Context del conflicte
L’any 1967 es va iniciar una insurrecció pagerola d’inspiració maoista a la localitat de Naxalbarri (d’on procedeix el nom “naxalita”), que el 1968 es va propagar a una dotzena d’estats i a la regió d’Andra Pradesh i va afectar especialment els grans propietaris i membres de la policia. El grup més
important és el People’s War Group (PWG), fundat el 1980, i que després de fusionar-se amb un altre grup el 2004 canviaria de nom i es passaria a dir Communist Party of India-Maoist (CPI-M). Compta amb uns 2.500 efectius, manté relacions amb el LTTE de Sri Lanka i ha patit diverses escissions.
Antecedents del procés de pau
L’any 2002, el Govern i l’actual CPI-M van decretar un alto el foc i van iniciar converses. El CPI-M va nomenar com a emissaris els escriptors V. Rao i B. Gadar per negociar amb el Govern, però van dimitir aviat a causa de l’assassinat dels dirigents del grup armat implicats en les negociacions. A mitjan 2004, el Govern va convidar el CPI-M a mantenir converses de pau, i el grup va exigir un alto el foc i la retirada de càrrecs contra els seus líders, cosa que va fer el Govern, que per la seva banda va anunciar la creació d’un Comitè Conciliador per facilitar les negociacions. L’alto el foc es va mantenir fins a finals d’any. El CPI-M es va negar reiteradament a lliurar les armes durant les converses.
A principis del 2005 es van trencar les converses de pau amb el grup naxalita CPI-M, després de la mort a mans de la policia d’un dels seus membres, i també de la detenció d’alguns dels seus líders. Això no obstant, el març el Govern va manifestar el seu desig de reprendre les converses, i la presidenta del Partit del Congrés S. Gandhi va fer una crida al CPI-M perquè reobrís les negociacions. Durant la primera meitat de l’any van continuar tancades les possibilitats de reprendre les converses i, el mes d’agost, el Govern va il·legalitzar el CPI-M, després d’un atemptat perpetrat per aquest grup. Durant el 2006 no es va aconseguir reiniciar les negociacions amb el CPI-M, per la qual cosa el procés va continuar paralitzat. L’agost d’aquell any, el Govern va renovar per un any la il·legalització del CPI-M i, a finals d’any, les forces de seguretat índies van matar W. Chandramouli, un dels líders maoistes més importants. Durant l’any 2007 tampoc es va aconseguir reobrir les negociacions amb el CPI-M, malgrat que a finals d’abril el ministre Raman Singh va convidar el CPI-M a un diàleg en unes declaracions als mitjans de comunicació.
Població: 32 milions d’habitants Superfície: 78.400 Km2
IDH (Índia): 126 (de 177) PIB (Índia): 909.100 milions de $ Renda per habitant (Índia): 820 $ Actors armats: ULFA, NDFB, India Mujahideen
Facilitacions:
ULFA: M. Raisom Goswani, Grup Consultiu del Poble, PCPIA
NDFB: All Bodo Peace Forum
b) Assam
Context del conflicte
Assam és un estat del nord-est de l’Índia, al que han arribat molts immigrants procedents de Bangladesh, cosa que ha creat una sèrie de grups nacionalistes que busquen l’alliberament de la regió. El més important és el United Liberation Front of Assam (ULFA), creat el 1979, d’inspiració maoista, i que va optar per
la lluita armada a partir del 1989. El 1994, 4.000 dels seus militants van abandonar el grup sense deixar les armes i van atacar les bases de l’ULFA situades al Bhutan. Per conversar amb el Govern, l’ULFA demana negociar a l’exterior i amb observadors de l’ONU. L’ULFA du a terme atemptats contra interessos petroliers de la regió
L’altre grup important és el National Democratic Front of Bodoland (NDFB), creat l’any 1988, que va prendre les armes a partir del 1992. També lluiten contra els immigrants de Bangladesh, que són musulmans, i persegueixen crear “Bodoland”, un Estat autònom separat d’Assam.
També té bases al Bhutan i compta amb uns 3.500 membres, molts d’ells cristians. A la regió hi ha d’altres grups (BLT, UPDS i DHD) que han aconseguit acords d’alto el foc amb el Govern.
