II Descripció de les pràctiques
1. Les finalitats: quina participació s’ensenya?
A les trobades de l’AP, no s’explicita clarament el tipus de participació que es promou. No obstant això, els comentaris dels i de les monitores i de l’alumnat contribueixen a identificar aquest model.
Es pot observar un exemple d’aquesta idea en una conversa entre l’alumnat i un monitor i una monitora sobre la finalitat de la participació:
Monitor33: i altres persones? Creieu que participant podeu canviar el model de societat que hi ha actualment?
Noia1: algo sí...
Noia2: canviar-ho, canviar-ho, no... podem canviar petites coses...
Monitor: petites coses...
Noia2: podem aportar coses... però canviar-ho, canviar-ho... la veritat és que això no es podria fer...
Noi1: es podria fer... però costaria molt de temps...
(...)
33 En aquest capítol i en els successius, té més importància entendre els motius que donen les persones a les seves accions. Per això he anomenat les persones amb els seus pseudònims sempre que ha estat possible.
177 Noi2: i millorar-ho també...
Monitora: fer sentir la vostra veu...
Monitor: millorar-ho?
Noi1: sí... però intentant millorar-ho pot empitjorar! Però mai se sap això!
(AP.OBS.3)
Com s’observa en el fragment, l’alumnat i els i les monitores orienten la participació a la millora, però no al canvi. En aquest sentit, respecte la finalitat, les trobades de l’AP, pretendrien ensenyar una proposta de participació pròxima a la participació orientada al benestar.
Des de l’AP, s’entén que la única manera de contribuir a aquesta millora és a través de la participació, és a dir, es descarta que les persones puguin ser conscientment inactives:
Noia: Doncs la primera, [llegeix una frase] “Activitats i accions que incentivin a la participació (...) col·laborar amb ong’s i amb associacions de voluntariat”, Bueno, hem trobat que hi ha diferents graus de participació, però que és igual el grau de participació mentre que participin.
(AP.OBS.3)
Per altra banda, pel que fa als objectius de les persones en participar, un dels objectius que he identificat és l’aprenentatge i el formar part d’una comunitat. En aquest sentit, s’entén la participació com una manera d’aprendre dels altres i al mateix temps s’entén que aquest aprendre i formar part també contribueix a la participació, establint-se així una relació recíproca:
Monitora: Si no respectem i no ens importen els problemes dels altres, això fomenta la participació? (...)Jo crec que el fet de coneixe’ns els uns amb els altres fomenta la participació.
(AP.OBS.5)
Monitora: Però a través de relacionar-te amb els altres no aprens alguna cosa més de tu? Tu fent un treball sol a casa potser no te n’adones que ets molt tossut. La participació és una cosa que ens pot aportar coses o que millor fer les coses per un sol?
(AP.OBS.4)
En aquest sentit, aquest objectiu s’aproxima també a la proposta de la Participació Orientada a la Millora i al benestar: participant es forma part d’una comunitat i s’aprenenen capacitats i valors que permeten a les persones contribuir a la millora d’aquesta. Aquesta idea de millora de la comunitat es relaciona, a les trobades, amb el fet d’ajudar als altres:
Noi: “cada ciutadà ha de vetllar pels seus propis interessos. Si hi ha un conflicte que no l’afecta directament no caldrà que participi” (llegeix una frase). Jo no estic d’acord.
Monitor: què trobeu? Tothom està d’acord amb l’Eric (noi)?
Noia1: jo crec que no, si una persona té un conflicte, si jo no tinc res a veure amb aquest conflicte no crec que jo hauria de..
Noi: pero es un bien para la comunidad, por ejemplo...
Noia1: ja sé que és un bé per a la comunitat... però en puc sortir afectada...
178
Noi: però igualment... demostres desinterès por los demás... Si alguien se mete con el más débil, y alguien le ayuda... evidentemente no será ese alguien... después se va a unir más gente, para ayudar a ese más débil y linchar al más malo, para decirlo así...
Noia2: i si no ho fan, què?
Noi: y si no lo hacen demuestran que son unos desinteresados...
(AP.OBS.3)
Noi: Participar és més o menys per ajudar, i no rebre res a canvi.
(AP.OBS.5)
En aquests objectius, la proposta s’orienta clarament al que aquí he anomenat la Participació Orientada a la Millora. No obstant, existeixen algunes discrepàncies respecte aquest model especialment vinculades al concepte de conflicte:
Noi: “Les persones davant de qualsevol conflicte, primer de tot hauríem d’intentar evitar aquest conflicte” [llegeix una frase]
Monitora: tothom ho ha sentit? Sí? Esteu d’acord?
Nois: sí!
Monitora: doncs vinga! Ale!
(AP.OBS.3)
Monitora: però, per exemple, la primera part de la frase que diu que tothom ha de vetllar pels seus propis interessos... tothom està d’acord?
