La recerca que es presenta té el seu origen i motivació en l’experiència com a professora en instituts de secundària i en cursos de formació inicial i permanent de professorat. Però la docència en un i altre lloc no hauria menat fins a aquestes pàgines, si no hagués estat acompanyada de la meva participació en diversos cursos, grups i projectes, que també han intervingut d’una o altra manera.
Aquest treball és el resultat, per tant, d’un procés en el que han incidit de manera diversa i dinàmica múltiples elements. Presentar la història i la seqüència en el temps d’aquest projecte té la dificultat que suposa
1 En aquest escrit s'ha utilitzat en moltes ocasions el genèric masculí per no repetir expressions, més comprensives, "el professorat", "l'alumnat", "els/les alumnes ", per evitar que la lectura sigui feixuga.
aïllar cada un dels components i explicitar les múltiples relacions que s’hi han donat.
La participació en grups de formació, el treball a les escoles d’estiu i al si de grups de renovació pedagògica, durant els primes anys de professió, em va portar a la necessitat de més formació i a la realització del màster en Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències Experimentals a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
La formació iniciada en l’esmentat màster va tenir una certa continuïtat en el grup que es va formar com Equip de Ciències Experimentals Etapa 12-16, de l’Institut de ciències de l’educació (ICE) de la UAB, entre els anys 1990 i 1996, grup en el que es va aprofundir sobre alguns dels aspectes que incideixen en les classes de ciències, com poden ser: les idees dels alumnes, el treball pràctic a l’aula, etc.
En aquest període, també vaig participar en el pla de formació Mòdul d’aprofundiment en L’Avaluació a Secundària, en el que en Jaume Jorba ens va transmetre tot el treball realitzat per ell i la Neus Sanmartí sobre l’avaluació com a eina de regulació del procés d’aprenentatge.
Posteriorment, la participació en del projecte del CIDE (Centro de Invetigación y Documentación Educativa)“La clase comunicativa: una estrategia para una enseñanza de calidad”, dirigit per Mercè Izquierdo, del Departament de Didàctica de les Ciències de la UAB, l’any 2000, em va fer prendre consciència de la importància del llenguatge en les classes de ciències i de les diferències entre el llenguatge oral i el llenguatge escrit.
Davant del repte que suposa aconseguir que els alumnes escriguin, i tenint en compte les múltiples variables que poden ajudar o dificultar aquest procés, vaig centrar la meva atenció en les preguntes com a eina fonamental en el procés d’ensenyament -aprenentatge. La meva pregunta o hipòtesi inicial va ser: “Potser els alumnes no escriuen, o escriuen poc, perquè les preguntes que es plantegen a l’aula en realitat no ho demanen”.
La formulació d’aquesta hipòtesi em va portar a la realització del treball de recerca titulat: “Com intervenen els exercicis o activitats dels llibres de text en el procés de construcció del coneixement” a partir del qual vaig obtenir el màster en didàctica de les ciències experimentals l’any 2001.
Aquell mateix curs, vaig col·laborar amb la Conxita Márquez, posant en pràctica una unitat didàctica sobre el cicle de l’aigua. Les meves classes gravades en aquella ocasió van constituir el material a partir del qual ella va elaborar la seva tesi doctoral (Márquez, 2002) .
Aquesta col.laboració em va fer adonar de la importància del coneixement de les preguntes que s’han fet al llarg de la història sobre un tema, ja que una de les activitats centrals de la unitat didàctica girava entorn a elles. Aquestes preguntes són anomenades per Pedrinaci (1999) preguntes clau.
D’altra banda, en la primera activitat de la unitat didàctica sobre el cicle de l’agua a la que abans he fet referència, es demanava als alumnes que pensessin i plantegessin preguntes sobre el cicle de l’aigua. La resposta dels alumnes em va fer adonar de les possibilitats de l’activitat, ja que em va semblar que permetia veure els diferents punts de partida, les dificultats, o la creativitat dels alumnes.
Posteriorment, la meva participació en el projecte: “Proyecto de ambientalización de la materia de Didáctica de las Ciencias Experimentales de la Universitat Autònoma de Barcelona y de la Universitat de Girona. Diagnóstico, diseño de intervenciones y análisis del proceso”, dirigit per Rosa Ma Pujol, del Departament de Didàctica de les Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona, entre els anys 2002 i 2005, em va permetre, per una banda, mirar les preguntes des d’una visió més complexa i per l’altra, conèixer el treball de Pickett.
(1994).
El treball entorn als sistemes complexos em va aportar diversos indicadors que permetien respondre a algunes de les qüestions que m'havien quedat obertes en la meva recerca sobre les preguntes als llibres de text. Una de les dificultats i qüestions que van quedar pendents va ser la necessitat de trobar referents que permetessin analitzar la diferent complexitat de les preguntes.
Però l’aportació sens dubte capital ha estat el coneixement de l’obra Ecological Understanding, de Pickett, Kolasa i Jones (1994), que va ser presentada en el grup de treball per Adriana Gómez. Ella va partir del model d’explicació que exposa aquest llibre en la seva recerca (Gómez, 2005). Aquest model va suggerir una possible manera de mirar les preguntes. Aquest representa un aspecte central del treball que ara es presenta.
La Participació en el grup Llengua i Ensenyament de les Ciències (LIEC) i en el projecte: ARIE (Ajuts a la recerca i innovació en matèria educativa) “La formació de l’alumnat com a ciutadà lector de textos de ciències” em va animar a proposar diverses activitats de lectura a classe en les que, en un moment o altre, es demanava als alumnes que
plantegessin preguntes. Aquestes activitats van servir com a proves inicials i de preparació a la proposta posterior d’anàlisi de les preguntes dels alumnes.
Finalment, animada pels companys i companyes del LIEC i del Departament de Didàctica de les Ciències de la UAB, em vaig plantejar iniciar una recerca en la que les preguntes dels alumnes fossin les protagonistes. La primera part d’aquesta recerca la vaig poder portar a terme gràcies a la llicència d’estudis retribuïda que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya em va concedir el curs 2005-2006. (Roca, 2006).
La història de la recerca fins aquí exposada és de fet una simplificació d’un procés molt dinàmic i complex, en el que la necessitat de recerca i innovació ve donada per la relació amb els alumnes a l’aula, amb els companys a l’institut, al si del departament de Didàctica de les Ciències de la UAB i en tots els grups de treball on d’una manera o altra he participat.