Síntesi del conflicte
Situada al nord de Balutxistan, Waziristan és una petita zona d’11.500 km2 dividida en dues regions o “agències” (Waziristan Nord i Waziristan Sud), ambdues frontereres amb l’Afganistan, poblades per paixtus que es regeixen pel sistema tribal de la Loya Jirga, assemblea d’ancians notables dels subclans, i que tenen l’estatut d’“Àrees Tribals Administrades Federalment”
(FATA), amb un passat en el qual van gaudir d’independència fins a la seva incorporació al Pakistan el 1947, any de la independència d’aquest país. La població total és d’una mica més de 800.000 habitants, units per una mateixa llengua (el waziri) i una tradició guerrera. La seva proximitat geogràfica i cultural amb l’Afganistan explica que aquesta regió muntanyosa hagi estat refugi de talibans i membres d’Al-Qaeda, i que per això s’hagi vist afectada per la lluita antiterrorista lliurada pels Estats Units des del 2001, amb el suport formal del Govern del Pakistan, cosa que ha donat lloc a un conflicte armat particularment intens entre els anys 2004 i 2006, quan van morir entre 1.000 i 3.000 persones, i diversos milers més van ser detingudes.
L’any 2003, el president pakistanès va patir dos atemptats quan visitava la regió, als quals va respondre amb un augment de la presència militar a la zona, on manté uns 80.000 soldats.
Antecedents del procés de pau
Després de dos acords parcials assolits l’abril del 2004 i el febrer del 2005 al sud de Waziristan, que van ser àmpliament incomplerts, el setembre del 2006 es va signar un Acord de Pau entre el Govern pakistanès i les tribus protalibanes del Waziristan Nord (representants tribals del Nord de Waziristan, la Local Mujahideen NWFP i els estudiants de les tribus atmanzanis), pel qual es va prendre el compromís d’expulsar de la zona els combatents estrangers, alhora que es reduiria la presència de tropes pakistaneses, es reconstruirien les infraestructures malmeses pel conflicte, i es recompensaria els líders tribals. Alguns analistes van interpretar aquest acord com un triomf dels talibans, en aconseguir una mena d’“emirat islàmic” en el qual podrien fins i tot portar les seves armes lleugeres, i malgrat el gran suport econòmic i militar que els Estats Units van oferir al Govern del Pakistan (4.000 milions de dòlars entre els anys 2002 i 2006), i que l’acord prohibia establir una administració paral·lela. La presència d’islamistes radicals estrangers al Waziristan Sud ha estat motiu de greus tensions dins de la pròpia comunitat. Malgrat tots els
Govern de Pakistan
presidentpresident:
(P.Musharraf) Asif Ali Zardari Primer Ministre:
Yusuf Raza Gilani Govern de Balutxistan Primer Ministre:
Nawad Aslam Raisani Governador:
Nawad Zulfiqar Ali Magsi
L’espai d’intermediació
Govern a l’exili (Mir Azaad Khan Baluchi)
Afganistan Governador de Kandahar
Mètode tradicional Markka o Maihr
Tribu Jamali (S.Y.Mohammad Jamali)
Loya Jirga
Forum Liberal del Balutxistan
BRF BRA
JWP (Shahid Bugti)
BLA Comité sobre Balutxistan
seus defectes, alguns analistes van assenyalar que el citat Acord de Pau podria servir de model perquè l’OTAN aconseguís alguna cosa similar a l’Afganistan. A finals del 2006, i davant les constants infiltracions de talibans procedents de l’Afganistan, el Govern pakistanès va anunciar un pla per al minatge i la construcció d’una tanca a la zona fronterera amb l’Afganistan, de 2.400 km d’extensió, cosa que va merèixer dures crítiques per part de l’ONU i diverses organitzacions humanitàries.
