Hem volgut incloure els mesuradors compostos perquè si bé és cert que apareixen poc a la literatura i al llenguatge planer de cada dia, ens els trobem sovint en els mitjans de comunicació i en els textos de caire científic o tècnic. Hem considerat, doncs, pertinent tenir-los en compte a la classificació perquè, malgrat que possiblement els estudiants no se’n trobaran cap a l’inici del seu aprenentatge, les possibilitats que els apareguin s’aniran incrementant a mesura que augmenti la seva competència lingüística i la dificultat dels documents amb què s’enfrontin ja que, sens dubte, un traductor es troba amb aquest tipus de textos constantment en la seva vida professional.
Els mesuradors compostos indiquen mesura nominal i verbal alhora (Guo Xianzhen 1987, 20; Zhang Wanqi 1992, 147; Cheng Rong 1996a, 338). Estan constituïts per dos morfemes independents (mesuradors simples) que expressen dues unitats i que es combinen majoritàriament en una relació de divisió o multiplicació. També és possible trobar-ne formats per dos mesuradors nominals i un de verbal, formant una estructura encara més complicada, com ara 架艘次 (jiasouci) (Zhang Wanqi 1992, 154), tot i que són rars.
Els mesuradors compostos han augmentat considerablement a partir dels anys 1950, acompanyant el progrés de la ciència i de la tècnica a la Xina, són un grup obert que mostra la progressiva tecnificació dels mesuradors (Zhang Wanqi 1992, 154). Són adequats per a l’expressió concisa de dues unitats combinades, especialment quan es
280 Ibid, p. 251.
281 Ibid, p. 243.
396 tracta d’una xifra gran. Segons Zhang Wanqi (1992, 156), no només el seu nivell de freqüència és molt alt sinó que, a més, aquest no para d’augmentar.
Des del punt de vista sintàctic, és rar que un mesurador compost modifiqui un nom i, només ho pot fer si aquest nom fa de complement directe. Pot funcionar pronominalment substituint el nom i s’han de donar unes condicions molt especials perquè pugui fer de predicat, ja que la seva funció principal és la de modificar el verb, especialment en posició postverbal (Zhang Wanqi 1992, 149).
De totes maneres, no poden ser considerats ni mesuradors nominals ni verbals perquè no en comparteixen les característiques: no es poden reduplicar (Zhang Wanqi 1992, 149) ni poden anar precedits pels determinants demostratius 这 (zhe) i 那 (na) (Cheng Rong 1996a, 338; Zhang Wanqi 1992, 149). De fet, com hem dit una mica més amunt, són mesura nominal i verbal alhora. Per exemple, 架次 (jiaci) ‘aparells x cops’ compta el nombre d’avions (aparells) i el nombre de cops, és a dir, el nombre total de vols. Per tant, 十架次 (shi jiaci) pot ser tant que un aparell vola deu cops, com que cinc aparells volen cadascun dos cops o que deu aparells volen cadascun un cop.
D’acord amb la naturalesa dels seus components, hi ha tres tipus de mesuradors compostos (Zhang Wanqi 1992, 145): a) combinació de qualsevol tipus de mesurador nominal amb els verbals 次 (ci) o 起 (qi); b) combinació de dos mesuradors verbals, i c) combinació de dos mesuradors nominals. L’àmbit d’ús de la majoria de membres d’aquest darrer grup és molt restringit, ja que pertanyen al camp científicotècnic. La seva definició és fixa i clara i sovint tenen un mesurador estàndard equivalent, per exemple 焦耳每秒 (jiaoer meimiao) ‘joule per segon’
correspon a la unitat de potència o mesurador estàndard 瓦特 (wate) ‘vat’. Les dues unitats que formen el mesurador compost poden tenir tres tipus diferents de relació semàntica entre elles: multiplicació, divisió o potència (Ma Qingzhu 1998, 25).282 A la taula que hi ha a continuació, tot i que no és exhaustiva, podem observar que el tercer criteri de combinació és el més productiu.
