Què diuen dels alumnes les seves preguntes?

L’anàlisi de les preguntes que plantegen els alumnes en les diferents activitats permet valorar algunes de les seves característiques, com són:

− Actitud davant l’activitat de plantejar preguntes.

− Capacitat de focalització o dispersió.

− Capacitat de raonar.

− Idea o visió de cicle.

Les respostes a les preguntes que volen afavorir la metareflexió permeten completar el perfil de cada alumne. Els aspectes que es poden assenyalar són:

− Identificació dels objectius

− Imatge o visió sobre el paper de les preguntes

Tot seguit s'exposa què s’entén per cada una d'aquestes característiques i com es poden deduir o relacionar amb la informació que donen les preguntes i les respostes a la reflexió sobre les preguntes.

Actitud davant les activitats proposades. Quan es proposa una tasca com en aquest cas “plantejar preguntes” els alumnes poden tenir diverses actituds. Entre elles se’n poden destacar algunes:

− Una actitud que es pot dir “escolar”, que és la dels alumnes que responen amb ganes de satisfer al professor, intentant fer exactament el que se li demana. Són alumnes que plantegen moltes preguntes, i intenten que siguin semblants a les que normalment es fan a classe.

− Una actitud poc escolar i desinteressada que respon fent poques preguntes, sense implicar-se, o sense massa elaboració i fins i tot en alguns casos deixa de fer alguna part de l’activitat.

− Una actitud poc escolar, però amb interès o curiositat pels aprenentatges, respon amb poques preguntes però aquestes connecten amb el tema i en alguns casos són bones preguntes.

Capacitat de focalització o dispersió. Quan es proposa un tema a l’aula el professorat pensa, moltes vegades, que tothom entén de què s’està parlant i ho fa de la mateixa manera. En realitat disminuir la distància entre el que es representa el professor i el que es representa l’alumne és un dels objectius del treball a l’aula. Segons la teoria de l’activitat (Jorba 1996) una bona representació dels objectius és un dels primers requisits perquè aquesta tingui èxit.

Però sovint és difícil tant per al professor com per a l’alumne manifestar o explicitar el que hom pretén o pensa. Les preguntes dels alumnes són un possible camí per manifestar quin és el seu punt de partida. En el cas de temes com el de l’aigua, que es poden mirar des de diferents referents o models, les preguntes ajuden a veure si l’alumne focalitza en un o altre model o no. Es poden distingir dues situacions:

− La dels alumnes que focalitzen les preguntes en un o altre contingut, que pot coincidir o no amb el que es proposa a la U.D. Si el seu punt de mira no coincideix amb el de la unitat, és probable que se n' adonin i això permeti posar l’atenció i identificar el nou marc des d’on es vol treballar.

− Una altra situació és la dels alumnes que pregunten sobre continguts força diversos, no tenen un model que emmarqui les seves preguntes i que dirigeixi la seva mirada. Possiblement a aquests alumnes els és més difícil d'identificar l’objectiu, comprendre les activitats que es proposen i anar reconstruint el seu coneixement.

Capacitat de raonar. En llegir les preguntes dels alumnes es poden distingir diferents maneres de raonar que poden situar-se en diferents nivells:

En un primer lloc es situen aquells alumnes que no connecten amb l’activitat, no tenen cap referent propi que s’identifiqui amb ella. Fan les preguntes o sobre elements del dibuix o reproduint paraules de les demandes o del text de l’activitat.

− Hi ha també un grup d’alumnes amb pensament concret i simple, només tenen en compte allò que veuen, els fenòmens més evidents del seu entorn. Tenen dificultats per pensar, per identificar i per reconèixer relacions entre els diferents fets o observacions. Tampoc no estableixen relacions amb el que ells coneixen ni amb les seves idees. En cas de fer–ho són majoritàriament relacions lineals i mostren una visió estàtica i aïllada dels fenòmens.

− Hi ha alumnes que en canvi són capaços d’establir relacions entre els fets que s’estudien i altres situacions o idees. A més, tenen una manera de raonar complexa, és a dir, són capaços de mirar els fenòmens de manera dinàmica i d’establir relacions multicausals, plantejar hipòtesis, etc.

− Entre aquests dos grups n’hi ha un d’intermedi que és capaç d’establir relacions i començar a mirar de manera més dinàmica, segons el fenomen estudiat, la situació o el context; ja que són els elements del context els que poden facilitar la connexió més o menys directa amb els seus coneixements.

Idea o visió de cicle. Un dels objectius de la unitat didàctica treballada és el cicle de l’aigua. L’interès d’aquesta unitat no queda reduït a estudiar la dinàmica de la hidrosfera, sinó que a través del treball entorn a un tema tant proper com és l’aigua, es vol anar construint la idea dinàmica de cicle, idea bàsica per entendre molts dels processos que es donen en la natura.

La lectura de les preguntes que plantegen els alumnes permet en molts casos veure si tenen o no la idea de cicle. Es poden distingir diverses situacions:

− Hi ha alumnes que tenen una idea clara de cicle i l’apliquen en contextos diversos.

