63 C1- Quina és la finalitat global de la recerca i quina pregunta general ens genera?
La finalitat d’aquesta recerca s’orienta al voltant de l’interès d’avaluar les noves activitats d’Educació per a la Sostenibilitat del PDE d’una forma més innovadora, amb una participació activa de mestres i educadors/-es ambientals en el procés avaluatiu i fomentant la negociació a través del diàleg generat en un nou espai de participació.
D’aquí sorgeix la necessitat de caracteritzar el discurs avaluatiu per una banda, i per l’altre, veure com els discursos dels diferents participants interactuen entre ells per tal de generar unes millores en les activitats avaluades. Per tant la finalitat global de la recerca serà la següent:
I és a partir de la finalitat global que podrem explicitar la pregunta general de recerca.
C2- Quines són les preguntes específiques de la recerca?
Per tal de poder donar resposta a aquesta pregunta general, hem cregut convenient establir unes preguntes específiques que tractin diversos aspectes del discurs avaluatiu dels/ de les participants al DICES. Quan ens hem enfrontat a la caracterització del Discurs avaluatiu de mestres i educadors/-es ambientals, hem vist que ens calia fer dos blocs de preguntes específiques: un en relació a la caracterització del discurs avaluatiu, i l’altre al voltant de com funciona i per a què serveix aquest discurs avaluatiu en un context d’Educació per a la Sostenibilitat.
- Pel que fa a la caracterització, l’anàlisi també s’enfoca des d’una doble vessant:
una de més general on ens hem preguntat realment com és aquest discurs (les característiques del discurs valoratiu en si), de què va (els continguts) i quina Descriure les característiques del discurs avaluatiu de mestres i educadors/-es ambientals quan avaluen activitats d’Educació per a la Sostenibilitat en contextos dialògics i la seva repercussió en les millores a les activitats avaluades.
Com és i quina incidència té el discurs avaluatiu de mestres i educadors/-es ambientals quan avaluen activitats d’Educació per a la Sostenibilitat, en contextos dialògics?
64
estructura té (la durada i la tipologia de les intervencions); i una altra de més específica que recull les relacions que s’estableixen dins d’aquest discurs avaluatiu (comparant els discursos dels/ de les participants, però també analitzant com es valoren les diferents categories de Discurs en Educació per a la Sostenibilitat al llarg del DICES, si el discurs valoratiu dels/ de les participants varia segons aquestes categories i quin to prenen les valoracions –proactives o crítiques-).
- Per altra banda, volem saber com funciona aquest discurs (quina tipologia d’interaccions es produeixen i com interactuen) i per a què serveix (si té incidència en les millores de l’activitat valorada).
Al quadre 1, podem veure com s’estructuren les preguntes específiques de recerca:
65
Preguntes específiques Preguntes subespecífiques On s'efectua l'anàlisi?
Caracterització
1.1 Com participen mestres i educadors/-es ambientals al DICES? Capítol 1- Resultats 1.2
De què parlen mestres i educadors/-es ambientals quan avaluen
activitats al DICES? Capítol 2- Resultats
1.3
Quin discurs valoratiu utilitzen els/ mestres i educadors/-es
ambientals quan avaluen activitats al DICES? Capítol 2- Resultats
2
2.1 Existeixen diferències en el Discurs avaluatiu dels/ de les
participants quan avaluen activitats al DICES? Capítol 3- Resultats 2.2 Es valoren de la mateixa manera els diferents Temes del Discurs
d’Educació per a la Sostenibilitat al llarg del DICES? Capítol 4- Resultats 2.3 El Discurs valoratiu varia segons quin sigui el Tema del Discurs
d’Educació per a la Sostenibilitat que s’avaluï al DICES? Capítol 5- Resultats 2.4 Quin és el to del Discurs avaluatiu utilitzat pels/ per les
participants al DICES? Capítol 6- Resultats
Funcions del
3.1 Quin tipus d'interaccions entre participants tenen lloc al DICES? Capítol 7- Resultats 3.2
Com es construeix un Judici valoratiu compartit per tal d’avaluar
activitats d’Educació per a la Sostenibilitat? Capítol 8- Resultats
3.3
Hi ha relació entre els judicis valoratius elaborats als Diàlegs cogeneratius i les modificacions efectuades amb posterioritat a
l’activitat “Fem Oli!”? Capítol 9- Resultats
Quadre 1: Preguntes específiques de la recerca
66
C2.1- Pregunta específica 1: La construcció del Discurs avaluatiu dels/ de les participants al DICES
En aquesta primera pregunta específica de recerca volem caracteritzar el discurs avaluatiu dels/ de les diferents participants al DICES a nivell micro, és a dir, especificant la durada i el tipus d’intervencions, la tipologia de discurs valoratiu que s’utilitza i en quins Temes del Discurs d’EpS es centren les valoracions dels/ de les participants.
Per poder donar resposta a aquesta pregunta de forma tan acurada, ens veiem amb la necessitat de formular tres preguntes subespecíques:
A nivell més general, volem esbrinar com participen mestres i educadors/-es ambientals.
