EL MATERIAL BIBLIOGRÀFIC EN QUÈ ES FONAMENTA LA TESI TESI

El material aquí estudiat –la recerca bibliogràfica queda tancada al desembre del 2007– es circumscriu als llibres sobre Dramatització (i el seu entorn lèxic i conceptual) existents almenys en una biblioteca membre del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), membre associat o institucions no membres, coparticipants en el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC).

A fi d'acotar el material en funció de l'objecte de la recerca, la bibliografia examinada no inclou:

 Articles sobre dramatització apareguts en revistes especialitzades perquè (tot i que de vegades formen part de dossiers lliurats pels professors als estudiants de magisteri i, en aquest sentit, poden exercir una certa influència sobre la pràctica posterior) normalment estan escrits pels mateixos autors dels llibres aquí examinats o per persones que en divulguen els continguts.

 Llibres d'exercicis pràctics escrits per subministrar materials didàctics segons la legislació escolar vigent en cada moment però que no fan aportacions rellevants des del punt de vista de la teoria de la Dramatització i de la seva didàctica. Són els que Gisèle Barret (1989: 19) anomena “libros de cocina más o menos refinada”, i estructurats per respondre a les necessitats immediates dels professors (fonamentalment de Primària) però sense un acompanyament metodològic.⁹⁰

 Llibres de teoria dramàtica general o d’història del teatre destinats a nens, adolescents o ensenyants de la Dramatització.⁹¹

90 A Espanya, aquests llibres comencen a aparèixer a partir de l’any 1966 amb el de Tomás Calleja (Dramatizaciones. 3º, 4º, 5º, 6º, 7º y 8º cursos de EGB) i reapareixen al ritme de les successives reformes educatives. En són autors destacats Antonio Puig (anys 70) i Jesús Lacuey, Gerardo Ruano, José Luís Alzu i Alfredo Mantovani (anys 90).

91 Com per exemple, el llibre de Lola Poveda (1996), Texto dramático. La palabra en acción, un manual sobre història i llenguatge teatral destinat a mestres, igual que el d’Antonio Avitia (1996), Teatro para principiantes.

 Llibres sobre el teatre per a nens fet per adults.

 Llibres sobre l’ús de tècniques específiques relacionades amb les diverses formes teatrals (construcció i manipulació de titelles o marionetes, construcció d’escenografies, disseny de maquillatges, etc.) o amb el teatre en general.⁹²

 Llibres sobre l’ús de la Dramatització per a la didàctica d’altres disciplines.⁹³. És a dir, aquells que circumscriuen la Dramatització –en paraules de Cervera (2008: 8)– a “funciones puramente ancilares, como sucede cuando se pretende utilizarla con fines instrumentales para facilitar el aprendizaje de la historia, la gramática, la geometría o el cálculo”.⁹⁴ Tampoc no inclou llibres com el d’Úcar (1993) que, tot i referir-se a la Dramatització, ho fa des de la perspectiva de l’animació sociocultural, una perspectiva que desborda la presència de la disciplina en el marc escolar.

 Llibres destinats a ensenyar a fer teatre sense cap pretensió d’aplicació acadèmica.⁹⁵

 Texts teatrals (inclosos els de titelles i marionetes) destinats a ser representats per nens.⁹⁶

 Llibres en altres llengües que no siguin en català o castellà.⁹⁷

92 Per exemple, L’art del teatre (català i castellà), d’Aleu, Minerva i Esteve (1995), que és un manual de teatre, elemental però complet, destinat a “tothom qui vulgui apropar-se a l’art del teatre”. Tot i que les autores assenyalen la possibilitat de treballar el teatre a l’aula perquè “facilita la consecució dels objectius assenyalats en el disseny curricular de l’assignatura de llengua i literatura de l’Ensenyament Secundari Obligatori”, el llibre no aborda cap de les qüestions suscitades per la Dramatització com a pràctica diferenciada del teatre.

93 Amb l’excepció del llibre, Arroyo (2003), Ladramatización y la enseñanza del español como segunda lengua, que inclou una completa teorització de la dramatització, més enllà de la seva aplicació a la didàctica de la llengua.

