Categorització i anàlisi de les dades

Amb les dades recollides en l’assignatura de Didàctica de les Ciències Naturals durant el curs 2005-2006, es va començar a fer una anàlisi temàtica del contingut, és a dir, buscar les idees que més es repetien com a percepcions dels motius que els havien fet decidir estudiar ciències i es comença a dissenyar l’instrument d’anàlisi: la xarxa sistèmica. El procés de creació de l’instrument així com el procés de categorització es detallen a continuació. Val a dir, que ha estat un procés de revisió continua fins que s’ha considerat que la xarxa recollia la màxima riquesa i matisos possibles.

3.2.3.1. Categorització

Per tal d’establir quines serien les categories d’anàlisi de la recerca s’ha construït una xarxa sistèmica (Bliss, 1983). En aquest apartat s’explica com s’ha arribat a definir les categories d’anàlisi usades per poder analitzar les respostes de l’alumnat. Bàsicament el procés seguit és el que es resumeix a la Figura 3.8.

Alumne/a 1 Alumne/a 13 Alumne/a 165 Alumne/a 264

Curiositat Bons records

Figura 3.8. Esquema resum del procés de categorització seguit.

A partir dels qüestionaris de l’alumnat on responen la pregunta Què et va motivar a estudiar ciències? s’identifiquen els fragments significatius. Cadascun d’aquests fragments ha estat classificat en funció del concepte clau que expressa i aquests conceptes clau, després de successives revisions, han acabat configurant els diferents ítems de la xarxa sistèmica. Aquests ítems, s’han contrastat amb diferents models

teòrics, i s’han acabat agrupant en subcategories i categories. A continuació es detalla i exemplifica el procés.

En una primera fase d’anàlisi, s’han analitzat els qüestionaris per identificar-ne aquells fragments del text significatius. S’ha considerat com a significatiu aquell fragment del text on l’alumne explicita directament que allò l’havia influenciat en la seva decisió.

Un cop seleccionats els fragments significatius, s’han classificat segons el significat expressat, tal i com mostra a la Figura 3.9:

Text de l’alumnat Fragments significatius Concepte clau

el desig de poder “entendre la vida”

poder conèixer el perquè de la vida com és

Entendre el perquè de les coses

tenir la possibilitat d’investigar en això. Voler ser científic La meva vocació personal per estudiar ciències fou el desig de

poder “entendre la vida” estudiant-la des de la pròpia vida. Em semblava meravellós poder conèixer el perquè de la vida com és i, a més, tenir la possibilitat d’investigar en això. Sempre m’he sentit atret per la “màgia” de la ciència, per poder

entendre, o intentar-ho, com és tot (Codi 6) Sempre m’he sentit atret per la “màgia” de la ciència, per poder entendre

Desconeixement/

Màgia

m’havien agradat molt els animals M’agradaven els animals Ja des de petita m’havien agradat molt els animals i sempre

deia que “de gran volia cuidar animalons”. Ser veterinària era la idea que sempre m’havia agradat. A primer de Batxillerat vaig realitzar unes pràctiques a una clínica veterinària que em van decebre una mica i vaig decidir fer biologia. (Codi 16)

sempre deia que “de gran volia cuidar animalons”. Ser veterinària era la idea que sempre m’havia agradat.

Ser veterinari/a

els burros a l’ESO” i “els cocus a ciències pures

Prestigi intel·lectual Personalment sempre m’he decantat per les ciències per

inèrcia. Quan estudiava a l’Institut hi havia un corrent implícit i erroni que semblava establir categories d’alumnes: “els burros a l’ESO⁴⁴” i “els cocus a ciències pures, que és el que té més pervindre”. Els alumnes de lletres eren una minoria. No crec que la situació avui sigui la mateixa, o sí? De totes maneres m’agraden les ciències però també les lletres. Per tant si algú em preguntés si m’hauria agradat estudiar una carrera de lletres o humanitats, la resposta hauria estat afirmativa.

Igualment com he cursat de gust estudis de ciències. (Codi 42)

els cocus a ciències pures, que és el que té més pervindre

Possibilitats econòmiques

Una voluntat innata de comprendre el meu entorn

Entendre el perquè del món

Una voluntat innata de comprendre el meu entorn, juntament amb dos grans professors que vaig tenir, un a l’EGB i l’altre a la Secundària. (Codi 184)

dos grans professors que vaig tenir, Altres (Influència professorat) Figura 3.9. Exemples de la identificació dels fragments significatius i dels conceptes clau.

A partir d’aquesta fase d’anàlisi s’ha construït la primera versió de la xarxa sistèmica, que s’exemplifica a la Figura 3.10:

44 Entenem que hi ha hagut un error de redacció i que en comptes de l’ESO fa referència a les lletres, ja que la distinció entre l’ESO i les ciències pures mai ha estat possible.

Curiós

Era millor estudiant de ciències que de lletres M’anaven bé les matemàtiques

A l’escola

Les ciències eren un repte

La ciència em donava seguretat perquè és objectiva Preferia estudiar (ciències) que no pas empollar (lletres) Sensacions

Aplicar els coneixements científics per entendre el món Les ciències em

permetien

Eren coneixements útils per a la vida quotidiana Estar en contacte amb la natura Estar en contacte amb els animals Fer recerca Els profes de ciències eren millors que els de lletres Influència del professorat de Batxillerat per triar la carrera Influència del meu

Vaig estudiar ciències per no decebre als meus pares

Els llibres i/o les notícies que parlaven de ciència

Els programes de televisió, pel·lícula, etc. relacionats amb la ciència M’agradaven

Visitar al Zoo

Vaig estudiar ciències perquè l’esforç requerit només es poden fer quan s’és jove Figura 3.10. Primer recull de conceptes clau.