El procés de pau el 2007
El mes de febrer, la Secretària d’Estat dels EUA, Condoleeza Rice, va assenyalar que l’acord de pau assolit l’any anterior a la zona de Waziristan Nord no estava funcionant i no havia servit per reduir la violència al llarg de la frontera amb el Pakistan. Els EUA havien ofert inicialment el seu suport a la signatura d’aquest acord, però les FAS estatunidenques van assenyalar que les milícies talibanes havien triplicat les seves accions armades des de la signatura de l’acord. El Governador de la província de la frontera nord-occidental va assenyalar que s’estava mirant d’aconseguir el suport dels ancians per a l’acord. Segons el text difós, els estrangers s’hauran de sotmetre a l’acord o abandonar la zona. Finalment, l’acord de pau signat entre el Govern del Pakistan i les milícies tribals de la zona de Waziristan Sud l’any 2004 va quedar en entredit després dels atacs aeris efectuats per les FAS pakistaneses. Aquests atacs de les FAS es van produir hores després de la visita a Kabul del Secretari de Defensa dels EUA, R. Gates. El març es van produir enfrontaments entre les tribus locals partidàries dels talibans i les milícies armades integrades per uzbeks, que podrien formar part del grup armat IMU, després de l’assassinat d’un líder local d’Al-Qaeda que encapçalava el comitè local de pau. Durant el mes d’abril es van produir enfrontaments armats entre milícies armades integrades per uzbeks i voluntaris tribals a la zona de Waziristan Sud, causant la mort de 54 persones, 44 d’elles uzbekes. Dies després, líders tribals i religiosos de la zona van assolir un acord amb el Govern pakistanès pel qual es comprometien a no donar refugi als opositors armats uzbeks. A l’acord també hi van participar alguns comandants de milícies protalibanes. A finals de maig, però, van dimitir 11 dels 15 membres del comitè tribal de pau de Waziristan, òrgan emmarcat en l’acord de pau signat el setembre del 2006 pel Govern amb els militants de Waziristan. La dimissió es va produir com a protesta per una recent operació militar a la localitat de Zargerkhel. A finals de juliol, no obstant, cent integrants de les milícies armades de la tribu marri, liderades per Daula Khan Marri i Kamal Khan Marri, van lliurar les armes a les autoritats locals. La jirga intertribal de Waziristan, convocada amb l’objectiu de revifar l’acord de pau assolit pel Govern i les milícies talibanes que operen a la zona, i trencat després del desallotjament de la mesquita de Lal-Masjid a Islamabad, va desistir dels seus esforços després que ambdues parts rebutgessin modificar les seves postures. El Govern va demanar garanties que l’acord seria implementat en la seva totalitat i les milícies, per la seva banda, van assenyalar que sense el desmantellament total dels posts militars de control no reprendrien les converses. L’agost, una jirga conjunta de l’Afganistan i el Pakistan, conformada per uns 700 líders tribals, parlamentaris, clergues i altres figures d’ambdós països, va acordar combatre el terrorisme i el tràfic d’opi a les seves regions tribals, així com promoure la reconciliació amb el que anomenen l’oposició, en referència als talibans que acceptin l’imperi de la llei. El mes d’octubre, no obstant, es van produir greus enfrontaments entre les forces de seguretat pakistaneses i les milícies protalibanes a les zones de Waziristan Nord i Sud, que van causar la mort d’un mínim de 250 persones (50 d’elles soldats), a més de 200 ferits, després de diversos dies de combat. Tot i això, les milícies talibanes que operen a Waziristan van anunciar a mitjan desembre un alto el foc amb vigència fins l’1 de gener del 2008 a Waziristan Nord, període durant el qual no serien atacades les instal·lacions Governamentals.