94 O a la Filosofia, tal com fa Callejas (1988). Per la seva dimensió socio-antropològica, també cal esmentar en aquest terreny el Pequeño teatro de Catalina Arroyo (1999), que relata una singular experiència lingüística amb nens de tres a cinc anys, àrabs i berebers, en col·legis espanyols del Marroc, trasplantada posteriorment a nens espanyols del segon cicle d'Educació Infantil.

95 Per exemple, el llibre de Mario Halley (1996), Vamos a hacer teatro.

96 Pel que fa a aquest apartat, vegeu Muñoz (2006). Conté un inventari de les editorials i col·leccions destinades a aquest públic, així com un esbós de les seves línies temàtiques principals. L’estudi ignora, sense justificació de cap mena, les publicacions en català, gallec i eusquera.

97 Amb l’excepció del llibre en llengua gallega de Couto, Lampereira, Vieites (1992), Pràctica teatral na

D’aquesta manera, hem obtingut un corpus de 92 documents (78 monografíes i 14 capítols de 5 d’obres col·lectives)⁹⁸ que, al nostre parer, constitueix una base suficientment àmplia per a l’estudi del substrat formatiu del professorat en Dramatització a Catalunya tant des del punt de vista teòric com del metodològic. Tot i que les obres que analitzem en aquest treball són inferiors de les que, aplicant els mateixos criteris de cerca, apareixen al catàleg de les universitats espanyoles (REBIUN), tot i les possibles llacunes de cerca bibliogràfica, aquests 92 documents constitueixen, al nostre entendre, una mostra suficientment àmplia per establir, amb un grau de fiabilitat suficient, el corpus teòric-pràctic en què es sustenta la didàctica de la Dramatització a Catalunya en el període objecte d’estudi. No és del tot forasenyat pensar que aquesta afirmació sigui aplicable al conjunt de l’Estat.

98 Alza, K., Colomer, J., i Puig, T. (coord.) (1990). Art i expressió a l’escola. Barcelona: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Eumo-Estudis Universitaris de Vic. Bartolucci, G. (Ed.) (1975). El teatro de los ninos. Barcelona: Fontanella. Cañas, J., Claramunt, E., Bataller, S., Laferrière, G., Martínez, J. A., Motos, T., Navarro, T., i F. Tejedo, F. A. (1996). Teatre en l’educació. Alzira: Bromera.

Cerrillo, P. C., i García, J. (coord.). Teatro infantil y dramatización escolar. Cuenca: Universidad de Castilla y La Mancha. Colectivo de Pedagogía de la Expresión (1984). Encuentro Teatro y Educación. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.

Registres per ordre alfabètic d’autors sobredramatització i teatre, teatre infantil, teatre escolar i teatre i escola a les biblioteques del Catàleg Col·lectiu

de les Universitats Catalanes (CCUC)⁹⁹

1. Alasjärvi, Ulla (1986). El joc dramàtic. Barcelona: Graó.

2. Almena, Fernando (1997). Teatro infantil y dramatización escolar. A: P. C.

Cerrillo y J. García (coord.), Teatro infantil y dramatización escolar (pp. 119-226). Cuenca: Universidad de Castilla y La Mancha.

3. Almena, Fernando; Butiñá, Julia (1995). El teatro como recurso educativo. Madrid: UNED.

4. Àlvarez-Novoa, Carlos (1995). Dramatización: el teatro en el aula. Barcelona:

Octaedro.

5. Alza, Karmele (1990). Taller de teatre. A: K. Alza, J. Colomer, i T. Puig, (coord.), Art i expressió a l’escola (pp. 159-168). Barcelona: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Eumo-Estudis Universitaris de Vic.

6. Arroyo, Catalina (1999). Pequeño Teatro. Ciudad Real: Ñaque.

7. Arroyo, Catalina (2003). La dramatización y la enseñanza del español como segunda lengua. Madrid: Consejería de Educación de la Comunidad de Madrid.

8. Arteaga, Milagros; Viciana, Virginia; Conde, Julio (1997). Desarrollo de la expresividad corporal. Tratamiento globalizador de los conenidos de representación. Barcelona: Inde.

