L’objectiu d’aquest capítol és, en primer lloc, posar a prova el mètode d’anàlisi de les preguntes i fer una primera lectura dels resultats. El mètode creiem que es mostra útil ja que permet identificar el contingut més rellevant de les preguntes analitzades i la demanda implícita o explícita que hi ha darrere la seva formulació, tant de les preguntes pròpiament dites formulades per l’alumnat o en els llibres de text, com en d’altres activitats.
Aquests primers resultats possibiliten tenir una panoràmica global, sistemàtica i rigorosa, de les preguntes que han formulat els alumnes de les dues classes analitzades i de les que es plantegen en una mostra important de llibres de text (tot i que per les persones relacionades amb l’ensenyament de les ciències poden semblar massa previsibles). Però sobretot han suggerit noves preguntes d’investigació que s’han aprofundit
en els capítols següents, amb la finalitat d’aportar arguments sobre la necessitat de certs canvis en la nostra pràctica docent.
En primer lloc, es pot constatar que, en relació a totes les demandes, hi ha preguntes interessants i preguntes que no ho són, preguntes ben expressades i preguntes confoses. És a dir, la demanda per ella mateixa no ens permet valorar l’interès de la pregunta, ja que en principi totes les demandes són importants. El que sembla clar però, és que cal tenir en compte les diverses demandes. Per tant, cal aprofundir en la definició de possibles criteris es permetin distingir entre les preguntes que afavoreixen l’aprenentatge i les que no.
En segon lloc, el fet que hi hagi un gran nombre de preguntes que demanen explicació, i que s’inicien amb un “per què”, ens mostra que de manera quasi natural s’associa fer preguntes amb demanar el “per què”.
Si bé en part és així, no es pot obviar que hi ha altres tipus de preguntes que han estat i són importants en l’avenç de la ciència.
A més, el gran nombre de preguntes amb “per què” mostra que algunes estan fetes “mecànicament”, sense pensar, i això provoca que en alguns casos la demanda sigui confosa. Hem cregut, per tant, que és d’interès aprofundir en les característiques d’aquest grup de preguntes i de les que es relacionen més directament amb la gènesi del pensament científic, per tal de poder ajudar tant a l’alumnat com al professorat a disposar de criteris per pensar i distingir quines són les bones preguntes que ajuden a aprendre.
L’anàlisi de les preguntes dels diferents alumnes permet veure que les variacions entre uns i altres poden ser degudes a diferències tant de tipus cognitiu, de comprensió del model, de competències comunicatives o d'actituds. Diferències que, alhora, poden estar relacionades amb altres aspectes, com les diferències culturals o socials.
Els resultats d’aquesta primera anàlisi plantegen la necessitat d’aprofundir en la recerca, que es pot concretar en les preguntes següents:
− Com es pot identificar el contingut causal de les preguntes que demanen una explicació causal els “per què”? Primera part del capítol sis.
− Quins poden ser els criteris que ajuden a caracteritzar i distingir les bones preguntes? Segona part del capítol sis.
− Es pot establir una relació entre les preguntes dels alumnes i els seus coneixements, idees, actituds o capacitats.? És possible conèixer més els alumnes a través s de les seves preguntes.? . Capítol setè.
6 Característiques de les preguntes que ajuden a aprendre
I NTRODUCCIÓ
En el treball fins aquí realitzat, s’ha fet un primer anàlisi de les preguntes plantejades pels alumnes tenint en compte el contingut, la demanda i la seva relació amb el text de l’activitat. El resultats analitzats en l'anterior capítol reforcen la necessitat de buscar la resposta a la pregunta de recerca sobre quines són les diferències entre bones i males preguntes o quines són les característiques de les preguntes que ajuden a aprendre. Pregunta que havia quedat oberta en una recerca anterior sobre les preguntes dels llibres de text (Roca, 2001).
En aquest capítol es vol respondre a aquesta pregunta. Abans de fer-ho, però, s’aprofundirà en l’estudi de les preguntes que demanen una explicació causal, si més no per la seva formulació, ja que són les més presents i també les que en alguns casos poden admetre diferents interpretacions o matisos.
Un cop fet aquest estudi, s’argumentarà sobre algunes de les característiques que es podrien tenir en compte per distingir les preguntes que afavoreixen l’aprenentatge.
I finalment, es comentaran i analitzaran les dificultats que manifesten algunes preguntes, dificultats que poden estar relacionades tan amb mancances en la comunicació escrita de l’alumnat, com amb el fet de no haver construït un sistema de pensament al voltant del tema d’estudi o de no ser capaços d'utilitzar sistemes de raonament complex, útils per aprendre. En molts casos, una i altra dificultat són indestriables.
La reflexió sobre el paper de les preguntes feta en el segon capítol d’aquest treball, la lectura del que diversos autors diuen sobre elles i l’anàlisi de les dades de la recerca dóna pistes per distingir algunes de les característiques de les preguntes que ajuden o intervenen en l’aprenentatge.
Una observació sembla clara: hi pot haver preguntes que ajuden a aprendre en totes les categories d’anàlisi plantejades, tan si fan referència als diferents tipus de continguts com de les demandes.
Com ja s’ha dit, s’inicia aquesta part amb l’estudi més aprofundit de les preguntes que demanen, si més no en principi, una explicació causal.
Dins d'aquest grup es troben tots els “per què?” tot i que com veurem, en alguns casos, el tipus de relació que es demana no és clara o evident.