• Aucun résultat trouvé

Facultat de Ciències de la Comunicació

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Partager "Facultat de Ciències de la Comunicació"

Copied!
81
0
0

Texte intégral

(1)

Treball de fi de grau

Facultat de Ciències de la Comunicació

Universitat Autònoma de Barcelona

Títol

Autor D

Grau

Data Tutor D

"La propaganda política de la Segona Guerra Mundial vista a través dels NO-DO"

Marta Carbó Pérez

Armand Balsebre Torroja

Publicitat i Relacions Públiques

13 de juny de 2014

(2)

Full Resum del TFG

Facultat de Ciències de la Comunicació

Universitat Autònoma de Barcelona

Títol del Treball Fi de Grau:

Autor/a:

Tutor/a:

Any:

Titulació:

Paraules clau (mínim 3) Català:

Castellà:

Anglès:

Resum del Treball Fi de Grau (extensió màxima 100 paraules) Català:

Castellà:

Anglès

"La propaganda política de la Segona Guerra Mundial vista a través dels NO-DO"

Marta Carbó Pérez Armand Balsebre Torroja

2014

Grau en Publicitat i Relacions Públiques

propaganda, NO-DO, Noticiarios Documentales, Segona Guerra Mundial propaganda, NO-DO, Noticiarios Documentales, Segunda Guerra Mundial propaganda, NO-DO, Noticiarios Documentales, World War II

Aquest projecte estudia, mitjançant l'anàlisi de contingut dels Noticiarios Documentales "NO-DO", la parcialitat d'Espanya davant del conflicte de la Segona Guerra Mundial entre els anys 1943 a 1947. S'analitza l'evolució de la propaganda que arribava a la població espanyola a través dels NO-DO i, com aquesta, estava condicionada al desenvolupament bèl·lic del moment.

Este proyecto estudia, mediante el analisis de contenido de los Noticiarios Documentales

"NO-DO", la parcialidad de España frente al conflicto de la Segunda Guerra Mundial entre los años 1943 a 1947. Se analiza la evolución de la propaganda que llegaba a la población española a través de los NO-DO y, como esta, estaba condicionada al desarrollo bélico del momento.

This project examines, through a content analysis of the Noticiarios Documentales "NO-DO", the parciality of Spain during World War II from 1943 to 1947. It analyses the evolution of the

propaganda that was delivered to the Spanish population by the NO-DO, and how this propaganda was conditioned by the development of the war.

(3)

Compromís d’obra original*

Facultat de Ciències de la Comunicació

Universitat Autònoma de Barcelona

L’ESTUDIANT QUE PRESENTA AQUEST TREBALL DECLARA QUE :

1. $ quest treball és original i no està plagiat, en part o totalment 2. / es fonts han estat convenientment citades i referenciades

3. $ quest treball no s’ha presentat prèviament a aquesta Universitat o d’altres

I perquè així consti, af e geix a aquesta plana el seu nom i c o gnoms i la signatura :

*Aquest full s'ha d'imprimir i lliurar una còpia en mà al tutor abans la presentació oral

Marta Carbó Pérez

(4)

Resum del projecte

 

El projecte presentat a continuació és un anàlisi de contingut sobre els Noticiarios Documentales <<NO-DO>>, per tal de veure quina posició prenia Espanya en el conflicte de la Segona Guerra Mundial. Els mitjans de comunicació sempre han estat una peça molt important per entendre la societat d’un període determinat. Amb l’avenç tecnològic, els mitjans i la societat, s’han desenvolupat a un ritme molt alt en els últims trenta anys, provocant que avui en dia, gairebé tothom tingui accés directe a milions de notícies de diferents fonts diferents amb només un clic però, als anys en els que centrem aquest estudi, això era molt diferent.

La metodologia que s’ha seguit ha estat l’estudi de referències bibliogràfiques sobre el tema per tal d’elaborar un marc teòric i la posterior visualització dels NO-DO, per tal d’extreure unes conclusions que poguessin verificar o refutar la nostra hipòtesi inicial.