En un llac artificial, com fan que a causa de l’evaporació l’aigua no s’esgoti? I com és que l’aigua no es filtra al terra?

Si el mar esta contaminat i l’aigua s’evapora, el riu es contamina?

Això vol dir que ara hi ha menys aigua al terra?

On va a parar l’aigua impermeabilitzada per l’asfalt?

− Hi ha en canvi alumnes que tenen la idea de cicle però només l’apliquen en contextos acadèmics o escolars.

D’on prové l’aigua que arriba d’un riu?

Que passa amb l’aigua quan s’evapora?

Com va l’aigua des del mar fins el naixement del riu?

− Hi ha també alumnes que es queden en el nivell de la circulació superficial

Com arriba l’aigua , cap on va a parar?

On va a parar l’aigua de la pluja?

Què com és que l’aigua del riu pot anar al mar?

− Hi ha alumnes que encara tenen una visió completament estàtica.

Per què el riu és curt?

Que son el riuet que s’ajunten amb el riu més gran? D’on neixen?

Per que surten afluents?

La visió o la idea de cicle que tenen els alumnes pot condicionar la seva actitud o posicionament enfront dels fenòmens que els sorprenen. Les preguntes dels alumnes a partir de la lectura sobre les inundacions deixen entreveure diferents actituds o posicionaments que es poden identificar com:

− Hi ha alumnes que només pregunten sobre el què ha passat, es pot dir que posen l’atenció en la catàstrofe.

A quin terreny ha passat la inundació?

Per què s’ha inundat la ciutat?

− Altres pregunten pel què s’ha fet o com s’ha fet, posen l’atenció en els impactes.

Com pot l’asfalt impermeabilitzar l’aigua de la pluja?

Per què l’asfalt agrava les inundacions?

− També hi ha qui es planteja possibles solucions i alternatives.

No podrien fer-hi algo en l’asfalt perquè hi traspassés una mica d’aigua?

Per què no ho fan amb terra que puguin rodar bé els cotxes però que també pugui absorbir l’aigua?

Com es pot fer perquè no passi?

¿Habría que dejar espacios en verde para que no hayan tantas inundaciones?

− Altres es pregunten sobre les causes de les accions o omissions de manera crítica. Dins d'aquest grup es pot distingir una actitud més analítica i científica

Quan posen l’asfalt saben les conseqüències?

Per què l’aigua no es filtra a la ciutat igual que al camp?

− Hi ha una altra actitud més social, econòmica o reivindicativa.

Per què no han posat protecció per si algun dia haguessin turmentes?

Per què construeixen tantes cases?

Aquestes actituds no són conscients, i responen o són la manifestació de diverses situacions; es poden remarcar tres possibles actituds :

− Una actitud podria ser anomenada “catastrofista” i pot ser conseqüència d’una mirada molt simple dels fets i fenòmens que ens envolten i també d’una lectura literal de la notícia, ja sigui per desinterès o per altres dificultats. Com els titulars, sovint destaquen els fets que criden l’atenció, assenyalen les catàstrofes. Una lectura superficial porta a només plantejar preguntes sobre el què ha passat, donant una imatge catastrofista i fins i tot un cert punt fatalista dels fenòmens.

− Una altra actitud és la que porta a preguntar com s’han produït els fenòmens i les seves causes. Les preguntes les fan a partir del que diu el text de la notícia o de les informacions que tenen d’altres situacions semblants. Però no estableixen relació amb una idea o model de com funciona el fenomen del què es tracta. Aquesta manera d’afrontar la situació plantejada fa que es mostri una actitud que es podria anomenar ingènua.

− Una altra actitud seria la dels alumnes que es miren el fenomen des d’un determinat punt de vista que pot ser de caràcter més científic o més crític depenent segurament de certs coneixements i també de certes actituds o estils cognitius.

Aquest tipus d’actitud és conseqüència, doncs, del coneixement de les teories i models científics que "ajuden" a dirigir la mirada i a mirar amb més complexitat. Però també hi influeixen el diferent desenvolupament

de les competències comunicatives i de la capacitat cognitiva de cada alumne, ambdues estretament relacionades. I segurament també hi influeix la situació econòmica i social així com els referents culturals.

Identificació dels objectius. La resposta a la pregunta "Què hem fet"

permet detectar diferents nivells de comprensió dels objectius. Es pot establir la següent gradació:

− Hi ha alumnes que tenen dificultat per identificar i explicar o dir què han fet, fan afirmacions generals i imprecises. Tot i que anomenen el cicle, els savis, o altres idees, és difícil discernir si comprenen el què hi ha al darrera de cada un d’aquests conceptes. Són respostes d’aquest tipus:

Buscat les respostes. Estudiar el cicle de l’aigua i aprendre coses sobre d’on ve el cicle de l’aigua.