És a dir quina durada tenen les seves intervencions i quina tipologia d’intervencions ens trobem en les seves respostes al DICES. La intenció és veure si hi ha participants que intervenen més que d’altres i de quina manera ho fan. D’aquí en surt la primera qüestió que s’analitza al capítol 1 de Resultats:
La caracterització de com es participa al DICES, ens contextualitzarà les següents preguntes, ja que principalment ens centrarem en les intervencions per a valorar, que seran les que ens serviran per a descriure el discurs avaluatiu, però sempre en relació al percentatge d’ús de cada tipologia d’intervenció descrita en cada participant. Com que els discurs avaluatiu l’entenem com a discurs valoratiu + discurs d’EpS, les dues següents subpreguntes faran referència a aquests aspectes del discurs.
En aquesta segona subpregunta de la pregunta específica 1 i que s’analitza al capítol 2 de Resultats, volem saber quines són les principals temàtiques en que els/ les
Subpregunta 1.1- Com participen mestres i educadors/-es ambientals al DICES?
Subpregunta 1.2- De què parlen mestres i educadors/-es ambientals quan avaluen activitats d’Educació per a la Sostenibilitat?
Com és el Discurs avaluatiu de mestres i educadors/-es ambientals quan avaluen activitats d’Educació per a la Sostenibilitat en contextos dialògics?
67 participants hi mostren un major interès per avaluar. D’aquesta manera intentarem descriure quins són els interessos de mestres i educadors/-es ambientals quan avaluen activitats d’Educació per a la Sostenibilitat.
Finalment per a tancar aquest primer bloc de subpreguntes al voltant de la pregunta específica 1, analitzarem com es caracteritza el discurs valoratiu dels/ de les participants, és a dir, en base a la Teoria de la Valoració, quines categories de l’Actitud són més utilitzades en les valoracions, quin Compromís reflecteixen i amb quina Gradació marquen les seves intervencions valoratives. En aquest cas l’anàlisi també té lloc al capítol 2 de Resultats.
El conjunt de les respostes de les subpreguntes 1.2 i 1.3, ens permetran saber quins aspectes de les activitats són més importants (els temes del Discurs d’EpS) i si aquests aspectes es valoren com a potencial de l’activitat o com a una qüestió a millorar (les característiques dels discurs valoratiu).
C2.2- Pregunta específica 2: Les relacions en els discursos avaluatius dels/ de les participants al DICES
En aquesta pregunta específica 2, continuem analitzant el Discurs avaluatiu dels/ de les participants al DICES, altre cop de forma micro. S’incidirà en les relacions que s’hi produeixen, comparant els discursos valoratius dels/ de les participants, analitzant com es valoren els Temes del Discurs en EpS al llarg del DICES, descrivint com varia el discurs valoratiu segons la temàtica que s’avalua i descobrint quin to prenen les valoracions dels/ de les diferents participants.
Es per això que es desenvoluparan 4 subpreguntes que ens ajudaran a respondre la pregunta específica 2. La primera establirà la relació que es produeix entre els Discursos avaluatius dels/ de les participants.
Subpregunta 1.3- Quin discurs valoratiu utilitzen els/ mestres i educadors/-es ambientals quan avaluen les activitats d’Educació per a la Sostenibilitat?
Subpregunta 2.1- Existeixen diferències en el Discurs avaluatiu dels/ de les participants quan avaluen activitats al DICES?
Quines relacions es produeixen en el Discurs avaluatiu dels/ de les participants quan avaluen activitats d’Educació per a la Sostenibilitat en contextos dialògics?
68
On es portarà a terme una comparativa dels discursos avaluatius dels/ de les participants per tal de detectar-ne semblances i diferències, tant a nivell de Discurs valoratiu, com de Temes d’Interès. Aquest anàlisi el podrem trobar al capítol 3 de Resultats.
La segona subpregunta incidirà en com es valoren els diferents Temes d’interès al llarg del desenvolupament del DICES.
En aquest cas s’analitzarà la influència de cada pregunta del DICES en el fet de què es valorin uns Temes del Discurs d’EpS o uns altres i es compararan les dades de cada participant. Aquest anàlisi el trobarem al capítol 4 de Resultats
La tercera subpregunta es centra en la incidència dels diferents Temes del Discurs d’EpS en la caracterització del Discurs valoratiu que utilitzen els/ les participants al DICES.
Aquí es compararà la relació entre els diferents Temes d’interès i el Discurs valoratiu que s’utilitza, entre els/ les participants al DICES, per veure si segons el Tema d’interès valorat, varia la tipologia de Discurs valoratiu utilitzat. Al capítol 5 de Resultats veurem l’anàlisi, primer a nivell general per cada participant; i tot seguit, a nivell específic de cada Tema d’interès, comparant els Discursos valoratius dels/ de les participants.
En la quarta i darrera subpregunta de la pregunta específica 2, es valorarà el to del Discurs avaluatiu dels/ de les participants al DICES, és a dir, si les seves intervencions prenen un to proactiu o crític.