La hipòtesi plantejada és que “Espanya no era un país neutral durant la Segona Guerra Mundial i, que això, es veu reflectit en la manera en que tractaven les notícies referents a aquesta als NO-DO.”

S’han visualitzat un total de cinquanta noticiaris compresos entre els anys 1943 i 1947 per tal d’avaluar el progrés de la propaganda que s’emetien als NO-DO. Un cop realitzat l’anàlisi a través d’una matriu de dades que ens ha ajudat a veure de manera clara i concisa on cau el pes de la informació en cada any, s’han presentat les conclusions.

Les conclusions extretes han mostrat de manera clara que Espanya tot començar sent una fidel aliada de les forces de l’eix, mirava més pels seus propis interessos que no pas per els de les seves amistats. D’aquesta manera, podem veure com, depenent del transcurs de la guerra, Espanya es posicionarà a favor d’un bàndol o l’altre, però sempre al costat del guanyador.

(5)

Índex

1. Introducció ... 2

2. Objectius i hipòtesi ... 3

3. Metodologia ... 3

4. Propaganda ... 4

4.1. Què és la propaganda? ... 4

4.2. Tècniques propagandístiques ... 5

4.3. La propaganda de guerra ... 6

5. Context històric ... 7

5.1. Situació històrica mundial ... 7

5.2. Situació històrica a Espanya ... 11

6. Què són els NO-DO? ... 15

6.1. Antecedents ... 16

6.2. Objectius del NO-DO ... 17

6.3. Posició del NO-DO vers la Guerra Mundial ... 18

6.4. Final dels NO-DO ... 19

7. Noticiaris Documentals escollits ... 20

7.1. Any 1943 ... 20

7.2. Any 1944 ... 28

7.3. Any 1945 ... 37

7.4. Any 1946 ... 44

7.5. Any 1947 ... 49

8. Anàlisi de dades ... 54

9. Conclusions ... 68

10. Bibliografia i webgrafia ... 73

 

(6)

2

1. Introducció

Els mitjans de comunicació sempre han estat una peça molt important per entendre la societat d’un període determinat; la societat del segle XXI, per exemple, es coneix com a societat de la informació. Amb l’avenç tecnològic, els mitjans i la societat, s’han desenvolupat a un ritme molt alt en els últims trenta anys, provocant que avui en dia, gairebé tothom tingui accés directe a milions de notícies de diferents fonts diferents amb només un clic però, als anys en els que centrem aquest estudi, això era molt diferent.

Aquest estudi pretén analitzar la propaganda de la Segona Guerra Mundial a través dels NO-DO, per tal d’arribar a una conclusió sobre la posició d’Espanya vers el conflicte.

El mitjà de comunicació escollit en aquest cas és el cinema. En un primer moment, es volia centrar l’anàlisi de la propaganda estrangera en els llargmetratges que s’estrenaven als cinemes espanyols durant la II Guerra Mundial. Degut a la censura portada en pràctica pel govern, les pel·lícules que s’estrenaven a la resta del món durant els anys 40, a Espanya no van arribar fins a dècades després i, per tant es va desestimar aquesta via d’estudi.

Per a tenir una perspectiva més propera de la realitat viscuda durant la Segona Guerra Mundial, es va decidir analitzar curtmetratges i, és aquí on es va determinar estudiar els Noticiarios Documentales <<NO-DO>>. Aquests noticiaris van ser molt importants durant els anys posteriors a la guerra civil i fins a l’arribada de la televisió ja que, juntament amb la ràdio, es van situar com als mitjans de comunicació més importants de la dècada dels anys 40 a Espanya i monopolitzaven la informació.

Els NO-DO eren els noticiaris oficials de l’Estat i reflecteixen a la perfecció com era la societat i la política del moment, ja que estaven gestionats i produïts pel mateix govern. Tenien una periodicitat setmanal, s’emetien als cinemes i duraven uns 10 minuts en els quals actuaven com a un informatiu actual.

