III Les polítiques destinades directament als ensenyaments reglats i obligatoris
4. L’ensenyament reglat i obligatori de la participació a LOE
4.1. Introducció.
Després de la LOGSE i dels respectius currículums, l’any 2002 el govern espanyol va aprovar una nova llei d’educació anomenada “Ley Orgánica de Calidad de la Educación”. Aquesta llei vingué acompanyada d’un nou desplegament curricular.
No obstant això, l’any 2004 es produí un canvi de govern i es va paralitzar l’aplicació de la nova llei que mai va arribar a les aules. Per això, he optat per no analitzar el contingut de la llei ni dels seus respectius desplegaments curriculars.
Després d’aquesta paralització, el nou govern de Rodríguez Zapatero va iniciar tràmits per a la realització d’una nova llei educativa. Pel que fa a l’ensenyament de la participació en concret i de l’Educació per a la Ciutadania, dues institucions van marcar les pautes del nou currículum LOE: (1) les recomanacions de la UE, i (2) l’ensenyament per competències de la OCDE.
El Consell d’Europa va engegar, l’any 1977, el projecte d’Educació per la Ciutadania Democràtica amb la intenció de determinar els valors i les competències necessàries perquè les persones esdevinguin plenament ciutadanes.
Aquest projecte estava dirigit especialment a facilitar la participació dels joves en la societat civil. Posteriorment, el Consell d’Europa va aprovar (Budapest, 7 de maig de 1999) el document “Declaració i programa sobre l’educació per la ciutadania democràtica fonamentada en els drets i les responsabilitats dels ciutadans” i el 2002 va fer una recomanació als estats membres en la qual s’afirmava:
“Recordando la Segunda Cumbre de Jefes de Estado y de Gobierno del Consejo de Europa (Estrasburgo, 10 y 11 de octubre de 1997), que expresaba el
“deseo de desarrollar una educación para la ciudadanía democrática basada en los derechos y responsabilidades de los ciudadanos, así como la participación de los jóvenes en la sociedad civil”, y decidía emprender un plan de acción encaminado a la educación para la ciudadanía democrática; […]
Preocupado por la creciente apatía política y civil y la falta de confianza en las instituciones democráticas, y por el aumento de casos de corrupción, racismo, xenofobia, nacionalismo violento, intolerancia ante las minorías, discriminación y exclusión social, elementos que representan todos ellos una importante amenaza a la seguridad, estabilidad y crecimiento de las sociedades democráticas;
Interesado en proteger los derechos de los ciudadanos, en lograr que tomen conciencia de sus responsabilidades y en fortalecer la sociedad democrática;
Consciente de las responsabilidades que recaen sobre las generaciones presentes y futuras a la hora de mantener y salvaguardar las sociedades democráticas, y del papel que desempeña la educación para promover la participación activa de todos los individuos en la vida política, cívica, social y cultural;
[…]
101 1. Afirma:- Que la educación para la ciudadanía democrática es esencial en lo que respecta a la función principal del Consejo de Europa, que es la de promover una sociedad libre, tolerante y justa y que contribuye, junto con las demás actividades de la Organización, a defender los valores y principios de la libertad, el pluralismo, los derechos humanos y el imperio de la ley, que son los fundamentos de la democracia.”
Per altra banda, la OCDE va establir a partir de l’any 1997 una sèrie de competències bàsiques que havien de contribuir als èxits personals i socials tal i com mostra el següent esquema:
Esquema 1. Les competències i objectius individuals i col·lectius. Font: Deseco (2005:5).
Aquestes dues aportacions van fer que la LOE, llei orgànica d’educació del 2006 (LOE 2/2006 del 3 de maig) “recuperés” l’Educació per a la Ciutadania –educació per a la ciutadania i no educació cívica-, que es va incorporar al darrer cicle de l’Educació Primària i a l’Educació Secundària Obligatòria i que es delimitessin vuit competències bàsiques que l’alumnat havia d’assolir.
Una de les vuit és la competència social i ciutadana. Segons la LOE i tota la normativa posterior, aquesta competència ha de servir per a
“comprender la realidad social en que se vive, cooperar, convivir y ejercer la ciudadanía democrática en una sociedad plural, así como comprometerse a contribuir a su mejora. En ella están integrados conocimientos diversos y habilidades complejas que permiten participar, tomar decisiones, elegir cómo comportarse en determinadas situaciones y responsabilizarse de las elecciones y decisiones adoptadas”
i ha de permetre
102
“reflexionar críticamente sobre los conceptos de democracia, libertad, igualdad, solidaridad, corresponsabilidad, participación y ciudadanía, con particular atención a los derechos y deberes reconocidos en las declaraciones internacionales, en la Constitución española y en la legislación autonómica, así como a su aplicación por parte de diversas instituciones; y mostrar un comportamiento coherente con los valores democráticos, que a su vez conlleva disponer de habilidades como la toma de conciencia de los propios pensamientos, valores, sentimientos y acciones, y el control y autorregulación de los mismos. En definitiva, el ejercicio de la ciudadanía implica disponer de habilidades para participar activa y plenamente en la vida cívica” (LOE, 2006).
D'aquesta manera, es pot deduir que segons la llei estatal d'educació, la participació, més enllà de l'àmbit escolar, és fonamental no només com a ensenyament procedimental (“disponer de habilidades para participar activa y plenamente”) sinó també conceptual (“reflexionar críticamente sobre los conceptos de [...] participación”).
He constatat aquesta doble dimensió en les ordres i decrets de desplegaments de continguts de les àrees de Ciències Socials i Educació per a la Ciutadania tant a nivell estatal com autonòmic. Així, per exemple, en la primera dimensió s’expliciten continguts i objectius com:
“Participar en la vida col·lectiva de la classe, l'escola i la localitat, posant en pràctica habilitats socials que afavoreixen les relacions interpersonal”
(Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Primària)
“Pràctica de normes cíviques per mitjà de la participació en activitats socials de l'entorn proper, assumint responsabilitats i treballant de forma cooperativa” (Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Primària)
i en la segona dimensió –conceptual- es parla, per exemple, de:
“El derecho y el deber de participar. (...) Valoración de los diferentes cauces de participación” (Orden ECI/2211/2007, de 12 de julio, por la que se establece el currículo y se regula la ordenación de la Educación primaria y Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, por el que se establecen las enseñanzas mínimas de la Educación primaria)
“Identificación de los factores que intervienen en los procesos de cambio histórico, diferenciación de causas y consecuencias y valoración del papel de los hombres y las mujeres, individual y colectivamente, como sujetos de la historia” (Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se establecen las enseñanzas mínimas de la Educación secundaria obligatoria y Orden ECI/2220/2007, de 12 de julio, por la que se establece el currículo y se regula la ordenación de la Educación secundaria obligatoria)
“Reflexió sobre la participació ciutadana en les democràcies actuals.”
(Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’Educació secundària obligatòria).
103