Ideari del centre

Com s’ha comentat, alguns dels centres educatius de Barcelona han acumulat, a causa de la seva ubicació en barris habitats per persones procedents de la immigració econòmica, una gran part de la població d’origen estranger i això ha creat establiments que podríem anomenar “guetos”, en els quals s’hi troba un percentatge d’alumnes d’origen estranger de més del 90%. Aquest és el cas del centre d’educació secundària en el qual s’ha dut a terme l’estudi, situat en un barri que, com s’ha dit, acull el 40% del total d’aquest tipus d’alumnat de Barcelona (segons dades del Consorci d’Educació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2014).

L’INS BCN es defineix, segons els seus documents oficials, com un centre plural, innovador i democràtic, respectuós amb les diverses creences religioses, potenciador de valors democràtics i de respecte entre l’alumnat. Conscient que el centre rep molt alumnat d’origen estranger i que se situa en un barri amb persones que viuen en alt risc d’exclusió social, l’equip docent es planteja dos eixos primordials en els quals se centren els esforços: l’excel·lència i l’equitat. Per això, el professorat, segons les directrius del centre, ha de tenir l’objectiu, d’una banda, d’aconseguir que un gran nombre d’alumnes pugui arribar a l’ensenyament post-obligatori, a través de programes de reforç, de lectura, d’ús de les TIC, a través de l’aprenentatge significatiu i potenciant

el treball en equip. A més a més, l’INS BCN es proposa crear un clima de convivència i respecte, a través, per exemple, del programa de mediació, en el qual participen diversos alumnes, i de la normativa de convivència, que va redactar el personal del centre, per aconseguir "un bon tractament de la diversitat" (tot i que no s’especifica què vol dir aquest sintagma ni com s'ha d’assolir el principi), i fomentar la relació entre escola i famílies (informació extreta del web del centre).

Aquest institut d’educació secundària rep alumnat, principalment, d’escoles d’educació primària de la mateixa zona de la ciutat, que concentren, el percentatge més alt d’alumnat d’origen estranger i, d’altra banda, acull alumnat de recent arribada.

L’establiment té tres grups de 1r i 2n d’ESO i quatre grups de 3r i 4t d’ESO; compta amb dos grups de 1r de Batxillerat i un de 2n de Batxillerat. A banda d’això, a l’institut hi ha dues aules d’acollida actives: una per a l’alumnat de 1r i 2n d’ESO i una per a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO. Els alumnes de l’aula d’acollida cursen entre 15 i 17 hores setmanals de llengua (majoritàriament, catalana, però també castellana i anglesa).

Tenint en compte la realitat del barri i que es tracta d’un dels centres educatius que rep més alumnat nouvingut, encara avui dia les aules d’acollida són considerades com a espais essencials perquè l’alumnat d’arribada recent pugui incorporar-se a les aules regulars tan aviat com sigui possible.

L’establiment té un Projecte Lingüístic de Centre –que s’anomena Projecte Plurilingüe de Centre– que es va establir per als cursos 2007 i 2009. Actualment, l’institut es regeix per un document, redactat el curs 2013-2014, que actualitza aquest projecte antic i que conté la planificació fins al 2017. El seu objectiu general és formar ciutadans de ple dret, participatius i crítics amb la societat. Per construir aquest document (que anomenarem PLC de l’INS BCN), es va dur a terme, en primer lloc, un estudi de la realitat sociolingüística de l’institut, a partir de les dades de matrícula, i d’un qüestionari d’usos lingüístics. El document presenta una descripció i una diagnosi de diversos aspectes referents al tractament de les llengües al centre¹⁰, que resumim a continuació.

