Barcelona fa Ciència!

L’activitat municipal de l’Ajuntament de Barcelona Audiència Pública. Barcelona fa Ciència! ha estat el context on s’ha treballat per tal d’assolir els Objectius Generals I i II, que són els següents:

Conèixer l’actitud de l’alumnat envers les seves classes de ciència, la relació ciència i tecnologia i les prioritats laborals, i analitzar-ne les possibles variacions al llarg de l’escolaritat i segons el gènere.

Identificar diferències actitudinals entre l’alumnat que té la intenció d’arribar a ser una persona científica i el que no envers la ciència, la ciència escolar i les prioritats laborals, i analitzar-les segons el curs i el gènere.

L'Audiència Pública als nois i noies de Barcelona és una forma de participació a través de la qual l'alumnat –des de Sisè de Primària a la Secundària postobligatòria– fa propostes a l’Administració Municipal. D'aquesta manera, la ciutat dóna veu i participació als ciutadans i ciutadanes més joves i permet educar-los en la pràctica de la participació cívica. L’Audiència Pública té una durada anual i combina el treball en el propi centre (sota la responsabilitat del professorat, generalment en hores de tutoria) i trobades intercentres (on, a part del professorat, hi participen monitors/es).

El curs 2005-2006 l’Audiència tenia com a objectiu la democratització del coneixement científic, la formulació de propostes i iniciatives per la millora de la divulgació científica, el valor de la ciència i l’apropament de la ciència als joves. El disseny dels materials que es treballaven als centres i a les trobades intercentres va anar a càrrec de Sanmartí, Márquez, Tarín i Panyella (2005).

L’Ajuntament de Barcelona l’ofereix a l’inici del curs a tots els centres de la ciutat (i als de ciutats contigües) que hi vulguin participar. La inscripció, que és gratuïta, es fa per cada grup-classe de cada escola, és a dir, no s’inscriu l’escola en bloc sinó aquell professorat que hi vol participar s’hi inscriu com a responsable d’una classe.

La decisió d’utilitzar l’alumnat participant en aquesta activitat municipal com a mostra per assolir els objectius generals I i II es fonamenta en la possibilitat que s’oferia de poder treballar amb alumnat de cursos, escoles i contextos socioeconòmics diferents amb l’avantatge de tenir tot el suport logístic dels organitzadors de l’activitat. L’esforç

que suposaria treballar amb una mostra com aquesta sense l’empara de la logística de l’Audiència Pública Barcelona fa Ciència!, hagués estat inassumible. Així doncs, es tenia la possibilitat de treballar amb una mostra diversa i nombrosa, però no representativa de la població escolar de Barcelona. Els inconvenients metodològics que comporta l’ús d’aquesta mostra es comenten a continuació.

3.1.1. La mostra

Durant el curs 2005-2006 van participar a l’Audiència Pública vuit centres de Primària (set de públics i un de concertat), dinou centres de Secundària (dotze de públics i set de concertats), 1 centre de Batxillerat, 2 centres d’Educació Especial i 1 centre que impartia Programes de Garantia Social. Per a la recerca només es van utilitzar les dades obtingudes en els centres de Primària (vuit grups-classe de vuit centres diferents) i de Secundària (vint-i-dos grups-classe de dinou centres diferents). Tots els centres eren de la ciutat de Barcelona, excepte un d’ells que era de l’Hospitalet del Llobregat (ciutat contigua a Barcelona).

A continuació es presenten els detalls de la mostra estudiada. Tal i com es pot observar a la Figura 3.1, s’han recollit dades de 1064 alumnes, dels quals 502 eren noies i 562 nois.

Educació

Primària Educació Secundària Obligatòria Sisè

(11-12 anys)

Primer (12-13 anys)

Segon (13 -14 anys)

Tercer (14-15 anys)

Quart (15-16 anys)

Total

Noies 96 100 64 160 82 502

Nois 94 92 82 198 96 562

Total 190 192 146 358 178 1064

Figura 3.1. Distribució de la mostra segons el curs escolar.

La distribució de l’alumnat segon el curs, el centre i el gènere són les que es mostren a la Figura 3.2.

Val a dir que si bé en un primer moment es va considerar analitzar les dades en funció del centre de procedència (per cadascun dels cursos estudiats), la poca rellevància dels resultats obtinguts va descartar-ne la presentació dels mateixos. Tanmateix, els resultats es presenten a l’annex³¹.

31 Arxiu annex3.

Codi Centre Noies Nois Total

Figura 3.2. Distribució de l’alumnat segons curs, centre i gènere.

La mostra estudiada presenta problemes metodològics que cal tenir presents. El tamany de la mostra no és representatiu si es considera com a població de referència l’alumnat de Barcelona des de Sisè de Primària fins a Quart d’ESO, no ha estat triada a l’atzar (sinó que són els centres que voluntàriament van triar participar a l’Audiència Pública) i cada centre participa amb un nombre d’alumnes diferent.

Cal afegir que es podria considerar que les escoles que han participat en aquest projecte educatiu tenen certa sensibilitat per afavorir les actituds positives envers la ciència de l’alumnat. Aquesta mostra és doncs, una mostra de conveniència, és a dir, és de la que es disposava. L’ús de mostres de conveniència és cada cop més freqüent en el camp de la recerca social (Bryman, 2004). Tot i que difícilment són generalitzables a tota la població es considera que són acceptables quan fan referència a casos concrets, com ara el de l’Audiència, que si bé no és representatiu, sí que permet fer una primera diagnosi per aprofundir en recerques posteriors o es pot validar comparant-la amb d’altres resultats.

