• Aucun résultat trouvé

Anàlisi de les variables

a. Els nois i les noies de Quart d’ESO

4.1.2 Anàlisi de les variables

A continuació es proposa l’anàlisi de les dades des del punt de vista de les variables estudiades (curs i gènere).

4.1.2.1. Curs

Tal i com s’observa en la Figura 4.17, que mostra l’evolució de les mitjanes, l’alumnat de Sisè de Primària és el que mostra actituds més favorables envers les classes de ciències. Les mitjanes decauen a Primer i a Segon d’ESO (en aquest curs és on s’observen les opinions més desfavorables), mentre que a Tercer augmenten en algun dels ítems però sempre amb valors inferiors als obtinguts a Primer. Les actituds de l’alumnat tornen a decaure a Quart, estant inclús per sota de les de Segon en algun dels casos.

Figura 4.17. Valor de la mitjana de cada ítem de la part A del qüestionari a cada curs.

0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4

a1 a2 a3 a4 a5 a6 a7 a8 a9 a10 a11 a12 a13 a14 a15 a16 6è de Primària 1er d'ESO 2on d'ESO 3er d'ESO 4rt d'ESO

Els valors obtinguts de desviació típica (Figura 4.18) per cada ítem i curs ens permeten també descriure que, per la majoria d’ítems, aquesta augmenta de valor fins a Segon d’ESO (on s’obtenen els valors màxims) i disminueix a Tercer i Quart d’ESO.

0,400 0,500 0,600 0,700 0,800 0,900 1,000 1,100

a1 a2 a3 a4 a5 a6 a7 a8 a9 a10 a11 a12 a13 a14 a15 a16

Sisè Primer Segon Tercer Quart

Figura 4.18. Valor de la desviació típica de cada ítem de la part A del qüestionari a cada curs

Si s’analitzen detalladament els canvis significatius de les mitjanes entre cursos consecutius, s’observa que entre Sisè de Primària i Primer d’ESO i entre Primer i Segon d’ESO és on hi ha més canvis i més pronunciats.

Per exemple, utilitzant l’anàlisi de la mitjana s’observen canvis significatius en les mitjanes de Sisè de Primària i Primer d’ESO en la meitat dels ítems (a01, a02, a03, a04, a06, a07, a13 i a16). Això indica que la percepció de la dificultat augmenta i la de si són interessants, de si el què aprenen els ajuda en la seva vida diària, i de si els ajuda a tenir cura de la seva salut decau en aquest primer curs de l’educació Secundària. Els valors de les diferències significatives oscil·len entre els 0,24 punts de l’ítem a13 i els 0,38 de l’ítem a 16.

Les diferències significatives en les mitjanes de l’alumnat de Primer i Segon d’ESO es troben a a02, a10, a11, a12 i a13, ítems relacionats amb l’interès, la curiositat i el respecte envers a diferents aspectes de la natura i la ciència i oscil·len entre els 0,35 i els 0,46 punts. Les disminucions màximes les obtenen els ítems a11 (0,41 punts) i a13 (0,46).

Analitzant els percentatges de cada categoria de resposta per cada ítem, s’observen els mateixos canvis significatius entre Sisè i Primer i entre Primer i Segon: la majoria dels ítems tenen un significativitat estadística inferior a 0,01 (ítems a01, a02, a03, a04, a05, a06, a07, a09 i a16), d’altres la tenen inferior a 0,05 (a08, a10, a11 i a13) i no són significativament diferents la distribucions de les respostes dels ítems a05, a12, a14 i a15.

Els únics canvis significatius entre l’alumnat de Segon i el de Tercer són els augments de la mitjana dels ítems a05, a12 i a13, és a dir, augmenta el percentatge d’alumnat al que les ciències agraden més que les altres assignatures així com la percepció que les classes de ciències els mostren la importància de les ciències a la vida i la de que les ciències de l’escola els ajuda a tenir més cura de la seva salut (aquests tres canvis són d’entre 0,20 i 0,30 punts). A l’analitzar els percentatges de cada categoria de resposta, les diferències observades en els ítems a05 i a13 tenen un valor de significativitat estadística inferior al 0,01 mentre que els ítems a02, a07, a12 i a15 tenen un valor per sota el 0,05. Tots aquests canvis es refereixen a un augment dels percentatges de les categories d’acord, excepte en l’ítem a15 on el que hi ha és una redistribució de les categories de descord (és a dir, disminueix el percentatge de Molt desacord i augmenta el de Desacord).

