Aquest període coincideix amb el veritable naixement i consolidació dels elements que van configurar la societat de consum en el país. És també, l'època en la qual l’activitat publicitària arriba a la “majoria d'edat”.
El naixement d’una veritable societat de consum de masses tindrà lloc en el nostre país durant els anys seixanta. La política estabilitzadora empresa pel nou equip governamental escombrarà les restes d’aquella estructura autàrquica i nacionalsindicalista que, en aquesta nova dècada, perduraven moribundes. Serà en aquests anys seixanta quan la societat catalana no només recuperi, sinó que avanci en grau vers un nivell industrial similar, en tot allò possible, a les condicions vigents en les societats europees veïnes. Situació impossible d’aconseguir pels impediments i inconvenients que, de tot ordre, es van derivar, al menys, de la primera dècada del franquisme.
No obstant aquests inconvenients, aquest projecte de modernització encarnat en les persones del nou equip polític, responia clarament als desitjos d’un sector de la classe social dirigent, titular del poder econòmic i ansiosa ja d’incorporar-se a les corrents de pensament i als estils de vida de les modernes classes europees. Al mateix temps, les classes mitges emergents s’obrien també als nous temps (Castillo Castillo, 1984).
Davant aquesta situació, el mercat va començar a donar senyals falaguers de la seva evolució cap el consum de tota una sèrie de productes que ja eren d’ús corrent en una part apreciable de les classes populars europees, però que en el nostre mercat constituïen, fins llavors, objectes de consum de les elits. A partir d’aquest moment, apareixeran paulatinament en el mercat determinat tipus de productes, posats a disposició de les classes mitjanes de renda més alta, productes que facilitaran la vida quotidiana, alleugerint moltes persones de la pesada càrrega dels rols tradicionals i conferint als usuaris, de manera simbòlica, una elevació d’estatus, individual o de grup (Tuñón de Lara, 1975).
En aquest període, es produeixen a l'Estat espanyol dos fets de fonamental transcendència per a l'activitat publicitària en particular i per al món dels mitjans de comunicació en general. L'accés de Manuel Fraga Iribarne al Ministerio de Información y Turismo significa un canvi en la política de comunicació social portada fins aquell moment. És també l’any que se celebra el primer recital públic de fenomen social anomenat la “Nova Cançó”. Pel que fa a la publicitat, l'any 1964 es promulga com a llei formal el Estatuto de la Publicidad. 8
8La presència de la publicitat en els mitjans, la importància o poder persuasiu adjudicat als anuncis i la repercussió social que l’activitat publicitària ha tingut en els darrers cent anys, no ha passat inadvertida pel legislador. La rellevància adquirida per aquesta, l’ha convertit en objecte d’interès regulador pels poders públics. La normativa legal de la publicitat s’ha anat manifestant de forma cada vegada més meticulosa, inclús en mesura superior a les normes aplicades per a la pròpia comercialització dels productes als quals la publicitat serveix i, ni cal
El mateix any en el qual es commemora oficialment els “25 anys de Pau”, és a dir, el quart de segle transcorregut des de la victòria de Franco a la Guerra Civil. L’ocasió origina una veritable campanya de propaganda amb mitjans moderns i en els quals van intervenir agències de publicitat madrilenyes tals com Alas i Red .
En relació als mitjans de comunicació, dos anys més tard, és a dir, l'any 1966, les Corts Espanyoles donen via lliure a la proposta d'una Ley de Prensa defensada pel Ministro, llei que, amb totes les seves limitacions, obre un nou panorama dins del món informatiu, sotmès fins llavors a una rígida censura.
El turisme segueix essent la font més important d'ingressos del país i l'any 1972 s'aprova el III Pla de Desenvolupament pel quadrienni 1972-1975. Augmenten les inversions estrangeres i també hi ha un increment en la creació de llocs de treball, sobretot en el sector terciari. L'any 1966 es calcula una població total de 32 milions d'habitants i un índex d'atur del 2% sobre la població activa amb un creixement del Producte Nacional Brut (PNB) del 8% (García Delgado, 1991).
L'any 1967 culmina amb èxit el primer Pla de Desenvolupament. Com a resultat de la situació,
dir que, aquesta regulació ha estat i és molt més intervencionista que l’existent per a altres formes de comunicació, sobretot, per a aquelles emparades pel dret constitucional de llibertat d’informació i expressió.
s'incrementa considerablement el consum, donat que el nivell de renda del ciutadà espanyol és de gairebé 600$. La televisió arriba ja a la majoria de les llars espanyoles. Per augmentar l'oferta del mitjà es posa en funcionament l'UHF, canal que fou inaugurat a Barcelona l'any 1965. Serà, doncs, el període del consumisme, de l'accés dels espanyols de classe mitja al "sis-cents" (cotxe de la marca SEAT), i també d'un incipient interès per la defensa dels drets del consumidor (García Delgado, 1991).
La dècada es tanca amb la desacceleració del ritme expansiu. L'any 1969 augmenta el dèficit de la balança de pagaments i l'opinió pública comença seriosament a preocupar-se per l'exterior. La Guerra Freda es materialitza amb l’aixecament del “Mur de Berlín”.
Catalunya gaudeix d'un índex del Producte Interior Brut (PIB) superior a la resta de l'Estat, la qual cosa significa unes perspectives encoratjadores, però l'any 1973 arriba l'anomenada "crisi de l'energia" amb un augment del preu del petroli, fet que produeix una puja de preus i inflació generalitzada que frena el desenvolupament, conseqüència directa de la dependència energètica d'Espanya. Finalment, l'agitació laboral entra en una espiral desconeguda per a la societat espanyola i el ritme d'activitat econòmica és decreixent.
En el sentit estrictament polític, el període ve marcat per la ressaca que s'observa a tota Europa pels esdeveniments del anomenat "Maig francès" de 1968. Aquesta revolta
estudiantil orientarà d'una manera determinant el pensament de les forces polítiques d'esquerra i farà que les noves generacions de ciutadans visquin amb més força la necessitat d'un canvi de Règim polític.
Aquesta tendència política es reforça, perquè la vida del General Franco no pot allargar-se molt més, donat el seu estat evident d'envelliment, fet que encoratja els opositors al Règim establert.
El 8 de juny de 1973 l'Almirall Carrero Blanco és nomenat President del Govern, però el dia 20 de desembre és assassinat per ETA. Aquest fet afegeix una major inestabilitat a la ja existent. El 4 de gener de 1974 el Sr. Arias Navarro és escollit, perquè formi nou govern com a President. Entre les persones de les quals s'envolta hi ha Pío Cabanillas, com a Ministro de Información y Turismo, persona d'influència capital en la promulgació de l'Estatuto de la Publicidad (Tusell Gómez, 1975).
A finals dels anys seixanta comencen, encara que en feblesa, a tenir rellevància els advertiments de l'opinió pública sobre els drets dels consumidors i també sobre la situació d'inferioritat d'aquests enfront a les condicions de l'oferta, sobretot, pel que fa a la qualitat dels productes. El resultat d'aquesta situació és l'existència d'un corrent associatiu encaminat a defensar els drets dels consumidors davant els abusos dels productors, corrent que, més endavant, es concretarà en associacions i que rebrà el nom de moviment consumerista (Sueiro y Díaz Nosty, 1985).