EN QUIN CONTEXT ENS MOVEM? - F9- HI HA RELACIÓ ENTRE ELS JUDICIS VALORATIUS ELABORATS ALS DIÀ

Resumen de la investigación

F9- HI HA RELACIÓ ENTRE ELS JUDICIS VALORATIUS ELABORATS ALS DIÀLEGS COGENERATIUS I LES MODIFICACIONS EFECTUADES

B- EN QUIN CONTEXT ENS MOVEM?

Introducció

Aquest capítol de context s’estructura en quatre apartats. Els tres primers fan referència a la contextualització de la recerca i es fa a dos nivells:

- Un de global que situa la recerca dins el projecte d’agroecologia escolar de Sant Cugat del Vallès

- Un de més específic, que es divideix en dos apartats separats en el temps: el primer cicle d’avaluació d’activitats d’educació ambiental del PDE i el segon cicle d’avaluació de les noves activitats d’Educació per a la Sostenibilitat.

El quart apartat del capítol, fa referència a la implicació del context en la definició de les preguntes de recerca.

B1- El projecte d’agroecologia escolar de Sant Cugat del Vallès.

Des de l’any 2007 fins el 2013, a Sant Cugat del Vallès ha funcionat un grup de treball coordinador del Programa educatiu municipal d’Agenda 21 Escolar, el grup ESLV (Educació per a la Sostenibilitat al Llarg de la Vida) que formava part del Pla de Formació de Zona de Sant Cugat del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Aquest grup de treball estava composat sobretot per docents de diferents centres educatius del municipi (des d’escoles bressol fins a cicles formatius, passant per infantil, primària i secundària), tot i que també hi ha participat educadors/-es ambientals, tècnics de l’administració local i col·laboradors de l’àmbit universitari. Aquest grup ha estat coordinat pedagògicament per la Mariona Espinet per part de la Universitat Autònoma de Barcelona (i directora d’aquesta tesi) i per en German Llerena, tècnic en Educació ambiental de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès i que és la persona que inicialment promou l’avaluació dels programes educatius que ofereix l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès als centres educatius del municipi. El grup ESLV és el que al llarg dels anys ha anat aixoplugant tota una sèrie d’accions en relació a l’agroecologia escolar: els horts escolars ecològics, jornades d’educació ambiental, elaboració d’unitats didàctiques, treballs de recerca de secundària, tallers de llavors..., entre moltes altres accions educatives (es pot consultar tota la documentació en relació a aquests àmbits de treball a www.agroecologiaescolar2.wordpress.com ) L’inici d’aquest grup de treball vertebrador de l’agroecologia escolar a Sant Cugat del Vallès, és troba els anys 2006-2007, en el marc del primer conveni de col·laboració signat per l’ajuntament i la universitat, per tal de portar a terme una avaluació dels programes educatius que l’ajuntament de Sant Cugat oferia a les escoles: les activitats d’educació ambiental del Pla de Dinamització Educativa (PDE) i el programa d’Agenda 21 Escolar. El lligam entre aquests dos aspectes del conveni va ser, per una banda avaluar unes activitats d’educació ambiental que necessitaven d’una revisió que les adeqüés als nous reptes sorgits al segle XXI en relació a l’Educació per a la Sostenibilitat i que es va portar a terme dins del marc del Doctorat Interuniversitari en Educació Ambiental (Grau i Espinet, 2008), activitats que, per altra banda, serien una eina més de treball per als docents que participaven al programa d’Agenda 21 Escolar (i per altres centres educatius del municipi encara que no hi participessin). Paral·lelament, s’iniciava una revisió del funcionament de l’Agenda 21 Escolar, que passava a ser gestionada pel grup de treball ESVL abans comentat, amb la coordinació pedagògica per part del Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències experimentals de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i per l’àrea de Medi ambient de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Aquest canvi de gestió del programa, queda recollit en l’avaluació que es va a portar a terme també dins del marc del Doctorat Interuniversitari en Educació

