El procés de recollida de dades ha seguit el següent esquema:
- Recull de documentació.
- Observació de les activitats avaluades.
- Preparació dels DICES.
- Els DICES.
- El feed- back amb els/ les educadors/-es
157 E3.1- El recull de documentació
Primer de tot es va analitzar tota la documentació associada amb l’activitat:
- Descripció breu a la pàgina web de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
- Material per als mestres amb una descripció més acurada de l’activitat (material que es pot baixar de la mateixa pàgina web).
Aquest material es va utilitzar per a contextualitzar algunes de les preguntes realitzades al DICES i va estar disponible per a la seva consulta durant el desenvolupament de la trobada .
E3.2- Observació de les activitats avaluades
Abans de realitzar el DICES, es va creure convenient anar a observar l’ activitat per tal de tenir- ne un coneixement més profund. L’activitat es va gravar amb una vídeo- càmera (amb els corresponents permisos d’ús de les imatges només per a finalitats de recerca).
De les imatges obtingudes, es van realitzar uns clips de vídeo que van servir per introduir i contextualitzar algunes de les preguntes realitzades al DICES. Es tractaven d’uns petits vídeos d’uns 20 segons de durada, que en el cas de l’activitat “Fem Oli!”, eren sobre el material, els continguts, la participació i les estratègies didàctiques (veure annex CD on es recull la gravació de l’activitat Fem Oli! i els clips de vídeo esmentats).
E3.3- La preparació del DICES
Durant el procés d’avaluació de les activitats d’Educació per a la Sostenibilitat d’agroecologia escolar, per tal de realitzar la recollida de dades, es va pensar en una tècnica que permetés reunir els diferents actors implicats en la realització de les activitats a avaluar, on s’establís una interacció mútua i que generés una negociació per arribar a un consens al voltant de les millores proposades per a l’activitat avaluada.
Amb aquesta finalitat, es va decidir realitzar focus grups per a cada activitat a avaluar.
Unes trobades entre uns participants amb unes característiques comunes (educadors/-es de diferents àmbits), amb un objecte de debat comú (l(educadors/-es activitats d’Educació per a la Sostenibilitat objecte d’avaluació) i amb un moderador que es el que realitzava les preguntes (Krueger, 1991). El fet d’escollir aquesta metodologia ve avalat per les paraules de Ruiz Mallen et al. (2009), que expliquen que l’ús de focus grups permet comprendre millor les fortaleses i febleses d’un programa avaluat.
El que en principi era una tècnica de recollida de dades, el focus grup, va anant evolucionant a mesura que s’avançava en el desenvolupament de l’avaluació. El que primer era un espai de participació entre mestres i educadors/-es on avaluar activitats,
158
es va passar a un diàleg cogeneratiu, o sigui, una conversa on els participants examinaven i reflexionaven críticament sobre una activitat compartida, per poder anar col·lectivament cap a el coneixement sobre una activitat i generar un resultat futur. (Roth i Tobin, 2001). (Tot aquest procés queda recollit en l’apartat del marc teòric)
Pel que fa a la selecció dels participants al DICES, es va deixar en mans del tècnic de l’ajuntament que coordinava el programa d’activitats d’Educació per a la Sostenibilitat, que era qui tenia els contactes i el coneixement de quins eren els/ les mestres més apropiats per fer aquestes trobades. En el cas dels/ de les educadors/-es, la mostra era més fàcil de triar, ja que es seleccionaven els/ les educadors/-es que havien realitzat l’activitat, que normalment sempre eren els/ les mateixos/-es. En relació a aquest aspecte, Ruiz Mallen et al. (2009), fan esment de Focus grups amb la participació de mestres i alumnes, així com d’autoritats. Consideren que és un bon mètode per integrar informació a partir de la interacció dels participants, fet que els fa ser conscients de la seva importància per a la comunitat.
Un altre aspecte que s’havia de preparar abans de realitzar el DICES, era el guió de preguntes per a la trobada (veure Annex 1). Aquest guió es va realitzar seguint la següent estructura: les preguntes anaven del més general al més específic . Es començava amb unes qüestions introductòries per trencar el gel (“Com valoreu l’activitat?”), seguides per unes de transició per començar a introduir-se en el tema de debat (“Què opineu del fet que l’activitat es realitzi en dues sessions?”, “Què us sembla que l’activitat potenciï un entorn pròxim a l’escola?”). El següent pas era passar a tractar específicament els punts claus objecte d’avaluació (continguts, currículum escolar, participació, sostenibilitat, estratègies didàctiques,…) i s’acabava amb unes preguntes finals o de conclusió (“Com ha canviat la visió que teníeu de l’activitat després d’aquesta xerrada?”, “Creieu que el Focus Grup es una bona eina per a avaluar les activitats?”).
Abans d’iniciar l’avaluació de les activitats, es va portar a terme una prova pilot per veure la idoneïtat de la tècnica de recollida de dades en contextos avaluatius. Es va realitzar un focus grup amb docents universitàries, on es va avaluar un projecte d’innovació educativa que havien portat a terme els darrers dos anys. La prova va ser molt positiva i es va decidir d’utilitzar aquesta tècnica de recollida de dades en l’avaluació de les activitats d’Educació per a la Sostenibilitat del PDE.