El procés de pau el 2008
A les zones de Waziristan i FATA (Àrees Tribals Administrades Federalment), el mes de gener van començar greus enfrontaments entre les forces armades i els talibans. Les diferents milícies talibanes que operen en les FATA es van agrupar en una única organització denominada Tehrik-i-Taliban Pakistan (TTP) al capdavant de la qual hi havia el comandant de Waziristan Sud,
Baitullah Mehsud, que havia encapçalat fins aleshores un exèrcit presumiblement integrat per 30.000 homes. Posteriorment, les faccions enfrontades a l’agència tribal de Kurram (al territori de les FATA) van firmar un acord per posar fi a les hostilitats que havien protagonitzat les últimes setmanes i que havien causat la mort de 300 persones i n’havien ferit 500 més. L’acord el van firmar 100 ancians a la ciutat de Parachinar. A més, a final de gener, el líder talibà Baitullah Mehsud va declarar de manera unilateral un alto el foc indefinit després que les forces de seguretat iniciessin la retirada de diverses posicions clau i va manifestar que estava preparat per iniciar negociacions amb el nou Govern. Els dies anteriors, el Govern havia deixat en llibertat set persones que havien estat detingudes, en un gest de bona voluntat, amb l’objectiu d’aconseguir un acord de pau al Waziristan Nord. Els últims dies, el líder talibà pakistanès Baitullah Mehsud havia accedit a la mediació d’una jirga tribal per aconseguir un acord de pau amb el Govern, però va destacar la necessitat que aquest últim posés fi a les operacions militars al Waziristan Sud i a Swat. A mitjan mes de febrer, les autoritats locals i líders tribals del Waziristan Nord van arribar a un acord que pretendria renovar l’acord de pau firmat el setembre de 2006 entre les milícies talibanes i el Govern pakistanès. La implementació de l’acord la supervisaran els mateixos líders tribals (280 han participat en la firma) i s’aplicarà a la totalitat del territori de Waziristan Nord.
A principi del mes d’abril, el nou primer ministre Yusuf Raza Gilani va rebre el vot de confiança unànime de tota la càmera (inclosa l’oposició, lleial al president Pervez Musharraf) i va presentar el seu programa per als primers cent dies de Govern. Entre les mesures anunciades cal destacar l’anunci de la disposició del Govern a establir un procés de diàleg amb tots els grups que deposessin les armes. A més, Gilani va anunciar la derogació de diverses lleis que impedien, entre altres qüestions, l’activitat de les organitzacions sindicals o relatives a les àrees tribals del país, així com l’aprovació d’una llei sobre la llibertat d’informació. El Govern de la província de la Frontera del Nord-oest va nomenar un comitè ministerial encarregat d’iniciar un procés de diàleg amb els diferents grups armats d’oposició. La decisió va ser adoptada en la primera reunió mantinguda pel Govern provincial, en què es va decidir reactivar el sistema de jirgues – assemblees tradicionals– per resoldre la qüestió de la violència armada. El Govern pakistanès també va demanar als EUA que s’abstinguessin emprendre accions militars directes a les zones tribals. En relació amb les negociacions entre la tribu de Mehsud de Waziristan Sud i les autoritats locals, el mes d’abril es pensava que podrien concloure un acord de 15 punts, en què es faria una crida per posar fi a l’activitat armada, es demanaria l’intercanvi de presoners, la retirada de les forces armades i la resolució de disputes d’acord amb els costums locals i la legislació coneguda com a Frontier Crimes Regulation. Això no obstant, el mes de maig, el comandant talibà Baitullah Mehsud, líder del grup armat d’oposició TTP, va suspendre la participació en les negociacions de pau amb el Govern després que aquest renunciés a retirar les tropes (uns 100.000 efectius) de les àrees tribals, tal com exigien els talibans. Per contrarestar aquests obstacles, el Govern estudiava un pla de pau per a la província de la Frontera del Nord-oest, amb un pressupost de 4.000 milions de dòlars. L’objectiu del pla era reduir un 30% la insurrecció armada en el decurs dels tres anys següents i considerava la formació d’una assemblea tradicional en què participarien ministres provincials i legisladors. A més, es preveia un increment de la força policial de 14.000 membres. El pla inclou reformes en la policia, l’enfortiment de la magistratura, el suport als esforços de coordinació regionals i l’establiment de deu conferències de pau regionals de líders religiosos. Els Governs dels EUA, l’Aràbia Saudita, la UE, la Xina i els països escandinaus haurien mostrat el seu interès per aquest pla de pau.
A mitjan mes de maig, el Govern de la província de la Frontera del Nord-oest va anunciar que havia aconseguit un acord amb la insurrecció talibana liderada per Maulana Fazlullah, a Swat, que permetria restaurar la pau a la zona. Les milícies talibanes haurien accedit a renunciar a les accions armades i a atacar instal·lacions Governamentals o militars. L’acord de 15 punts aconseguit considerava també la retirada de les tropes Governamentals desplegades a la zona.