És molt interessant veure com els mateixos NO-DO evolucionen des dels seus inicis i de quina manera tractaven les notícies. Gràcies a la filmoteca de RTVE que ha recopilat, endreçat i digitalitzat tots els capítols d’aquests documentals s’ha pogut conservar una peça clau de la memòria històrica espanyola i, així, entendre millor la societat de la post-guerra.

(7)

3

2. Objectius i hipòtesi

Per a la realització d’aquest treball, partim de la hipòtesi que: “Espanya no era un país neutral durant la Segona Guerra Mundial i, que això, es veu reflectit en la manera en que tractaven les notícies referents a aquesta als NO-DO.”

L’objectiu principal d’aquest estudi es veure quin paper va desenvolupar Espanya en el conflicte internacional i com tractava les notícies de guerra que rebia. Es vol comprovar com la propaganda política que arribava a la població espanyola estava pensada per a manipular i persuadir en favor als països que lluitaven al bàndol de l’Eix, principalment Alemanya i Itàlia.

D’altra banda, un dels factors claus dins d’aquest estudi i, per tant, un altre dels objectius principals és veure l’evolució dels NO-DO en el context de la Segona Guerra Mundial i com van haver d’adaptar-se a les circumstàncies per tal de sobreviure i de perjudicar el menys possible a Espanya.

3. Metodologia

La metodologia emprada en aquest estudi és l’anàlisi de fonts bibliogràfiques sobre el tema a estudiar i la definició d’un marc teòric previ, així com, visualitzar i analitzar el contingut deu documentals per any, de 1943 fins a 1947. D’aquesta manera es pot veure una evolució en el tractament de diferents temes, personatges o països.

Un cop visualitzat tot el material i estudiades les fonts d’informació prèvies, s’ha realitzat un anàlisi de contingut i s’han extret les conclusions que es podran llegir més endavant.

(8)

4

4. Propaganda

4.1. Què és la propaganda?

Per entrar una mica en context, primer respondrem a la pregunta què és la propaganda i per fer-ho mirarem diferents accepcions de diferents autors:

Segons Gutiérrez González entenem per propaganda: “Acción comunicativa que busca influir en las percepciones y opiniones de los individuos para que se adhieran a una causa ideológica determinada. Esa adhesión puede ser a un sistema político, de carácter religioso, etc.”1

Al Diccionari de Comunicació Empresarial l’accepció és la següent: “Comunicació persuasiva l’objectiu de la qual és difondre una ideologia política, religiosa, etc., i aconseguir-ne adeptes.” 2

Pizarroso al seu llibre “Historia de la propaganda” fa la següent definició: “La propaganda, en el terreno de la comunicación social, consiste en un proceso de diseminación de idees a través de múltiples canales con la finalidad de promover en el grupo al que se dirige los objetivos del emisor no necesariamente favorables al receptor; implica, pues, un proceso de información y un proceso de persuasión.”3 Per últim i, dins del mateix llibre, Pizarroso cita a Edwards dient que la definició més precisa de propaganda va ser la seva:

“Propaganda es la expresión de una opinión o una acción por individuos o grupos, deliberadamente orientada a influir opiniones o acciones de otros individuos o grupos

para unos fines predeterminados.”4

Per tant, veiem que totes les definicions tenen un denominador comú, que és la finalitat d’influir i provocar canvis en la mentalitat del receptor segons els interessos de l’emissor. És per aquest motiu que no es pot parlar de propaganda sense fer

                                                                                                               

1GUTIÉRREZ GONZÁLEZ, Pedro Pablo: Diccionario de la publicidad, Madrid, Editorial Complutense, 2Diccionari de Comunicació Empresarial. Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1999, p. 189.

3PIZARROSO QUINTERO, Alejandro: Historia de la propaganda, Madrid, Eudema, 1993, p. 28.

