En aquesta proposta, la finalitat de la participació és la justícia social mitjançant el canvi, la correcció o el manteniment de qualsevol element relacionat amb el sistema polític i econòmic i amb la situació de les persones en el si d’aquest sistema. Entre les persones adultes, la justícia social es vincula de manera clara al rebuig de les desigualtats i les injustícies, com es demostra en la següent descripció d’una docent:
Un model que parteixi de l'interès en conèixer la situació actual, compromesa en garantir els drets bàsics de la ciutadania, que comporti accions conscients i conseqüents de rebuig a les injustícies, desigualtats i vulneració dels drets bàsics.
(PRO.ENQ.1.1)
...ens falta una educació política i una educació per la ciutadania que realment garanteixi que les persones adquireixin una idea molt clara del què significa la justícia, la llibertat, la igualtat...
(AUT.ENT.3)
Jo crec, que bueno, tens uns valors clars, no? De medi ambient, de... d’igualtat, de justícia, d’equilibri econòmic, de no discriminació o sigui tots aquests valors.
(PRO.ENT.4)
No podem renunciar a que les persones siguin combatives i tinguin posicionaments respecte les seves desigualtats i a les seves situacions
169
(PRO.ENT.5)
També entre les persones adultes, però essencialment entre l’alumnat, aquesta proposta s’identifica molt amb el concepte de “canvi”:
Una participació (...) que manté la creença que les nostres accions poden contribuir al canvi, a la millora.
(PRO.ENQ.1.1)
Clar, però per millorar la seva realitat o la seva persona és molt més individual...
no? En canvi aquí ciutadans per transformar la realitat i la justícia social, no? (...).És a dir, si la ciutadania ha de participar per introduir canvis, vol dir que em quadra més l’esquema que tingui tendència a mostrar més el concepte canvi....
(AUT.ENT.1)
Si no arregles els polítics seguiran fent-ho i seguiran havent-hi famílies que es.... Tot i que està bé ajudar a les famílies, però primer s’ha de solucionar el problema, no pots anar allà aguantant...
(ALU.ENT.2.1)
3. L’objectiu dels qui participen.
Pel que fa als objectius que fan que les persones participin, en aquesta proposta se n’identifiquen tres que es relacionen entre ells: (1) apoderar-se individual i col·lectivament, (2) fer emergir els conflictes, i (3) transformar les condicions de vida de les persones:
Una participació responsable, amb consciència també dels deures que tenim com a ciutadans i ciutadanes, amb una visió col·lectiva, no individualista (...). Crítica, amb capacitat de detectar la mentida, la doble moral i les manipulacions. Independent, amb autonomia moral, que no quedi atrapada en un efecte massa, tendència, moda o estadística.
(PRO.ENQ.1)
I després que la societat, la classe, l’escola, la societat és molt complexa i hi ha molts interessos diferents i que, bueno, que cadascú ha de defensar els seus, lògicament i has de tenir clar quins són els teus... O sigui... has de tenir aquesta capacitat d’empatia, d’entendre els altres, però al mateix temps tu has de saber quins són els teus interessos per poder-los defensar, perquè sinó...
(PRO.ENT.1)
... d’alguna manera ensenyar-los a recuperar el seu poder davant d’aquells que ho tenen gratuïtament i que fan ús... diguem... molt opolosament i molt bé... els nostres han de saber que tenen poder, primer i han de fer-lo efectiu. (...) jo no penso que s’hagi de negar el conflicte, sinó tractar el conflicte.
(PRO.ENT.5)
Des de la dimensió més social, no, la reflexió seria que no és possible l’emancipació individual sinó hi ha emancipació col·lectiva...
(TEC.FOC.1)
El que passa és que la ciutadania jo l’entenc també com una activitat, com una acció emancipatòria i la ciutadania també, els enllaços que em sembla que també són importants... aquí posa per transformar la realitat, per aconseguir la justícia social...
(AUT.ENT.1)
Des del punt de vista dels ciutadans, jo crec en una participació que vagi... que tingui una dimensió transformadora, com a mínim dos o tres dimensions, transformadora des del punt de vista de l’enfortiment o de l’ apoderament individual, transformadora des del punt de vista de l’enfortiment o apoderament col·lectiu, i transformadora des del punt de vista de condicions de vida. Llavors, clar
170
tu pots treballar en processos participatius en els quals aquestes dimensions d’enfortiment no hi siguin presents.
(AUT.ENT.3)
Tal i com s’observa en les cites, només són els adults qui identifiquen els objectius.
L’alumnat, en canvi, només relaciona aquesta proposta amb la finalitat i no tant amb el que aquí hem anomenat objectius de participació. Per altra banda, dins d’aquest model tant l’alumnat com les persones educadores entenen que des d’aquesta posició es pot ser emancipadament actiu o inactiu –fet que es diferencia de les altres propostes:
[No votar] també és una manera de no contribuir... O sigui, si tothom no votés els partits es quedarien...