Síntesi del procés de pau
L’any 1993 hi va haver intents de solució a les demandes del poble bodo, amb la signatura d’un acord amb grups bodos moderats per crear un Consell Autònom Bodo, acord que, no obstant, no va rebre el suport del NDFB, grup que no va iniciar noves exploracions amb el Govern fins al 2002. En qualsevol cas, el 2003 es va signar un acord que va permetre posar fi a onze anys d’enfrontaments entre el Govern i el grup BLTF-BLT (Bodo Liberation Tigers) i, també el 2003, el Govern va signar un acord d’alto el foc amb el grup DHD, fundat el 1995, i que defensa la independència del poble dimasa. Aquest grup i el Govern van formar un Joint Monitoring Group per respectar el que s’havia acordat.
L’ULFA es va mostrar contrari a l’acord del 2003 entre el BLT i el Govern. A mitjan 2004, no obstant, va realitzar acostaments amb el Govern amb vista a unes possibles negociacions. Durant el 2005 hi va haver diversos intents d’establir un diàleg formal amb l’ULFA, sense que els combats entre aquest grup i les FAS s’aturessin. El febrer, la facilitadora d’aquest procés, l’escriptora R. Goswami, es va dirigir al Govern perquè retirés la condició prèvia imposada a l’ULFA de renunciar a la violència per iniciar el diàleg. Dies després, el Govern va llançar una nova oferta de diàleg, a la qual l’ULFA va respondre afirmativament sempre que contemplés la qüestió de la sobirania, aspecte que el Govern va rebutjar. A finals de febrer, el portaveu de l’ULFA i un altre dirigent es van lliurar a la policia. El mes d’abril, el Govern va oferir una amnistia a tots els grups armats que lliuressin les armes, i el primer ministre va fer una crida a l’ULFA perquè renunciés a la violència i contribuís a la democràcia. L’ULFA va enviar una carta al Govern, a través de la facilitadora M. Raisom Goswami, en la qual sol·licitava l’alliberament de quatre dels seus dirigents. Al mateix temps, es va adreçar al president dels EUA, instant-lo a pressionar el Govern indi perquè posés fi al conflicte armat. El setembre, l’ULFA va anunciar la designació d’una delegació d’onze ciutadans de la seva confiança, o Grup Consultiu del Poble (PCG), per mantenir contactes amb el Govern indi, amb la facilitació de l’escriptora M. Raisom Goswami i de l’antic futbolista R. Phukan. Aquest Grup Consultiu es va comprometre a dur a terme consultes amb la societat civil i a traslladar-ne les conclusions al Govern. Per mitjà del PCG, l’ULFA va plantejar al Govern sis demandes per negociar, que van ser acceptades majoritàriament, tret de la petició d’independència d’Assam.
Demandes de l’ULFA, setembre 2005
Suspensió de les operacions militars
Alliberament dels seus líders capturats
Informació sobre altres quadres capturats el 2003
Mediació d’una tercera part
Auspicis externs, com l’ONU
Sobirania i independència d’Assam
La primera ronda de negociacions a través del PCG es va dur a terme el 25 d’octubre del 2005, marcada per una ofensiva militar de les FAS que va causar la mort de cinc líders de l’ULFA. A petició del grup, el primer ministre de l’Índia Manmohan Singh es va comprometre a suspendre les operacions armades contra l’ULFA, i el primer ministre d’Assam T. Gogoi va assenyalar, a finals d’any, que es comprometia a garantir la seguretat de la delegació de l’ULFA que participés en unes negociacions, que a més es podrien celebrar a qualsevol lloc.
