Després de les meves primeres investigacions al voltant de la biografia de Josep Reig, totes elles exposades en detall en el meu treball DEA21 encara vaig creure en la possibilitat d’aprofundir, mitjançant la recerca documental, en aspectes de la seva biografia que es mantenien ignots.
En aquell moment vaig partir d’un estat de la qüestió que ens abocava a un coneixement molt escàs, difús i fins amb importants contradiccions sobre el nostre compositor. No m’allargaré en aquesta qüestió ja tractada però sí que en faré un breu resum.
No en sabíem la data de naixement però sí que, a partir de les dades aportades per J. Pavia, en cas que l’escolà homònim de la catedral de Barcelona acomiadat el 1613 fos el mateix Josep Reig, hauria nascut als darrers anys del segle XVI.22 Diverses fonts ens informen de les seves oposicions al mestratge de cant de Santa Maria del Mar el 161823 (en ocasió de les meves investigacions aleshores ja vaig considerar com a espúria la data de 1607 aportada per J. Pena)24 El trobem actiu el 1626 en motiu del traspàs de Joan Pujol en ser un dels obtentors de la subhasta dels seus béns.25 No obtingué la perpetuïtat en el seu càrrec fins el 1655, concretament el 20 de maig. S’hi mantingué fins el 24 de maig de 1669, en què hi renuncià a favor de Miquel Rosquelles (?-1684), deixeble seu, per a qui sol·licità el nomenament ad vitam un cop ell fos mort, cosa que s’esdevingué el 22 de febrer de 1674.26 Altres autors ens aporten més o menys les mateixes notícies.27 Tot i així no podem conèixer ni les especials prerrogatives que li atribueix Pedrell en el seu nomenament com a mestre de capella ni podem avaluar la dificultat i competitivitat de les oposicions a Santa Maria del Mar segons són descrites al Diccionario Labor.28
21 CABRÉ I CERCÓS, B, Obra religiosa en romanç…
22 PAV IA I SIMÓ, Josep, La música a la catedral de Barcelona, durant el segle XVII, Fundació Vives Casajuana, Barcelona 1986.
23 SALDONI, Baltasar, Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles, Madrid 1868-1881. [Edició facsímil, València, París-Valencia, 2003]
PEDRELL, Felip, «Musichs vells de la terra», Revista Musical Catalana, 39, Orfeó Català,
A partir de la consulta de diversa documentació inèdita les novetats que vaig poder aportar en aquell moment no ens feien variar gens el perfil biogràfic de Reig.29 Sí que ens donaven coneixement de detalls del seu quefer com a mestre de capella amb cert anecdotari inclòs: conflictes interns, oposicions, amonestacions, etc... i ens confirmaven l’enquistament del conflicte entre les capelles de música de Santa Maria del Mar i de la Catedral.30
Així doncs, adjunto sintèticament en el següent llistat les dades fonamentals del recorregut vital de Reig:
- 1613: és acomiadat de l’escolania de la catedral de Barcelona.
- 6 de desembre de 1618: nominació com mestre de capella.
- 20 de maig de 1655: rep la perpetuació en el càrrec. (Trenta-set anys després de la seva nominació!).
- 13 de gener de 1656: li és confirmada dita perpetuació arran de la visita pastoral que efectuà el canonge i ardiaca Sans.
- 26 de maig 1666: li és reconeguda l’antiguitat de deu anys.
- 2 de març de 1667: se celebra un consell en què es parla sobre la jubilació de Reig.
- 24 de maig de 1669: li fou atorgat un coadjutor en la persona de Miquel Rosquelles.
- 15-22 de març de 1673: es discuteix i s’aprova donar la successió en el càrrec de mestre de capella a Miquel Rosquelles un cop Reig hagi mort.
- 23 de febrer de 1674: es concedeix permís per cantar a cant d’orgue en l’enterrament del mestre de capella.
Tanmateix una de les dades més rellevants que podíem extreure de tota la informació compilada és que no era fill de Barcelona, com ho testimonien els diversos permisos que va demanar per marxar fora, algun per resoldre afers familiars i també es mantenia ignota la seva data de naixença.
3.2. NOVES APORTACIONS
Les darreres recerques em portaren a la troballa del seu testament que ha estat el desllorigador que m’ha permès establir noves dades que ara passo a
detallar.31 La primera informació que ens transmet el document és que Josep Reig era «[...] filius Josephi Reig ligni fabri loci de peratallada [...]».