9. Aymerich, Carme; Aymerich, Maria (1967). L’expressió mitjà de desenvolupament. Barcelona: Nova Terra.

10. Aymerich, Carme; Aymerich, Maria (1985). Signes de la comunicació: gest, verb i grafia. Barcelona: Teide.

11. Bagalio, Alfredo S. (1944). El teatro de títeres en la escuela: organización, experiencia escolar, ocho farsas teatrales, historia. Buenos Aires: Kapelusz.

12. Barret, Giséle (1989). Pedagogía de la expresión dramática. Quebec:

Recherches en Expression.

13. Bartolucci, Giuseppe (1975). Para un gesto teatral de los ninos. A: G.

Bartolucci (ed.), El teatro de los ninos (pp. 7-23). Barcelona: Fontanella.

14. Bercebal, Fernando (1995). Drama: un estadio intermedio entre juego y teatro. Ciudad Real: Ñaque.

15. Bernardo, Mane (1970). Títeres=educación. Buenos Aires: Angel Estrada.

16. Blasich, Gottardo (1982). La dramatización en la práctica educativa. Barcelona: EDB.

17. Camacho, Francisco; Rivas, Emilio (1988). Expresión dramática. Sevilla:

Ayuntamiento de Sevilla.

18. Cañas, José (1984). Actuar para ser: tres experiencias de taller-teatro y una guía pràctica. Granada: Mágina.

19. Cañas, José (1992). Didáctica de la expresión dramática. Una aproximación a la dinámica teatral en el aula. Barcelona: Octaedro.

20. Cañas, José (1993). Actuando: guía didáctica para jugar contigo al teatro. Barcelona: Octaedro.

21. Cañas, José (1996). Quan l’aula és un mar... A: J. Cañas, E. Claramunt, S.

Bataller, G. Laferrière, J. A. Martínez, T. Motos, F. A. Navarro, T., i F. Tejedo (Aut.), Teatre en l’educació (pp. 77-88). Alzira: Bromera.

22. Carballo, Carmen (1995). Teatro y dramatización: didáctica de la creación colectiva. Málaga: Aljibe.

23. Cassanelli, Fabrizio (1988). Gesticulando. 40 fichas para hacer teatro en la escuela. Barcelona: Aliorna.

24. Cerda, Hugo y Enrique (1968). Teatro de títeres. Arte técnica y aplicaciones en la educación moderna. Santiago de Chile: Editorial Universitaria.

25. Cervera, Juan (1981). Cómo practicar la dramatización con niños de 4 a 14 años. Madrid: Cincel-Kapelusz.

26. Cervera, Juan (1991). Teoría de la literatura infantil. Bilbao: Ediciones Mensajero.

27. Cervera, Juan (1996). La Dramatización en la escuela. Madrid: Bruño.

28. Cervera, Juan; Guirau, Antonio (1972). Teatro y educación. Barcelona: Don Bosco.

29. Chancerel, Léon (1961). El teatro y la juventud. Buenos Aires: Compañía General Fabril.

30. Colectivo La Teja; Teatro de Inutensilios Varios; Herans, Carlos (1983).

Teatro, imagen, animación. Barcelona: Laia.

31. Couto, X.; Lamapereira, A.; Vieites, M. (1992). Práctica Teatral na Escola. Vigo: Indo.

32. Cubedo, Manuel; Sirera, Rodolf (1989). El teatre a l’escola. València:

Conselleria de Cultura.

33. Delgado, Eduard; Vilanova, Maria (1972). Jocs de drama. Barcelona: Nova Terra.

34. Delgado, Eduard; Vilanova, Maria (1973). Què representarem, avui?

Barcelona: Nova Terra.

35. Dobbelaere, Georges; Saragoussi, P. (1974). Técnicas de expresión. Barcelona:

Oidá.

36. Eines, Jorge; Mantovani, Alfredo (1980). Teoría del juego dramàtico. Madrid:

Servicio de publicaciones del Ministerio de Educación.

37. Elola, Hilda (1989). Teatro para maestros: el juego dramático para la expresión creadora. Buenos Aires: Marymar.

38. Faure, Gérard; Lascar, Serge (1981). El juego dramático en la escuela: fichas de ejercicios. Buenos Aires: Cincel-Kapelusz.

