L’Audiència Pública als nois i noies de Barcelona

“L’Audiència Pública als nois i noies de Barcelona” (AP) és un dels projectes que encapçala l’IME i que es defineix com una activitat que “se serveix d'un

111

mecanisme de participació ja establert per configurar un espai de diàleg i participació dels joves escolars com a ciutadans de ple dret” (Cano, 2011). L’AP utilitza les possibilitats que ofereix l’existència de les audiències publiques – una

“forma regulada de participació a través de la qual la ciutadania fa propostes a l'Administració municipal sobre la gestió de la ciutat”- per fer que els joves participin en la ciutat elaborant propostes que són presentades a l’alcalde.

Els antecedents de l’AP cal buscar-los a Itàlia, concretament en l’obra de Tonucci (1997) i l’experiència de Fano iniciada l’any 1991, i promoguda per UNICEF, en la qual una vegada a l’any l’alcalde de la localitat convoca un ple extraordinari on es concedeix la veu a un Consell d’Infants (Novella, 2005).

L’AP va néixer el curs 1994/1995 per indicació de l’alcalde, en aquell moment Pasqual Maragall, i ha estat un projecte que s’ha transferit a altres ciutats catalanes i espanyoles. Actualment, el projecte forma part de la xarxa de projectes de participació infantil de la Diputació de Barcelona, s’engloba com una de les activitats que desenvolupa la ciutat de Barcelona en el context de la xarxa internacional de ciutats educadores i de les ciutats amigues de la infància (UNICEF). Així mateix, l’AP de Barcelona té un estret vincle amb dues ciutats espanyoles (Donosti i Rivas Vaciamadrid) amb les quals es realitzen intercanvis.

D’acord amb Cano (2011), els fonaments de l’AP són: (1) el protagonisme urbà, (2) el compromís i lideratge institucional, (3) la representació i la representativitat, (4) la concreció temàtica i la planificació del procés, (5) les activitats dinamitzadores del procés, (6) la implicació d’altres actors i ciutats, i (7) l’avaluació.

A grans trets, aquests fonaments impliquen que l’AP és un projecte planificat i en el qual hi participen diferents ents –centres escolars, àrees i regidories municipals, professorat, alumnat, empreses educatives- que incideix en què els joves aprenguin a viure la democràcia practicant-la, mitjançant una participació representativa en els mecanismes institucionalitzats, i que se centra cada any en una temàtica diferent.

Aquests fonaments cristal·litzen en els objectius descrits per Cano (2011):

 “Fomentar la participació dels nois i noies en les qüestions que afecten la ciutat i que aquesta els escolti com a ciutadans i ciutadanes de ple dret;

 fer un pas endavant cap a una democràcia participativa, més enllà de la representativa;

 revalorar la política com una activitat necessària per a la convivència.

D'altra banda, les Audiències Públiques als nois i noies de Barcelona són espais de ciutadania per a la participació ciutadana que permeten als infants:

 l'aprenentatge pràctic de valors com l'autonomia, l'opinió crítica, el respecte, la solidaritat, la convivència, i també la valoració positiva de la negociació o l'acceptació de la diversitat i dels límits raonats;

112

 l'aplicació de metodologies que prioritzen la construcció de projectes i de propostes a través del consens;

 el desenvolupament de les capacitats d'argumentació, l'assumpció de responsabilitats en afers col·lectius i l'acompliment de tasques de representació;

 el coneixement de com funcionen l'Ajuntament i la ciutat i de com poden contribuir a millorar la vida ciutadana”.

L’AP té doncs un doble objectiu: permetre la participació dels nois i noies com a ciutadans de ple dret i “permetre l’exercici d’una pràctica d’educació per a la participació ciutadana i la democràcia” (Ajuntament de Barcelona, 2010:68).

Com ja he esmentat, cada curs els alumnes fan propostes relacionades al tema que es treballa. Els temes treballats fins ara són:

 Mesures per a un món millor (1994-1995)

 La participació dels infants en la vida social de Barcelona (1996-1997)

 Educació física, salut i esport: un dret d'avui i per a tothom (1997-1998)

 Ens ocupem del medi ambient per una Barcelona millor (1998-1999)

 Barcelona SONA! Ens agrada la música? (1999-2000)

 Barcelona més verda. Com volem que sigui un jardí del nostre districte?

(2000-2001)

 Ens movem per Barcelona. Com veiem la mobilitat a la ciutat? (2001-2002)

 Com volem la Barcelona del futur? De la preservació del patrimoni a l'urbanisme del demà (2002-2003)

 Com ens relacionem a la ciutat? Propostes per a una convivència pacífica (2003-2004)

 Salut, Barcelona! Propostes per a una millor qualitat de vida (2004-2005)

 Barcelona fa ciència! Contribucions científiques del jovent per a la millora de la ciutat (2005-2006)

 Barcelona comunica! Propostes per a l'ús i la millora dels mitjans de comunicació a la ciutat (2006-2007)

 Barcelona futur! Millorant la ciutat defensem la terra: propostes per actuar davant el canvi climàtic (2007-2008)

 Barcelona diàleg! Propostes per a una ciutadania intercultural (2008-2009)

 Barcelona millora el seu paisatge! Mesures per a la protecció del paisatge urbà (2009-2010)

 Barcelona cultura! Propostes per gaudir la cultura (2010-2011)

Pel que fa la metodologia de treball, l’AP funciona a través dels següents processos:

(1) Jornada de formació per al personal docent en què es fa la presentació del tema de treball del curs i es lliure la proposta didàctica. Aquesta proposta ha estat elaborada per un expert en la matèria.

(2) Presentació de l’activitat a tots els joves que participen en el projecte en un acte festiu.

113

(3) Treball amb la primera part de la proposta didàctica a les aules. Els docents envien a l’empresa educativa que coordina el projecte juntament amb l’IME les conclusions i propostes d’aquesta primera part.

(4) Realització d’una primera Trobada Intercentres, on representants de cada grup classe que participa exposen les reflexions del seu grup i aquestes es debaten per arribar a acords. En aquesta trobada, simultàniament es realitza una sessió de formació del professorat.

(5) Treball mitjançant espais virtuals com el Moodle i el Facebook.

(6) Treball amb la segona part de la proposta didàctica a les aules. Els docents envien a l’empresa educativa que coordina el projecte juntament amb l’IME les conclusions i propostes d’aquesta segona part.

(7) Realització d’una segona Trobada Intercentres, amb les mateixes característiques que l’anterior.

(8) Treball amb la tercera part de la proposta didàctica a les aules. Els docents envien a l’empresa educativa que coordina el projecte juntament amb l’IME les conclusions i propostes d’aquesta tercera part.

(9) Realització d’una tercera Trobada Intercentres, amb les mateixes característiques que les dues anteriors.

(10) Redacció provisional amb les aportacions fetes per cada grup i amb la supervisió d’un especialista en l’àmbit. En aquesta trobada, en la que també hi assisteixen representants de cada grup aula s’elabora el document de propostes i demandes que es presentarà a l’alcalde (manifest).

(11) Petició de l’audiència mitjançant una instància lliurada al Registre municipal.

(12) Presentació del Manifest als regidors i regidores implicats en el tema.

(13) Celebració de l’Audiència Pública al Saló de Cent de l’Ajuntament.

(14) Valoració del procés seguit per part dels docents i alumnes.

(15) Seguiment dels acords presos pel consistori.

El projecte de l’AP és el cas que he estudiat en aquesta investigació tal i com explicaré en el següent capítol.

115