Els mesuradors de freqüència indiquen el número de vegades que ha tingut lloc una acció o esdeveniment. N’hi ha de més generals i de més específics en el sentit que hi ha certes limitacions en les coocurrències, per això, els exemples (79) i (80) més avall són agramaticals. En alguns casos, la relació entre el verb i el mesurador verbal és tan forta que pràcticament formen una peça lèxica. Vegem algunes combinacions possibles a la taula següent:
TAULA 5.8 Coocurrències possibles entre mesuradors de freqüència i noms o verbs Mesurador Pinyin Tipus de verbs amb què coocorren Exemples
把 ba Verbs que impliquen una acció de la mà.
扶, 捏, 抓, 拉, 推, 擦, 洗, 啦, 摸, 帮
遍 bian Verbs que impliquin una acció com un procés amb un principi i un fi.
番 fan Sobretot amb situacions que requereixen cert esforç físic, molta
389 和 huo Expressa el nombre d’esbandides o
bulls d’una medecina. 洗, 煮(药) 记 ji Acció que es realitza amb la mà. 打, 盖 跤 jiao Verbs relacionats amb caure. 摔, 跌, 拌 交 jiao Verbs relacionats amb caure. 摔, 跌, 拌 届 jie Accions o esdeveniments que
succeeixen de manera periòdica.
起 qi Accidents o esdeveniments
negatius. 防止(事故), 办(案子) 跳 tiao Verbs relacionats amb saltar o
sobresaltar-se.
吓,跳 通 tong Accions relacionades amb tocar un
instrument, documents, significa un temps molt curt: ‘en un obrir i tancar d’ulls’.
紧张, 长高, 亮, 便笑, 跑 到, 勾起, 解决
响 xiang Verbs que impliquen l’emissió d’un so.
鸣炮, 敲, 响, 打 巡 xun Ús limitat a les rondes de beguda. 酒过三巡 匝 za Verbs que expressen voltar o girar. 绕
遭 zao Verbs de desplaçament, girar o
trobar-se. 走, 绕, 跑
周 zhou Verbs que expressen voltar o girar. 绕, 盘旋 转 zhuan Verbs que expressen voltar o girar. 跑, 走, 转
Vegem-ne alguns exemples:
390
(74) 我白跑了两趟。 Hi he anat dos cops en va.
(75) 这本书我看了一遍。 Aquest llibre l’he llegit de cap a peus.
(76) 《把手里的团扇摇了几下》。271 Va ventar-se uns cops amb el vano.
(77) 《你是不是要我把你的悲剧重演一次［…］》？272
És que per ventura vols que torni a representar la teva tragèdia?
(78) 《觉民自己把信朗读了两遍》。273
En Juemin llegí tota la carta en veu alta dos cops.
(79) *研究了三趟。 Ho he investigat tres cops.
(80) *这是第三回会议。 Aquesta és la tercera reunió.
6.11 Els mesuradors de durada274
Els mesuradors de durada expressen un lapse de temps, és a dir, no només que alguna cosa s’ha esdevingut, sinó que ha durat una estona. A vegades, fins i tot, informen sobre l’estona concreta. No es poden reduplicar (Charles A. Liu 1999, 17) i s’associen, sobretot, amb verbs de procés o d’acció que es poden fer repetidament, és a dir, tenen emminentment una funció adverbial (poden precedir el verb fàcilment).
Vegem a la taula següent uns quants exemples de mesuradors la durada dels quals no és gaire específica:
TAULA 5.9 Coocurrències possibles entre mesuradors de durada i noms o verbs 辈子 beizi Esdeveniments que duren tota una
vida.
读, 干, 苦 场 chang Situacions relacionades amb el
llenguatge, el comportament o
270 D’acord amb Guo Xianzhen (1987, 80) en alguns dialectes del xinès només té el sentit de ‘cop’.
271 Exemple prestat de Ba Jin. 1994. Jia, p. 275.
272 Ibid., p. 276.
273 Ibid., p. 277.
274 Charles A. Liu (1999, 15) els anomena temporal-measures.
391 责, 吵, 训诫, 痛骂, 修理 生 sheng Amb esdeveniments qu duren tota
una vida.
