• Aucun résultat trouvé

b. Qualitat de la recerca

3.1.3. Anàlisi de les dades

Un cop els qüestionaris eren enviats per l’equip organitzador de l’Audiència, aquests eren codificats amb un número que els identificava segons el centre escolar i el codi de l’alumne i introduïts al programa de tractament de dades estadístic SPSS (versió 15.0). Els qüestionaris deixats en blanc o que contestaven només una de les parts van ser exclosos (en total se’n van descartar 15).

Cadascun dels valors de l’escala Likert s’ha transformat en un codi numèric (No vàlid/

no contesta =0, Molt desacord=1, Desacord=2, Acord=3 i Molt d’Acord=4). En el tercer apartat, al ser un inventari d’interessos on s’han de puntuar les prioritats laborals de l’1 al 4, el valor que s’ha introduït a l’SPSS és el mateix que el marcat per l’alumnat.

A continuació es detalla el número de respostes no vàlides obtingudes per cada ítem.

S’han considerat com a no vàlides aquelles respostes on no queda clar la selecció de l’alumnat (marquen un punt intermedi entre dues categories) o bé s’han deixat en blanc.

Com es pot observar en la Figura 3.4 els ítems amb un nombre major de respostes excloses són el b06 (Els beneficis de la ciència són més importants que els perjudicis que causa), el b15 (Les persones científiques són neutrals i objectives), i l’a09 (Les

36 Apartat 2.1.2.1. El projecte ROSE.

ciències a l’escola m’han fet més crític). A continuació, es presenten possibles

Figura 3.4. Recompte i percentatge de les respostes excloses de l’anàlisi37.

L’ítem b06 és difícil de contestar si no s’indica un context específic, així pot ser que s’estigui d’acord amb l’afirmació quan es parla, per exemple, de medicina, però en canvi s’estigui en desacord si fa referència a l’experimentació nuclear. Per tant, pot ser que la manca de context específic en fomenti l’abstenció.

L’ítem b15 incorpora dues característiques diferents en un mateix ítem (neutral i objectiu). No entendre el significat dels dos adjectius o bé la seva relació amb la comunitat científica poden ser els motius que justifiquin l’alt nombre de respostes no vàlides.

Per últim, a l’ítem a09 es parla de ser més crític, i segurament el significat de què vol dir ser més crític no s’ha comprès.

37 En el CD annexat es presenta l’anàlisi detallada de les respostes excloses per cursos i per cursos i gènere.

En general, també s’observa que la part B del qüestionari és la que presenta major nombre de respostes no vàlides, especialment en aquells ítems que fan referència als aspectes metodològics del coneixement científic i les implicacions socials de l’avanç científic. Pot ser que la generalitat que presenten aquest ítems dificulti l’expressar-ne l’opinió (per exemple, b10. La ciència i la tecnologia són la causa dels problemes ambientals).

Quan es fa l’anàlisi de les respostes per cada curs i gènere s’obtenen els resultats que es presenten a la Figura 3.5. En general, el curs on s’obtenen més respostes no vàlides és a Sisè de Primària, especialment entre les noies. Es constata també que a mida que s’avança en l’escolaritat, el percentatge de respostes excloses va disminuint fins a situar-se per a nivells inferiors del 5% a Quart d’ESO.

Els ítems on l’alumnat de Sisè de Primària presenta més respostes no vàlides són els mateixos que s’han descrit per tot l’alumnat, afegint-hi també l’ítem a04 (Les ciències a l’escola m’han obert els ulls a feines noves i interessants). La comprensió del significat d’aquests quatre ítems en pot haver estat la causa, ja que per a la resta, els valors són semblants als de la resta de cursos. Respecte a les noies, caldria investigar per què presenten més respostes no vàlides, especialment a l’última part del qüestionari, més enllà del cansament o avorriment.

Sisè de Primària ♀ Sisè de Primària ♂ Primer d'ESO ♀ Primer d'ESO ♂ Segon d'ESO ♀ Segon d'ESO ♂ Tercer d'ESO ♀ Tercer d'ESO ♂ Quart d'ESO ♀ Quart d'ESO ♂

Figura 3.5. Percentatge de respostes no vàlides per gènere i curs.

Un cop tots els qüestionaris han estat codificats s’ha procedit a realitzar les anàlisi que es descriuen a continuació.

3.1.3.1. Anàlisi de les dades relacionades l’objectiu general I

Per poder contestar les preguntes de recerca relacionades amb l’objectiu general I38, s’ha considerat com a variable dependent la resposta a cadascun dels ítems, mentre que el gènere i el curs s’han considerat variables independents.

S’han realitzat dues anàlisis estadístiques diferents. En la primera d’elles, s’han calculat els percentatges de resposta de cada categoria (Molt desacord, Desacord, Acord i Molt d’Acord) mentre que en la segona, s’ha calculat el valor de la mitjana per cadascun del ítems (donant valor numèric de l’1 al 4 a cadascuna de les categories de resposta). Ambdues anàlisis s’han realitzat per totes les variables independents.

Les possibles diferències en els percentatges de cada categoria de resposta segons les variables independents han estat analitzades generant taules de contingència amb l’SPSS, que utilitza la prova de bondat d’ajustament Chi- quadrat, que compara les freqüències observades en cada categoria per contrastar que totes les categories tinguin la mateixa proporció. El nivell de significació ha estat de 0.05.

Les possible diferències en la mitjana s’han analitzat amb la prova ANOVA d’un factor.

S’han fet comparacions dos a dos utilitzant la correcció de Bonferroni. El nivell de significació ha estat de 0.0539.

S’ha considerat oportú realitzar les dues anàlisis perquè si bé amb la mitjana s’obté un valor que facilita la comparació entre les variables independents, es perd la informació sobre com es distribueix la mostra en les diferents categories de resposta.