D’altra banda, el Govern va accedir a la imposició de la xaria a la zona, així com a la retirada de càrrecs contra els talibans, entre els quals hi havia el líder Maulana Fazlullah que, a més, va rebre permís per continuar dirigint la ràdio des de la qual promovia la ideologia talibana. Cal
destacar també l’anunci de cessament complet d’hostilitats fet per la milícia talibana de Darra Adamkhel, liderada pel comandant Tariq. Les forces armades posaran fi a les operacions militars i, a canvi, els talibans aturaran les activitats insurrectes i garantiran el pas a través de la carretera anomenada Indus. En aquest mateix sentit es van pronunciar els talibans de Mardan (província de la Frontera del Nord-oest), els quals també van anunciar un alto el foc per a aquest districte. El mes de juny, aquest diàlegs per grups van passar per un moment de tensió després que un atac aeri de l’exèrcit dels EUA a les FATA causés la mort de soldats pakistanesos. A pesar d’això, els esforços van continuar. Així, el Govern va introduir en el text de l’esborrany dues clàusules d’acord per a Waziristan Sud, que es firmaria amb la tribu de Mehsud. La primera, que consideraran el compromís de les milícies talibanes de no violar la llei pakistanesa ni la islàmica a l’interior del país ni a l’estranger. La segona, que s’hauran de recaptar cinc milions de rupies com a pagament al Govern per les pèrdues generades per la insurrecció armada. L’esborrany d’acord també estableix que els militants estrangers hauran de ser expulsats de territori pakistanès després de la signatura de l’acord de pau en un procés que haurà de durar dos mesos.
D’altra banda, les milícies talibanes de la ciutat de Darra Adam Khel (agència tribal d’Orakzai, FATA) van presentar 12 demandes al Govern per restaurar la pau a la zona en el decurs d’una primera ronda de negociacions. S’esperava una segona ronda després que els representants Governamentals presents en les converses informessin el Govern provincial i les autoritats militars sobre aquestes demandes. Entre elles, hi havia la retirada de les forces de seguretat de la ciutat, el pagament de compensacions pels danys causats a les cases dels militants talibans, la posada en llibertat dels detinguts, serveis educatius i sanitaris, exempcions de certs impostos o l’establiment d’un sistema de quotes per a l’accés d’integrants de la tribu de Darra a les facultats d’enginyeria i medicina, entre altres qüestions.
Durant el tercer trimestre es van produir enfrontaments i diverses tensions derivades d’atacs aeris dels EUA a la zona, la qual cosa va provocar la protesta del Govern del Pakistan. Un portaveu dels talibans de Mardan (districte de la província de la Frontera del Nord-oest) va anunciar un alto el foc després de diversos atemptats i enfrontaments amb les forces de seguretat, i va acceptar l’oferiment d’establir negociacions amb el Govern provincial. Això no obstant, a final de juny, les forces de seguretat van llançar una operació militar a l’agència tribal Khyber (FATA) contra el grup insurrecte Lashkar-i-Islam, liderat per Mangal Bagh, qui va assenyalar que la celebració de negociacions amb el Govern només podria anar unida a la retirada de les forces de seguretat de la zona del tehsil de Bara (FATA), així com a la posada en llibertat de tots els seus integrants detinguts i a la reobertura de carreteres. El mes de juliol, un portaveu del grup armat d’oposició talibà Tehrik-i-Taliban de Swat va anunciar la suspensió de les negociacions de pau amb el Govern fins que no es considerés la implementació de l’acord del 21 de maig. D’altra banda, els enfrontaments entre faccions rivals de les tribus turi i bangash a l’agència de Kurram (FATA) van causar la mort de set persones i 200 més van resultar ferides. En poques setmanes, aquests enfrontaments van causar la mort de més de 400 persones. A l’agència de Bajaur (FATA) també van augmentar els enfrontaments entre les forces armades i els talibans de la zona i contra la tribu de Mamond, que continua sent el principal aliat de la insurrecció talibana. En canvi, el mes