1- El paper de les llengües:

a) La llengua vehicular ha de ser el català i, en menor mesura, el castellà tant dins com fora de l’aula. El descriptor referent a aquest aspecte diu: “Per formar parlants plurilingües i interculturals cal l’assoliment de la competència plena en català, la llengua pròpia de Catalunya, i en castellà, com a garantia que l’escola proporciona als                                                                                                                

10  Tenim en compte tant el PLC del període 2007-2009, com l’actualització, atès que ambdós contenen aspectes vigents.

alumnes la competència que els cal per tenir les mateixes oportunitats.” (p.22, PLC de l’INS BCN). En el primer document oficial, l’ensenyament de la llengua es considerava competència i responsabilitat únicament del professorat de llengües; en el document d’actualització, s’atorga aquesta responsabilitat a tot el professorat. S’estima important la bona coordinació entre professorat de català i de castellà. Ara bé, segons les nostres observacions, aquesta coordinació no s’estableix sempre.

b) El que s’anomena “llengües estrangeres” en els documents oficials fa referència a les que el centre tria per al currículum: anglès i francès (aquesta darrera com a matèria optativa). Les llengües familiars de l’alumnat no es tenen en compte, cosa que sembla incoherent en parlar d’un projecte plurilingüe, i tot i que les directrius del Departament d’Educació diuen que “L’alumnat, en acabar l’etapa, ha de conèixer, com a mínim, una llengua estrangera per tal d’esdevenir usuaris i aprenents capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilingüe i pluricultural” (p.26, PLC de l’INS BCN). Tot i que al centre es reconeix i valora la llengua d’origen de l’alumnat, “la gran diversitat de llengües dels alumnes fa molt difícil que el professorat disposi de coneixements suficients de totes elles per ser competents en la interdependència lingüística” (p.23, PLC de l’INS BCN). S’elimina així la possibilitat que les llengües que han de permetre viure en un entorn plurilingüe i pluricultural siguin les llengües que aporten els i les alumnes.

c) Les llengües de l’alumnat: el centre considera important que l’alumnat desenvolupi

“una nova identitat compartida i no excloent que, en cap moment, impliqui la renúncia al bagatge lingüístic i cultural de cadascú” (p.30, PLC de l’INS BCN). En el primer document, s’especifica que no es duran a terme classes extraescolars de les llengües familiars de l’alumnat, ja que es vol posar èmfasi en l’assoliment d’un nivell bàsic en les llengües oficials. Aquest aspecte, però, es rectifica en l’actualització del PLC, atès que es decideix impartir classes d’urdú i d’àrab en horari extraescolar i, per tant, fora del currículum del centre.

d) Quant a la metodologia d’ensenyament de llengües estrangeres, en el document, s’especifica que s’opta per partir de l’oralitat (sobretot en el cas de l’alumnat de recent arribada), per l’aprenentatge integrat de continguts en llengua estrangera (AICLE), així com per l’ús de les tecnologies.

e) Respecte de la comunicació institucional, tota la documentació i retolació del centre està redactada en català. Es preveu, però, que, en la comunicació amb les famílies, inicialment, s’utilitzi documentació bilingüe (català-llengua d’origen). Segons el PLC,

“bona part del professorat i del personal d’administració i serveis s’adreça habitualment en castellà i en anglès a les famílies de l’alumnat d’origen estranger” (p.32, PLC de l’INS BCN).

En el PLC s’especifiquen quins són els objectius que s’han d’assolir. En el primer PLC (2007-2009), s’hi presenten objectius relacionats amb la llengua: (1) vetllar perquè s’acompleixi la normativa respecte del català, com a llengua vehicular d’aprenentatge i promoure’n el seu ús en tots els àmbits dels centre i entre l’alumnat en espais no curriculars; (2) millorar el pla de lectura per atendre la diversitat de l’alumnat; (3) millorar la coordinació entre castellà i català i (4) millorar el domini instrumental de la llengua anglesa. En l’actualització (2013-2017), s’hi afegeixen els següents objectius:

(5) formar el professorat per abordar les dificultats lingüístiques dels seus alumnes; (6) publicar una revista dirigida per l’alumnat; (7) dinamitzar la pàgina web del centre; i (8) promoure l’intercanvi virtual amb alumnes d’altres països¹¹.