El nou context polític va influir de manera determinant en l'organització de les competències administratives en matèria publicitària. Fins l'any 1978 l'activitat publicitària depenia del Ministerio de Cultura, hereu del llavors desaparegut Ministerio de Información y Turismo, i va passar a dependre de la Secretaría de Estado para la Información, integrat a la Presidencia del Gobierno. Amb aquesta nova estructuració, van desaparèixer els organismes creats per l’antic Estatuto de la Publicidad com ara la Junta Central, el Jurado Central i la Subdirección General de Publicidad y Relaciones Públicas. En canvi, l'Instituto Nacional de Publicidad passaria també a la abans esmentada Secretaría.
L'Instituto, més tard, seria declarat per un Real Decreto (BOE de 8/10/1980) "Organismo autónomo de carácter administrativo, adscrito a la Presidencia del Gobierno, a través de la Secretaría de Estado para la Información", assignant-li funcions d'investigació sobre la comunicació publicitària (Herreros Arconada, 2000:67).
La dinàmica de les agències durant el període van ser els naixements, fusions, èxodes i desaparicions. El tràfec habitual de persones entre agències i l’aparició de noves empreses publicitàries ha estat sempre una característica de la dinàmica del sector, el moviment d'agències ha estat sempre permanent i nombrós. Com exemples d’aquesta tendència durant aquest període, donem constància d’alguns dels més importants produïts. En el mes de gener
de 1976 Tiempo Synergie s'uneix a la multinacional BBDO.
Demer s'independitza del grup Gallina Blanca i segueix sota la direcció de Robert Rodergas.
L'any 1978 Víctor Sagi Montple crea l'empresa Víctor Sagi Comunicación per abastar un camp molt més ampli que el de la publicitat. En aquest mateix any, la Direcció General de Turisme de la Generalitat encarrega a Víctor Sagi una campanya turística de publicitat exterior.
També en el 1978, Lluís Bassat s'uneix al llegendari David Ogilvy i forma una nova agència anomenada Bassat, Ogilvy
& Mather, la qual cosa proporcionarà una dimensió internacional a aquest inquiet i treballador publicitari.
L'agència Carvis s'associa amb Rafael Paeiro i Manuel López per a fundar a Madrid l'agència Carvis Asociados.Aquesta presència de Carvis a Madrid, com ho fou en el seu moment l’assentament de Danis, és una prova més de la importància que el mercat de l’activitat publicitària segueix augmentant a la capital de l’Estat, enfront a les capacitats publicitàries de Barcelona, que en el millor dels casos, es mantenen.
Un dels fruits més brillants de l’escola MMLB està representat pel naixement de RSG, Gabinete de Comunicación que comença a caminar l’any 1979. També ho fan VR Equipo, agència impulsada per Vicente Remacha Camps i Grupo 80, pilotada per José Rubio procedent de Vila Publicidad (Herreros Arconada, 2000:69).
També es creen, entre altres, Area de Publicidad, agència de serveis generals; Set-Set Comunicación; Exavisa, agència d'exclusives de publicitat exterior; Centro de Actividades de la Comunicación, S.A., agència de serveis generals. Nueva Línea es transforma en Tau; apareixen Stratos, agència de serveis plens; Grupo 80; Puig Asociados, agència de serveis generals; Cograf, S.A., també de serveis generals;
Comunicación y Marketing; Feed-Back; Gené Asociados;
Imatge & Comunicació; Cobau, García, Raventós; Samark, de publicitat directa; Master Publicidad, de serveis generals;
Vizeversa; Tagg; Tender i, finalment, Promocions Multicomunicatives.
Els èxits de MMLB es van contar per campanyes fetes; en aquest període, aquesta agència fou capdavantera en creativitat i màrqueting. A finals dels setanta es va associar amb Ricardo Pérez per fundar a Madrid l'agència MMLB Ricardo Pérez. Seguint el camí començat per tantes agències barcelonines, el 1980 Bassat, Ogilvy & Mather obre una agència a Madrid (Herreros Arconada, 2000:69).