El 7 de febrer del 2006 es va dur a terme la segona ronda de negociacions amb l’ULFA, per mitjà del Grup Consultiu del Poble (PCG), ronda a la qual es van discutir tres temes: la suspensió de les operacions militars, l’alliberament dels líders detinguts i informació sobre els quadres de l’ULFA capturats el 2003. Totes dues parts van acordar fer una nova ronda abans d’iniciar converses directes entre el Govern i els dirigents de l’ULFA. L’ULFA, no obstant, va expressar que era favorable a negociar sota els auspicis de les Nacions Unides, i el PCG va condicionar la seva presència en properes rondes de negociació a la suspensió de les activitats militars a la regió. La facilitadora del procés, l’escriptora M. Raisom Goswami, va sol·licitar al Govern posposar les negociacions fins a la celebració de les eleccions legislatives a l’Estat. Mentrestant, però, van continuar els actes de violència i les activitats d’extorsió de l’ULFA. El mes de maig, el Govern d’Assam va recomanar al Govern central de l’Índia la posada en llibertat dels cinc líders de l’ULFA empresonats. A finals de juny, després d’haver-se celebrat eleccions a l’Estat, es va celebrar una tercera ronda negociadora a Nova Delhi amb el PCG, reunió que va comptar amb la presència del ministre de l’Interior, Shivraj Patil. A la quarta ronda s’esperava que les converses ja fossin directes, i que també es tractessin els recursos naturals de la regió, rica en te, petroli i fusta, així com l’alto el foc. L’ULFA va tornar a demanar que s’alliberessin també cinc dels seus representants empresonats perquè poguessin participar a la següent ronda negociadora. Cal destacar, igualment, que el mes d’abril els EUA van retirar l’ULFA de les seves llistes de grups terroristes, però el van mantenir en l’apartat d’“altres organitzacions terroristes” que no ataquen ciutadans nord-americans.
El Govern de l’Índia va assenyalar, el juliol del 2006, que en les negociacions amb l’ULFA es podrien discutir totes les qüestions en el marc de la Constitució Índia, i que aquestes negociacions podrien tenir lloc a partir del moment que l’ULFA designés el seu equip per negociar. El Govern indi va oferir també un corredor de seguretat als líders de l’ULFA. Després d’una reunió mantinguda amb la facilitadora del grup armat, l’escriptora M. R. Goswami, el Govern va instar el grup armat perquè s’hi posés en contacte. No obstant això, l’ULFA va demanar garanties per escrit del fet que a les negociacions s’abordaria la qüestió de la sobirania, i va tornar a demanar que posessin en llibertant cinc integrants del grup armat, així com informació sobre els combatents desapareguts. El Govern va destacar la importància que tingués lloc una comunicació directa amb el grup armat, ja que fins aquell moment aquesta interlocució sempre s’havia produït per mediació de la facilitadora o del PCG designat per l’ULFA. L’agost, el Govern indi va assegurar que no podia procedir a l’alliberament immediat dels cinc membres del comitè central de l’ULFA, doncs havia de seguir els procediments legals establerts, i la decisió només la podia prendre un tribunal. Tot i això, l’executiu es va mostrar satisfet davant la crida a la contenció feta per l’ULFA als seus militants i del cessament de la violència com a resposta a la suspensió de les operacions militars índies al territori, esperant que aquesta nova situació propiciés una solució permanent al conflicte. Cal destacar que la treva oberta era la primera que afectava la totalitat
del grup armat d’oposició ULFA durant els seus 27 anys d’existència. El mes de setembre, el PCG va demanar la intervenció del primer ministre M. Singh per posar fi al bloqueig que travessava el procés de pau. L’ULFA va garantir que en cas que els seus dirigents fossin excarcerats, es garantiria la seva permanència al país, però no va acceptar les condicions prèvies decretades pel Govern per posar-los en llibertat. La primera quinzena de novembre, el Govern indi va afirmar que l’ULFA hauria de lliurar una carta formal perquè el procés de pau es pogués reiniciar en el decurs d’una reunió celebrada amb l’escriptora M. Raisom Goswami, facilitadora del grup armat. L’escriptora i un representant del PCG es van reunir amb l’Assessor Nacional per a Seguretat per mirar de reactivar el procés de pau i transmetre al Govern el missatge del líder del grup armat, A. Rajkhowa, relatiu a la necessitat d’assegurar la discussió sobre la qüestió de la sobirania en unes negociacions de pau. Una delegació de 12 partits de l’Estat es va reunir a Delhi amb el ministre d’Interior de la Unió per demanar-li que es duguessin a terme les mesures necessàries per iniciar les negociacions de pau amb l’ULFA, sense que existissin condicions prèvies per cap de les parts. El desembre, el PGC va manifestar que encara no havia rebut cap petició formal del Govern des de l’última reunió de negociacions, realitzada el juny.
