ESTRUCTURA DE LA TESI

En l’intent de donar resposta a les qüestions plantejades, la tesi s’articula de la manera següent:

A) Una primera part que comprèn:

1. El marc històric, amb una breu aproximació a la història del teatre escolar a Europa i a Espanya des dels seus orígens fins als segle XX, història en la qual s’inscriu l’aparició de la Dramatització com alternativa renovadora de l’activitat emparentada amb el teatre en el context escolar.

2. El marc conceptual, on s’examina l’evolució del concepte de Cos en la història de la pedagogia, la del concepte d’Educació Física i de la seva presència en el sistema educatiu, i la del concepte d’Expressió Corporal des de les seves arrels teatrals fins a la seva inscripció en la teoria de la comunicació. L’anàlisi d’aquests tres punts no és, ni de lluny, exhaustiva. Té una voluntat més crítica que no pas historicista i està feta seleccionant sobretot els aspectes més rellevants –segons el fil conductor de la tesi– per tal d’oferir el marc conceptual en què se situa la Dramatització.

B) Una segona part que inclou:

1. L’examen dels continguts curriculars (LOGSE)⁶ de l’Expressió Corporal i de la seva presència en l’Educació Física en l’etapa d’Infantil, de Primària i de Secundària.

2. La presència de la Dramatització dins els currículums de l’Expressió Corporal a Catalunya.

C) Una tercera part –la que constitueix el nucli de la tesi– consagrada a l’examen del substrat teòric, pràctic i ideològic de la Dramatització, a través de l’anàlisi de la bibliografia que poden trobar els ensenyants a les biblioteques de les seves universitats i

6 LOGSE: Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo. «BOE»

a altres institucions associades al CCUC, sobre la hipòtesi metodològica, que la tasca real dels mestres en aquest terreny, i també la del professorat que els forma, està estretament relacionada amb el corpus teòric-pràctic existent. Ho fem així en la certesa que examinar d'una manera pràcticament exhaustiva aquest conjunt d'autors de referència (on hi trobem les autoritats més significatives en la matèria) és una via indirecta però correcta per aproximar-se a la realitat docent.

L’interrogatori a què han estat sotmesos els llibres examinats està dirigit, fonamentalment, a l'obtenció de respondre a les sis preguntes:

1. Què és la Dramatització?

2. En quines bases teòriques se sustenta?

3. En què consisteix la seva pràctica?

4. Quines són les seves modalitats més adequades?

5. Quin és, o hauria de ser, el perfil competencial, ideològic i personal del docent (generalment la docent) en Dramatització?

6. Quina hauria de ser la seva formació?

Aquesta ‘lectura interrogativa’ –creiem– no s’havia fet mai fins ara, almenys amb la voluntat d’oferir una panoràmica global i crítica del territori de la Dramatització i sense defensar posicionaments particulars.

D) Una quarta part és destinada a extreure les conclusions generals de la tesi i respondre, fonamentalment, a la pregunta següent:

 El corpus estudiat i actualment disponible (o una part substancial d’aquest corpus) està adaptat als canvis que han experimentat la societat i el seu sistema educatiu en aquest període?

E) Una cinquena part que, en base a aquestes conclusions, apunta possibles vies de noves recerques per donar llum a qüestions no resoltes que planteja la introducció a l’escola d’activitats formatives emparentades amb l’art dramàtic.

F) Una sisena part amb les referències bibliogràfiques i la incorporació de la producció bibliogràfica més recent i significativa.

1.5 METODOLOGIA

Aquesta tesi, podem dir que, correspon a la fase d’investigació que Hayman (1991) denomina “Revisión de la literatura” i que constitueix un dels passos previs de qualsevol recerca. Aquí, però, no es tracta de

“permitir al investigador falimiarizarse con el conocimiento actual existente dentro del campo en el cual va a realizar su investigación”, sinó d’indagar, precisament, en què consisteix aquesta literatura amb el propòsit –això sí– de “contribuir de alguna manera al monton de conocimiento existente, [...] sea mediante el agregado de nuevos datos o la valoración de resultados de apariencia importante” (Hayman, 1991: 47-51).

És, per tant, una tesi de revisió bibliogràfica i d’anàlisi de continguts que s’ha concretat en un model de rang qualitatiu (Bardin, 2002; López Noguero, 2002). Així, doncs utilitzem el concepte d’anàlisi de continguts de Laurance Bardin:

“Un conjunto de técnicas de análisis de las comunicaciones tendentes a obtener indicadores (cuantitativos o no) por procedimientos sistemáticos y objetivos de descripción del contenido de los mensajes permitiendo la inferencia de conocimientos relativos a las condiciones de producción/recepción (contexto social) de estos mensajes.”

(Bardin, 2002: 32)

Existeix en aquest camp una àmplia bibliografia que proposa, sovint, sofisticats instruments estadístics que no ens han semblat adients per a la finalitat del nostre treball. El mètode que hem utilitzat és el de la progressiva i sistemàtica depuració dels continguts per arribar a la seva substància.⁷ Així doncs, el procés ha estat el següent:

1. Localització del corpus sobre Dramatització existent en l’àmbit català a partir del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC). Pel que fa al corpus existent al conjunt de l’Estat, hem recorregut en segon terme a la Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN).

2. Primera revisió dels continguts (indexació o identificació del contingut temàtic documental) i classificació inicial de les obres segons el model de Pinto (1989, 2000).

3. Adaptació de fitxes documentals segons alguns dels criteris establerts (categories o ítems), que marca Torrebadella (2011).

4. Segona revisió dels continguts amb la selecció de textos i concreció de les idees i dels conceptes.

5. Establiment de la fitxa corresponent a cada referència, d’acord amb els ítems escollits previament. Les fitxes no contenen citacions literals, encara que s’ha conservat del tot la terminologia emprada per cada autor i, substancialment, els seus estilemes.

6. Agrupació del contingut de les fitxes segons les categories o ítems concretats.

Aquesta agrupació suposa un major allunyament pel que fa als estilemes, però manté la literalitat terminològica.

7. Agrupació dels termes utilitzats segons criteris conceptuals que permetin dibuixar l’estructura de l’arbre (mapa conceptual) més enllà de la seva frondositat exterior.

8. Discussió i anàlisi crític dels resultats. Des del punt de vista metodològic, per tant, la tesi se situa en allò que Colás i Buendía (1998) qualifiquen de “enfoque crítico”. És una perspectiva que postula que “la investigación será el medio que posibilite a los sujetos analizar la realidad, concienciarse de su situación e incoporar dinamismo a la evolución de los valores y la sociedad” (Colás i Buendía, 1998: 51-52).