4 EDWARDS, Violet: Group Leader’s Guide to Propaganda Analysis, Nueva York, Institute for Propaganda Analysis, 1938, p. 40. Citat a: ídem.

(9)

5

referència a la persuasió que es podria definir com el procés comunicatiu que té com a finalitat influenciar en les ideologies del receptor.

4.2. Tècniques propagandístiques

Al llarg de la història s’ha anat veient similituds entre les diferents campanyes propagandístiques que han tingut èxit i s’ha arribat a establir un seguit de normes o tècniques per a una propaganda efectiva. Domenach n’estableix cinc: la simplificació, la desfiguració, l’orquestració, el contagi i la contrapropaganda.5

En primer lloc, trobem la simplificació. Per que un missatge sigui fàcil de recordar i penetri en la ment dels receptor ha de ser un missatge breu, simple i clar. Com més complicat o llarg es faci l’eslògan més interpretacions i més dificultats per memoritzar tindrà. A més, la propaganda ha de centrar-se en un sol objectiu, com la USP (Unique Selling Proposition) de la publicitat convencional, la propaganda ha de triar un propòsit i bolcar tota la força en ell.

De la mateixa manera, quan parlem de desfiguració o exageració, només es triarà aquells fets que volem destacar, obviant per complert fets que puguin minvar la imatge indestructible de l’emissor.

Per a que el missatge influeixi en la ment del receptor, la peça clau és la repetició. “Es necesario que el mensaje propagandístico se reitere hasta la saciedad pero no de manera monótona, sino ‘orquestada’, esto es, adoptando formas distintas y llegando a los receptores a través de distintos canales.”6

Quan ja es té el missatge escollit i la campanya propagandística llesta, s’ha d’arribar als receptor i aconseguir que el missatge penetri en el màxim de seguidors possibles.

Això es fa a través del contagi. Quan introdueixes un missatge en un sector determinat, implica que totes les persones d’aquell sector acabaran acceptant el missatge. Per a agilitzar el procés, es pot atacar primer a l’elit de cada grup social al que volem penetrar, ja que la societat sempre segueix allò que els seus líders els hi diuen.

                                                                                                               

5DOMENACH, Jean-Marie: La propagande politique, Paris, Presses Universitaires de France, 1979 (1ª ed., 1950), pp. 45-83. Citat a: Ibídem p. 35.

6Ídem  

(10)

6

Per últim, s’ha de tenir en compte que tota propaganda provocarà una acció de contrapropaganda. Aquest fet s’ha de tenir present i estar preparat per a neutralitzar qualsevol acció que pugui afectar a la difusió i penetració del teu missatge propagandístic. L’exemple més clar de contrapropaganda és l’anomenada

‘propaganda negra’. Aquesta consisteix a falsificar la propaganda i la informació del teu adversari de manera que pots manipular tant als seus partidaris, com als teus receptors.

4.3. La propaganda de guerra

Hi ha diferents tipologies de propaganda segons la seva finalitat. És cert que totes elles estan molt lligades les unes a les altres i que sovint les línies que les separen es difuminen tant que no en podríem dir la diferencia. Segons Oliver Thomson, agrupa les categories en vuit: política, econòmica, militar, diplomàtica didàctica, ideològica i escapista.7

Així, a nosaltres ens interessa centrar-nos sobretot en la propaganda militar o de guerra, ja que tractarem d’estudiar quin paper va desenvolupar Espanya amb la propaganda de la Segona Guerra Mundial.

En anglès el terme utilitzat per a propaganda política és “Psychological Warfare”, que es tradueix per ‘guerra psicològica’. Amb aquestes dues paraules veiem que la finalitat bàsica i essencial de la propaganda de guerra és penetrar en la ment del receptor i, la ciència que estudia la ment no és altra que la psicologia, d’aquí deriva el nom. La propaganda de guerra, a diferencia de les altres categories, ha de mantenir a la població a favor o en contra d’un fet durant un temps indefinit que, normalment, s’allarga durant anys. És possiblement la propaganda més difícil i la més dura, ja que no només és dirigeix a un públic extern, però també a un públic intern que són els propis soldats que estan lluitant als fronts.

