L'activitat publicitària d'aquest període se centra a Barcelona i en segon terme a Madrid, però a mesura que la publicitat passa a ser objecte d'atenció de l'Administració, se centralitzen a Madrid determinats Organismes Rectors de l'activitat i dels mitjans de comunicació, fet que suposa que, de mica en mica, es va anar restant importància a Barcelona. Aquesta disminució d'importància es veu agreujada per l'establiment de les agències de publicitat multinacionals a Madrid, les quals, mitjançant un tarannà lògic, prefereixen instal·lar-se allí on políticament es troben els centres dels quals sorgeixen les decisions polítiques i econòmiques importants.
La dècada dels seixanta representa els anys de la maduresa de la professió. La publicitat comença a ser omnipresent a tots els mitjans de comunicació de masses. Aquesta importància té el seu reflex en l'aparició de revistes professionals com és el cas de la revista Control de Publicidad y Ventas, que neix l'octubre de 1962 amb una periodicitat mensual (Herreros Arconada, 2000:65).
Dins de la professió comencen a destacar les persones que desenvolupen la funció de creatius publicitaris. Aquests professionals es configuren ja com a especialistes de perfil propi, fet que no havia passat en dècades anteriors degut principalment a la poca valoració que es feia d'aquest càrrec o a la confusió creada al voltant d'aquesta funció de creatiu, la qual era confosa amb les tasques pròpies de la gerència o direcció de l'agència.
Les inversions publicitàries a Espanya arriben als 19.400.000.000 de pessetes l'any 1971. El mitjà premsa representa el 43'2% de total de la inversió, la televisió el 21'1%, la ràdio el 6'7% i el cinema el 4'1%. Totes aquestes dades s'elaboren amb independència del seu origen, de manera que l'accés a la quantificació particularitzada de l'activitat publicitària a Catalunya ofereix dificultats, generalment insalvables. Les dades, quan existeixen, estan referides al conjunt de l'Estat i, són elaborades per l'agència J. Walter Thompson (Herreros Arconada, 2000:67).
Sobre la dinàmica de la publicitat en el seu conjunt es pot esmentar , en observar tots els esdeveniments ocorreguts a l'Estat, que es realitza una espècie de proporció que respon a la regla 80/20, és a dir, el 20% de les agències, les que tenen més anomenada i que més incideixen històricament, es responsabilitzen del 80% de la publicitat difosa. El 80%
dels espais i temps publicitaris són emprats pel 20% dels anunciants i, finalment, el 20% dels suports acapara el 80%
de la facturació publicitària total.
Durant el període es detecta d'una manera evident la polarització existent entre Barcelona i Madrid com els dos centres productors de publicitat més importants de l'Estat.
Barcelona s'imposa per la seva capacitat creativa i, en canvi, Madrid gaudeix de la consideració de ser el centre de decisió econòmica i lloc d'aterratge de les empreses multinacionals de publicitat, les quals ocuparan una posició hegemònica en la facturació global del sector, bé de manera individual, bé associades amb antigues agències autòctones.
La publicitat en general comença a ser contestada per determinats grups de població. Així, els anuncis de productes com el tabac i l'alcohol troben ja limitacions legals pel seu desenvolupament. En aquests mateixos anys, es generalitza una opinió publifòbica, la qual exercirà pressió sobre l'Administració.
El desenvolupament de les empreses publicitàries en aquests anys és tan espectacular que les noves empreses donen un nou aire a les manifestacions publicitàries. La publicitat exterior dóna un gran pas endavant del tot necessari. L'any 1962, es crea a Madrid Publicidad Red, empresa de publicitat exterior que normalitza els formats de les cartelleres, establint les tanques urbanes de 4 x 3m i de 8 x 3m.
L'empresa catalana competidora de Red serà Publivia, creada a Barcelona un any després, amb emplaçaments a les principals carreteres de la xarxa viària estatal i als carrers més cèntrics de les vies urbanes de les capitals de
província i ciutats més importants. A aquestes dues, s'afegiren altres amb diferent magnitud, però menors en importància. Les seguiran, entre les catalanes, Expoluz, tercera empresa amb presència a tot l'Estat. També catalanes, encara que de grandària més petita i, de cobertura fonamentalment local, trobem les empreses Póster i Euro, ambdues amb seu a Barcelona i que oferien una cobertura urbana complementària.
