No cal dir que l’aprenentatge d’un idioma com a llengua materna té poc en comú amb el seu aprenentatge com a llengua estrangera (i encara menys com a segona llengua estrangera). Això no obstant, tenint en compte que comptem amb treballs que han estudiat l’adquisició dels mesuradors com a llengua materna, ens ha semblat interessant atansar-nos-hi per mirar si ens poden aportar algun element d’anàlisi o bé podem servir-nos d’alguna de les seves conclusions.
Així és com, segons Killingley (1983, 118), els xinesos aprenen el sistema de classificació del xinès:
Noun classification is a complex semantic and syntactic system which the native speaker learns in the same way as complex systems of any language are learnt by its native speakers as well as by other language learners –by means of a combination of generative and imitative processes which are checked and modified by hearing other
308 Lü Wenhua és una professora amb una llarga trajectòria no només en l’ensenyament del xinès a estrangers, sinó també a professors de xinès (tant xinesos com de fora) i té una llarga llista de publicacions sobre la didàctica de la llengua xinesa per a estrangers.
477 speakers (or teachers, in the case of formally taught languages). [...] Acquiring noun classification as part of linguistic competence is analogous to acquiring the feel for permitted and unpermitted collocations in English [...], always bearing in mind that, as far as a living language is concerned, factors like language change, dialectal variations, and personal idiosyncrasies will play their part in influencing speakers and language learners [...]. So although we can rely on generative means in order to learn new lexical items with regular forms in a language, we have to acquire new rules or even isolated examples for irregular lexical items [...]. In the same way it is only when we meet a noun that we have never classified before that we begin to consciously think of how to classify it. We might then try to draw on our internalized semantic system of noun classification and at that point attempt to consciously generate the required form, drawing on what we think we already know. However, we cannot be certain of arriving at the right answer [...]. In noun classification, at such times, appealing to perception might help.
Atès que els processos d’adquisició del llenguatge encara estan en discussió, ens limitarem a destacar tres punts de la descripció de Killingley. En primer lloc, el paper que juga la intuïció lingüística en la valoració d’idoneïtat de les coocurrències, és a dir, l’aprenentatge, no es basa només en un exercici de memòria, sinó en un exercici d’inducció i deducció. En segon lloc, es pressuposa que al llarg d’un cert període d’aprenentatge construïm un sistema semàntic intern que ens ajuda a incorporar nous membres. Finalment, se’ns avisa que aquest sistema no és infal·lible ni tan sols per als parlants natius.
Si mirem els llibres de text dels nens xinesos de diferents èpoques ens adonarem que els mesuradors s’han ensenyat sempre associant-los a determinats noms, sense dur a terme cap tipus d’anàlisi a priori de les categories però s’aprenen els prototipus abans que la resta de membres de la categoria ja que, com en l’adquisició de les categories en general, els mals exemples es deixen per al final (Rosch 1978, 38). Els nens han d’aprendre els casos atípics un per un, ja que l’adquisició de coneixements sobre la pertinença de membres atípics d’una categoria de mesuradors depèn molt de l’exposició real a aquests usos en l’input (Aikhenvald 2000, 309).
Segons els estudis que s’han fet, sembla que el procés d’aprenentatge dels mesuradors dins del marc de la llengua materna va de més concret a més abstracte, tal com Aikhenvald (2000, 421) diu que també passa en l’aprenentatge del xinès com a llengua estrangera:
478
The acquisition of classifiers parallels the general tendencies of cognitive categorization, e.g. unique reference before prototypic members and extensions, and more concrete items and categories before more abstract ones [...].
Un altre fet interessant que esmenta Aikhenvald (2000, 419) és que els mesuradors que s’aprenen primer són aquells als quals el nen està més exposat, ja sigui per freqüència, ja sigui per quotidianitat:
A recent study of acquisition of classifiers by young Mandarin-speaking children showed the dependency between frequency of a classifier and its order of acquisition (Hu 1993). This study showed that the classifier zhi ‘animate’ is acquired very early, due to its frequency. Other classifiers which are acquired early are those which relate closely to the child’s life.
Té sentit que els estudiants aprenguin també primer els mesuradors de les entitats que els seran més útils i que usaran més per comunicar-se. De fet, els mesuradors que millor se saben són els que apareixen de manera reiterada en el llibre de text o en les traduccions, per tant, en aquest cas el procés d’aprenentatge és paral·lel.