En aquesta unitat hem treballat els savis i el cicle de l’aigua. El professor ens deia que féssim exercicis i després que féssim un dossier. Com per exemple com els savis antics com pensaven ells etc.

Hem après lo del cicle de l’aigua, ho hem fet amb fulles aparts. per aprendre-ho pel nostre futur.

Fitxa de que si fóssim un savi de quin color o algo així de l’aigua. Per on passaven els corrents. Fitxa en comú de l’aigua i corrent.

− Hi ha alumnes que tot i que anomenen les activitats que han fet o fins i tot algun dels continguts, en explicar-se, mostren que no han comprès del tot el que estan fent o no comprenen el concepte o contingut anomenat.

El cicle de l’aigua, anant aprenen el que deien els savis grecs, hem descobert com l’aigua es fa líquid , gas.

En aquesta unitat hem fet el cicle de l’aigua de canvis d’estat etc.

Aprenent dels savis i com pensaven per poder fer més coses amb l’aigua. Per saber millor les coses que fem i perquè. Saber el cicle de l’aigua i aprendre

− Hi ha alumnes que mostren una bona comprensió tant dels objectius com de les activitats, tot i que en algun cas no es distingeix allò que és important d’allò més anecdòtic.

Hem fet el cicle de l’aigua, ens hem fet preguntes que mai ens havíem plantejat, les respostes que mai ens havíem imaginat i explicant tot el que ens hem plantejat, per saber tots els processos de l’aigua, descobrir perquè i com arriba l’aigua al cel i després torna a fer el mateix procés, i poder saber que és el que hem begut i el que porta l’aigua perquè pot canviar d’estat etc.

Hem estudiat el cicle de l’aigua i les preguntes dels savis grecs. Ho hem fet per trobar solució a totes les preguntes que teníem sobre el cicle de l’aigua també per que és la unitat que tocava i per que ens van venir a estudiar unes mestres de la universitat. Hem après els tres estats de l’aigua, quines preguntes es feien els savis grecs i en que es van equivocar , com arriba l’aigua als pous, etc.

− Finalment hi ha qui relaciona activitats i continguts manifestant una bona identificació del sentit d’uns i altres.

Hem fet el cicle de l’aigua, els canvis d’estat de l’aigua, problemes de l’aigua etc. Ho hem fet a partir de plantejar-nos preguntes i després intentar treure conclusions Ho hem fet així perquè com tenim una pregunta tenim que trobar una resposta i quan ho posem en comú a la classe surten coses que no sabíem i t’ajuden a conèixer el cicle de l’aigua. El que hem après és a veure i a pensar molts tipus de cicles d’aigua , perquè es fan pous i quines conseqüències porten, a entendre els canvis d’estat, entre altres coses.

Reflexió sobre el paper de les preguntes. En la resposta a aquesta demanda es poden distingir també diferents nivells d’aprofundiment o reflexió

− Un primer nivell és els de qui associen preguntes amb respostes i no van més enllà, o identifiquen les preguntes amb l’avaluació per part del professor.

Para ver si habíamos aprendido algo.

Para ver el punto de vista que teníamos sobre ese tema que estábamos estudiando.

Per veure si havíem escoltat a la classe, i si havíem entès tot del cicle de l’aigua.

Para sacarnos todas las dudas y en clase poder explicarlas.

− Hi ha alumnes que reconeixen el paper de les preguntes en el propi aprenentatge, però no fan referència a l’aprenentatge col·lectiu ni a l’avenç del coneixement. N’hi ha d’altres, en canvi, que sí que ho expliciten i remarquen. Cal assenyalar, però, que en alguns casos el tipus de resposta no permet matisar si s’està parlant d’aprenentatge individual o col·lectiu. Alguns exemples són:

Dons que no coneixeríem la major part del nostre planeta i quan veiéssim un fet quedaríem indiferents. No aprendríem gaire cosa perquè no inspeccionaríem res ni ens immutaríem per res

Perquè ens donéssim compte de que si aquests savis no s’haguessin fet preguntes probablement no sabríem les respostes.

Per comprendre millor com pensaven i sobretot per plantejar-nos preguntes tenir dubtes resoldre-les i per conseqüència aprendre.

− Finalment hi ha qui reconeix que les idees evolucionen i que hi ha hagut idees equivocades al llarg de la història, fins i tot hi ha qui pren consciència que les preguntes són diferents segons les èpoques i les teories.

Hem pogut aprendre amb els savis que no tota la vida hi ha hagut el mateix pensament el profe ens volia fer dir i comparar les nostres respostes amb els savis antics.

També ha sigut interessant pensar en les preguntes dels savis antics i així trobar diferencies entre el que pensaven ells i nosaltres i alhora donar-los-hi les respostes.

El professor ens ha demanat que penséssim sobre les preguntes dels savis antics perquè ells feien preguntes del seu temps amb teories una mica diferents del que creiem ara. I amb el que sabem ara podem

“discutir” aquelles preguntes i donar una resposta dels temps d’ara.

7.2.2 Estudi de casos. Comentari extens d’alguns alumnes