Hi ha mesuradors que encasellem ràpidament en una determinada categoria sense que la seva naturalesa ens provoqui cap tipus de dubte o vacil·lació, com ara la majoria dels mesuradors compostos i dels estàndard, però la resta sovint es pot etiquetar d’una manera o d’una altra en funció del punt de vista o del tret que prenem de referència. Tai i Wang (1990) apunten que片 (pian) podia ser alhora mesurador partitiu i mesurador individual, Peyraube i Wiebusch (1993, 54) també assenyalen que la diferència entre mesuradors individuals i partitius és tènue i afegeixen les següents consideracions generals:
[...] il n’est pas rare qu’un même CL puisse prendre ses traits dans différentes classes. Plus un élément d’une classe est marginal, plus il a la possibilité d’être considéré comme étant proche d’une autre classe (ou prototype). Tout dépend alors de ce qui est privilégié. (Peyraube, Wiebusch 1993, 52).
No són, però els únics autors que s’han adonat de la dificultat de categoritzar els mesuradors de forma taxativa. Killingley (1983, 94) també ho fa:
361 [...] although most classifiers fall neatly into sortal and mensural categories, some classifiers seem to belong to both these categories, and it is only in individual noun phrases that it is possible to decide whether such classifiers are being used sortally or mensurally [...].
Chao Yuen-ren (1985, 585) ho manifesta de manera més escarida però igualment categòrica tot afirmant que: «The same morpheme sometimes serves as different kinds of measures».
Des del nostre punt de vista, els límits difusos entre categories de mesuradors certament no es redueixen als individuals i als partitius, sinó abasten pràcticament a totes i, per tant, la divisió dels diferents mesuradors en categories d’acord amb criteris semàntics ha de ser flexible i ha de preveure que pot estar influenciada per elements cognoscitius i pragmàtics. Ens agradaria il·lustrar aquesta realitat amb uns quants exemples:
(10) 一句话 yi ju hua Una frase/ unes paraules246 (11) 一些人 yi xie ren Unes quantes persones
El mesurador 句 (ju) ‘frase’ es considera un mesurador individual perquè se sol referir a un grup de paraules que formen una unitat de significat o missatge, tot i que es podria referir perfectament a una sola paraula. Així doncs, tenint en compte que l’enunciat de (10) sovint engloba una pluralitat d’entitats, també el podríem considerar un mesurador col·lectiu. Pel que fa a些 (xie) ‘uns quants’ de l’exemple (11), tradicionalment ha estat considerat un mesurador indefinit, però també hem trobat autors que, no sense part de raó, l’han inclòs dins dels col·lectius o dels partitius. Vist això, sembla més assenyat suggerir que un mesurador pot pertànyer a una determinada categoria més que no pas afirmar que pertany a una categoria concreta. Així doncs, els mesuradors que donem de cada categoria en aquest treball són merament exemples possibles, sense que això signifiqui que no puguin ser també membres d’altres categories.
246 S’usa sovint per referir-se a una expressió, dita o frase feta.
362 3.4 Els nivells cognoscitius
A l’hora d’establir unes bases teòriques per oferir una nova classificació dels mesuradors amb aplicació didàctica creiem que és interessant tornar a donar un cop d’ull a la teoria del nivell bàsic. Recordem que el nivell bàsic és el nivell cognoscitiu en què els conceptes tenen el màxim nombre de propietats distintives, el preferit per reconèixer i categoritzar. La pertinença al nivell superordinat és inferida i la pertinença al nivell subordinat es resol per l’observació de propietats addicionals.
Aquesta relació de subordinació o inclusió entre conceptes sembla que es dóna també amb els mesuradors, tot i que d’una manera no gaire sistemàtica.
Tal com ja hem apuntat al primer capítol, sembla que a vegades hi ha certa correlació entre el nivell cognoscitiu d’un nom i el tipus de mesurador amb què coocorre. Els mots del nivell superordinat acostumen a aparellar-se amb mesuradors més generals o abstractes, com ara els de tipus, els col·lectius o bé els individuals amb sentit partitiu. Per exemple, 服装 (fuzhuang) ‘roba’, concepte del nivell superordinat, pot coocórrer amb 件 (jian), 种 (zhong), 套 (tao) i 身 (shen). Mots com ara 鞋 (xie)
‘sabates’, 裤子 (kuzi) ‘pantalons’, 大衣 (dayi) ‘abric’, 裙子 (qunzi) ‘faldilla’, 毛衣 (maoyi) ‘jersei’, etc., tots conceptes del nivell bàsic, coocorren amb mesuradors més especialitzats, ja siguin individuals, ja siguin col·lectius, com ara 双 (shuang) per a sabates. Això es podria deure al fet que hi sol haver certa interacció física amb les entitats a què es refereixen els conceptes del nivell bàsic, cosa que no passa tant amb les entitats abstractes o entitats corresponents als conceptes hiperònims.