Noi: jo sí... jo no estic d’acord a no participar en un conflicte que no t’afecti directament... però jo si veig un conflicte que no m’afecta però que puc ajudar a resoldre ho faré i evidentment vetllaré igualment pels meus propis interessos...
M1: vetllar pels interessos de terceres persones no implica no vetllar pels teus interessos...
Noia2: jo crec que no... jo crec que s’ha de tenir solidaritat i s’ha ajudar a l’altra gent... [...] jo si veig que el Jordi té un interès i jo el puc ajudar a que aconsegueixi lo que ell vol, jo ho intentaré... això és solidaritat, no és només, jo, jo, jo...
(AP.OBS.3)
Noia: La única proposta sobre la que hem hagut de fer un debat, és la que “no arribar a un acord en allò que volem dur a terme” [llegeix una frase] perquè opinem, que si no hem arribat a un acord, hi hauria diferents opinions i per tant ho veiem des de diferents punts de vista i això vol dir que hi haurà més participació.
(AP.OBS.4)
Com s’observa en la primera cita, s’aposta per evitar el conflicte, en la segona per alleujar el conflicte intentant ajudar als altres o per resoldre el conflicte i en la tercera s’entén que a vegades el conflicte és imprescindible, irresoluble i contribueix a la participació. En aquest sentit, i respecte el conflicte, hi hauria la versió de cadascuna de les propostes aquí presentades (Orientada a l’Estabilitat, Orientada a la Millora i Orientada al Canvi i a la justícia social).
En tercer lloc, en relació amb els mecanismes participatius que es promouen, s’accentuen especialment els mecanismes de participació que respecten la institucionalitat i la legalitat. En cap cas es contempla l’ús de mecanismes il·legals o al·legals, ni es determina el criteri dels drets humans:
Monitora: A quines coses? A pintar parets? No, a pintar! No a fer graffitis a les parets!
(AP.OBS.5)
Monitora: el fet de fer una vaga indefinida, també us perjudica a vosaltres...
(AP.OBS.4)
179
La monitora intenta deixar clar que no es pot cometre la “irregularitat” de “fer grafittis a les parets” i en el segon cas, evita les propostes de l’alumnat de fer una vaga indefinida i busca propostes de tipus més institucional. Aquest fet també es dóna en el següent cas:
Ponent (representant del CJB): fer una vaga és una molt bona idea, fer una vaga és l’acció més contundent que hi ha, però abans de fer la vaga, podeu intentar de trobar solucions prèvies...
(AP.OBS.4)
Així mateix es promouen essencialment els mecanismes participatius de tipus electoral, comunicatiu o associatiu, deixant clarament en últim terme la participació de tipus protesta:
Ponent: Com es pot influir, com es pot opinar? De maneres molt diferents... (...) La vostra és de les més importants, juntament amb la d’algunes organitzacions... (...) A Barcelona hi ha una sèrie de reunions on els ciutadans poden expressar i donar opinions.
(AP.OBS.5)
Ponent: bàsicament treballarem el tema de la participació des de dues vessants. Una vessant més directa que és la de les eleccions. (...) És la forma de participació que, per exemple, es fa servir en el model polític que tenim avui en dia. (...) Un altre tipus de participació que requereix un tipus d’implicació més personal (...) Llavors per altra banda el que també fareu és una espècie de gimcana i un debat.
(AP.OBS.5)
Es promouen i s’ensenyen els mecanismes de participació comunicatius, electorals i associatius, mentre que la participació de protesta es deixa com a “última opció”.
Finalment, en relació amb la valoració que es fa de la participació, aquesta no és explícita en cap moment. No obstant això, es pot sobreentendre que la participació es valora positivament –tant per les persones que participen com per la democràcia.
Un exemple d’això seria la següent presentació que el regidor d’Educació va fer a tot l’alumnat:
Regidor d’educació: Avui es parla que la gent no participa. Per això ens interessa molt que ens digueu com podem millorar la participació a l’Ajuntament. També vull que de tot això en parleu amb els amics i amb la família i en traieu idees i valors per treballar la democràcia.(...) Ens interessa molt les propostes que ens feu i són deures perquè el nostre objectiu és aplicar-ho a partir del més de maig. Intentarem aplicar totes les propostes que ens feu...
(AP.OBS.2)
Com s’observa en el discurs, en cap moment s’explicita que la participació sigui positiva ni per a qui, però sí que s’explicita que és necessari millorar la participació i que això pot contribuir a la democràcia. En aquest sentit, estaríem de nou en la proposta de la Participació Orientada al Benestar.
Així doncs, a grans trets, la participació que s’ensenya a les trobades de l’AP tendeix a aproximar-se a la proposta de la Participació Orientada al Benestar tot i que en alguns punts també estaria en contacte amb la Participació Orientada a
180
l’Estabilitat –com és en el foment essencialment de mecanismes de participació institucionalitzats o del treball per a la resolució de conflictes.