39. Finchelman, María Rosa (1981). Expresión teatral infantil: auxiliar del docente. Buenos Aires: Plus Ultra.

40. Firpo, Arturo (1974). El teatro en la escuela primaria. Rosario: Editorial Biblioteca.

41. Freudenreich; Grässer; Köberling (1979). Juegos de actuación dramática:

presentación de experiencias de diversos juegos. Madrid: Interduc.

42. Fuegel, Cora; Montoliu, M. Rosa (2000). Innovemos el aula: creatividad, grupo y drama-tización. Barcelona: Octaedro.

43. García Fernández, M. Dolores (1988). Teatro y títeres en la escuela. Córdoba:

Servicio de Publicaciones de la Universitat de Córdoba.

44. Gili, Edgardo (1984). Lo lúdico creativo en la relación docente alumno. A:

Encuentro Teatro y Educación (pp. 62-67). Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.

45. Gómez Yebra (1982). Teoría y práctica de la expresión dramática infantil. Málaga: Universidad de Málaga.

46. González, Lucía (1987). El teatro: necesidad humana y proyección

sociocultural. Madrid: Popular.

47. Herans, Carlos; Patiño, Enrique (1983). Teatro y escuela. Barcelona: Laia.

48. Hernández Sagrado, Inés (coord.) (1988). Los títeres en la escuela. Salamanca:

Amarú¹⁰⁰.

49. Hernández Sagrado, Inés (coord.) (1991). Jugando a ser: propuesta para un desarrollo curricular de los contenidos de la dramatización. Salamanca: Amarú.

50. Laferrière, Georges (1996). L’artista pedagog. Un model de formació del professorat en teatre i dramatització. A: J. Cañas, E. Claramunt, S. Bataller, G.

Laferrière, J. A. Martínez, T. Motos, T. Navarro, i F. Tejedo (Aut.), Teatre en l’educació (pp. 67-75). Alzira: Bromera.

51. Laferrière, Georges (1997a). La pedagogía puesta en escena: el artista pedagogo y el modelo de formación basado en la mezcla y el mestizaje. Ciudad Real: Ñaque.

52. Laferrière, Georges (1997b). Prácticas creativas para una enseñanza dinámica: la dramatización como herramienta didáctica y pedagógica. Ciudad Real: Ñaque.

53. Laferrière, Georges; Motos, Tomás (2003). Palabras para la acción. Ciudad Real: Ñaque.

54. Laguna, Encarna (1995). Cómo desarrollar la expresión a través del teatro. Barcelona: Ceac.

55. Lázaro Cantarín, Julio (1998). Taller de teatro. Madrid: CCS.

56. Lequeux, Patricia (1977). El niño creador de espectáculo. Buenos Aires:

Kapelusz.

57. López-Vidriero, María Luisa (1976). Actividades para un taller de teatro. La Coruña: Adara.

58. Mantovani, Alfredo (1980). El teatro: un juego más. Madrid: Nuestra Cultura.

59. Mantovani, Alfredo (1984). Dramática creativa: funciones, roles técnicos teatrales y conductes. A: Encuentro Teatro y Educación. A: Encuentro Teatro y Educación (pp. 32-46) Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.

60. Martín, Soledad; Cabañas, María Luisa; Gómez-Escalonilla, Juan José (2005).

El teatro de sombras en la escuela. Sevilla: Wanceulen.

61. McGuiness, Sinéad; Puig, Elisenda; Vernet, Francesc. (1996). Drama.

Tècniques teatrals per a l'ensenyament. Barcelona: La Magrana.

62. Morató, Josefa; Rizo, Magdalena; Cutillas, Vicente (2005). ¡Sócorro! ¡me toca dar teatro! Una propuesta didáctica para dramatización y teatro en la enseñanza. Archidona: Aljibe.

63. Motos, Tomás(1996).La dramatització en els dissenys curriculars. A: J. Cañas, E. Claramunt, S. Bataller, G. Laferrière, J. A. Martínez, T. Motos, F. A.