奋斗, 安乐 世 shi Amb esdeveniments qu duren tota
una vida.
姻缘, 夫妻 通 tong Amb verbs que expressen una
conducta negativa que dura una estona.
恶搞, 胡闹, 鬼叫,打, 闹, 挨 骂, 发牢骚, 胡说, 乱说 下275 xia Amb accions que duren una estona
curta. 轻松, 检查, 颤抖, 停顿, 问,
商量, 看 阵 zhen Amb esdeveniments que poden
tenir un aspecte duratiu. 吵, 忙, 观察, 打量, 打, 闹, 说笑, 昏迷, 等, 走, 赞美, 哭, 蹲, 琢磨
阵子 zhenzi Amb esdeveniments que poden tenir un aspecte duratiu. 写
Hi ha, però, mesuradors que designen regions delimitades dins d’interpretacions abstractes construïdes per mesurar la duració d’un esdeveniment. Vegem-ne uns quants:
TAULA 5.10 Mesuradors de durada específica 分钟 fenzhong Minut
更 geng Dues hores (cadascuna de les parts en què està dividida la nit).
275 Com que 一下 (yixia) és tant mesurador de freqüència com de durada, a vegades es pot donar certa ambigüitat, com ara a 他打了一下球 (ta da le yixia qiu) que tant pot ser ‘ha donat un cop a la pilota’
com ‘ha estat jugant a pilota una estona’.
392 学期 xueqi Semestre, trimestre
旬 xun Dècada, deu anys
夜 ye Nit 月 yue Mes 载 zai Any
周 zhou Setmana
A vegades els verbs poder fer de mesura d’ells mateixos. Els determinants que els poden precedir estan limitats a 一 (yi) ‘un’ i 几 (ji) ‘uns quants’ (Li Jinxi, Liu Shiru 1978, 17). La fórmula en què es repeteix el verb i la que té el numeral 一 (yi) intercalat són sinònimes i, alhora, ambdues poden ser substituïdes per 一下 (yixia)
‘un moment’ o ‘una estona’. La fórmula amb el numeral一 (yi) ‘un’ o 几 (ji) ‘uns quants’ és sinònima de次 (ci) ‘cop’, com ara a (98). Sovint, però, la reduplicació del verb no expressa ni la freqüència ni la durada de l’acció, sinó la idea brevetat, que ajuda a rebaixar el to de la frase, com ara a (99), fenomen que Charles A. Liu (1999, 23) anomena tone-softeninng device. Vegem uns quants exemples dels diferents tipus de mesuradors de durada:
(81) 他们玩了一阵子。 Han jugat una estona.
(82) 请等一下。 Si us plau, espera un moment.
(83) 《大前天晚上落了一夜的雨》。276
Abans d’ahir al vespre va ploure tota la nit.
(84) 我一会儿就去。 Hi aniré dintre d’un moment.
(85) 他一下就作完了。 Ho va acabar en un tres i no res.
(86) 我看了一眼。 Li he fet un cop d’ull.
(87) 我看了一会。 L’he mirat una estona.
(88) 我看了一下。 L’he mirat una mica.
(89) 我睡了一个下午。 He dormit tota la tarda.
(90) 我走路走了三天。 He estat caminant durant tres dies.
(91) 他在上海住了三十年。 Ha viscut trenta anys a Shanghai.
(92) 已经过了一会儿。 Ja ha passat una estona.
276 Exemple prestat de Ba Jin. 1994. Jia, p. 124.
393 (93) 我一辈子穷。 He estat pobre tota la vida.
(94) 我学了一学期汉语。 He estudiat un semestre de xinès.
(95) 他的脸一会儿红, 一会儿不红。 Es posa vermell a estones.
(96) 他干了一天活儿。 Va treballar tot el dia.
(97) 孩子难过地大哭了一场。 El nen va plorar una estona tristament.
(98) 他滚了几滚。 Ha giravoltat uns quants cops.
(99) 请你看一看。 Si us plau, fes-li un cop d’ull.