Pel que fa al grup armat d’oposició NDFB, encara que el primer trimestre del 2005 es van retardar els contactes per la tardança en la designació d’enviats i problemes de comunicació, el mes de maig d’aquell any es van iniciar les converses entre tres representants del NDFB i el Govern de l’Índia i de l’Estat d’Assam, acordant un alto el foc. Aquest acord, que acabava amb la violència dels últims 18 anys, tenia validesa per un període d’un any i establia la creació d’un grup conjunt de supervisió de l’alto el foc. El NDFB va anunciar el setembre del 2005 que duria a terme consultes amb la població civil abans d’acabar la seva llista de demandes al Govern indi per a la celebració de negociacions de pau formals, sense renunciar a la seva demanda d’alliberament del territori de Bodoland. L’any 2006, representants d’aquest grup van assenyalar que no havien lliurat cap document amb les seves propostes perquè esperaven rebre una invitació formal del Govern per iniciar les negociacions. El tercer trimestre de l’any, el NDFB va negar que pensés formar un partit polític i va indicar que actualment estava centrant tots els seus esforços en el procés de pau amb el Govern. El NDFB va manifestar que les trobades que havia mantingut amb diversos partits polítics obeïen únicament a la intenció d’establir contactes de cara a assolir una solució política al conflicte bodo i obtenir suports per al procés de pau. El mes de desembre es van celebrar manifestacions convocades per l’All Bodo Peace Forum per demanar la represa de les converses de pau. Aquest grup ja havia intervingut per aconseguir el cessament del foc del 2005.
El procés de pau el 2007
A principis de l’any es van produir diversos atacs simultanis de l’ULFA a nou zones diferents, que van causar la mort de 61 persones, majoritàriament civils i inclosos menors; a més, un líder del Partit del Congrés va morir tirotejat en un atemptat reivindicat per l’ULFA. L’escriptora i facilitadora de l’ULFA M. Raisom Goswani, després de condemnar els atacs violents comesos per aquest grup, va advertir que la població d’Assam no donaria el seu suport a qui dugués a terme actes d’aquesta mena, però alhora va indicar que el Govern no havia actuat amb sinceritat en el transcurs del procés de pau durant l’any anterior. No obstant, el Govern no va descartar la possibilitat d’unes negociacions de pau amb l’ULFA, i malgrat que aquest grup va afirmar que volia que se celebrés un plebiscit (no un referèndum) sota supervisió internacional sobre la sobirania d’Assam. L’única condició prèvia que va mantenir per dur a terme negociacions amb el Govern va ser que la qüestió de la restauració de la sobirania d’Assam fos a l’agenda per discutir-la específicament. El Govern indi va afirmar, però, que no havia rebut cap proposta formal per part de l’ULFA per dur a terme negociacions directes. L’organització People’s Committee for Peace Initiatives in Assam (PCPIA) va celebrar el mes de març una convenció de dos dies per explorar possibles vies de represa del procés de pau entre el Govern i l’ULFA. Entre els organitzadors de la convenció hi havia integrants del Grup Consultiu del Poble, creat per l’ULFA per negociar amb el Govern. Malgrat la intensificació de les operacions militars contra l’ULFA, l’escriptora i facilitadora d’aquest grup, M. Raisom Goswami, va expressar novament el segon
trimestre la seva voluntat de reprendre el procés de pau a través d’un nou fòrum dirigit per ella mateixa, anomenat Nagarik Shanti Manch – NSMA (Fòrum Ciutadà per la Pau a Assam). El juny, el Govern va accedir a reprendre les converses de pau amb l’ULFA, establint diverses condicions. El Govern no posaria en llibertat els cinc líders del grup armat empresonats, però facilitaria trobades amb aquests si calgués per a les negociacions, garantint un corredor segur. A principis de juliol, l’escriptora M. Raisom Goswami va fer una crida tant al Govern indi com al grup armat d’oposició ULFA perquè continuessin amb el procés de pau. Aquestes declaracions es van produir