Navarro, T., i F. Tejedo (Aut.), Teatre en l’educació (pp. 25-36). Alzira:

Bromera.

64. Motos, Tomás; Navarro, Antoni; Palanca, Xema; Tejedo, Francesc (1998).

Taller de teatre dramatització. Alzira: Bromera.

65. Motos, Tomás; Tejedo, Francisco (1987). Prácticas de dramatización. Madrid:

J. García Verdugo.

66. Muñoz Hidalgo, Manuel (1994). El Teatro en la escuela para maestros. Madrid: Escuela Española.

67. Parula de López Ganivet, Beatriz (1977). El juego teatral en la escuela. Buenos Aires: Guadalupe.

68. Passatore, Franco; Destefanis, Silvio (1975). Teatro/Juego/Vida con valentía.

A: G. Bartolucci (Ed.), El teatro de los niños (pp. 65-114). Barcelona:

Fontanella.

69. Passatore, Franco; Destefanis, Silvio; Fontana, Ave; De Lucis, Flavia (1976).

Yo soy el árbol (tú el caballo). Barcelona: Avance.

70. Pessel, Alain (1975). Sombras corporales. Barcelona: Vilamala.

71. Poveda, Lola (1995). Ser o no ser. Reflexión antropológica para un programa de pedagogía teatral. Madrid: Narcea.

72. Poveda, Lola (1998). Teatro oculto. Barcelona: Instituto para el desarrollo integral.

73. Puig, Antoni (1974). Taller de dramatización. Iniciación al lenguaje teatral. 8º curso de Enseñanza General Básica. Barcelona: Vicens Vives.

74. Puig, Antoni; Serrat, Francisco (1972). Música y teatro de taller. Música y dramatización para el 6º curso de enseñanza general. Barcelona: Vicens Vives.

75. Renoult, Noëlle; Renoult, Barnard; Vialaret, Corinne (1994). Dramatización infantil: expresarse a través del teatro. Madrid: Narcea.

76. Rodríguez, Armonía (1986). Dramatització, activitat lúdica a l'escola. Barcelona: Rosa Sensat.

77. Rogozinski, Viviana (2001). Títeres en la escuela: expresión, juego y comunicación. Buenos Aires: Novedades Educativas.

78. Rooyackers, Paül (2007). 101 juegos de dramatización para niños: diversión y aprendizaje a través de la interpretación y la simulación. Madrid: Neo Person.

79. Sala, Francisco (1917). El teatro en la escuela. Barcelona: Imprenta editorial barcelonesa.

80. Sciarretta, Elbio (1984). Teatro y educación. A: Encuentro Teatro y Educación (pp. 25-31). Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.

81. Serrat, Cesc (1990). Taller de joc dramàtic. A: K. Alza, J. Colomer, i T. Puig (Coord.), Art i expressió a l’escola (pp. 151-168). Barcelona: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Estudis Universitaris de Vic.

82. Signorelli, Maria (1963). El niño y el teatro. Buenos Aires: Eudeba.

83. Slade, Peter (1978). Expresión dramática infantil. Madrid: Santillana.

84. Small, Michel (1962). El niño actor y el juego de libre expresión. Buenos Aires:

Kapelusz.

85. Soriano, Jacinto (1997). El taller de teatro y el niño actor. A: P. Cerrillo i J.

García (coord.), Teatro infantil y dramatización escolar (pp. 71-96). Cuenca:

Universidad de Castilla-La Mancha.

86. Tappolet, Ursula (1982). Las marionetas en la educación: la muñeca de la nariz menuda. Barcelona: Científico Médica.

87. Tejedo, Francisco (1996). Didàctica de la dramatització. A: J. Cañas, E.

Claramunt, S. Bataller, G. Laferrière, J. A. Martínez, T. Motos, F. A. Navarro, T., i F. Tejedo (Aut.), ́ (pp. 13-24). Alzira: Bromera.

88. Tejedo, Francisco (1997). La dramatización y el teatro en el currículum escolar.

A: P. Cerrillo i J. García (coord.), Teatro infantil y dramatización escolar (pp.

37-62). Cuenca: Universidad de Castilla-La Mancha.