(ALU.FOC.2)
Antònia: m’agrada això, que són, poden ser actius o inactius emancipadament...
(PRO.FOC.1)
4. Els mecanismes amb els quals es participa.
Des d’aquesta proposta, s’aposta per emprar tots els mecanismes participatius (legals, il·legals i al·legals) sempre i quan no atemptin contra els Drets Humans.
Des d’aquest punt de vista, i a diferència de les altres propostes, la legalitat vigent no s’entén com un criteri restrictiu a l’hora de seleccionar el tipus de participació.
Aquesta postura la prenen tant les persones adultes com els i les joves que defensen aquesta proposta:
Edda: Quin t’agrada més?
Alumne32: I jo crec que mentre no facis res, no destrossis res... doncs tampoc passa res...
Edda: Encara que la policia et digui que no ho pots fer això?
Alumne: Eh.... Ells també fan moltes coses... que no sé... no ho sé... Ai!
Edda: No et preocupis, no passa res... Digues això... ells també fan...
Alumne: Ells en el fons manen... també et poden fer fora amb un cop de bastó...
Però si no fas res dolent? Ni destrosses ni res... Si només et mobilitzes... i fas manifestacions i això, jo crec que això s’hauria de poder fer i s’hauria de fer... Però no sé...
(ALU.ENT.1.2)
Alumna: Sí, perquè com ha dit... no fan mal a ningú, saps? No és il·legal... En canvi el que estan fent els altres fan mal a les famílies i és il·legal... O sigui que també...
Edda: Però ella, el que diu la Jazmina també, li diu però el que estàs fent igual també les il·legal... Tu què penses encara que sigui il·legal?
Alumna: Home, que no fan mal a ningú tampoc...
Edda: O sigui que encara que sigui il·legal, no fan res dolent?
Alumna: No el contrari, ho fan perquè s’arregli un problema més gros que està portant més problemes... Bueno, sempre hi ha els que peguen i... de tot... que aquells sí... que no...
(ALU.ENT.2.1)
32 En aquest bloc, he optat per no anomenar pel pseudònim a les persones participants. He pres aquesta decisió, perquè a diferencia de la resta de blocs, en aquest cas m’interessa donar coherència a la proposta i no al discurs de la persona.
171 Alumne: És que és la única manera que ens escolten... Ho hem provat de totes les maneres, i al final no ens han escoltat... I al final dius: Bueno, pues si ens escolten així ho farem així!
Edda: Per què et sembla que és la única manera que pot servir per canviar les coses?
Alumne: No és la única... Però és la que ens escolten amb aquesta... Perquè... Així és com una amenaça de que si no fas això, nosaltres seguirem... I crec que canviaran... Bueno, no crec que canviïn, perquè tots són... No canvien de seguida...
(ALU.ENT.2.2)
Com s’observa en les cites, l’alumnat que defensa aquesta postura diferencia allò que està bé de la legalitat vigent. Per a ells, “allò dolent” s’associa més a: (1) fer mal a la gent –atemptar contra els drets humans-, (2) fer destrosses públiques, i (3) no fer res per solucionar els problemes.
En aquest punt existeixen algunes similituds entre les postures de l’alumnat i les del professorat:
Edda: De totes... I portant-ho a l’extrem, imagina’t que tens un ex-alumne així que té 18, 20 anys i que pel que sigui... com està... defensant una causa justa va a parar a la presó... què pensaries d’aquest alumne?
Docent: (rialles) Bueno, que ha fet el que li tocava... I que a vegades tens conseqüències... aquestes injustes, absolutament, però... és així... El món a vegades et toca...
Edda: O sigui que ha defensat el que volia i que la societat no li ha...
Docent: Clar... Això la història n’està ple... A veure...
Edda: Però no el criminalitzaries?