Respecte a les diferències entre Tercer i Quart d’ESO, són significatius els canvis observats en les mitjanes d’a01, a02, a03 i a05, que oscil·len entre els 0,19 (a02) i els 0,27 punts de l’ítem a01. És a dir, hi ha més alumnes que pensen que les ciències són difícils mentre que n’hi ha menys que creuen que són interessants, fàcils d’aprendre i que els hi agradin més que d’altres assignatures. Analitzant els percentatges, s’observen canvis amb significativitat estadística inferior al 0,01 en els ítems a01 i a02 i inferior al 0,05 en els ítems a03 i a05. Tots ells reflecteixen augments en els percentatges de desacord amb l’ítem, excepte en el primer (a01) on hi ha una disminució que indica un augment en la percepció de la dificultat de les ciències.

Al comparar les mitjanes de l’alumnat de Sisè amb les del de Quart, podem concloure que les puntuacions de l’alumnat de Sisè són significativament superiors a les del de Quart en tots els casos excepte a l’ítem a01 (on la mitjana és inferior, indicant doncs que l’alumnat de Sisè està més en desacord amb que les ciències són difícils) i a l’a05 (on les diferències no són significatives). És a dir, tot i les oscil·lacions que hi ha respecte a si les ciències els hi agraden més que d’altres assignatures, la mitjana dels alumnes de Sisè i de Quart no és significativament diferent. Els ítems que més disminueixen al llarg de l’escolaritat són el referent a si les ciències són interessants (a02), que decau 0,69 punts, i el que relaciona les ciències de l’escola amb el respecte per la natura (a11), que decau 0,51 punts.

L’anàlisi de la variació de les mitjanes al llarg dels cursos permet observar que no tots els ítems canvien de la mateixa manera: així per alguns els canvis es situen en moments concrets i són prou importants per ser significatius (com per exemple, per l’ítem a01) però per d’altres la disminució és constant i sostinguda al llarg dels cursos (com per exemple, pels ítems a14 i a15).

Analitzant com es distribueixen les respostes en les diferents categories al llarg dels diferents cursos utilitzant la Chi-quadrat es pot concloure que totes les diferències observades són significatives. Del mateix anàlisis, es pot constatar que hi ha dos cursos amb un perfil determinat: l’alumnat de Sisè és el que selecciona més l’opció Molt d’acord i menys la de Molt desacord, mentre que els de Segon és just el contrari.

En resum, al llarg de l’escolaritat les actituds favorables vers les classes de ciències decauen en tots els cursos excepte a Tercer. En aquest curs malgrat hi ha un augment en la mitjana d’algun dels ítems, mai s’arriba als valors de Sisè.

Els canvis observats es deuen al canvi d’opinió de l’alumnat que selecciona les categories intermèdies, mentre que els percentatges dels extrems varien poc, especialment el de Molt d’acord. La desviació típica ens indica que el curs on hi ha més dispersió és el de Segon, que es caracteritza per tenir els percentatges extrems més elevats de tots els cursos, indicant doncs que el curs on les actituds són més desfavorables és on també l’alumnat està més polaritzat.

4.1.2.2. Gènere

A l’analitzar les respostes dels alumnes de cada curs segons el gènere s’han obtingut poques diferències significatives, i per tant, aquestes dades semblen indicar una baixa incidència del gènere a l’hora d’expressar les opinions envers classes de ciències. En tots els casos, però les mitjanes són sensiblement més altes pels nois que per les noies. L’únic ítem on s’observen diferències significatives en tots els cursos és l’ítem M’agradaria tenir una feina relacionada amb la tecnologia (a16).

En els dos primers cursos (Sisè i Primer) s’observen diferències significatives en els ítems Les ciències m'agraden més que les altres assignatures (a05), Les ciències a l'escola han augmentat la meva curiositat envers les coses que encara no sé (a10) i M'agradaria tenir el màxim d'hores de classe de ciències (a15). A Primer, a més se n’observen en l’ítem M'agradaria arribar a ser una persona científica (a14). A Segon d’ESO, a part de a l’a16 també se n’observen a Les ciències a l'escola han augmentat el meu respecte per la natura (a11) i aquest és l’únic cas on la mitjana de les noies és significativament superior a la dels nois. A Tercer els nois puntuen més alt que les noies Les ciències m'agraden més que les altres assignatures (a05) i a Quart es descriuen significatives les diferències observades a: Les coses que aprenc a les classes de ciències m'ajuden en la meva vida diària (a07), M'agradaria arribar a ser una persona científica (a14) i M'agradaria tenir el màxim d'hores de classe de ciències (a15).