Conegut el lloc de naixement, Peratallada (Baix Empordà), va ser fàcil establir que Josep Reig hi fou batejat el 28 de maig de 1595, fill de Josep Reig, fuster, i de Caterina.32 Va rebre els quatre ordes menors el 21 de setembre de 1619 — curiosament en el llibre de registre d’ordes veiem que se l’anomena «Josephum Reig Villæ Palamosis»33— i finalment el bisbe de Girona, Onofre Reart, l’ordena prevere del 13 de juny de 1620.34 Vegem que això s’esdevé posteriorment al seu nomenament com a mestre de capella de Santa Maria. No en tenim constància documental però cal creure, com era habitual, que la seva condició de prevere era condició sine qua non per exercir el càrrec.
La lectura i anàlisi del seu testament ens aporta diverses informacions: Té una primera redacció que data del 23 d’abril del 1659 i consta d’un codicil del 27 de gener de 1674, un mes abans del seu traspàs que s’esdevingué el 24 febrer següent. Ultra les informacions habituals sobre fundacions i llegats hi ha alguns punts que crec primordial treure a la llum per tal com ens ajuden a entendre millor alguns aspectes de la seva vida i fins i tot de la seva obra.
Primerament, el testament de Reig denota, com no podia ser menys, una sincera preocupació pels emoluments dels músics que haguessin de fer-se càrrec de les seves exèquies:
«Item si lo ofici serà a cant de orga lo dia de mon enterro vull sia donat a cada cantor sis sous per son treball ÿ aquí farà o suplirà lalta de mestre doble ÿ a cada minyo un real, ço es dos sous a cada un, tant los q.
serviran en lo altar com los que cantaran»
Un altre fragment revelador resa com segueix:
«Item dexo ÿ llego a la Rt Comunitat los tres jochs de llibres manu sscrits de Misses Motets ÿ Psalmodia, tot a dos cors ab ses partitures per a lorga tots son vint ÿ set entre els quals ÿ es la missa de Requiem a dos cors q. per lo dia dels morts la tinch Instituhit ÿ fundat en dita Iglesia ÿ los llibres Stampats de missa de Palestrina ÿ motets ÿ demes papers jujaran esser utils ÿ necessaris a dita Iglesia dits Sors de marmerssors ÿ aquells ajan de entregarlos ab Inventari al Me de Cant que per temps serà en dita Iglesia. Los Sors procuradors de herentias de dita Rt Comunitat dos llibres q. ÿ ha de missas estampats ÿ un de gran de magnificats de Aguilera son
del hobra q. ÿa estan asseñalats ab lletra mia al primer full tot lo demes es meu»
Entenc que Reig ens dóna notícia de la seva obra compositiva que deduïm molt més àmplia que la conservada.35 Així mateix intuïm que una d’aquestes misses, la de difunts, deuria tenir una consideració especial per part del seu autor, com sigui que és la que es cantava en una fundació que ell mateix havia instituït a la parròquia barcelonina. Sempre dins del terreny de la conjectura, no sembla desencertat pensar que l’absolta Libera me Domine, conservada a l’Arxiu Parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet Mar pogués pertànyer precisament a aquesta mateixa missa.36
Hi trobem encara dos extrems que ens ajuden a perfilar l’entorn musical de Reig. Té en possessió seva uns llibres impresos amb misses de Palestrina i motets i altres papers no definits que dóna a l’església a criteri dels seus marmessors . Igualment reconeix tenir, però no ser-ne el propietari, dos llibres impresos de misses que no podem saber quins són, i el llibre de magnificats d’Aguilera de Heredia. Amb aquest llegat queden definits uns referents evidents en un músic d’església hispànic del segle XVII: Palestrina, el príncep dels músics i una de les aportacions de música impresa més important del seu moment com són els magnificats d’Aguilera, àmpliament difosos en el món hispànic. Recordem, a més, que Reig va obtenir l’any 1626 part del llegat musical de Pujol, que bé podrien ser alguns d’aquests papers inconcrets que trobem citats.37
Un de les persones citades en el testament de Reig és precisament Miquel Rosquelles:
«Item deix, a, Mº Miquel Rosquellas studiant que sta en ma casa dos sobrepellissos meus un bo y un altre dolent dos muças una bona altre dolenta y dos posts de compondrer.»
La seva inclusió al testament, i els termes amb què ho fa, no deixen lloc a dubtes que es tracta d’un escolà, o més aviat antic escolà, que fa les funcions de deixeble i cohabita amb ell, que seguirà la carrera eclesiàstica, per mor de la roba que hereta, i que es dedica a compondre música atès que li és llegat part de l’instrumental per escriure partitures38.
