Hem vist que els mesuradors individuals compten individualment d’acord amb una propietat destacada o funcionalment rellevant dins d’un determinat context comunicatiu. En el cas dels mesuradors col·lectius, el que n’esdevé la propietat sobresortint és precisament el seu número, és a dir, el paper de les entitats com a conjunt. La cita següent de Croft (1991, 134) pot aplicar-se perfectament al paper categoritzador dels mesuradors col·lectius enfront dels individuals:
The individuals that make up the whole are more salient in smaller quantities, simply
375 because there are fewer of them and more attention can be focused on each. In this case, the quantifier of numeral is more likely to be conceived of as a descriptive property of the individual(s) involved (e.g., two eggs). In larger quantities, the individuals are less salient by themselves, and the aggregate is more salient, by virtue of its size: one does not focus on the individuals when looking at hundreds of marbles, for instance.
Així doncs, els mesuradors col·lectius s’usen per comptar per grups, és a dir un conjunt de més d’un individu, el nombre dels quals pot variar (pot ser concret, més o menys previsible o completament indeterminat) i, a més, solen estar delimitats.
Aquest tancament o límits imaginats es produeixen perquè el que fa el mesurador col·lectiu és precisament emfatitzar les interrelacions funcionals, en què cada membre de la entitat col·lectiva té un paper específic dins del tot integrat, i l’atribució d’una propietat comuna o caracterització esquemàtica estableix les interconnexions entre els membres.
Per exemple, 队 (dui) ‘equip’ a 一 队 运 动 员 (yi dui yundongyuan) ‘un equip d’esportistes’ interconnecta els membres en el seu paper com a participants en una relació preestablerta, és a dir, un esforç cooperatiu per aconseguir un objectiu comú de la mateixa manera que tren quan diem tren d’aterratge, tren de rentatge o tren de vida, es refereix al conjunt d’estris, màquines o òrgans que són emprats, acoblats o combinats en una mateixa operació i amb una mateixa finalitat. Un equip no és reconegut com a tal si no és que els seus esforços cap a un objectiu comú els separa d’altres individus en aquest sentit. Així doncs, encara que 队 (dui) ‘equip’ o 班 (ban)
‘classe’ aparentment no tinguin una delimitació espacial i estiguin escampats, els continuem reconeixent com a un equip ja que, perquè una regió estigui cognoscitivament delimitada no cal que contrasti amb els seus voltants, només cal que les entitats que la integren estiguin delimitades externament o interna. En l’exemple mateix d’equip, tendim a visualitzar-lo junt i amb certa disposició al camp, és a dir, no podem evitar la imatge de les entitats en qüestió extretes d’una població més gran d’objectes diversos i agrupades en un grup espacialment compacte, els membres perifèrics del qual estan lligats i tancats per uns límits virtuals i delimiten la regió poblada de la regió dels voltants. De totes maneres, les relacions espacials són molt menys importants per diferenciar un grup d’entitats de la resta que no pas
376 l’activitat cooperativa cap a un objectiu comú (Langacker, 1987, 199-202). En resum, l’espai virtual és un domini primari per a molts mesuradors col·lectius.
Podem distingir dos tipus de mesuradors col·lectius: aquells que expressen una quantitat concreta i aquells que expressen una quantitat no concreta. El primer grup és molt menys nombrós i està format per membres com ara 打 (da) ‘dotzena’, 对 (dui)
‘parell’, 双 (shuang) ‘parell’, 副 (fu) ‘parell’, 刀 (dao) ‘cent fulls’, 令 (ling)
‘raima,254 师 (shi) ‘tres o quatre mil homes’, 旅 (lü) ‘dos mil homes’, 团 (tuan) ‘mil homes’, 营 (ying) ‘mil homes’, 连 (lian) ‘cent homes’, 排 (pai) ‘trenta-sis homes’,255 etc.
Quant al segon grup, el dels membres que indiquen una quantitat no determinada, hi ha un gran nombre de membres: 批 (pi) ‘partida’, 伙 (huo) ‘banda’, 帮 (bang)
‘munió’, 系列 (xilie) ‘sèrie’, 套 (tao) ‘conjunt’, 排 (pai) ‘filera’, 串 (chuan) ‘carrell’, 窝 (wo) ‘niu’, 组 (zu) ‘grup’, 束 (shu) ‘ram’, etc.
No oblidem que malgrat que els mesuradors col·lectius quantifiquen els noms, també els estan categoritzant per això, tal com passa amb els mesuradors individuals, hi ha certes restriccions respecte a les coocurrències. Això ho hem vist extensament i detallada al quart capítol, en què hem realitzat una anàlisi cognoscitiva de quatre categories de mesuradors col·lectius amb límits difusos entre ells.
Una explicació de l’ús de mesuradors col·lectius amb certs noms la podem trobar en la morfologia. En xinès, una manera força productiva de formar paraules és la juxtaposició de dos lexemes (no sempre són morfemes independents), la suma dels quals dóna lloc a un concepte més ampli i plural, que demanarà lògicament un mesurador col·lectiu:256 锣鼓 (luogu) ‘gong + tambor’, 碗盏 (wanzhan) ‘bol + got’,257 桌 椅 (zhuoyi) ‘taula + cadira’,258 杯 筷 (beikuai) ‘got + palets’, 刀 叉
254 Equivalent a cinc-cents fulls.
255 Els darrers sis exemples corresponen a diferents unitats de l’exèrcit.
256 Tot i que, des del punt de vista de la traducció, no sempre trobem un equivalent a tots ells.
257 Segons el context ho podríem traduir per vaixella.
258 Segons el context ho podríem traduir per mobiliari.
377 (daocha) ‘ganivet + forquilla’,259 碗筷 (wankuai) ‘bol + palets’, 香烛 (xiangzhu)
‘vareta d’incens + ciri’, 儿女 (ernü) ‘nen + nena’,260夫妻 (fuqi) ‘marit + muller’,261 etc.
A continuació trobarem una llista de caràcters xinesos que desenvolupen amb freqüència la funció de mesuradors col·lectius:
把 班 帮 包 抱 笔 辫 拨 巢 串 丛 簇 撮 沓儿 担 刀 吊 叠 蔸 嘟噜 堆 队 对 墩 垛 副 挂 桄 行 剂 家 进 句 连 窠 口 捆 联 列 令 绺 溜 笼 搂 罗 摞 轮 旅 排 蓬 捧 批 票 起 掐 圈 群 哨 师 束 双 梭子 摊 套 挑 团 汪 窝 席 袭 系列 营 扎 子 族 宗 组 撮
Resumint, gràcies al reconeixement de la importància d’uns límits físics o delimitació imaginada podem retre compte dels mesuradors que designen grups d’entitats separades. Aquests límits físics o virtuals són responsables de la connexió interna dels seus membres i, encara que les entitats individuals del grup estan separades per espais apreciables, proporcionen la idea de continuïtat (fins i tot d’homogeneïtat) dins de l’àrea delimitada.