després de l’últim intent per revifar el procés de pau i que el Govern hagués assenyalat que enviaria un emissari a negociar amb els líders de l’ULFA si fos necessari. Per la seva banda, el grup armat va respondre a aquest intent de reedició de les negociacions de pau assenyalant que no els interessaven unes negociacions secretes amb el Govern indi i va qualificar d’insultants les condicions establertes per l’Executiu indi. L’ULFA va indicar que només consideraria una oferta del Govern per negociar si aquesta es produïa a través del Grup Consultiu Popular. El mes d’agost, i després d’una crida realitzada pel primer ministre, Tarun Gogoi, l’ULFA va insistir que només negociaria una sobirania per a Assam. A mitjan setembre, el PCPIA (fòrum que agrupa prop de 30 organitzacions de la societat civil i que desenvolupa iniciatives de pau a l’estat) va renovar la seva crida al Govern i a l’ULFA perquè suspenguessin les hostilitats i reiniciessin el procés de pau. El PCPIA va assenyalar que el Govern s’hauria de dirigir directament al grup armat, i no només a través dels mitjans de comunicació, per requerir-li la carta formal que sol·requerir-licita per dur a terme les negociacions. L’ULFA ja havia indicat en diverses ocasions que el Govern s’havia d’adreçar a ells mitjançant el GPC. A principis d’octubre, l’ULFA va indicar que s’asseuria a dialogar amb el Govern en un termini de 48 hores des del moment que aquest mostrés la seva voluntat de discutir sobre la qüestió de la sobirania d’Assam.
Un alt comandament de les FAS va assenyalar que aquestes no estaven en contra d’un procés de pau amb l’ULFA i que es mostraven d’acord amb el fet que es mantinguessin negociacions sense condicions prèvies amb els líders del grup armat. D’altra banda, les FAS també van assenyalar que suspendrien les operacions contra l’ULFA si aquest grup s’asseia en una taula de negociacions amb el Govern sense imposar condicions. El novembre, l’Executiu va afirmar que les negociacions només serien possibles si el líder de l’ULFA, Paresh Baruah, hi participava. No obstant, el Govern va assenyalar que les operacions militars contra el grup armat prosseguiran fins que l’ULFA renunciï a la violència. Alhora, el Govern va anunciar que pagaria compensacions addicionals als familiars de les víctimes de l’ULFA.
D’altra banda, el segon trimestre del 2007 el Govern indi va donar un ultimàtum al grup armat d’oposició NDFB perquè elaborés un document amb les seves demandes per començar les negociacions formals de pau, un any i mig després de la signatura de l’acord d’alto el foc, sense que s’assolissin avenços en acabar l’any, amb l’excepció de perllongar l’alto el foc durant sis mesos més.
El procés de pau el 2008
En relació amb els diferents conflictes existents a l’Índia, un informe del ministeri de l’Interior va assenyalar que la insurrecció maoista ampliava la seva presència a 22 estats i establia vincles amb organitzacions armades com l’LTTE de Sri Lanka o l’ULFA de l’estat indi d’Assam. Les organitzacions naxalites comptarien amb uns 20.000 membres clandestins i amb 50.000 integrants convencionals. El Govern central va donar llum verda a la creació d’un grup especial de combat (COBRA) per fer front a la insurrecció naxalita. Segons el ministeri de l’Interior s’ha detectat la presència de com a mínim 15 organitzacions islamistes a Assam. Aquesta presència
En relació amb els diferents conflictes existents a l’Índia, un informe del ministeri de l’Interior va assenyalar que la insurrecció maoista ampliava la seva presència a 22 estats i establia vincles amb organitzacions armades com l’LTTE de Sri Lanka o l’ULFA de l’estat indi d’Assam. Les organitzacions naxalites comptarien amb uns 20.000 membres clandestins i amb 50.000 integrants convencionals. El Govern central va donar llum verda a la creació d’un grup especial de combat (COBRA) per fer front a la insurrecció naxalita. Segons el ministeri de l’Interior s’ha detectat la presència de com a mínim 15 organitzacions islamistes a Assam. Aquesta presència