Els resultats es presenten seguint l’esquema que es descriu a continuació. Inicialment es presenten les dades obtingudes a l’analitzar globalment a l’alumnat i, posteriorment, es detallen les obtingudes a cada curs i per cadascun dels gèneres. En tots els casos s’indiquen els percentatges de les diferents categories de resposta i la mitjana obtinguda a cada ítem.

38 Conèixer l’actitud de l’alumnat envers les seves classes de ciència, la relació ciència i tecnologia i les prioritats laborals i analitzar-ne les possibles variacions al llarg de l’escolaritat i segons el gènere.

39 Les taules generades en ambdós anàlisis es troben en els següents fitxers: annex1_curs.pdf i annex2_genere.pdf.

Posteriorment es comenten els resultats en funció de les variables independents, és a dir, es comenten les diferències significatives entre cursos i entre gèneres, així com l’evolució dels nois i noies al llarg dels cursos.

3.1.3.2. Anàlisi de les dades relacionades amb l’objectiu general II

Per poder respondre les preguntes associades a l’objectiu general II 40, s’ha caracteritzat l’alumnat en funció de la seva resposta a l’ítem M’agradaria arribar a ser una persona científica (a14) perquè és l’únic ítem relacionat amb la intenció d’arribar a ser una persona científica.

Per caracteritzar-lo s’ha transformat la resposta a l’ítem M’agradaria arribar a ser una persona científica (a14) en una variable independent amb quatre possibles valors que es corresponen amb els quatre graus de l’escala de Likert. És a dir, en aquesta anàlisi, l’alumnat és definit pel curs, el gènere i el grau de d’acord amb l’ítem M’agradaria arribar a ser una persona científica (a14).

S’han realitzat els mateixos tests estadístics que per les dades de l’objectiu I. Així s’han calculat els percentatges de resposta a cadascun dels ítems del qüestionari segons el grau de resposta a l’ítem M’agradaria arribar a ser una persona científica (a14) així com el valor de la mitjana de cadascun d’ells, obtenint taules com la que s’exemplifica a la Figura 3.6. Les variables independents, a part del grau d’acord amb l’ítem a14, han estat el curs i el gènere.

Com en el cas anterior, les diferències entre els percentatges i el valor de la mitjana de les diferents categories s’han analitzat amb el test Chi-quadrat i amb la prova ANOVA, ambdós amb un nivell de significació del 0.05. Per perfilar les diferències significatives determinades per la prova ANOVA, s’han fet les comparacions dos a dos utilitzant la correcció de Bonferroni per determinar entre quins grups d’alumnes41 s’observen diferències significatives.

40 Identificar diferències actitudinals entre l’alumnat que té la intenció d’arribar a ser una persona científica i el que no envers la ciència, la ciència escolar i les prioritats laborals i analitzar-les segons el curs i el gènere.

41 Els grups d’alumnes en funció del grau d’acord amb l’ítem a14.

a02. Les ciències a l'escola són interessants

Molt desacord Desacord D'acord Molt d'acord Mitjana Molt desacord 7,0% 9,3% 62,8% 20,9% 2,98

Desacord 0,0% 2,7% 47,9% 49,3% 3,47

Acord 0,0% 0,0% 40,6% 59,4% 3,59

Sisè

Molt d'acord 0,0% 3,3% 26,7% 70,0% 3,67 Molt desacord 3,5% 22,8% 52,6% 21,1% 2,91

Desacord 1,3% 9,3% 72,0% 17,3% 3,05

Acord 2,9% 11,4% 65,7% 20,0% 3,03

Primer

Molt d'acord 5,6% 0,0% 44,4% 50,0% 3,39 Molt desacord 23,5% 33,3% 31,4% 11,8% 2,31

Desacord 2,0% 14,0% 70,0% 14,0% 2,96

Acord 8,0% 12,0% 64,0% 16,0% 2,88

Segon

Molt d'acord 0,0% 18,2% 54,5% 27,3% 3,09 Molt desacord 9,6% 32,0% 52,0% 6,4% 2,55

Desacord 0,0% 19,7% 70,5% 9,8% 2,90

Acord 1,6% 9,8% 55,7% 32,8% 3,20

Tercer

Molt d'acord 0,0% 3,1% 34,4% 62,5% 3,59 Molt desacord 5,7% 40,0% 50,0% 4,3% 2,53

Desacord 1,6% 31,1% 65,6% 1,6% 2,67

Acord 3,7% 3,7% 81,5% 11,1% 3,00

Quart a14. M'agradaria arribar a ser una persona científica

Molt d'acord 6,3% 0,0% 75,0% 18,8% 3,06 Figura 5.5. Percentatge de cadascuna de les categories de resposta i mitjana de l’ítem a02 en funció

de la categoria de resposta a l’ítem a14.

Figura 3.6. Taula d’exemple de presentació de resultats.

Així doncs, s’ha analitzat com l’alumnat de cada curs respon a cadascun dels ítems del qüestionari en funció del seu grau d’acord amb l’ítem a14 i també com ho fan els nois i les noies per separat.

De tots els resultats obtinguts només es mostren els d’aquells ítems on s’han observat diferències significatives en quatre o més cursos en funció del grau d’acord amb l’ítem M’agradaria arribar a ser una persona científica (a14). Davant el volum de dades generat, s’ha considerat oportú limitar la presentació dels resultats a aquells ítems amb diferències màximes. Tot i així, a l’annex, es poden trobar els resultats de tots els ítems42. Els resultats es mostren primer fent referència a l’alumnat en general i després per cadascun dels gèneres.

42 Concretament a l’arxiu annex_capitol5.pdf.