Com a conclusió direm que “la propaganda es una arma de guerra, muchas veces más eficaz que otras armas.”8

                                                                                                               

7 THOMSON, Oliver: Mass persuasion in History: a Historical Analysis of the Development of Propaganda Techniques, Edimburgo, Paul Harris Publishing, 1977, p. 8 Citat a: PIZARROSO QUINTERO, Alejandro: Op. Cit., p. 33.

8Ibídem, p. 34.

 

(11)

7

5. Context històric

5.1. Situació històrica mundial

La propaganda durant la Gran Guerra va aportar un nou mitjà propagandístic que va ser el cinema mut, utilitzat per primera vegada com a difusor de missatges d’aquest caire. D’altra banda, els suports més emprats van ser, sobretot, la premsa, els cartells i els pamflets, entre d’altres. El fet més destacable és la quantitat d’informació amb la que es va bombardejar la població i els soldats, tant és així, que després de la Primera Guerra Mundial, el terme propaganda va adquirir connotacions negatives.

Al acabar la Guerra, però, no podem deixar de mencionar l’inici de la Revolució Russa que finalitzaria el 1921 amb la instauració d’un govern comunista. Un dels motius d’aquest triomf final dels bolxevics es dóna per que la seva propaganda és la que connecta més profundament amb el poble rus, i són els que saben aprofitar més els mitjans propagandístics en el seu favor.

Durant els anys entre guerres, la propaganda experimenta un canvi revolucionari, ja que es desenvolupen dos nous mitjans que obriran un nou món de possibilitats als propagandistes, la ràdio i el cinema sonor. Amb la incursió d’aquests mitjans es pot arribar a un gran número de persones a través de la paraula parlada.

A inicis dels anys 20, tots els països democràtics comencen a desenvolupar una gran xarxa radiofònica que culminarà amb la creació de diferents estacions de ràdio per país. L’aparició de cinema sonor el 1927 va obrir les portes a una nova dimensió propagandística en la que es podien combinar les imatges i les paraules.

Després del Crack del 29 a la borsa de Nova York, la dècada dels anys 30 van suposar l’època de la Gran Depressió. La crisi econòmica mundial va provocar un descens de la producció industrial gairebé a la meitat, una baixada de preus en el sector agrari, el comerç internacional va disminuir en un 50% i es va experimentar un augment exagerat d’atur; el que va desencadenar en la desaparició de la classe mitjana. Totes aquestes conseqüències sumades a un gran descontent popular van provocar l’augment d’ideologies extremistes com són el feixisme i el comunisme.

Als Estats Units d’Amèrica l’elecció de Roosevelt com a president a l’any 1933 i l’aprovació del ‘New Deal’ va provocar el començament de la recuperació per al país.

(12)

8

Roosevelt va arribar al poder i va aconseguir l’aprovació d’aquestes mesures gràcies a la propaganda i a saber com arribar a les masses. El ‘New Deal’ consistia d’un seguit de mesures intervencionistes per part del govern americà, com per exemple: ajuts als grangers, devaluació del dolar, reobertura dels bancs, entre d’altres.

Amb la segona reelecció de Roosevelt és va implementar el segon ‘New Deal’ que va suposar un continu creixement pels EEUU durant els anys previs a la Segona Guerra Mundial. Les noves mesures van consolidar el capitalisme i van donar més poder al govern central en vers dels governs estatals.

Al mateix temps, a Europa, es va viure un període de canvis, els principals governs van haver de fer front a una forta crisi econòmica i van seguir diferents vies per a sortir-ne.