A l’analitzar les mitjanes de cada ítem segons el gènere i el curs s’observa que en general les noies canvien d’actitud de manera més sostinguda ja que s’observen poques diferències significatives entre cursos consecutius però, tanmateix les diferències són semblants si es comparen els resultats a l’inici i al final de l’escolaritat.

Així, les noies de Primer (respecte a les de Sisè) creuen que les ciències són més difícils, menys interessants i menys fàcils d’aprendre. En el cas dels nois les diferències significatives s’observen en els ítems Les ciències a l'escola són interessants (a02), Les ciències a l'escola m'han obert els ulls a feines noves i interessants (a04), Les coses que aprenc a les classes de ciències m'ajuden en la meva vida diària (a07) i M'agradaria tenir una feina relacionada amb la tecnologia (a16) (Figura 4.19 i 4.20).

Les diferències entre les noies de Primer i les de Segon es troben en Les ciències a l'escola m'han mostrat la importància de la ciència a la nostra vida (a12) i Les ciències a l'escola m'han ensenyat a tenir més cura de la meva salut (a13), mentre que pels nois són a Les ciències a l'escola són interessants (a02), Les ciències m'agraden més que les altres assignatures (a05), Les ciències a l'escola han augmentat la meva curiositat envers les coses que encara no sé (a10), Les ciències a l'escola han augmentat el meu respecte per la natura (a11) i M'agradaria tenir el màxim d'hores de classe de ciències (a15). Les noies de Tercer només responen significativament diferent que les de Segon en el ítem Les ciències a l'escola m'han ensenyat a tenir més cura de la meva salut (a13) (en aquest cas, es tracta d’un augment en la mitjana) mentre que els nois disminueixen la mitjana de l’ítem Les ciències m'agraden més que les altres assignatures (a05), Les ciències a l'escola han augmentat la meva curiositat envers les coses que encara no sé (a10). Finalment a Quart, les noies pensen que les ciències són més difícils mentre que pels nois no hi ha diferències significatives.

Figura 4.19. Valors de les mitjanes obtingudes per les noies en els ítems de la part A del qüestionari.

0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4

a1 a2 a3 a4 a5 a6 a7 a8 a9 a10 a11 a12 a13 a14 a15 a16 6è de Primària 1er d'ESO 2on d'ESO 3er d'ESO 4rt d'ESO

0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4

a1 a2 a3 a4 a5 a6 a7 a8 a9 a10 a11 a12 a13 a14 a15 a16 6è de Primària 1er d'ESO 2on d'ESO 3er d'ESO 4rt d'ESO

Figura 4.20. Valors de les mitjanes obtingudes pels nois en els ítems de la part A del qüestionari.

A l’analitzar les diferències entre les mitjanes de Sisè i Quart per cada gènere, les noies obtenen diferències significatives en tots els ítems excepte a05, a08 i a14. En el cas dels nois s’obtenen diferències en tots excepte a05, a07, a09, a12 i a14. Per tant, sembla que es comporten igual excepte en els ítem que fan referència a si el que aprenen els ajuda a la seva vida diària (a07), els millorarà les seves oportunitats laborals (a08), els fa més crítics (a09) i els mostra la importància de la ciència a la vida (a12).

Si s’observen com varien els percentatges de molt d’acord i de molt desacord segons el gènere, es pot concloure que tant a Sisè com a Tercer i Quart els nois escullen més l’opció molt d’acord que les noies per a la majoria d’ítems. Pels percentatges de molt desacord no s’observa cap patró en cap curs, excepte a Tercer on els nois també obtenen percentatges més alts que les noies.

Analitzant els valors de desviació típica per cada gènere, s’observa la tendència dels nois a tenir-ne valors més alts, tendència deguda al fet que són el gènere que selecciona de manera més dispersa les diferents categories (Figura 4.21).

Figura 4.21. Valor de la desviació típica de cada ítem de la part A del qüestionari en funció del curs i del gènere.

En resum, les opinions envers les classes de ciències dels nois i les noies enquestats són semblants excepte quan se’ls hi pregunta per la tecnologia i es pot concloure que la seva evolució al llarg de l’escolaritat és també semblant. Tot i això, els canvis observats en les noies són més sostinguts que en els nois ja que, malgrat apareixen els mateixos canvis significatius entre Sisè i Quart, les noies canvien en menys ítems que els nois quan es comparen els cursos consecutius.

4.2. Les meves opinions sobre ciència i