53 Ambiental (Llerena i Espinet, 2010) i suposa un canvi en la manera de col·laborar dels centres escolars en relació a la comunitat local. Tornant a l’avaluació de les activitats d’educació ambiental del PDE, en va sorgir una sèrie de propostes de millora que van desembocar en l’elaboració d’unes noves activitats d’Educació per a la Sostenibilitat que giraven a l’entorn de l’agroecologia escolar, que era la línia de treball que des d’un principi havia agafat el grup ESLV per al programa d’Agenda 21 Escolar. Després de finalitzar el primer conveni de col·laboració entre l’ajuntament i la universitat, sorgeix la necessitat de donar continuïtat al treball que s’havia fet i és per això que es signa un segon conveni, amb tot un seguit d’accions a portar a terme, entre elles el foment de l’agroecologia escolar i l’avaluació d’aquestes noves activitats d’Educació per a la Sostenibilitat. I és a partir d’aquesta avaluació que es realitza la recerca que es porta a terme en aquesta tesi.

Tal i com explica Llerena (2015) a la seva tesi al voltant de l’agroecologia escolar a Sant Cugat del Vallès, dins de les múltiples facetes que es treballen en relació al grup de mestres coordinador de l’Agenda 21Escolar (ESLV), hi trobem la recerca com una acció més que s’hi desenvolupa i que ajuda a millorar-la. S’enumeren els beneficis que comporta la recerca dins el projecte, ja sigui formant investigadors/-es, permetent la reflexió sobre fenòmens dins contextos reals i el més important, fomentant la col·laboració de la universitat com a institució en el món local i més en concret en el context escolar. En definitiva, en paraules de l’autor, la recerca ha estat un motor d’innovacions i experiències per anar reflexionant i millorant l’actuació educativa en agroecologia escolar.

La col·laboració entre ajuntament i universitat ha permès experimentar la innovació i la recerca en Educació per a la Sostenibilitat a nivell local, aspecte facilitat pel fet que la coordinació pedagògica del projecte ha estat realitzada per una professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, que és la directora d’aquesta tesi, fet que ens permet relacionar encara més, la inclusió d’aquest treball sota el paraigües del projecte d’agroecologia escolar a Sant Cugat del Vallès.

Aquestes noves activitats, seguint la classificació ambientalista per vectors que tenien les activitats d’educació ambiental del PDE avaluades en el primer cicle d’avaluació, correspondrien a l’àmbit de l’agroecologia escolar, concepte que surt de la transposició didàctica de l’agroecologia al camp educatiu (Llerena, 2015). L’agroecologia escolar es definida per aquest autor com:

“una praxis escolar centrada en el sistema alimentari escolar. Proposa una transformació com a projecte educatiu per part de l’alumnat i demés actors escolars, cap a un sistema sostenible,

basat en la justícia social, la recuperació de la diversitat agrícola i cultural, així com el reequilibri entre els rols de gènere en quant a activitats productives i reproductives”

L’agroecologia escolar permet una pràctica educativa que incorpora aspectes socioculturals i crítics a l’Educació per a la Sostenibilitat, per impulsar accions educatives que enforteixin la relació escola- comunitat- territori i fomentant la participació i l’autonomia de l’alumnat, tal i com descriu Llerena a la seva tesi. L’autor vincula l’agroecologia escolar a tres nivells dins els centres educatius: l’hort escolar, la cuina i el menjador escolar o el que serien tres àmbits del sistema alimentari –producció, transformació i consum-. Les activitats d’Educació per a la Sostenibilitat que ofereix l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès i que sorgeixen de les propostes de millora generades en l’avaluació corresponent al primer conveni de col·laboració ajuntament- universitat i centrades en l’agroecologia escolar, poden ser utilitzades pels centres educatius per a reflexionar al voltant de la introducció d’aliments ecològics al menjador escolar o per aprofundir en el coneixement de l’hort escolar, comparant-lo amb d’altres experiències locals (siguin horts comunitaris o bé d’altres centres educatius), entre d’altres funcions. L’objectiu d’aquestes activitats al voltant de l’agroecologia escolar, seria facilitar, en paraules de Llerena “l’apropiació educativa de processos escolars quotidians relacionats amb el sistema alimentari escolar (...) per fer-ne un aprofitament didàctic”. En definitiva, parlem d’unes activitats que incideixen en el sistema alimentari escolar, promovent canvis fins i tot en àmbits organitzatius i de gestió, a través del que Llerena anomena una Educació per a la Sostenibilitat que plantegi una acció real transformadora. Un dels punts forts de l’agroecologia escolar és el seu potencial per a treballar en xarxa amb d’altres actors comunitaris externs a l’escola (famílies, educadors/-es ambientals, pagesos, ramaders, tècnics d’institucions municipals,...), potenciant un treball entès per Llerena com un aprenentatge intern per l’escola, però que també facilita tant una immersió d’aquests agents externs en el projecte educatiu de l’escola, com la participació de la comunitat escolar en canvis en el sistema alimentari local.