E3.4- El DICES
La trobada per avaluar l’activitat “Fem Oli!”, es va realitzar en un Centre Cultural de Sant Cugat, tot dinant. Perquè aquesta és una de les especificitats dels DICES, ja que es va veure que el migdia era el moment del dia on més fàcilment mestres i educadors/-es es
159 podien trobar. S’esperava, com així va ser, que la informalitat d’un dinar i el fet de poder disposar d’un reservat al Centre Cultural, ajudés a crear un ambient agradable que es transformés en una major sinceritat dels participants.
El DICES es va gravar amb dues càmeres de vídeo, una de central i una altra que es va col·locar en un costat per tal de recollir l’angle mort que deixava la gravació de la càmera principal. També es va gravar l’àudio amb l’ajut d’una enregistradora digital que es va situar al centre de la taula. Va ser necessari que en el lloc on es realitzava el DICES, hi hagués una pantalla de televisió i un reproductor de DVD, per tal de visionar els clips de vídeo que introduïen alguna de les preguntes
Segons Silverman (2001), en l’anàlisi d’imatges, l’objectiu és investigar les accions que es fan i entendre perquè es realitzen. Existeix un valor afegit a través d’aquest anàlisi, ja que permet treballar la semiòtica, la ciència dels signes, per veure les relacions en les gestualitats (presència del cos, la mirada,...) entre participants per a crear o excloure significats determinats.
La disposició dels/ de les participants al voltant de la taula va ser una de semblant a la que es presenta a la figura 6. Els mestres en una posició central, flanquejats pels educadors/-es. Als extrems si van situar el tècnic de l’ajuntament i el moderador del DICES.
Les taules es van disposar de manera que els participants es poguessin asseure còmodament, amb suficient espai amb la persona del costat i la de davant perquè no es tapessin entre elles. També es van orientar les taules per evitar els contrallums ocasionats per les finestres de l’edifici.
EDUCADORS/-ES DOCENTS MODERADOR
T`ÈCNIC
CÀMARA VÍDEO
CÀMARA ÀUDIO
MONITOR TV
Figura 6- Disposició del participants al focus
160
El moderador va fer una doble funció de gestió del DICES i d’avaluador extern. Això va afavorir el dinamisme de la trobada, ja que encara que es seguia un guió de preguntes, algunes no es formulaven perquè els participants, en algunes respostes sobre un determinat tema, feien referencia a d’altres aspectes que es trobaven reflectits en qüestions posteriors. Si es demanava per les estratègies didàctiques utilitzades, podien sorgir aspectes relacionats amb els materials educatius
Pel que fa al funcionament del DICES, al principi es va passar una fitxa a cada participant amb una sèrie de preguntes on se’ls demanava informació (estudis, professió, experiència,...), per a poder contextualitzar les seves respostes posteriorment. També es va elaborar un petit qüestionari de recull de les principals idees sorgides després de la trobada i que es va fer arribar per correu electrònic als mestres al cap d’una setmana, aproximadament, però que no va tenir el retorn esperat.
Finalment, comentar que es va realitzar un quadern de camp on es van recollir dades complementaries que podien ser interessants i que no havien quedat enregistrades, tant de l’activitat, com del DICES, tot com a mesura de confiabilitat, tal i com la defineix Silverman (2001) a l’hora de detallar el context de les observacions. Segons l’autor, es pot assolir a través d’un joc de notes: les notes curtes (quan s’observa), les extenses (després de les observacions), els diaris de camp (a cada etapa del treball de camp) i les gravacions.
En el procés d’avaluació, el buidatge dels continguts del que es va parlar en la trobada, són les dades que es van analitzar. En canvi, en la recerca, el discurs avaluatiu dels participants al DICES, el que és objecte d’anàlisi.
Imatge 3: Desenvolupament d’un DICES
161 E3.5- El feed- back amb els/ les educadors/-es
En el procés d’avaluació de les activitats, després de realitzar el buidatge de les dades obtingudes en els diferents DICES, es va elaborar un document previ, on s’hi recollien les valoracions i propostes que feien els participants, al voltant de les diferents activitats avaluades. Aquest document de treball es va utilitzar en la trobada del mes de juny de 2010 quan tot el treball de camp ja s’havia efectuat. Aquesta reunió va servir per rebre el feedback dels/de les educadors/-es. També hi van assistir el tècnic de l’àrea de medi ambient de l’ajuntament, la directora del projecte d’avaluació i l’investigador que havia realitzat l’avaluació, aquests dos últims, com a representants de la Universitat Autònoma de Barcelona. El fet de realitzar aquesta reunió de feed- back, encaixava molt bé amb la filosofia de quarta generació de Guba i Lincoln (1989), d’anar donant voltes a les proposicions on no s’arribava a un consens.
El resultat d’aquesta reunió va ser la maduració d’algunes de les propostes, en aquest cas, corresponents a l’activitat “Fem Oli!” i la incorporació de noves. A partir d’aquí, l’avaluador va elaborar el document final de l’avaluació, que va quedar recollit en una Monografia (Grau i Espinet, 2010).
En el marc de la recerca que portem a terme, la informació generada en el feed- back, s’ha utilitzat per veure com han evolucionat les millores proposades als DICES i per altra banda, com aquestes s’han anat introduint en l’activitat revisada pel curs següent.