ALGÈRIA
Context del conflicte
A mitjan dels 80 es va produir una greu crisi econòmica deguda a la caiguda dels preus del petroli que va generar un fort descontentament social i crítiques contra els interessos de la
“” militar, que es beneficiava de la renda energètica. Molts joves consideraven que els
grups islamistes eren la solució. El 1989, es va crear guanyar les eleccions municipals de 1990 (55,4% dels vots) i les legislatives de desembre de 1991 (48% dels vots), i de diversos sectors. El gener de 1992, els generals van imposar la dimissió del president i la dissolució del parlament, i van il·legali violència, repressió i aparició de diversos grups armats, així com de la contínua inestabilitat política. Des de 1992, es calcula que han mort més de 150.000 pe armat, l’ (Exèrcit Islàmic de Salvació) que el mes d’octubre de 1997 va decretar un alto el foc unilateral després de ser alliberats dos dels seus dirigents, i que més tard arribaria a un acord amb el Govern. Els altres grups armats importants van ser el vincular a la xarxa terrorista Al-Qaeda.
Antecedents del procés de pau
El 1994, el president any, la Comunitat de polítiques i religioses, i una segona trobada, el gener de 1995, de la qual en va sortir una Plataforma per a una solució política i pacífica a la crisi algeriana que, no obstant, va ser rebutjada pel Govern. L’abril de 1999 va arribar al poder Abdelaziz la Llei de la Concòrdia Civil, aprovada per referèndum el setembre del mateix any, a la qual es van acollir 5.000 activistes armats. Encara que no hi havia un procés de pau en sentit estricte, Bouteflika va convocar, el setembre del 2005, un referèndum per aprovar l’anomenada Carta per a la Pau i la Reconciliació Nacional. Aquest pla oficial preveia establir una amnistia parcial per als islamistes detinguts i les forces de seguretat de l’Estat, i va rebre un ampli suport a les urnes, encara que les principals organitzacions de drets humans del país el van denunciar perquè no garantia la justícia.
A mitjan febrer, el Govern d’Algèria va posar en marxa un pla d’amnistia que fixava un termini de sis mesos als rebels perquè es rendissin, a més d’oferir una compensació financera a les famílies de desapareguts i ajuda econòmica a les famílies dels rebels morts durant els anys 90. El pla d’amnistia també preveia el perdó per als guerrillers encara actius sempre que no haguessin estat responsables de massacres, violacions, ni bombes en places públiques. Poques setmanes més tard, el Govern va anunciar l’excarceració de prop de 2.000 presos islamistes, i el número dos del FIS, A. Belhadj, va ser alliberat. Aquesta mesura va ser criticada per diferents organitzacions de drets humans, perquè consideraven que denegava el coneixement de la veritat i el dret a la justícia per part de les víctimes i els seus familiars. A més, alguns mitjans de comunicació algerians van posar en dubte el fet que els alliberats complissin la llei que els prohibia qualsevol activitat política o declaració a la premsa i, arribat el cas, els instaven a exiliar-se. El mes de març va ser alliberat A. Adlane, fundador del grup Islàmic Armat (GIA). Es va calcular que uns 30.000 islamistes es beneficiarien de les diferents mesures previstes, que afectarien els penedits