Posteriorment, s’han comptabilitzat cadascun dels ítems i s’han agrupart aquells que podien formar part d’un concepte integrador superior. D’aquesta revisió, n’ha resultat la següent xarxa sistèmica ( Figura 3.11):

Curiós Les ciències Eren la meva vocació

M’ho passava bé

Era millor estudiant de ciències que de lletres M’anaven bé les matemàtiques

A l’escola

Les ciències eren un repte

La ciència em donava seguretat perquè és objectiva Preferia estudiar (ciències) que no pas empollar (lletres) Sensacions

Aplicar els coneixements científics per entendre el món Les ciències em

permetien

Eren coneixements útils per a la vida quotidiana Estar en contacte amb la natura Estar en contacte amb els animals Fer recerca Característiques personals En sabia molt

Feia que tothom s’interessés Els profes de ciències eren millors que els de lletres Influència del professorat de Batxillerat per triar la carrera Influència del meu

Vaig estudiar ciències per no decebre als meus pares

Els llibres i/o les notícies que parlaven de ciència

Els programes de televisió, pel·lícula, etc. relacionats amb la ciència M’agradaven

Visitar al Zoo

Vaig estudiar ciències perquè l’esforç requerit només es poden fer quan s’és jove

Figura 3.11. Agrupació dels diferents conceptes clau en ítems.

Característiques personals

Vocació

Prestigi social, econòmic, laboral o intel·lectuals

Esforç Bons records escolars

Interès per saber

Característiques personals del professorat Característiques metodològiques del professorat

Influència pares, mares o altres familiars Per poder fer una feina concreta Les ciències en contraposició de les lletres

Percepció de la pròpia habilitat

Influència del professorat de Batxillerat Per solucionar problemes ambientals o de salut

Els Consells Per no decebre Característiques personals

L’última etapa del procés ha estat comparar els ítems obtinguts amb les dels diferents models teòrics relacionats amb l’elecció d’estudis científics: el Model General d’Elecció Acadèmica d’Eccles et al. i la Teoria del Comportament planejat d’Ajzen i Fishbein.

Ambdós autors, però especialment el model d’Eccles comparteix algunes dels ítems que havien aparegut en l’anàlisi dels qüestionaris de l’alumnat participant i els agrupa en categories superiors. Aquesta comparació ha permès també revisar el nom de dos dels ítems: l’ítem anomenat Per no decebre s’ha reformulat com Influència de la norma subjectiva, ja que s’ha considerat important incorporar aquest concepte que recull la mateixa essència que l’ítem; l’ítem anomenat Esforç va passar a dir-se Percepció de l’esforç.

A la Figura 3.12 es mostra la xarxa sistèmica definitiva on els diferents ítems ja es presenten agrupats en les diferents categories i subcategories seguint la proposta d’Eccles et al. Per poder fer una feina concreta

La utilitat d’estudiar ciències Per poder solucionar problemes ambientals o de salut Possibilitats laborals, econòmiques, prestigi social La importància de ser una persona científica

Prestigi intel·lectual El cost d’estudiar ciències Percepció de l’esforç La vàlua d’estudiar

ciències

Les ciències en contraposició de les lletres Manca d’interès o desencant per les lletres Característiques personals del professorat Característiques metodològiques del professorat Influència del professorat

Influència del professorat de Batxillerat Influència dels pares, mares i/o altres familiars Influència de l’ambient familiar

Influència de la norma subjectiva Influència dels

agents socialitzadors

Influència dels consellers Els consells

Records escolars Bons records escolars de les ciències Bon estudiant de ciències

Percepció de la pròpia habilitat

Millor estudiant de ciències que de lletres

Figura 3.12. Ítems de la xarxa sistèmica utilitzada per analitzar les redaccions de l’alumnat participant en la recerca.

La relació entre els diferents ítems, categories i subcategories amb el model d’Eccles et al. es presenta a la Figura 3.13 i a continuació se’n justifica la seva agrupació i relació.

COMPORTAMENT D’ÈXIT 1. Persistència 2. Elecció 3. Realització ESDEVENIMENTS DEL PASSAT 1. Cursos 2. Notes 3. Experiències relacionades

INTERPRETACIONS DELS ESDEVENIMENTS DEL PASSAT 1. Atribucions CREENCES ENVERS LA TASCA 1. Percepcióde la pròpia habilitat 2. Percepcióde la dificultat de la tasca EXPECTATIVES 1. Actuals 2. Futures

APTITUDS

SOCIALITZADORS 1. Comportament i percepcions pròpies 2. Actituds i expectatives envers l’altre ENTORN CULTURAL 1.Divisióde gèneres en el mercat laboral 2. Estereotips culturals de les assignatures 3. Estereotips culturals de la competència

PERCEPCIONS DE LES ACTITUDS I EXPECTATIVES DELS SOCIALITZADORS OBJECTIUS I ESQUEMES GENERALS PROPIS 1. Esquemes propis rellevants 2. Objectius a llarg termini 3. Objectius immediats

PERCEPCIONS DEL VALOR DE LA TASCA 1.Valor intrínsec 2. Valor utilitari 3. Cost 4. Valor d’assoliment Records escolars

Influència dels agents socialitzadors

La vàlua d’estudiar ciències Percepcióde la pròpia habilitat

Figura 3.13. Relació entre la xarxa sistèmica i el model d’Eccles et al.