Respecte a Gran Bretanya, es va apostar per una política proteccionista, es va acabar amb el lliure comerç i es va decidir impulsar el comerç intern. A més es van abaixar els crèdits, fet que va impulsar un augment del sector de la construcció. Es pot dir que la crisi econòmica no va afectar tant fortament als anglesos, tot i que, hi havia un gran descontent de la població degut al atur. Durant els anys d’entreguerres, la premsa britànica va experimentar un creixement constant. Chamberlain, davant l’avenç de les ideologies nazis, va utilitzar la ràdio i els noticiaris cinematogràfics per dirigir-se a la població i proclamar un missatge de llibertat.

Pel que fa a França, el problema principal va ser que la resta de països van decidir abandonar el patró or i França va decidir mantenir-lo. Això va provocar una deflació del franc i una baixada dels sous, el que va conduir a un malestar general per part de la població. Al 1936 un nou govern socialista va entrar al govern i va canviar la manera de fer, va abandonar el patró or i va devaluar la moneda francesa, augmentar els salaris i començar unes polítiques d’obres públiques. L’economia francesa començava a agafar molta força, però l’entrada a la guerra va frenar en sec qualsevol recuperació econòmica. França sempre ha sigut un estat molt intervencionista i això no canviava en el control de la propaganda, on l’agència Havas tenia un paper molt important.

A Alemanya, el temor per l’augment del comunisme i el descontent de la població amb el govern actual, van suposar que al 1933 el Partit Nacional Socialista amb Adolf Hitler al capdavant, sortís escollit a les eleccions generals i Hitler, només un any després va obtenir el títol de Canceller, obtenint plens poders sobre el país. Hitler, va implementar

(13)

9

tot un seguit de mesures intervencionistes amb l’objectiu final d’obtenir un control totalitari sobre la població alemanya.

“En el régimen hitleriano y en su actividad previa a la toma del poder, la propaganda no es solo un aspecto fundamental sino que en realidad lo es todo.”9 Com diu Pizarroso “la concepción propagandística hitleriana alcanza tales cotes de perfección y efectividad que todavía hoy sorprende el hecho de que un pueblo europeo culto como el alemán pudiera llegar a ser embaucado de esa manera”10

Hitler es va servir de tots els mitjans dels que disposava, la premsa escrita, la qual controlava per complet, no va tenir tant de pes com la ràdio o el cinema. Hitler era un orador nat i, ho aprofitava de totes les maneres que podia. Tant és així, que molts discursos del líder alemany eren emesos per la ràdio en hores de feina i mentre sonava el discurs, era obligatori aturar l’activitat per assegurar que tothom estigués pendent del missatge.

No es pot parlar de propaganda nazi sense fer referència a l’encarregat i una de les mans dretes del Führer, Joseph Goebbles. A part dels mitjans tradicionals i utilitzats en millor o pitjor manera per la resta de potències mundials, la propaganda nazi es caracteritza per un gran simbolisme: les manifestacions a l’aire lliure, llargs mítings, cançons, salutacions, eslògans, uniformes, banderes, l’esvàstica i la desfilada de les tropes. Amb tota la propaganda interior i amb la propaganda exterior, el nazisme va començar a expandir-se per Europa.

Hitler anava guanyant aliats al mateix temps que enemics. El 1938 es va annexionar a Àustria, el 39 va signar l’anomenat Pacte d’Acer amb Itàlia, tanmateix com un pacte de no agressió amb la URSS que seria trencat un any després.

A Itàlia, ja feia deu anys que es trobaven sota el règim dictatorial de Benito Mussolini, conegut com el Duce. Quan Mussolini és escollit president, Itàlia encara era un estat lliberal, però poc a poc i amb un paper molt important de la propaganda, va anar canviant-lo en un estat totalitari. El seu règim es basava en el militarisme i el nacionalisme amb una forta censura dels mitjans de comunicació.

                                                                                                               

9PIZARROSO QUINTERO, Alejandro Historia de la propaganda, Madrid, Eudema, 1993, p. 331.