Ja en els anys vuitanta, es produeix un moviment de fusions, absorcions i canvis que modificaran el panorama de manera ostensible.
En relació a les desaparicions d’empreses, és necessari fer esment de les ocorregudes amb major importància històrica.
És, per exemple, el cas de Gamma, una de les agències més antigues del Grup Sagi que tancarà les seves portes a finals de 1978. L’any 1979 ho farà OESTE, una agència insígnia
de la publicitat catalana, creada per Prat Gaballí, una de les agències més importants de Barcelona a les tres primeres dècades del franquisme i en la qual, apart del seu fundador, van treballar publicitaris de renom com Jaume Miravitlles i Josep Mª Rex, entre altres. Finalment, l’any 1981 també desapareix Diagonal & Asociados (Herreros Arconada, 2000:67).
Després de la mort del General Franco, un tema important fou el dels honoraris de l'agència que ja era d'actualitat en el període anterior. A partir d'aleshores, adquireix major importància i es planteja que allò que s’ha de valorar és la qualitat i quantitat dels serveis rebuts pel client. En opinió de publicitaris amb experiència, la forma de cobrament de l'agència, xifrada en una comissió del 15% del brut o del 17'65% sobre el net, poc a poc, passarà a ser substituïda per la valoració dels serveis prestats i no pel volum de facturació (Herreros Arconada, 2000:74).
A favor d’aquesta tendència està que una altra de les característiques d'aquests anys és el inici de l'hegemonia en el control del negoci publicitari per part de les anomenades centrals de compra. La aparició d’aquestes va produir que el fluix de contractació de mitjans comenci a passar exclusivament per elles, desplaçant les distribuïdores del paper que fins aquell moment venien jugant. Aquestes noves empreses, importades de França, es troben en situació d'oferir a l'anunciant descomptes molt superiors als establerts pel propi mitjà i cedits per l'agència. Això va transformant el negoci publicitari fins a tal punt que relega
l'agència exclusivament a la seva funció creativa i de producció de les campanyes.
El 1978 apareix a Barcelona, de la mà de José Martínez Rovira, Media Planning, la primera de les centrals de compra, fenomen, com ja hem assenyalat, des de feia anys, existent a França des de feia anys, encara que s’ha de reconèixer que el veritable antecedent, des del punt de vista legal es troba en la figura de l’Agencia de Publicidad de Distribución a Medios, continguda en l’Art. 3 de l’O. de 5 d’abril de 1965, per la qual s’aprova el Reglamento del Registro General de Publicidad. S’entenen per tals agències
“aquellas empresas que con la organización adecuada y la debida organización se dediquen profesionalmente y por cuenta de otras agencias de publicidad a distribuir órdenes publicitarias a los diferentes medios de difusión”.
Media Planning actuarà en el negoci publicitari de manera fins aleshores desconeguda a Espanya. Aquesta nova empresa es constituirà legalment com agència de publicitat general, però dedicarà tota la seva activitat a la compra de mitjans, com si d'una distribuïdora es tractés. Encara que no aconsegueix els encàrrecs de compra de les agències sinó que anirà directament al client a qui cedirà tots els descomptes, inclosos els aconseguits per volum de contractació, i li cobrarà pels seus serveis un percentatge proporcional al volum de la seva inversió, al voltant del 5%
com a mínim i, al mateix temps, proporcionarà al client la planificació dels mitjans si aquest ho desitja (Herreros Arconada, 2000:66).
El creixement del volum d'operacions d'aquesta empresa resulta veritablement espectacular. Així, al final dels anys setanta, es situarà a prop dels 4.000 milions, tenint com a clients directes firmes de la categoria de Nestlé, El Corte Inglés, Philips i altres.
Més tard apareix Tecnimedia, central catalana que destaca en aquests anys. Fou creada el 1980 i va néixer de la mà de MMLB i Víctor Sagi, S.A.., empresa que, veient per on van els trets, no està disposada a perdre la part substancial del negoci generat per la difusió dels missatges creats i produïts per les agències. Aquest exemple agafarà cos i apareixeran noves centrals de compra.