282 V. Ma Qiangzhu (1998, 25) per exemples de cada tipus.
397 TAULA 5.13 Mesuradors compostos
a283 b c
班次, 部次, 户次, 架次, 件 次, 卷次, 列次, 连次, 辆 次, 门次, 亩次, 批次. 人 次, 艘次, 台次, 站次, 人起
场次 人日, 台班, 机时
人公里, 客公里, 车公里, 人海里 吨公里, 公斤米, 克厘米, 顿海里 公里小时, 千米小时
焦耳每秒, 千瓦小时, 牛顿米, 欧姆 米, 库伦米, 牛顿每平方米
米每秒, 千米每秒, 弧度每秒 伏特安培, 焦耳库伦, 瓦特安培 卡每克, 千卡每千克
秒立方米, 千克每立方米
Existeix un nombre molt limitat de paraules bisíl·labes representades per un sol caràcter que també hem de considerar mesuradors compostos (Ramírez 1995, 72) corresponents als mesuradors 浬 (haili) ‘milla marina’,瓦 (qianwa) ‘quilovat’ i 啢 (yingliang) ‘unça anglesa’.
7 Conclusions
Gràcies a l’extensa revisió bibliogràfica que hem realitzat a la primera part d’aquest capítol, hem constatat que els mesuradors formen un conjunt heterogeni de paraules, raó per la qual és important distingir-les i classificar-les. També hem vist que entre els lingüistes xinesos pràcticament només hi ha consens absolut en un aspecte: l’ús del mot 量词 (liangci) com a terme genèric per referir-s’hi. No hi ha consens, en canvi, en la distinció i terminologia dels diferents tipus de mesuradors ni en com s’haurien de classificar. Per tal de començar a reduir la diversitat terminològica, hauríem de fer l’esforç de consensuar almenys l’ús d’un sol terme genèric en català i castellà que englobi tots els tipus de 量词 (liangci). Vistes les diferents possibilitats, de moment, el terme que ens sembla més escaient és mesurador.
398 De l’anàlisi de les obres que s’ocupen dels mesuradors es desprèn que, malgrat haver-hi uns corrents dominans creats pels autors de més prestigi, no hi ha gens de consens en els punts relacionats amb els aspectes semàntics i cognoscitius −fet que no passa tant amb els aspectes morfològics i sintàctics− i que explica, d’una banda, la diversitat de classificacions i, de l’altra, confirma la sospita que la semàntica és l’aspecte menys ben resolt al voltant dels mesuradors. Aquesta diversitat es deu en part a una diversitat en els objectius i en els criteris dels autors.
Hem vist que certs autors reïxen més que d’altres a oferir una classificació consistent dels mesuradors però, en tot cas, els autors que han fet l’esforç de pensar una classificació han estat una majoria abassegadora, la qual cosa constata la necessitat compartida d’una ordenació de la diversitat que representen i justifica també la pertinència d’aquest capítol.
El fet que no hàgim trobat cap classificació entre les presentades que s’adeqüi a les nostres necessitats es deu segurament a què cap autor ha concebut la seva classificació com a una eina vàlida per a l’aprenentatge i per a la traducció del xinès alhora. A continuació explicarem per què les classificacions que existeixen no són útils ni per a la didàctica ni per a la traducció. Com que hem observat que el mateix tipus d’obres presenten problemes similars, hem agrupat els comentaris al voltant del tipus d’obres.
Pel que fa a les gramàtiques per a xinesos i les obres monogràfiques, empren una terminologia poc entenedora per als estudiants i gairebé sempre treballen sobre una base teòrica molt allunyada de les seves necessitats pràctiques. No és només que no les puguin entendre, sinó que el professor tampoc no les pot aprofitar com a material didàctic, perquè els enfocaments són o massa superficials, en el primer cas, o massa teòrics, en el segon. Els autors que escriuen gramàtiques no són especialistes en el tema dels mesuradors i n’esmenten l’existència perquè no els poden passar per alt, però no fan l’intent d’aportar res de nou respecte al material existent. Pel que fa als
283 Zhang Wanqi (1992, 146-7) en dóna un exemple de cada, és a dir, la combinació de cada tipus de mesurador nominal amb un de verbal.