3.1.2. Obtenció de les dades

Les escoles participants a l’Audiència rebien una jornada de formació (on hi assistia el professorat de cada escola que havia inscrit a la seva classe). En aquesta sessió se’ls hi presentaven els objectius de treball i els materials de la proposta didàctica Barcelona fa Ciència! així com tots els aspectes importants de l’activitat. Cada escola participant rebia de l’organització un dossier d’activitats per tot l’alumnat i una guia del professorat amb les explicacions pertinents. També es varen explicar els detalls de la recerca i se’ls hi va demanar la participació.

Com a primera activitat, que no estava inclosa en el dossier d’activitats, es van enviar a les escoles els qüestionaris (els detalls dels quals s’explicaran a continuació) que han servit per recollir les dades d’aquesta tesi, acompanyats d’una breu explicació sobre els motius de la recerca així com d’indicacions per la seva administració. Les escoles eren les responsables de retornar els qüestionaris a l’organització que en el seu moment els feia arribar a l’autora d’aquesta recerca. Els qüestionaris van ser administrats durant els mesos de novembre i desembre de 2005.

Totes les escoles de Primària i Secundària participants a l’Audiència van respondre al qüestionari.

a. L’instrument

Per tal de conèixer les opinions de l’alumnat envers les seves classes de ciències, la relació entre la ciència i la societat i envers les seva feina futura, veure’n la seva evolució al llarg de l’escolaritat així com detectar canvis entre aquell alumnat que té la intenció d’estudiar ciències en l’etapa postobligatòria del que no, es va decidir utilitzar el qüestionari dissenyat pel Projecte ROSE³² (Schreiner & Sjøberg, 2004). Aquest projecte, amb uns objectius molt més amplis que els d’aquesta recerca, utilitza un instrument que permetia adequar-lo als objectius descrits anteriorment. L’instrument, que bàsicament inclou ítems per ser contestats amb una escala Likert de quatre punts, és doncs, de naturalesa quantitativa. Els propis autors del qüestionari remarquen les limitacions que té aquest tipus de recerca, ja que si bé permet identificar alguns aspectes de la mostra, no permet entendre perquè l’alumnat respon d’aquesta manera determinada. És per això que aquesta recerca té per l’objectiu conèixer les opinions

32 Els detalls i el marc teòric del projecte es descriuen en el Capítol 2.

envers les classes de ciències, les relacions CTS i les prioritats laborals, ja que com s’ha comentat en el Capítol 1, aquest tipus d’estudi no s’ha realitzat ni a Barcelona ni a Catalunya.

Dels diferents apartats del qüestionari ROSE se n’han seleccionat només tres: Les meves classes de ciències, Les meves opinions envers la ciència i la tecnologia i La meva feina futura. Aquesta decisió es fonamenta en l’interès per conèixer les opinions de l’alumnat participant envers les seves classes de ciències i la ciència i la tecnologia.

Conèixer les seves prioritats laborals serveix, a més, per poder determinar possibles diferències en funció de si volen o no arribar a ser persones científiques. Les parts del qüestionari ROSE que s’han descartar fan referència a What I want to learn about i Me and the environmental challenges³³ que, sens dubte poden aportat una informació interessant, però que s’allunyava dels objectius d’aquesta tesi.

La primera part del qüestionari (part A. Les meves classes de ciències) consta de setze ítems relacionats amb diferents aspectes de les classes de ciències tals com si són interessants o difícils. La segona part (part B. Les meves opinions sobre ciència i tecnologia) recull un seguit de setze ítems que descriuen possibles relacions entre la ciència i la tecnologia amb la societat tals com si la ciència i la tecnologia ajuden als pobres. Vuit del ítems inclosos en aquesta part del qüestionari (b02, b03, b04, b05, b07³⁴, b08, b10 i b12) estan extrets de l’Eurobarometre 55.2 (European Commission, 2001) i han tornat a ser utilitzades en l’Eurobarometre Especial del 2005 (European Commission, 2005).

La tercera i última part del qüestionari (part C. La meva feina futura) aporta informació sobre algunes prioritats laborals de l’alumnat i consta de 26 ítems tals com si consideren important treballar en alguna feina que coincideixi amb els seus valors o guanyar molts diners.

En les dues primeres parts del qüestionari (part A i part B) es presenta l’ítem (generalment redactat en positiu) i es demana a l’alumne/a que marqui la casella apropiada d’entre les proposades (en forma d’escala Likert de quatre punts): Molt desacord, Desacord, Acord i Molt d’acord. En la tercera part (part C) es demana a l’alumnat que indiqui el grau de prioritat de l’1 al 4 (en aquest cas s’especifica que l’1

33Al no haver fet la traducció d’aquestes parts del qüestionari, els títols es presenten en l’idioma original.

34 Per un error en la traducció, l’Eurobarometre parla de pobresa i gana i en el nostre qüestionari ROSE només de pobresa.

indica poca importància). En tots els casos se’ls hi indica que si no entenen algun ítem, deixin la línia en blanc.

Els qüestionaris, que són anònims, demanen també l’edat, l’escola i el gènere. A la Figura 3.3 es mostra el primer full del qüestionari utilitzat (que es correspon amb la Part A). Els qüestionaris originals es mostren a l’Annex 7.

Figura 3.3. Exemple de la Part A del qüestionari utilitzat.