lectura i més d'un 50% en les de després de la lectura.
− Mentre en l’anàlisi general no hi ha cap pregunta que demani una opinió, en aquest estudi més precís es troben 5 preguntes que demanen el "per què" d'una opinió o valoració.
La lectura vertical dels resultats d'aquesta taula permet destacar:
- En la primera activitat les preguntes del grec, la majoria de preguntes explicatives demanen realment l'explicació d'un fenomen un 75%.
- En les preguntes actuals, la proporció de preguntes que demanen l'explicació d'una característica i d'un fenomen és la mateixa. El nombre de preguntes confoses es força elevat, més d'un 10% de les preguntes que demanen una explicació.
- En les preguntes fetes abans de la lectura de la notícia, la demanda d’explicació d’un fenomen és força elevada, quasi un 70%. Hi ha també un nombre relativament important, quasi un 25%, de preguntes explicatives que demanen el "per què" d’una gestió.
- En les preguntes de les activitats després de la lectura de la notícia, la majoria de les explicacions, més d’un 50%, fan referència a la demanda d’explicació d’una gestió.
5.1.6 Interpretació dels resultats de l’anàlisi de la demanda de les preguntes en funció de l’activitat
Al igual que en el cas del contingut de les preguntes, la demanda també varia segons l’activitat, encara que la demanda d’una explicació causal és present en totes elles i en una proporció força elevada. El context de l’activitat sembla ser un factor determinant: hi ha activitats que afavoreixen les demandes de descripció i generalització mentre que altres afavoreixen més les preguntes de predicció i gestió.
L’activitat entorn al grec afavoreix preguntes de descripció i generalització, perquè els alumnes demanen informacions, aclariments i explicacions generals. És un tipus d’activitat que, d’alguna manera, convida a l’abstracció, a intentar comprendre com funciona la natura, en aquest cas, el camí de l’aigua. En canvi, a l’activitat de la lectura de la notícia, el fet de parlar de les inundacions afavoreix que els alumnes s’impliquin en la solució d’un problema que el viuen com a propi, i plantegin demandes en relació a la seva gestió.
El tipus de text també pot ser un condicionant. Això explicaria, en part, les diferències entre les preguntes que es fan en llegir el títol, que és un text molt tancat i afirmatiu, i les que es fan després de llegir tot el text, on es planteja un problema que genera certa polèmica, i on es parla de punts de vista diferents.
És possible que, a més del context, també hi influeixi el fet que a mesura que es van fent les activitats els alumnes adquireixin més capacitat de fer preguntes amb diferents demandes i, molt especialment, que disminueixi el nombre de preguntes descriptives.
La gran quantitat de preguntes que demanen explicació, independentment de l’activitat, pot ser deguda a que aquest tipus de demanda, conjuntament amb la descripció, sigui la que els alumnes plantegen de manera quasi inconscient, fruit potser del tipus de preguntes que se’ls acostuma a plantejar a ells, ja sigui en el context escolar o familiar. Per molts alumnes, plantejar preguntes és demanar qui, què, quan, com, o per què.
Hi ha alumnes que per fer una pregunta posen “per què” davant qualsevol frase o afirmació. El resultat de l’anàlisi més aprofundida de les preguntes que s’inicien amb un “per què” i aparentment demanen una explicació, mostra que en realitat són preguntes de gestió, predicció o opinió mal formulades. En el següent capítol es discuteix i s’aprofundeix en la problemàtica dels “per què”.
El baix nombre de preguntes que demanen comprovació i la falta total de preguntes que demanen opinió o avaluació pot ser degut, en primer lloc, a la falta d’hàbit (com veurem més endavant, tampoc els llibres de text en plantegen d’aquest tipus). Però també pot ser que les activitats plantejades no afavoreixen de manera especial aquest tipus de demandes.
5.1.7 Relació entre contingut i demanda en les preguntes dels