399 especialistes, no s’han plantejat mai els mesuradors des del punt de vista de la traducció, sinó que el seu enfocament està fonamentat en la lingüística teòrica.
Quant a les gramàtiques dirigides a estudiants estrangers, la majoria presenta nombrosos problemes terminològics i metodològics. És a dir, la terminologia és incoherent i els criteris de classificació no s’apliquen sistemàticament. A més a més, tenint en compte que els lectors no són versats en la matèria, es troben a faltar més explicacions, exemples i informació de caràcter contrastiu. Això pot provocar que un estudiant interessat a ampliar els seus coneixements o resoldre un dubte sobre els mesuradors es trobi amb unes informacions contradictòries que, en lloc d’ajudar-lo, el desorientin encara més.
Finalment, cal dir que els llibres de text per a estrangers destaquen, sobretot, per la manca d’informació, ja que són molts els casos en què s’introdueixen els mesuradors sense cap tipus d’explicació. No és d’estranyar, doncs, que no haguem trobat ni un sol llibre de text de xinès que n’ofereixi una classificació.
Perquè una classificació tingui utilitat pedagògica i sigui una eina de referència per a la traducció cal que doni exemples i explicacions sobre cada categoria. Els grups han de ser suficients perquè es distingeixin les particularitats de cada una d’ells, però no tan nombrosos que alguns acabin tenint un sol membre. Finalment, és important que no es barregin criteris de classificació i que els que es facin servir estiguin a l’abast de la comprensió dels estudiants.
Amb la revisió bibliogràfica hem constatat la necessitat de fer una classificació flexible que parteixi de la base que un mateix mesurador pot pertànyer a més d’una categoria. La classificació ha d’anar acompanyada d’exemples il·lustratius, en què els mesuradors es distribueixin entre les diferents categories d’acord amb el seu ús més habitual, però que no estigui preestablert si un mesurador pertany a una categoria o altra, sinó que depengui del context lingüístic en què el trobem. Aquesta flexibilitat vol reflectir el fet que els mesuradors no són un sistema de categorització estàtic, sinó un mecanisme que s’activa cada cop que interactuem amb el món i que queda reflectit a la llengua.
400 La nostra classificació s’articula sobre la base d’unes premisses: el caràcter polisèmic de la majoria dels mesuradors, els límits difusos entre categories i determinades relacions semàntiques entre els mesuradors. L’aspecte innovador que té el nostre enfocament és que, d’una banda, hem evitat la utilització simultània de diferents criteris en una mateixa classificació i, de l’altra, hem ampliat l’horitzó de les funcions dels mesuradors, tot fugint de la visió tradicional que considera que els mesuradors classifiquen en funció de com són els objectes més que no pas de com hi interactuem i com se’ns presenten des del punt de vista de la quantitat i la disposició.
Reconeixent la polisèmia com a fenomen habitual en els mesuradors, obrim la porta de la classificació múltiple, en què un mateix morfema s’encabeix en una subcategoria o en una altra no tant en funció d’ell mateix, sinó del context lingüístic i de la relació semàntica amb la resta de mots. La polisèmia també ens permet retre compte, doncs, de les xarxes de significats interrelacionats que formen les categories complexes, com la de 把 (ba), que hem analitzat en l’apartat 3.2 d’aquest capítol.
Des del nostre punt de vista, una anàlisi profunda de cada una de les categories de mesuradors que dugués a un coneixement de les relacions entre els seus diferents significats tindria una gran efecte positiu sobre el seu aprenentatge, ja que permetria posar en relleu els significats més representatius o prototípics i entendre fàcilment les diferents extensions com a categoria radial.