(uns 8.000), els presos (8.000 més), els que encara estaven armats (prop de 1.000), les famílies de desapareguts (oficialment 7.500 casos), els islamistes ferits, els exiliats en el marc de l’acord aconseguit després del gener de 1992 i, finalment, aquells afectats per les mesures de reinserció en les seves funcions. A primers de setembre del 2006, el Govern va declarar que estava disposat a prorrogar l’amnistia que acabava el 31 d’agost, per no haver donat els resultats esperats, segons diversos analistes. Aquests van opinar que no havia proporcionat una millora substancial de la seguretat ni havia fomentat prou la rendició de suposats terroristes. Un dels últims a fer-ho va ser H. Hatab, fundador del Grup Salafista de Predicació i Combat (GSPC), vinculat a Al-Qaeda, i les autoritats van estimar que encara devien faltar uns 400 per fer-ho. Aquests combatents estarien ubicats a les zones de muntanya de la Cabília (Tizi Ouzou, Bouira, Boumerdès), l’est (Skikda, Jijel i Khenchela), l’oest (Sidi Bel Abbès) i al Gran Sud. El GSPC és encara un grup molt actiu, fet que s’explicaria bé perquè el nombre d’integrants hauria estat subestimat, probablement perquè continuaven reclutant personal. L’amnistia també va possibilitar la posada en llibertat de 2.200 islamistes. En cas de pròrroga, dictar-la correspondria al president A. Bouteflika. L’excomandant de l’Exèrcit Islàmic de Salvació (EIS), M. Mezrag, va considerar que la Carta per a la Pau i la Reconciliació Nacional no era més que una part del procés de reconciliació que hauria de conduir a una amnistia general. Per la seva banda, l’excap de la delegació executiva del FIS, R. Kebir, va tornar el setembre a Algèria, després de 14 anys d’exili a Alemanya.
El procés de reconciliació el 2007
A principis de l’any, un comunicat del líder del GSPC, l’emir Abdelmalek Droukdel (àlies Abou Mossaab Addelouadoud), va assegurar que un bon nombre dels 2.629 terroristes amnistiats en el marc de la reconciliació propugnada pel president A. Bouteflika, s’estaven unint a les seves files.
El GSPC va modificar fins i tot el seu nom pel de Organització d’Al-Qaeda al Magreb Islàmic (OQMI). Es calcula que compta a Algèria amb entre 300 i 800 combatents. El març, un tribunal algerià va condemnar in absentia a la pena de mort el fundador del GSPC, Hassan Hatab (àlies Abou Hamza), tot i haver estat destituït de la direcció del grup el 2004 i haver realitzat diversos comunicats en els últims dos anys a favor de la finalització de la violència. El setembre, Hassan Hatab es va lliurar a les autoritats. Els darrers mesos de l’any van ser capturats o abatuts diversos dels principals líders de l’OQMI. No obstant, es van continuar produint atemptats al llarg de tot l’any, amb centenars de víctimes mortals, especialment greu el de l’11 de desembre, en el qual van morir unes 67 persones, onze d’elles funcionàries de l’ONU.
El procés de reconciliació el 2008
Al llarg de l’any 2008 no es va aconseguir cap tipus d’avenç per posar fi a les accions terroristes de l’AQMI. Això no obstant, convé assenyalar que, el mes de novembre, el Parlament va aprovar la modificació de la Constitució, fet que va permetre ampliar el nombre de mandats del president, que fins aleshores estava fixat en dos. Aquest canvi legislatiu permet un tercer mandat del president Abdelaziz Bouteflika, en el poder des de 1999 i reelegit el 2004. La modificació constitucional també va suprimir el càrrec de cap del Govern i substituir-lo pel de primer ministre, que s’encarregarà d’aplicar el programa del cap d’Estat. El poder executiu, per tant, queda reforçat en el president de la República.
Fets més significatius de l’any
No es va aconseguir cap tipus d’avenç per posar fi a les accions terroristes de l’AQMI.
Webs d’interès
El Watan (www.elwatan.com)
La Tribune (www.latribune-online.com)
Govern d’ALGÈRIA
(Abdelaziz Bouteflika)
FIS
EIS GIA
GSPS
OQMI L’espai d’intermediació
Carta de la Pau i la Reconciliació
Nacional
Població: 250.000 habitants Superfície: 184.000 Km2 IDH (Marroc): 126 de 177 Morts pel conflicte: 10.000 Població refugiada: 150.000 Actors armats: (Front Polisario) Facilitacions: Nacions Unides