de setembre, els líders talibans de Swat (província de la Frontera del Nord-oest) van acordar retirar-se de la zona de Koza Bandai i permetre que les forces de seguretat recuperessin el control a canvi de la seva retirada així que haguessin desminat túnels, desactivat artefactes explosius i restaurat l’electricitat i el servei telefònic. Es tracta d’una zona que va estar rodejada diversos dies per les forces armades i que es trobava sota control de milícies talibanes lleials a Maulana Fazlullah. També és pot destacar la celebració, a Nova York, d’una reunió del grup d’amics del Pakistan, integrat pel G8, la Xina, l’Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs, per elaborar una proposta de reconstrucció de les àrees tribals del país. El mes d’octubre, el Govern del Pakistan va indicar que, en cap concepte, permetria que forces armades estrangeres operessin a l’interior de les seves fronteres. Durant el mes de setembre, a més, s’havien repetit els atacs nord-americans contra milícies talibanes en territori pakistanès sense que el Govern d’aquest país hagués autoritzat la presència ni l’actuació militar nord-americana. El president Asif Ali Zardari va fer una crida al país perquè reconegués la situació de guerra en què es trobaven i va constatar la necessitat de dissenyar un nou pla de Govern per fer front a aquesta situació. Zardari va
afirmar que el Pakistan acolliria una conferència internacional sobre terrorisme en què es debatessin propostes de lluita contra aquest fenomen, en la qual participarien països com l’Afganistan, els EUA, l’Aràbia Saudita, la Unió dels Emirats Àrabs i els països integrants de l’OTAN.
Una assemblea de líders tradicionals (jirga) representants de les faccions enfrontades a l’agència de Kurram (FATA) va acordar, el mes d’octubre, un alto el foc fins al 31 de desembre i van afirmar que cooperarien amb el Govern per aconseguir la pau a la zona. A la jirga hi havia representades 12 tribus sunnites i xiïtes enfrontades, i també van participar-hi les autoritats locals. L’acord considerava que, en cas que es produís algun incident que provoqués la ruptura de l’alto el foc, els responsables serien lliurats a les autoritats. El mes de novembre, el Govern de la província de la Frontera del Nord-oest va renovar l’oferta de diàleg amb els talibans si aquests accedien a deposar les armes. L’oferta es va produir durant una reunió mantinguda entre un representant del Govern i una jirga (assemblea tradicional) que ja havia facilitat acords amb grups talibans en altres zones del país. El Govern va trametre a un representant de l’organització armada talibana pakistanesa Tehreek-i-Taliban el missatge que es podrien renovar les negociacions amb la facció liderada per Maulana Fazlullah si abandonaven les armes. A final d’any, el president Asif Ali Zardari, després d’haver-se reunit amb diversos líders tribals, va afirmar que prosseguirien els atacs aeris contra determinats objectius a les zones tribals del país.
No obstant això, Zardari va expressar la seva voluntat de continuar reunint-se quinzenalment amb els líders tribals i escoltar-ne els suggeriments.
Fets més significatius de l’any
Les faccions enfrontades a l’agència de Kurram (en la zona de les FATA) van firmar un acord per posar fi a les hostilitats. L’acord el van firmar 100 ancians a la ciutat de Parachinar.
Les autoritats locals i els líders tribals de Waziristan Nord van aconseguir un acord que pretenia renovar l’acord de pau firmat el setembre del 2006 entre les milícies talibanes i el Govern pakistanès.
El Govern de la província de la Frontera del Nord-oest va nomenar un comitè ministerial encarregat d’iniciar un procés de diàleg amb els diferents grups armats d’oposició, el qual va decidir reactivar el sistema de jirgues –assemblees tradicionals– per resoldre la
El Govern de la província de la Frontera del Nord-oest va nomenar un comitè ministerial encarregat d’iniciar un procés de diàleg amb els diferents grups armats d’oposició, el qual va decidir reactivar el sistema de jirgues –assemblees tradicionals– per resoldre la