Els límits difusos entre categories no són només un símptoma del caràcter polisèmic de molts mesuradors, sinó també causats per aspectes cognoscitius, és a dir, per la importància que té el punt de vista de l’usuari. Per tant, la classificació dels mesuradors en subcategories no és una qüestió de blanc o negre, sinó una qüestió amb molts matisos i susceptible a diferents interpretacions.
Hem desestimat els criteris morfològic i etimològic com a criteri bàsic de classificació i hem cregut necessari diferenciar clarament els criteris sintàctics dels semàntics, de manera que ens han sortit dues classificacions independents però que podem relacionar fàcilment.
401 La classificació feta amb criteris sintàctics, que distingeix entre mesuradors nominals, adjectivals i verbals, és útil perquè s’estableix en funció del mot amb què coocurreixen els mesuradors, cosa que pot facilitar la tasca d’identificació per part dels estudiants. Des del nostre punt de vista, doncs, és una de les primeres distincions que s’han de fer, independentment de la classificació feta amb criteris semàntics.
Aquesta opció, no només està avalada pel fet que és la que més seguidors té a la literatura sinó que, a més a més, estableix una distinció sintàctica entre tres grups que fins i tot els estudiants amb un nivell més elemental poden copsar, ja que l’estructura bàsica és clarament diferent.
En la classificació amb criteris semàntics ens han sortit fins un total de tretze categories: mesuradors individuals, mesuradors col·lectius, mesuradors indefinits, mesuradors de tipus o de classe, mesuradors contenidors, mesuradors d’extensió, mesuradors estàndard, mesuradors populars, mesuradors partitius, mesuradors de freqüència, mesuradors de durada, mesuradors instrumentals i mesuradors compostos. La divisió s’ha fet en funció del tipus de mesura i com s’expressen els límits, que a vegades els posen els objectes que s’agafen de referència, a vegades són virtuals, etc.
Aquests tretze grups, si ho creiem necessari, es poden subdividir. Per exemple, dins dels mesuradors col·lectius podem distingir entre mesuradors de quantitats fixes o bé de quantitats indeterminades. Dins dels mesuradors instrumentals tenim parts dels cos i eines, dins dels mesuradors de durada tenim els que expressen un temps curt, un temps indefinit o un temps concret, etc. Aquestes diferents categories de mesuradors en principi permeten recollir tots els casos i són prou distintives i alhora no es converteixen en una llista infinita de casos especials.
En la lingüística cognoscitiva, no tots els membres d’una categoria són igual de representatius, la qual cosa, com molt bé observen Cuenca i Hilferty (1999), contribueix a explicar les peculiaritats dels membres més perifèrics sense haver d’excloure’ls de l’objecte d’estudi o de catalogar-los d’excepcions. El concepte de membre prototípic i membre perifèric, juntament amb la de pertinença a una
402 categoria d’acord amb el principi de similitud de família permet, doncs, resoldre casos de difícil explicació.
Com hem pogut veure, no totes les categories es desenvolupen igual ni són igual de complexes. Per això, aquestes categories de mesuradors no són totes igual d’homogènies (hi ha membres més prototípics que d’altres, membres més permanents i d’altres de més circumstancials, hi ha categories que experimenten un gran trànsit d’altes, mentre que d’altres tenen poc moviment), ni tenen un comportament sintàctic idèntic (alguns van davant de verbs o d’adjectius, altres darrere, altres darrere del nom, n’hi ha que poden tenir extensió nominal i n’hi ha que no), ni són morfològicament comparables (n’hi ha formats per un sol morfema i n’hi ha de dos, n’hi ha que es poden reduplicar i n’hi ha que no), etc.