89. Tejerina, Isabel (1992). Estudio del teatro infantil en sus dimensiones psicopedagógicas y expresivas. Santander: Universidad de Cantabria.

90. Tejerina, Isabel (1994). Dramatización y teatro infantil. Madrid: Siglo XXI.

91. Vallon, Claude (1984). Práctica del teatro para niños. Barcelona: Ceac.

92. Vilanova, Maria (2002). Dramatització i aprenentatge. Barcelona:

Mediterrània.

A continuació podem veure com aquests llibres estan distribuïts al Catàleg Colectiu de les Universitats Catalanes.

Quadre 12. La bibliografia sobre dramatització al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC)

Relació dels centres de documentació al CCUC on es poden localitzar els llibres objecte d’estudi:

AHS: Arxiu Històric de Sabadell BAM: Biblioteca Artur Martorell BC: Biblioteca de Catalunya

CEJFE: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada CLR: Centre de Lectura de Reus

DGPL Direcció General de Política Lingüística. Generalitat de Catalunya DE: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya MAE: Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques RS: Biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat UAB: Universitat Autònoma de Barcelona

UB: Universitat de Barcelona UdG: Universitat de Girona UdL: Universitat de Lleida UJI: Universitat Jaume I

UPC: Universitat Politècnica de Catalunya UPF: Universitat Pompeu Fabra

URL: Universitat Ramón Llull URV: Universitat Rovira i Virgili

UVic: Universisat de Vic – Universitat Central de Catalunya

Registre AHS BAM BC CEJFE CLR DE DGPL MAE RS UAB UB UdG UdL UJI UPC UPF URL URV UVic Total

1 Alasjärvi ^{x x x x x x x x x x x} 11

2 Almena ^{x x x x x x x} 7

3 Almena i Butiñá ^{x x 2}

4 Álvarez-Novoa ^{x x x x x x x x x 9}

5 Alza ^{x x x x x x x x x x x x} 12

6 Arroyo 99 ^{x x x x} 4

7 Arroyo 03 ^{x x} 2

8 Arteaga et al. ^{x x x x x x x x} 8

9 Aymerich ^{x x x x x x x x x x x x x} 13

10 Aymerich i Aymerich ^{x x x x x x 6}

11 Bagalio ^x 1

12 Barret ^{x 1}

13 Bartolluci ^{x x x x x x x x x x x x} 12

14 Bercebal ^{x x x x X} 5

15 Bernardo ^{x 1}

16 Blasich ^{x x x x x X} 6

17 Camacho; Rivas ^{x x 2}

18 Cañas 84 ^{x x x x x x x} 7

19 Cañas 92 ^{x x x x x x x x x x x x x X} 14

20 Cañas 93 ^{x x x x x x x x x} 9

21 Cañas 96 ^{x x x x x x X} 7

22 Carballo ^{x x x x x x x} 7

23 Cassanelli ^{x x x x x x x x x x x x X} 13

24 Cerda ^x 1

25 Cervera 81 ^{x x x x x x x} 7

26 Cervera 91 ^{x x x x x x x x x} 9

27 Cervera 96 ^{x x 2}

28 Cervera i Guirau ^{x x x x X 5}

29 Chancerel ^{x x X} 3

30 Col. La Teja ^{x x x x x x x} 7

31 Couto et al. ^x 1

32 Cubedo i Sirera ^{x x 2}

Registre AHS BAM BC CEJFE CLR DE DGPL MAE RS UAB UB UdG UdL UJI UPC UPF URL URV UVic Total