Aquesta subpregunta es centra en si les valoracions dels/ de les participants al DICES són positives o negatives. Primer de tot s’analitzarà el to de les valoracions a nivell general, per poder-ho comparar amb el to del Discurs valoratiu i dels diferents Temes
Subpregunta 2.2- Es valoren de la mateixa manera els diferents Temes del Discurs d’Educació per a la Sostenibilitat al llarg del DICES?
Subpregunta 2.3- El Discurs valoratiu varia segons quin sigui el Tema del Discurs d’Educació per a la Sostenibilitat que s’avaluï al DICES?
Subpregunta 2.4- Quin és el to del Discurs avaluatiu utilitzat pels/ per les participants al DICES?
69 d’interès per separat i a cada participant; tot seguit s’analitzarà la interacció del Discurs valoratiu respecte els Temes d’interès a cada participant i finalment esbrinarem si el to de les valoracions varia segons el Compromís que s’utilitza.
C2.3- Pregunta específica 3: Les funcions i implicacions del Discurs avaluatiu.
Aquest segon bloc de qüestions específiques fa referència a la pregunta específica 3 de recerca: quina funció té el discurs avaluatiu i si té incidència en el propòsit de l’avaluació, la millora de les activitats avaluades. Per això analitzarem com es construeixen els judicis valoratius compartits que tenen lloc en els diàlegs cogeneratius desenvolupats al DICES.
Formularen 3 preguntes subespecífiques que ens ajudaran a elaborar una resposta per aquesta pregunta específica 3. Començarem pel tipus d’interaccions que es generen entre els/ les participants. D’aquí en sortirà la primera subpregunta que s’analitzarà al capítol 7 de Resultats.
On es caracteritzaran els diferents tipus d’interaccions que tenen lloc durant el desenvolupament del DICES, per finalment descriure unes seqüències d’interacció que s’aniran repetint al llarg de la conversa.
Seguidament, ara si, formularem una segona subpregunta que ens ajudarà a discernir com s’elabora un judici valoratiu en un context avaluatiu per tal de veure’n el seu funcionament.
Això vol dir, veure si les seqüències d’interacció que s’han establert entre els/ les participants, generen coneixement, o sigui, si s’elaboren propostes de millora de forma conjunta, essent els diàlegs cogeneratius la forma seqüència d’interacció més complexa
Subpregunta 3.1- Quin tipus d'interaccions entre participants tenen lloc al DICES?
Subpregunta 3.2- Com es construeix un judici valoratiu compartit per tal d’avaluar activitats d’Educació per a la Sostenibilitat?
Com funciona el Discurs avaluatiu dels/ de les participants quan avaluen activitats d’Educació per a la Sostenibilitat en contextos dialògics?
70
que podem trobar, en aquest sentit. Al capítol 8 de Resultats trobarem l’anàlisi corresponent a aquesta subpregunta: en primer lloc es descriuran els moments més propicis on es pot donar aquesta generació de coneixement, les tensions, que es dividiran entre les que no generen Diàlegs cogeneratius i les que si. En aquestes últimes s’hi analitzaran els diàlegs cogeneratius generats i els judicis valoratius que hi tenen lloc.
Finalment, només ens quedarà comprovar si aquestes propostes de millora que hauran sorgit de diàlegs cogeneratius originats en tensions entre participants, tenen incidència en el fet de que s’apliquin millores a les activitats avaluades. D’aquí en sortirà la tercera subpregunta de la pregunta específica 3 i que s’analitzarà al capítol 9 de Resultats:
En aquest cas es tindran en compte les dades corresponents al DICES, però també al feed-back realitzat amb posterioritat, amb els/ les educadors/-es ambientals i que com veurem en l’apartat de metodologia de la tesi, té un paper clau en madurar algunes de les propostes sorgides al DICES. Es descriuran les diferents propostes del DICES i del feed- back amb els/ les educadors/-es, per finalment veure quina incidència tenen en les millores introduïdes a l’activitat avaluada.
Subpregunta 3.3- Hi ha relació entre els Judicis valoratius elaborats als Diàlegs cogeneratius i les modificacions efectuades amb posterioritat a l’ activitat “Fem Oli!”?
71
“Aquestes lleis, preses en el sentit més ampli, són la del creixement amb reproducció, la de l’herència, quasi sempre compresa en la reproducció, la de la variabilitat, a partir de l’acció indirecta i directa de les condicions de vida externes i de l’ús i desús, la de la progressió geomètrica de creixement, prou alta per a conduir a la lluita per la vida, i en conseqüència a la selecció natural, que comporta la divergència de caràcters i l’extinció de les formes menys millorades.”
Charles Darwin, L’origen de les espècies (2009:464 )
D- EN QUIN MARC TEÒRIC ENS BASEM?
Introducció
El marc teòric d’aquesta tesi s’organitza en quatre àmbits:
- Quin és el model d’Educació per a la Sostenibilitat (EpS)?
- Quin model d’activitat hem escollit?
- Com es parla per avaluar?
- Com avaluem?
72
Cada un dels àmbits del marc teòric desenvolupa els aspectes mostrats en la figura 2 i en finalitzar es defineix el posicionament de l’autor per aquesta recerca.
Figura 2: Àmbits i característiques del marc teòric de la recerca