Des del moment que estem tractant amb quantitats o mesures d’entitats, també és important adonar-se que s’estableixen relacions semàntiques entre els mesuradors (hiperonímia, hiponímia, etc.). Sovint el significat no el podem trobar en el mesurador mateix sinó que l’hem de buscar en el context. Els mesuradors de tipus o de classe, per exemple, en la relació de forces entre categorització i quantificació, es decanten cap a la categorització i més que una quantitat indiquen un grup força abstracte de coses que sovint implica necessàriament la inclusió dels valors pragmàtics per a la seva correcta interpretació. També hem vist un grup de mesuradors (els partitius) que no designen entitats individuals senceres sinó porcions, la qual cosa no deixa de ser també un tipus de mesura que necessita ajudar-se del context per saber exactament de què es tracta.
Quant als mesuradors de freqüència, durada i instrumentals, si bé és cert que tenen un alt grau de coocurrència amb verbs, hem mirat d’evitar-ne l’associació directa, ja que d’una banda estaríem barrejant el criteri semàntic amb el sintàctic, cosa que volíem evitar explícitament des d’un principi, i, de l’altra, no hem pas d’oblidar que tenen límits difusos i n’hi ha que poden coocórrer també amb noms, especialment els de durada.
403 Per acabar, volem destacar el fet que estem presentant aquí una proposta innovadora, tant pel fons com per la forma que, a més a més, reflecteix una clara evolució de l’autora, que ja va fer una primera proposta de classificació fa un temps, respecte a la qual s’han introduït canvis significatius. Segurament hi ha aspectes millorables que sens dubte anirem introduïnt a mesura que la posem a la pràctica, però ara per ara sembla consistent i la pràctica pedagògica demostra que és una eina útil que ajuda a l’aprenentatge i la traducció dels mesuradors.
405
Capítol 6 Les funcions dels mesuradors
0 Introducció
Al llarg d’aquest treball han anat sortint les funcions clàssiques dels mesuradors, concretament en el segon capítol, en què els hem abordat des del punt de vista morfològic, sintàctic, semàntic i cognoscitiu. Diem clàssiques perquè són, en major o menor mesura, les que han estat recollides, inventariades i comentades a la literatura, especialment des del punt de vista sintàctic i semàntic.
En aquest capítol començarem recuperant les funcions semàntiques que, si bé han estat ja comentades amb anterioritat, voldríem il·lustrar breument amb exemples per tal de donar-los un caràcter més complet. A continuació abordarem el tema de les funcions dels mesuradors des de dos punts de vista innovadors i necessaris per a l’aplicació pràctica d’aquesta tesi: el pragmàticodiscursiu i el socioestilístic. El primer se centra en l’ús real que fan els usuaris de la llengua dels recursos lingüístics teòrics de què disposen, amb les seves limitacions i virtuts, en la persecució d’objectius concrets. El segon s’orienta més aviat cap als mesuradors com a art per expressar-se bé en relació als participants a l’acte de la comunicació, en tant que individus que tenen un determinat paper a l’escala social.
El que tenen d’innovador aquests dos enfocaments és que després d’anys de presentar els mesuradors des del punt de vista de la gramàtica teòrica i prescriptiva, és a dir, els mesuradors com a sistema de classificació lingüística amb coocurrències
«imposades» des de dins del sistema, els descriurem per primer cop com a fenomen lligat a l’usuari i subjecte a factors extralingüístics i discursius.
No podem entendre la semàntica, la pragmàtica i la socioestilística com a fenòmens aïllats de la resta de nivells del llenguatge, ja que, de fet, tots estan íntimament relacionats. Si en aquest capítol els agrupem per blocs és per motius pràctics, però sense perdre de vista que tenen límits difusos i que hi ha zones de transició entre ells.
406
1 Les funcions dels mesuradors des del punt de vista semàntic
Com ja hem dit més amunt, no ens volem estendre aquí en l’explicació de les funcions semàntiques dels mesuradors, ja que són les més abastament tractades a la bibliografia, malgrat que pràcticament només s’han recollit la categoritzadora i la quantificadora. Aquí tan sols pretenem ampliar una mica la llista d’aquestes funcions, enumerar-les i il·lustrar-les amb exemples reals.