A finals de 1967 entra en funcionament un nou mitjà publicitari que serà comunament emprat a partir de llavors.
Es tracta de la instal·lació als carrers de cabines telefòniques, dissenyades, perquè en els seus laterals es posin cartells publicitaris. La companyia explotadora s'anomenarà CETESA, empresa pertanyent al grup de Telefónica.
El creixement de les empreses de publicitat va ser provocat també per l'establiment generalitzat de les agències multinacionals a Espanya. La creació de l'empresa Ruescas-Mc Cann Erikson l'any 1963 obre el pas a una tendència que anirà en augment (Herreros Arconada, 2000:62).
Són molt nombroses les empreses multinacionals que desembarquen bé en solitari bé a través d'associacions amb agències autòctones i, en algunes ocasions, anul·lant la corresponsalia concedida per aquestes agències estrangeres. Així, per exemple, l'any 1965, l'agència francesa Synergie s'uneix a la catalana Tiempo. El resultat va ser l'empresa Tiempo-Synergie. Una de les agències més
importants del món, J. Walter Thompson es va instal·lar a Madrid i a Barcelona per atendre els seus clients internacionals, els quals havien estat portats a Espanya fins llavors per l'agència Alas, S.A.. La sucursal de JWT a Barcelona fou dirigida per Toni Calatayud i la nova seu es va instal·lar al carrer Balmes, 195.
Aquesta tendència s'anirà incrementant i, en finalitzar la dècada, s'observa una disminució de les antigues agències autòctones vers les estrangeres, les quals s'aniran consolidant.
A més de la esmentada Mc Cann Erikson, van venir companyies com FBC, SSC i B. Lintas, Young and Rubicam, Leo Burnett, Kenyon i Eckhardt, entre altres.
Tant les multinacionals de recent instal·lació, en general a Madrid; com les pròpies agències madrilenyes importants, s'establiren també a Barcelona.
La conseqüència d'aquesta situació és que poc a poc, les multinacionals comencen a ocupar els primers llocs del
"rànquing" d'empreses publicitàries.
En aquest ambient, es produeix el naixement d'una agència que marcarà una època dins de la publicitat catalana, empresa que atorgarà gran part del prestigi aconseguit per aquesta activitat.
Es tracta de l'agència de publicitat MMLB, mereixedora per ella mateixa d'un estudi a fons sobre la seva trajectòria i també sobre la qualitat creativa de les campanyes sortides de la seva "factoria" (Herreros Arconada, 2000:69).
Aquests anys són pròdigs en la creació d'agències dins de l'àmbit català. A part de la abans esmentada, mereixen comentaris per la seva importància, en primer lloc, la fundació també l'any 1971 de l'agència Círculo de Comunicación, constituïda per Pablo Irazola i José Luis Segura, aquest darrer un destacat creatiu, sobretot en el mitjà televisiu, amb una sòlida formació intel·lectual, periodista i comunicador.
Aquest mateix any es crea l'agència IN, Publicidad Europea, S.A., que abans s'anomenava Publicruz i, després, es dirà Izquierdo & Nogueras. El seu President era Francisco Izquierdo, una de les personalitats més destacades del món publicitari català des dels anys cinquanta.
Al mateix any es crea Tandem S.A. sota la direcció de Rafael Sarró. També neix Aurman, S.A., de la qual serà Director Creatiu Rafael Escobosa, publicitari que es prodiga en les activitats externes de la professió.
És la dècada en la qual apareix Lluís Bassat, propietari de l'agència Venditor, que feia la publicitat de productes lligats a la seva família, va vendre la seva agència i, més tard, l'octubre de 1973 passa a dirigir l'agència Alas Catalunya, substituint Angel Manuel de Avilés, el qual l’havia dirigit
des de 1967, procedent de la direcció d’ Alas Tarragona. A l’abandonar Alas Catalunya va fundar la seva pròpia agència anomenada Dos-A S.A..
Lluís Bassat havia destacat dins la professió per les campanyes realitzades durant els darrers anys seixanta per a Filomatic en les quals hi intervenia l'humorista Gila. A partir de la direcció d'Alas Catalunya, Lluís Bassat entraria dins d'una nova dimensió publicitària i la seva figura fou creixent fins arribar, més tard, a ser considerat com un publicitari destacat en la història de la publicitat catalana i espanyola.