Això no obstant, el canvi de mesurador no és dóna sempre que passem del nivell superordinat al subordinat, ja que els conceptes del nivell bàsic també accepten mesuradors generals o abstractes com ara 种 (zhong) ‘tipus’. Quan una entitat s’aparella amb el mesurador 种 (zhong) ‘tipus’ en la majoria dels casos s’està referint a alguna categoria concreta del nivell immediatament inferior, ja sigui el bàsic, ja sigui el subordinat. En tot cas, els canvis de mesurador es donen majoritàriament en la transició entre el nivell superordinat al bàsic, ja que en el pas del nivell bàsic al subordinat, no hi sol haver canvis en el mesurador. És a dir, qualsevol tipus de sabata
363 (nivell subordinat) coocorre amb el mateix mesurador o mesuradors que sabata (nivell bàsic). Així doncs, en el nivell superordinat tenim grans categories d’entitats que sovint només es poden categoritzar amb un mesurador molt abstracte o semànticament poc marcat. El nivell bàsic és aquell en què ens movem amb una diversitat més gran de mesuradors, i el mateix mesurador que tenim per una determinada categoria del nivell bàsic ens serveix habitualment per a totes les del nivell subordinat d’aquell concepte, és a dir tots els seus hipònims. Vegem-ho amb exemples a la taula següent. Trobem entre parèntesi el mesurador que pot coocórrer a cada nivell:
TAULA 5.3 Correspondència entre els nivells cognoscitius dels noms i les coocurrències amb mesuradors
Amb els mesuradors verbals passa més o menys el mateix. De fet, té certa lògica que els diferents conceptes hipònims de beure, menjar o mirar es mesurin amb el mateix mesurador del nivell bàsic, ja que expressen majoritàriament amb quina part del cos es realitza l’acció, informació que, d’altra banda, també trobem en la majoria de claus dels caràcters: la boca (口) en el cas de menjar i beure i l’ull (目) en el cas de mirar.
247 Tal com hem comentat al tercer capítol, 只 (zhi) és considerat el mesurador individual per defecte dels animals.
364 TAULA 5.4 Correspondència entre els nivells cognoscitius dels verbs i la
coocurrència amb mesuradors
Nivell superordinat 行动 (下) ‘actuar’
Nivell bàsic 喝’beure’（口） 吃 ‘menjar’（口） 看 ‘mirar’（眼）
Aikhenvald (2000, 316-7) suggereix que la teoria del nivell bàsic pot ser útil als sistemes de classificació lingüística però que té una aplicabilitat limitada. Per a ella la raó és: «the coexistence of different and cross-cutting semantic rationales (kind and quality classifiers), and on different types of extension». Caldria buscar més exemples per poder descriure d’una manera més generalitzada la relació de les coocurrències associades al canvi del nivell cognoscitiu. Aquí només hem volgut suggerir aquesta connexió com a possible línia de recerca futura. Sigui com sigui, des del nostre punt de vista, hi ha prou elements com per intuir que el sistema de classificació lingüística del xinès compta amb diferents nivells d’abstracció i que el nivell bàsic és probablement el nivell cognoscitiu en què els mesuradors descriuen el màxim de propietats distintives.
4 Una classificació amb criteris sintàctics
Per tal que una classificació amb vocació d’aplicació didàctica sigui clara i efectiva, creiem que és important no barrejar criteris. Els criteris més fàcilment manejables i comprensibles pels estudiants són el sintàctic i el semàntic, el segon dels quals és el més rellevant de cara a la traducció. Així doncs, des del nostre punt de vista, es poden oferir dues classificacions que es complementin, cadascuna feta amb un d’aquests criteris.
365 Si observem la categoria gramatical del mot nuclear amb què coocorre el mesurador, haurem de parlar de mesuradors nominals, verbals o adjectivals. En aquest apartat mirarem de descriure i explicar amb exemples en què consisteixen cadascun d’ells.
Abans, però, analitzarem algunes dificultats que trobarem per distingir els mesuradors nominals dels verbals a causa dels límits difusos entre les dues categories.