El projecte ROSE

The relevance of Science Education (ROSE) és un projecte internacional dirigit pel professor Svein Sjøberg de la Universitat d’Oslo. El ROSE té com a finalitat comparar les actituds de l’alumnat de quinze anys envers diferents aspectes la ciència i la tecnologia a l’escola i la societat per tal d’estimular el debat i la reflexió entorn aquesta matèria (Schreiner & Sjøberg, 2004).

Aquest projecte neix com a continuació del projecte SAS (Science and Scientist) que va implicar 30 investigadors de 21 països diferents i que va ser dirigit per Sjøberg, Mulemwa i Mehta (Sjøberg 2002, citat per Schreiner & Sjøberg (2004)). A partir dels resultats obtinguts en aquest estudi, i després de diferents discussions amb els participants de la resta de països, es desenvolupà un qüestionari que tenia com a objectiu dibuixar l’actitud dels joves de 15 anys envers la ciència i la tecnologia a l’escola i a la societat.

L’instrument utilitzat és bàsicament un qüestionari en format d’escala de Likert de quatre punts (posteriorment, es presentarà detalladament) i va ser dissenyat en diversos seminaris del ROSE Advisory Group (format per professorat universitari de diferents països). Al primer seminari, a l’octubre del 2001, es va fer el primer esborrany a partir del qüestionari utilitzat en el projecte SAS. Durant el primer trimestre del 2002 aquest primer esborrany es va utilitzar per realitzar un estudi pilot a Noruega. Els comentaris fets per l’alumnat i el professorat en aquest estudi pilot van ser valorats i d’aquí en sortí el segon esborrany, que també va ser provat en un altre estudi pilot i discutit en una trobada internacional del ROSE Advisory Group. Després de valorar el segon estudi pilot i els suggeriments dels participants en la trobada internacional, es va elaborar la tercera versió del qüestionari que va ser discutida en un altre seminari internacional. Finalment, la versió final del qüestionari es va publicar el Novembre de 2002. Aquest procés, assegurava al mateix temps, la validesa del qüestionari.

Des d’aquest moment i fins l’actualitat, diferents investigadors han utilitzat aquest qüestionari per conèixer les opinions de l’alumnat (alguns d’ells formaven part des del principi del projecte, d’altres han fet ús del qüestionari sense formar part del projecte¹²).

L’idioma original del qüestionari era l’anglès i era responsabilitat de cada participant de traduir-lo a la llengua del seu país.

El qüestionari comprèn vuit seccions que es descriuen a continuació¹³: - What I want to learn about (Seccions A, C i E)

Amb aquest títol es presenten tres seccions diferents que són llistats de temes (en total 108) sobre els quals es pregunta el grau d’interès per estudiar-los.

- My future job (Secció B)

Sota aquest títol s’emmarquen vint-i-sis ítems que recullen diferents aspectes per ser valorats (de l’1 al 4) segons si es consideren prioritaris per les expectatives laborals.

- Me and the environmental challenges (Secció D)

Aquesta secció consta de divuit ítems que tenen l’objectiu de conèixer com els participants es veuen capaços de combatre els problemes ambientals.

- My science class (Secció F)

Aquest apartat inclou setze ítems relacionats amb la percepció envers diferents aspectes de les classes de ciències, la confiança amb la seva pròpia habilitat, el que aconseguien fent ciències a l’escola i la necessitat de l’educació científica.

- My opinion about science and technology (Secció G)

Aquesta secció inclou 16 ítems que descriuen diferents aspectes del rol i la funció de la ciència i la tecnologia a la societat amb l’objectiu de saber quina és la percepció de l’alumnat. Algunes d’aquestes preguntes estan extretes de l’Eurobarometre (European Commission, 2001) i del Science and Engineering Indicators 2004 (National Science Foundation, 2004).

Dels quaranta estats que van prendre part del projecte¹⁴, alguns d’ells han publicat els resultats de les seves mostres (Figura 2.2), mentre que els resultats d’altres països es

12 El qüestionari utilitzat en el projecte ROSE es pot trobar al lloc web http://www.ils.uio.no/english/rose/index.htm i pot ser utilitzat amb l’única condició de ser citat correctament.

13 Només tres de les vuit seccions del qüestionari original foren utilitzades en aquesta recerca (la B, la F i la G). En la presentació dels resultats relatius a cadascuna de les seccions s’aprofundeix en la seva discussió (apartat 4.1, 4.2 i 4.3).

poden trobar en les diferents comparacions internacionals que s’han fet per alguns dels ítems.

Equip investigador Cita bibliogràfica

Anglaterra Jenkins (2006a); Jenkins & Nelson (2005) i Jenkins & Pell (2006) Àustria Elster (2007)

Estònia Teppo & Rannikmäe (2004)

Finlàndia Lavonen, Byman, Juuti, Meisalo, & Uitto (2005) Ghana Anderson (2006)

Grècia Christidou (2006) Illes Balears Vázquez & Manassero (2007a, b)

Irlanda Matthews (2007) Islàndia Stefánsson (2006)

Israel Trumper (2004, 2006a i 2006b) Japó Ogawa & Shimode (2004)

Noruega Schreiner (2006), Sjøberg & Schreiner (2005a, 2005b)

Figura 2.2. Relació de les publicacions dels diferents equips del projecte ROSE

Val a dir que no s’ha publicat la comparació internacional de tots els ítems, sinó que diferents investigadors han presentat en les seves recerques les comparacions internacionals d’alguns dels ítems del qüestionari. Tot i això, Sjøberg i Schreiner (2005b) han elaborat unes conclusions generals respecte a tres dels apartats del qüestionari del projecte:

• Respecte la feina futura. L’alumnat de tots els països considera la importància de treballar en alguna cosa relacionada amb els propis valors, talent i habilitats. Així, per exemple, la prioritat més important en tots els països és Treballar en alguna cosa que consideri important, especialment per les noies. També, mentre les noies de tots els països s’orienten més cap ajudar els altres, els nois ho fan envers les màquines i les eines. Els nois també prioritzen tenir bons salaris i beneficis personals.

• Els participants de tots els països tenen opinions molt positives del rol de la ciència i la tecnologia a la societat. Estan molt d’acord amb el fet que són crucials pel desenvolupament d’un país i són optimistes envers les possibilitats de la ciència i la tecnologia de solucionar problemes de salut i

14 Es pot consultar la llista d’estats participants així com més informació del projecte a:

http://www.ils.uio.no/english/rose/index.html.

de benestar. També creuen que gràcies a elles es podrà tenir un futur millor i que fan les feines més interessants.

• Les seves opinions envers les classes de ciències ja són molt més diferents depenent dels països. Així els i les participants de països molt desenvolupats estan menys atrets per fer estudis relacionats amb la ciència i/o la tecnologia que els dels països menys desenvolupats. També es poden observar diferències envers el gènere: als països del nord i l’est d’Europa, així com a Anglaterra les noies estan molt menys interessades que els nois per estudiar ciències i/o tecnologia. En general, a l’alumnat participant no li agrada les ciències de l’escola, és més, pocs alumnes (dels països industrialitzats) consideren que les ciències de l’escola els han obert els ulls a feines noves i interessants, els han augmentat la seva apreciació per la natura o la seva comprensió de com la ciència ha influenciat la manera de viure.

En general, a part de les tendències entre diferents països (segons el grau de desenvolupament) també se n’observen entre alumnat del mateix país, bàsicament segons el gènere i el tipus d’escola (urbana/rural).