Encara Reig deixa instaurada una altra fundació per al dia de Sant Josep, i es preocupa de deixar ben reglamentat tot l’escandall econòmic al voltant d’aquesta missa que voldria que fos cantada a tres cors, en previsió de si només pot ser-ho a dos o a un. I, una de les dades més interessants i reveladores, tot això darrer ho vol finançar amb els diners que li han de venir «per raho de aquella permuta que fiu del benefici que jo obtenia sots invocatio de sanct Joan Baptista en la Iglesia de la Vila de Palamos». Per tant, veiem Reig obtenint fons econòmics d’un benifet ben llunyà de Barcelona i que el relaciona amb Palamós, vila de la qual sorprenentment n’és originari segons el registre de la seva ordenació en contradicció amb la seva partida de baptisme .
Arribat a aquest punt he de fer referència obligada a una comunicació verbal que he tingut durant el procés de tancament d’aquest estudi. Aquesta m’ha vingut de part de Gabriel Martín Roig, historiador que dedica el seu temps a l’estudi de la història de Palamós i al buidatge dels fons documentals que s’hi relacionen. Gràcies a aquesta comunicació i intercanvi he pogut saber que hi ha força documents que relacionen la família Reig amb el món dels mestres d’aixa palamosins, gràcies a unes segones núpcies del fuster Reig amb Margarida Grec de Palamós.39 Sembla ser que els Grec tenien una raonable posició social i que el mateix Josep Reig, mestre de capella, va arribar a ser beneficiari de diversos censals de terres arrendades.40
Totes aquestes dades em permeten conjecturar una qüestió que sempre se’m va plantejar com a enigmàtica. Com és que no tenim notícia que Reig es presentés a cap altra oposició per tal de millorar la seva posició econòmica o de prestigi?
Tal vegada la resposta es troba en aquests fets que suara descrivia. Sembla ser una persona amb uns ingressos derivats de la possessió de propietats i d’un benifet extern que no el fan ambicionar millores econòmiques i, potser, professionalment el seu lloc a Santa Maria del Mar el satisfeia sobradament.
Per tancar aquest capítol encara em cal fer referència a l’inventari post mortem dels béns de Josep Reig, redactat el mateix dia del seu traspàs.41 En aquest sentit ens cal veure què s’hi registra en relació amb el seu ofici de mestre de capella.
En el seu domicili del carrer d’en Jaupí42:
«a la cambra ahont morí lo defunct [...]
Set llibres de musica tres de stampats ÿ los altres manuscrits desset coderns de cant manuscrits
dos de stampats
Un llibre desencodernat de cant palestrina Una caxeta petita ab diferents pepers de musica
Una llanterna usada
Un baul amb son pany ÿ clau usat dins lo qual:
nou còdex de cant manuscrits un llibre gran manuscrit
dotze coderns de cant desencodernats Una senalla petita ab diferents papers altres papers de cant
Al armariet de dita cambra:
[...]Uns òrgans de stanÿ desfets
altres orgas de stanÿ ab una axeta petita també de stanÿ»
Es fa difícil de relacionar aquest inventari sumari i inconnex amb la descripció que Reig feia en el seu testament. Certament se cita un llibre imprès de Palestrina més d’altres, també impresos, però en canvi no hi ha notícia del d’Aguilera que, en principi, destacaria per les seves dimensions. Els disset quaderns, per error, bé podrien ser els vint-i-set del quals parla el testament o bé els nou còdex de cant consisteixen en una de les col·leccions policorals de Reig. Sigui com sigui, la cita ens mostra una gran diversitat de materials que ens permeten imaginar el tràfec de la feina de mestre de capella. Francament sorprenent és el registre de dos «òrgans» desats dins d’un armariet. Es fa difícil d’imaginar quina mena d’orgues podrien ser ja que si hom pensa en un positiu les seves dimensions no semblen correspondre’s amb un armariet, i imaginar-se un portatiu a les darreries del segle XVII,també entranya la seva dificultat. La qüestió és que la cita hi és per permetre’ns tota mena de conjectures organològiques.
Sembla que, efectivament, tots aquest material, papers i «òrgans», anirien a parar a l’arxiu de Santa Maria, si més no així m’ho fa pensar que en els encants que es feren del béns de Reig el 5 de març del mateix any, aquests objectes no foren subhastats. D’entre tot el conjunt de persones que obtenen béns del desaparegut mestre de capella de Santa Maria del Mar ens apareix un sol cop el seu deixeble Miquel Rosquelles que, per un import de set sous, adquireix un tinter de plom que bé li deuria completar la deixa de les dues escrivanies o
«posts de compondrer».43