B2- L’avaluació d’activitats d’Educació ambiental del Pla de Dinamització Educativa (PDE). Primera fase.

La gènesi d’aquesta investigació comença el 2006 amb l’inici de l’avaluació de les activitats d’educació ambiental del PDE, programa d’activitats educatives que l’ajuntament oferia als centres educatius del municipi. Com ja hem comentat, aquesta avaluació era una de les accions que s’havien de portar a terme en el marc del Conveni de col·laboració entre l’ajuntament i la Universitat Autònoma de Barcelona per a

55 l’elaboració d’un estudi d’avaluació i innovació del programa d’educació ambiental- Sostenibilitat del Pla de Dinamització Educativa de l’ajuntament de Sant Cugat i del programa Agenda 21 Escolar (2007). Més que una avaluació, el que es va fer va ser una diagnosi de l’educació ambiental que s’oferia en aquestes activitats del PDE, fer-ne una fotografia per veure que era el que oferien i adaptar-les als nous reptes plantejats per una societat en canvi constant. Aquesta recerca també era coetània amb el Decenni de les Nacions Unides per a l’Educació per al Desenvolupament Sostenible (2005-2014) –d’ara endavant DESD- i intentava donar resposta a alguns dels seus objectius: una millora en l’ensenyament- aprenentatge de la sostenibilitat a les escoles, fet que suposava la creació d’una sèrie de sinergies que quedaven reflectides en la creació de xarxes, relacions i interaccions entre els diferents actors implicats en l’Educació per a la Sostenibilitat, en aquest cas, a nivell local (un altre dels objectius de la DESD). Aquesta avaluació va servir per a realitzar la tesina del Doctorat Interuniversitari en Educació Ambiental (Grau i Espinet, 2008). La recerca es va estructurar en tres grans blocs:

- L’observació de les activitats escollides per ser avaluades, amb la utilització d’un instrument de recollida de dades.

- L’anàlisi dels materials associats a les activitats (documentació prèvia per als/ a les mestres, fitxes, dossiers de treball), utilitzant les mateixes categories que l’instrument de recollida de dades abans esmentat, amb l’afegit d’un apartat centrat en el treball previ i posterior.

- Entrevistes estructurades amb els/ les principals actors: mestres, professors/-es i educadors/-es ambientals que havien realitzat l’activitat i tècnics de l’ajuntament que coordinaven el programa educatiu.

L’instrument de recollida de dades era una graella amb diferents ítems, inspirat en el treball fet per Castelltort (2007) en l’avaluació d’activitats d’educació ambiental de l’ajuntament de Sabadell. La diferència amb aquell instrument de recollida de dades, era que l’elaborat per a la diagnosi de Sant Cugat, incidia directament amb el desenvolupament de l’activitat i no donava tanta centralitat als conceptes de la Complexitat, tal i com havia fet Castelltort. Els diferents ítems que l’instrument intentava recollir, s’estructuraven en diferents apartats:

- Continguts, diferenciant els procedimentals, els conceptuals -on s’incloïen els de la sostenibilitat, basats en el treball de Mogensen, Mayer i Breiting (2007)-, a més dels actitudinals.

- L’ actuació i participació de l’alumnat.

- Mètodes pedagògics, que recollia els següents ítems: Context, Motivació, Coneixements previs, Tipus d’activitats de transmissió de coneixements, Activitats resum, Aplicació d’altres contextos, Avaluació, Paper dels participants i Materials i recursos.

Les entrevistes als principals actors de l’avaluació es centraven en diferents temàtiques:

en els/ les mestres, se’ls demanava per la valoració de l’activitat, el concepte d’educació ambiental que tenien i la relació entre l’educació ambiental i la comunitat. Als/ a les educadors/-es ambientals s’hi afegia la relació entre educadors/-es ambientals, l’empresa que realitzava les activitats i l’ajuntament. En el cas de les entrevistes als tècnics de l’ajuntament, les preguntes es centraven en el programa educatiu que coordinaven, el PDE, i la relació de l’ajuntament amb l’educació ambiental i la comunitat.

