La importància de la socialització en algunes llengües d’origen

Presentem en aquesta secció dos fragments en els quals participen alumnes d’origen marroquí. En el primer fragment, es posa de manifest la importància que atorguen nois i noies a la socialització en llengua àrab estàndard. Es tracta d’un grup d’alumnes que

treballa en el projecte didàctic 1 (vegeu capítol 2). En aquest extret hi participa també la investigadora. Com veurem, Jafar informa Naila que la investigadora sap àrab i això desencadena certes reflexions.

Fragment 4. Projecte 4tA_FamiliaDia 5_y tú eres marroquí?

Participants: Naila (NAI), Jafar (JAF), Samira (SAM), Laura✢ (LAU) 01 JAF sabe [árabe

27 JAF XX al3arbia (0.5) 3arbia almaghrib w mat3a9li 3arbia fusha 28 3arbia alfusha hia li kat_

49 NAI n:o: pero si me dices (.) lo que hablan: (0.3) en marruecos lo 50 sé

Segons aquests alumnes participants, la categoria ‘marroquí’ inclou necessàriament el fet que la persona ha de saber quina és la llengua de prestigi i la llengua de la religió (l’àrab fusha), i es presenta com a fet molt greu no acomplir aquesta característica. Com veiem al fragment, a l’inici JAF mostra que sap de quina llengua es tracta. A continuació, NAI tracta JAF com a expert en adreçar-se a ell per tal de resoldre la seva pregunta (línia 14). S’inicia en aquest punt, un intercanvi entre els dos alumnes que té a veure amb el coneixement o no de la llengua culta del país d’origen. En veure que NAI no sap què és l’àrab fusha, JAF posa de relleu la categoria ‘marroquí o marroquina’

(línies 20 i 23). En les línies següents, JAF és l’encarregat de, com a expert, donar la informació a NAI sobre què és l’àrab fusha (línies 27 a 35). Tot seguit queda palès que el conflicte no és tant pel coneixement o no de les llengües sinó per la capacitat de dur a terme una certa reflexió metalingüística i sociolingüística sobre les llengües, ja que ambdós saben, d’una banda, que la llengua àrab fusha és la llengua que s’empra a la televisió, a les notícies, etc. i, d’altra banda, que la llengua que parlen és el dialecte marroquí o darija. De totes maneres, NAI posa de manifest el fet que, segons ella, no cal saber els termes o noms de les llengües sinó que cal poder reconèixer quin és l’àmbit d’ús de cadascuna de les llengües. És a dir, com ella mateixa comenta, “dime lo de las noticias y ya me entero” o “si me dices lo que hablan en marruecos lo sé” i intenta així sortir de la categoria ‘no marroquina’. Aquesta autocategorització com a ‘marroquina’

que intenta NAI és rebutjada per JAF a la línia 47 quan, a més a més, es dirigeix a un altre alumne del mateix origen.

En el segon fragment, extret d’un moment durant la realització de l’activitat 2 Les meves llengües (vegeu capítol 2) d’un grup de 4t d’ESO (tres alumnes de llengua materna marroquí i un alumne rifeny), s’observa la interacció entre alumnes i investigadora, la qual comenta que sap àrab, en la varietat fusha:

Fragment 5. Activitat llengües_4tESO B_ma ismuki

Participants: Kalila (KAL), Imed (IME), Safia (SAF), Nadia (NAD), Laura (LAU) 1 LAU yo yo [sé::&

2 SAF [ah sabes árabe/

3 LAU &árabe fusha 4 (0.9)

5 NAD qué es eso/

6 (0.3)

7 KAL fusha tía el: [culto 8 LAU [árabe 9 (0.2)

10 NAD a ver habla (0.5) habla

11 (0.4) desconeixement de NAD sobre el fusha com a inacceptable. KAL inicia la construcció de què cal per a ser un ‘marroquí’ (línies 20 i 22) quan al·lega que NAD no sap “lo básico” de la llengua àrab estàndard. Tot i que NAD intenta sortir de la posició en la qual ha estat posada a les línies 25 i 28 quan comenta que ella ho diu d’una altra forma, això és rebutjat per la resta del grup, que coconstrueix la categorització de NAD com a

‘no marroquina’, a les línies 30-37. A més a més, el fet que IME, alumne d’origen rifeny, s’identifiqui com a expert en aquest àrab (línies 32-35) provoca una heterocategorització de NAD com a inexperta i ‘mala marroquina’ més forta.

Podem observar dos aspectes relacionats amb la socialització lingüística: 1) el vincle que estableixen noies i nois entre saber la llengua àrab estàndard i la categoria

‘marroquí’. El coneixement de la llengua de prestigi és determinant a l’hora de definir la                                                                                                                

22 En àrab fusha es diferencia entre el pronom masculí (ka) i femení (ki). Per això, tot i que a la traducció al català no s’aprecia (“com et dius”), KAL canvia el final de la paraula per indicar si es dirigeix a un noi o a una noia.

seva identitat dins el grup d’iguals del mateix origen; 2) el valor de la llengua àrab com a llengua de prestigi del lloc d’origen, tot i que aquests alumnes siguin d’origen familiar immigrant, es trasllada a Barcelona entre el grup d’iguals. En aquest sentit, les categoritzacions d’expert i inexpert en llengua àrab estàndard es relacionen directament amb la socialització lingüística i amb la construcció de la identitat dins el grup d’iguals d’un mateix origen.

Per a aquests joves i aquestes joves, ser ‘marroquí o marroquina’ implica tenir un cert coneixement sobre la situació sociolingüística de diglòssia que es dóna al món àrab i poder dur a terme, per tant, una certa reflexió sociolingüística sobre les varietats d’ús (el darija i el fusha). A més a més, al fragment 4, es posa de manifest que és l’alumne que va estar més temps escolaritzat al Marroc el que és categoritzat com a expert en coneixement lingüístic i sociolingüístic de les llengües d’origen; en canvi, l’alumna que va arribar fa més temps a Barcelona és categoritzada com a inexperta. Això es relaciona amb els processos d’aprenentatge dels quals parlen Blommaert i Backus (2011). Aquest seria un cas de la diferència entre l’aprenentatge formal (és a dir, a la institució escolar) que, segons comenten els autors, va sovint unit a una certa capacitat de reflexió metalingüística, i l’aprenentatge informal.

Un altre aspecte que afecta la socialització entre iguals en aquesta situació de superdiversitat és el valor que s’atorga a algunes llengües. A continuació, analitzarem en detall les valoritzacions que coconstrueixen els grups d’iguals de diversos orígens i discutirem quin és l’efecte que té en la seva socialització lingüística.