33 Delgado i Vilanova 72 ^{x x x x x x x x 8}

34 Delgado i Vilanova 73 ^{x x x x x x x x x 9}

35 Dobbelaere i Saragoussi ^{x x x x x 5}

36 Eines i Mantovani ^{x x x x x x x x x x x x 12}

37 Elola ^x 1

38 Faure i Lascar ^{x x x x x 5}

39 Finchelman ^x 1

40 Firpo ^x 1

41 Freundereich et al. ^{x x x x 4}

42 Fueguel i Montoliu ^{x x x x x x 6}

43 García Fernández ^{x x x 3}

44 Gili ^{x x x x 4}

45 Gómez Yebra ^{x x x} 3

46 González Díaz ^{x x x x 4}

47 Herans i Patiño ^{x x x x x x x x 8}

48 Hernández 88 ^{x x x x x} 5

49 Hernández 91 ^{x x x x x x x x} 8

50 Laferrière 96 ^{x x} 2

51 Laferrière 97a ^{x x x x x x x x 8}

52 Laferrière 97b ^{x x x x x x x 7}

53 Laferrière i Motos ^{x x x 3}

54 Laguna ^{x x x x x x x x} 8

55 Lázaro ^{x x x x} 4

56 Lequeux ^{x x x x} 4

57 López-Vidriero ^{x x 2}

58 Mantovani 80 ^{x x x x x} 5

59 Mantovani 84 ^{x x x x} 4

60 Martín et al. ^{x x x} 3

61 McGuiness et al. ^{x x x x x x x x x 9}

Registre AHS BAM BC CEJFE CLR DE DGPL MAE RS UAB UB UdG UdL UJI UPC UPF URL URV UVic Total

62 Morató et al. ^{x x x x x x x x x x x x x} 13

63 Motos ^{x x} 2

64 Motos et al. ^{x x x x x x x} 7

65 Motos i Tejero ^{x x x x x x x x x x 10}

66 Muñoz ^{x x x x x} 5

67 Parula de López ^{x 1}

68 Passatore i Destefanis ^{x x x x x x x x x x x x 12}

69 Passatore et al. ^{x x x x x x x x x 9}

70 Pessel ^{x x x x x} 5

71 Poveda 95 ^{x x x x x x} 6

72 Poveda 98 ^{x x} 2

73 Puig ^{x x x x x x 6}

74 Puig i Serrat ^{x x x x x x x} 7

75 Renoult et al. ^{x x x x x x x x x x} 10

76 Rodríguez ^{x x x x x x x x x x x 11}

77 Rogozinski ^{x x} 2

78 Rooyackers ^{x x} 2

79 Sala ^{x x x} 3

80 Sciarretta ^{x x x x} 4

81 Serrat ^{x x x x x x x x x x x} 11

82 Signorelli ^{x x x} 3

83 Slade ^{x x x x x x} 6

84 Small ^{x x x x x x} 6

85 Soriano ^{x x x x x x x} 7

86 Tappolet ^{x x} 2

87 Tejedo 96 ^{x x} 2

88 Tejedo 97 ^{x x x x x x x 7}

89 Tejerina 92 ^{x x} 2

90 Tejerina 94 ^{x x x x x x x x x x x x} 12

91 Vallon ^{x x x x x} 5

92 Vilanova ^{x x x x x x x x x} 9

TOTAL 1 31 30 5 7 13 1 59 19 57 63 41 43 44 1 11 38 34 33 531

Tal com es pot observar al quadre, els diferents títols estan distribuïts de manera irregular a les biblioteques del CCUC: es concentren a la Universitat de Barcelona (on hem localitzat 63 dels 92 títols analitzats, 68,5%), al MAE de l’Institut del Teatre (amb el 64,1% dels títols), i a la Universitat Autònoma de Barcelona (amb el 62% % dels títols). Una mica més lluny, apareixen la la Universitat Jaume I (47,8%), la Universitat de Lleida (46,7 %), i la Universitat de Girona (44,6 %).¹⁰¹

101 Naturalment, aquestes dades poden estar alterades per errors informàtics o per errors de catalogació per part de les biblioteques, errors que en alguns casos hem pogut detectar i esmenar. Cal assenyalar en aquest terreny que vam detectar algunes disparitat de criteris entre les diferents biblioteques, sobretot pel que fa a l’entrada per matèries. D’altra banda, en algunes ocasions, vam comprovar que, si consultem un determinat títol en el CCUC, no hi apareix una determinada biblioteca, tot i que el títol sí es podia localitzar si consultàvem directament el catàleg específic d’aquella biblioteca. Hem intentat prendre totes les precaucions pertinents per mirar de resoldre aquest tipus de circumstàncies i per intentar garantir que

Dans le document La teoria i la pràctica de la dramatització a l’escola: (Page 128-142)