Docent: Ah, no, no, no
(PRO.ENT.1)
Per a mi el criteri no és la legalitat... La legalitat és un instrument al servei del poder, al servei, en aquest cas, la legalitat és un instrument al servei dels bancs... Podríem dir per resumir així molt ràpidament. I dels banquers, més que dels bancs... dels banquers i dels grans propietaris. Per a mi el criteri seria un altre... Home per a mi, m’agradaria que els meus alumnes doncs respectessin, home no sé, elements com per exemple dels Drets Humans i que facin el que facin que no exerceixin la violència contra els altres, o que hi haguessin elements de valors basats en la convivència i amb la ciutadania. Però no la legalitat, perquè la legalitat... D’aquí quatre dies el PP posarà una legalitat pitjor que la del Franco i hi haurà un moment que no es podrà respectar... Perquè si no pots estar... Segons el Felip Puig, que és un altre franquista que tenim aquí a Catalunya, doncs... i segons la seva policia, si ets el Gandhi i et poses al carrer tranquil·lament a dir que les coses no t’agraden et venen i et foten una pallissa els Mossos d’Esquadra, no? Com a mínim això és el que diuen per la tele. Per tant la legalitat és un valor molt relatiu, la legalitat respon a l’equilibri de forces que hi ha en un determinat moment, i fa quatre dies era il·legal associar-se i d’aquí a quatre dies si segueixen el PP i el Felip Puig, doncs segurament serà il·legal associar-se també... Aquesta legalitat ens l’hem de saltar necessàriament. I una altra cosa és no la legalitat, sinó, els marcs de lleis que decideixen els quatre que estan en el Parlament sinó elements més convivencials, doncs el respecte pels Drets Humans, o pels valors de la convivència o per la justícia social o pel que sigui... Jo crec que aquí sí que hi ha elements forts a respectar...
(AUT.ENT.3)
Hi ha decisions, sobretot en aquests moments, no? De tipus polític i econòmic que jo no els respectaré... O que... Fins i tot, trobaria un molt bon exercici, precisament democràtic i cívic, de que no es respectessin... (...) Als finals dels 70, principis dels 80, teòricament estàvem en un estat democràtic... Però molts joves van participar en actes que llavors es consideraven il·legals... Doncs precisament a través
172
d’associacions... O a través, jo que sé, d’accions de protesta, per descomptat! I precisament lo que pretenien era... I eren accions participatives, perquè estaven associats! Associats moltes vegades sense cobertura legal, o sense prou cobertura legal! I precisament lo que promocionaven era un desenvolupament positiu de la democràcia...
(TEC.FOC.1)
Com s’observa en els fragments, les persones adultes que s’ubiquen en aquesta proposta entenen que a vegades fins i tot és necessari participar en accions de tipus il·legal, i ho justifiquen afirmant que a vegades: (1) és la única alternativa – afirmació també defensada per l’alumnat-, (2) pot contribuir al desenvolupament de la democràcia, i (3) la legalitat és un instrument al servei del poder que no sempre s’adequa als Drets Humans. Són aquests Drets Humans i la defensa de les actituds pacífiques, els únics límits que es posen des d’aquesta postura a la participació.
5. La valoració que es fa de la participació.
L’element de més discòrdia interna en aquesta postura és la valoració que es fa de la participació. Totes les persones que defensen aquesta proposta, entenen que la participació sempre és positiva per a la democràcia, però hi ha diferents punts de vista sobre la valoració de les conseqüències que el fet de participar pot tenir sobre la persona que participa:
La participació sempre és positiva per a la democràcia i per a un mateix... Això, la participació sempre i quan es doni amb una certa qualitat, i no sigui... entenent, hauríem de veure, si aquesta participació... si qualsevol cosa és participar o participar és informar, o participar és anar a la festa major, o participar és rebre el butlletí o entrar a la pàgina web... Però amb una determinada concepció de la participació, jo m’aniria més com entendre aquesta com un element social, som animals polítics, som politikon... Per lo tant la participació sempre és positiva per construir-se un mateix. Hi ha qui pensa que la participació no és una opció sinó que és una necessitat humana, la necessitat de viure i conviure amb una comunitat política i per tant participar-hi. I per suposat, és positiva per a la democràcia, perquè no es pot entendre la participació sense, la democràcia sense participació.
(AUT.ENT.3)
Jo em situaria amb el Jesús, en aquest sentit de valorar positivament la participació, tant en el sentit més col·lectiu, com en el sentit més individual que pot responsabilitzar-se amb un mateix... Això com a tal..
(TEC.FOC.1)
Com s’observa en aquestes cites, la participació es valora positivament sempre i quan hi hagi una certa qualitat democràtica. El criteri de la qualitat democràtica determinarà si la participació és o no és positiva per als participants.
173
V Síntesi.
Per concloure, en aquest bloc he analitzat les aportacions dels diferents col·lectius de la comunitat educativa per definir quines són les finalitats associades a l’ensenyament de la participació.
A partir d’aquestes propostes, he construït una tipologia de participació que explica què entenen per participació les persones investigades. En la classificació final no he tingut en compte els col·lectius sinó les propostes de les persones independentment de si eren educadors o estudiants. Finalment aquesta tipologia ha estat constituïda per tres propostes: la Participació Orientada a l’Estabilitat, la Participació Orientada a la Millora i al benestar i la Participació Orientada al Canvi i a la justícia.
Aquesta darrera proposta és la que he classificat com a participació crítica i que ha servit de base per a la resta de la investigació.
175