Per a l’avaluació es van observar 13 activitats, però només se’n van analitzar 8, corresponents als diferents vectors en que estaven organitzades al PDE (Torrenegra, aigua, residus, energia, mobilitat i sistemes naturals) i que cobrissin la representativitat d’empreses que participaven en la realització de les activitats del PDE (empreses, entitats i ONGs) i els nivells educatius a qui anaven destinades (principalment educació infantil, primària i secundària). Les entrevistes que es van analitzar, van ser 15 en total, vuit a mestres i set a educadors/-es; no es van incloure en la recerca les entrevistes als tècnics de l’ajuntament. Tot i així, l’avaluació queda recollida en tota la seva extensió en una monografia que es va realitzar per a l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès (Grau i Espinet, 2008).

La metodologia d’anàlisi de resultats que es va utilitzar va ser la codificació i categorització de les dades recollides (a més de la transcripció de les entrevistes). Es van agrupar les dades recollides (activitats, material i participants) en unes graelles que s’organitzaven a nivell general i específic, en relació als diferents àmbits de recerca que s’havien establert en l’instrument de recollida de dades. Els resultats es van representar mitjançant gràfiques i esquemes amb claus dicotòmiques. Les conclusions de la recerca identificaven activitats dins dels tres paradigmes teòrics més significatius de l’educació ambiental: naturalistes, cientifico- tècniques i socio- crítiques, tot i que aquestes darreres eren les menys presents. Es tractava d’activitats amb un alt contingut de conceptes disciplinars i amb una visió del món poc complexa i un baix treball amb els valors. Eren

57 activitats que no fomentaven una participació activa de l’alumnat, només en moments puntuals, tot i que força dirigits pels/ per les educadors/-es. Els mètodes pedagògics utilitzats eren força transmisius i s’utilitzava un constructivisme amb bastant camp per recórrer. El treball previ i posterior era poc present i poc aprofitat i gairebé no s’utilitzava l’autoavaluació entre els/ les participants a l’activitat. Els materials utilitzats a les activitats eren suficients per al seu correcte funcionament, però treballaven poc la sostenibilitat i es basaven principalment en la realització de fitxes. La relació amb l’ajuntament es valorava positivament, pel que fa a la coordinació, però s’incidia en les dificultats pressupostàries que afectaven a la qualitat de les activitats. Es valorava que comencés a iniciar sinergies que impliquessin un treball en xarxa entre els/ les diferents actors implicats en l’Educació per a la Sostenibilitat a Sant Cugat.

Taula 1- Propostes de millora de la 1a avaluació d’ activitats d’educació ambiental del PDE (Font: propi autor)

Propostes de millora de la 1a avaluació d’ activitats d’educació ambiental del PDE

TEMÀTICA MILLORA

Continguts Reduir el tractament dels temes de les diferents activitats, permetent la seva integració dins d’un àmbit local de treball, com pot ser el Parc Rural de la Torrenegra.

Participació Les activitats es realitzin en llocs propers als centres educatius, per tal de que els/ les alumnes estiguin familiaritzats/-des amb el nou entorn i per motivar-los/-les de cara a realitzar-hi una determinada tasca, com pot ser un projecte amb la comunitat.

Mètodes pedagògics Un treball més llarg amb els fenòmens estudiats, utilitzant dues sessions de treball i integrant les temàtiques treballades amb el currículum escolar, per tal d’assolir uns processos educatius constructius.

Avaluació Establir uns mecanismes d’avaluació conjuntament entre tots els participants, amb la finalitat de compartir un instrument nou i comú, que prengui valor i sigui més sistemàtic.

Treball previ i posterior L’elaboració de materials didàctics per treballar abans i després de realitzar les activitats, així com la realització de reunions prèvies entre docents i educadors/-es lligades a la preparació d’aquest treball previ i posterior.

Relació amb l’ajuntament El Pla de Dinamització Educativa (PDE) sigui una eina que ajudi a cohesionar l’Educació per al Desenvolupament Sostenible a Sant Cugat del Vallès i que assoleixi un impacte més gran en els processos educatius.