Tversky (1986, 72) s’adona que els nens prefereixen agrupar els objectes del nivell bàsic d’acord amb trets perceptuals més que no pas funcionals, ja que els trets perceptuals són d’abast immediat i són més fàcils de retenir. En un estudi fet amb parlants natius de xinès, Chang-Smith (2000, 45) s’adona que les categories basades en la forma contenen molts més membres que les funcionals i, alhora, els enquestats tenen més presents els seus membres. La nostra experiència ens diu que aquest aspecte també troba el seu reflex en l’adquisició del xinès com a llengua estrangera, ja que resulta molt més fàcil per als estudiants percebre els objectes com a entitats llargues i estretes que com a entitats amb mànec o nansa, per posar un exemple. La diferència és que en el cas de l’aprenentatge com a llengua estrangera amb prou feines es fa el pas cap a l’aprenentatge dels mesuradors amb trets més funcionals, és a dir, els alumnes es queden amb la idea que la classificació es fa majoritàriament segons la forma dels objectes, la qual cosa és errònia.
D’acord amb Aikhenvald (2000, 420), els nens gairebé no fan errors d’ordre amb els mesuradors, cosa que té el seu paral·lelisme en els estudiants estrangers, que s’equivoquen sobretot en l’elecció del mesurador i a vegades perquè en posen dos de
479 seguits o, fins i tot, perquè l’obliden, però no hem observat errors generalitzats d’ordre.
En un estudi sobre l’aprenentatge dels mesuradors per part dels nens, Erbaugh (1986, 413-5) constatà que aquests usaven el mateix grup de mesuradors que els adults en els mateixos contextos discursius, però que l’ús per part dels nens era menys freqüent i que tenien una gran tendència a usar el mesurador 个 (ge), especialment els més petits. Els mesuradors més específics es desenvolupaven més lentament i eren rars entre l’any i deu mesos i els tres anys i deu mesos. També comprovà que, d’entrada, el seu ús era lèxic, específic d’un únic referent i que, posteriorment, s’ampliava per indicar un membre prototípic de la classe, a partir del qual començaven a generalitzar i a estendre la categoria, sovint cometent errors.
En concloure el seu estudi, Erbaugh (1986, 431) resumeix l’adquisició dels mesuradors per part dels infants en els passos següents, tot assimilant-la al seu desenvolupament històric:309 les entitats valorades s’aprenen abans que la resta; els objectes concrets, discrets, comptables i portables s’aprenen abans que els grans i immòbils, que són anteriors a les accions; les accions s’aprenen abans que les entitats abstractes i els mesuradors de caire honorífic; els mesuradors estàndard s’aprenen abans que els mesuradors individuals; la referència específica s’adquireix abans que la referència prototípica, la qual va seguida de l’abstracció per extensió i, finalment, l’ús de sintagmes mesuradors encapçalats per un numeral és anterior al dels encapçalats per un demostratiu; dins dels demostratius, s’usa abans el demostratiu de proximitat 这 (zhe) que el de llunyania 那 (na).
Si comparem aquesta progressió amb la dels nostres estudiants veiem que no hi ha gaire coincidències. La causa l’hem d’anar a buscar en el fet que l’ordre d’aparició de les entitats categoritzables amb mesuradors als llibres de text respon més a interessos de progressió temàtica o gramatical que no pas a una progressió feta a imatge i semblança de l’aprenentatge real dels nens xinesos, que aprenen els mesuradors alhora que es desenvolupen com a éssers humans.
309 L’ordre de l’enumeració reflecteix també la progressió cronològica amb què s’aprenen.
480
Aquesta mirada cap a l’aprenentatge dels mesuradors tenint el xinès com a llengua materna ens ha permès adonar-nos que els mesuradors no tan sols presenten problemes d’aprenentatge als estudiants estrangers sinó també als estudiants natius.
Això possiblement es degui al seu paper de dobles categoritzadors, ja que es mouen en un nivell cognoscitivament més abstracte que el dels noms i necessiten, per tant, més maduresa de l’aprenent i un procés d’aprenentatge més llarg. Per acabar, hem vist que hi ha certs paral·lelismes i punts de contacte entre els dos processos d’aprenentatge que ens donen idees sobre com es podria enfocar la docència com a llengua estrangera.