D’aquest treball recerca, en van sorgir una sèrie de propostes de millora de les activitats d’educació ambiental del PDE, que van quedar recollides en la Monografia que es va entregar a l’ajuntament (Grau i Espinet, 2008). En la taula 1, queden recollides les millores que es van proposar:

B3- L’avaluació d’activitats d’Educació per a la Sostenibilitat del PDE. Segona Fase.

Com a resultat de l’avaluació de les activitats d’educació ambiental del PDE, es van generar unes propostes de millora que van desembocar en la creació d’unes noves activitats d’Educació per a la Sostenibilitat que giraven a l’entorn de l’agroecologia escolar, l’àmbit temàtic que l’ajuntament de Sant Cugat volia potenciar, ja que també era el que es treballava al programa d’Agenda 21 escolar. Aquestes noves activitats no van suposar la desaparició de les antigues, els centres educatius del municipi les podien continuar realitzant, però l’aposta forta era l’agroecologia escolar. Després que finalitzés el primer conveni de col·laboració entre l’ajuntament i la universitat, que havia durat dos anys, va sorgir la necessitat de donar continuïtat al treball fet fins llavors. És per això que es decideix reeditar el conveni ajuntament- universitat que tant bé havia funcionat per ambdues parts (millora dels programes educatius per una banda i possibilitat de fer recerca sobre fenòmens reals i propers, per l’altra, entre molts d’altres aspectes positius). Aquest segon conveni (Conveni de col·laboració entre l’ajuntament i la Universitat Autònoma de Barcelona per a la recerca i l’acompanyament en el desplegament de l’Agenda 21 Escolar amb l’obertura al camp del canvi climàtic -2009-) fomentava una sèrie d’accions novament en relació a l’Educació per a la Sostenibilitat municipal i entre elles tornava a aparèixer la necessitat d’avaluar les noves activitats d’Educació per a la Sostenibilitat, per tal de valorar-ne el seu funcionament i fer propostes per a corregir les possibles disfuncionalitats que podien aparèixer en unes activitats que no s’havien fet mai. En aquest cas l’avaluació que es va voler portar a terme, volia implicar més directament a mestres i educadors/-es ambientals que havien participat en les activitats i es per això que enlloc d’utilitzar una graella de recollida de dades com en el primer cicle d’avaluació, es va utilitzar una tècnica més inclusiva, la realització de Focus Grup (que van evolucionar cap a diàlegs cogeneratius, com veurem més endavant): es tractava de crear espais de participació al voltant de l’avaluació d’una activitat en concret. D’aquesta manera s’intentava potenciar el diàleg com a mètode avaluatiu, on la veu dels/ de les participants prenia una altra dimensió, ja que la seva incidència en la millora de les activitats seria més directa i a més es tractarien les temàtiques que realment importaven als/ a les participants a l’avaluació. Aquest gir cap

59 a una avaluació més participativa, sorgia després d’identificar la quarta generació d’avaluació de Guba i Lincoln (1989), com un marc teòric avaluatiu, que ens lligava amb una Educació per a la Sostenibilitat socio- crítica que demanava de fer una passa endavant en els processos avaluatius, molt mediatitzats fins llavors pels llistats de criteris de qualitat que havien d’assolir les activitats d’educació ambiental.

B4- Com el context ens ajuda definir les preguntes de recerca?

En aquesta recerca s’ha produït una dicotomia a l’hora de fonamentar el fenomen a investigar. Per una banda tenim un marc clar de recerca, que és l’avaluació de les activitats d’Educació per a la Sostenibilitat, però la tesi en si, no va d’això, sinó que el que estem fent és analitzar el discurs avaluatiu de mestres i educadors/-es ambientals en la interacció que es produeix durant l’avaluació de les activitats al DICES. Vindria a ser que fem recerca d’un fenomen que té lloc en un altre fenomen on s’ha fet recerca també -els resultats de l’avaluació global, tenint en compte els resultats dels 5 DICES que es van realitzar per a avaluar cinc activitats, queden recollits en una monografia que recull tot el procés avaluatiu i on es fan una sèrie de recomanacions de millora de les

Dans le document Parlar per avaluar en Educació per a la Sostenibilitat: (Page 54-64)