10 Ibídem, p. 332.

 

(14)

10

El règim feixista italià rep el nom de “regime di carta” que vol dir, un règim de paper.11 Aquesta denominació li ve donada gràcies al gran paper que té la premsa escrita en la propaganda del Duce però, no seria l’únic mitjà, ja que, Mussolini tenia fama de gran orador i, per tant, faria una utilització magistral de la ràdio i del cinema. A més, el líder italià organitzava concentracions massives en les que ell parlaria durant hores. Els italians van jugar molt amb l’exaltació de la persona tant és així que es va arribar a mitificar a Benito Mussolini i se’l tractava com un ens superior, que podia opinar i tenir raó sobre qualsevol temàtica.

Poc després, a mitjans de 1939, l’Alemanya nazi de Hitler va envair Polònia i, Anglaterra i França li van declarar la guerra a Alemanya. Un joc d’aliances i tot un seguit d’atacs per part d’altres països va provocar que tot el món es veiés involucrat en aquesta guerra. Essent així, el començament de la Segona Guerra Mundial.

                                                                                                               

11 Ibídem, p. 307.

(15)

11 5.2. Situació històrica a Espanya

12

Pizarroso escriu “La guerra civil fue banco de pruebas de armamentos y tácticas militares pero también fue pionera en el terreno de la información y de la propaganda.”13 La guerra civil espanyola va suposar un assaig per a la Segona Guerra Mundial en tots els sentits, però en el terreny de la propaganda va servir per a provar els nous mitjans, la radio i el cinema, que tindrien una gran repercussió posteriorment.

“La radio obtuvo durante la guerra civil española el favor generalizado de los ciudadanos [...] para transformarse en verdadero medio de comunicación de implantación universal y popular.”14

Espanya partia d’una situació política molt canviant i inestable, en la qual en els últims anys els governs es van succeir els uns als altres de manera constant. Al febrer de 1936 es va declarar la Segona República democràtica espanyola. Aquest fet, juntament, amb el descontent general de la població i la por dels partits de dretes d’un avenç de l’esquerra van ser detonants per a la formació de la UME, on grans forces militars de diferents ideologies es van posar a treballar juntament per a organitzar un cop d’Estat.

L’aixecament militar va tenir lloc el 18 de juliol de 1936 però només va triomfar a la meitat d’Espanya, deixant l’altre meitat en mans de la República. La radio va tenir un paper important durant l’aixecament ja que des d’ambdós bàndols es va retransmetre l’aixecament, uns per a parlar de normalitat i no alterar la població, i els altres per a proclamar que “España se ha salvado”15. Amb el país dividit en dos, l’esclat de la Guerra Civil era inevitable.

Francisco Franco, el dia 1 d’octubre de 1936 va prendre el control del bàndol

“nacionalista” i es va auto-proclamar cap de l’Estat i generalíssim dels exèrcits. El 1937 va crear la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, que seria l’únic

                                                                                                               

12 Informació general extreta del document online: RODRÍGUEZ LÓPEZ-BREA, Carlos: La crisis española de los años 30 (1931 – 1939), E-Archivo Universidad Carlos III de Madrid, Area de Historia Contemporánea, 2012. (http://e-

archivo.uc3m.es/bitstream/handle/10016/2710/TEMA%203.pdf?sequence=1 [març 2014]) 13 PIZARROSO QUINTERO, Alejandro: Op. Cit., p. 356.

14 BALSEBRE, Armand: Historia de la Radio en España (1874-1939), Volumen 1, Madrid, Ediciones Cátedra (Grupo Anaya, S.A.), 2001, p. 369.

15 VALDESOTO de, Fernando: Francisco Franco, Madrid, Espejo, 1945, pp. 135-137 (documentado por Carlos Blanco Escolà, La incompetencia militar de Franco, Madrid, Alianza Editorial, 2000, p. 223) Citat a:

Ibídem, p. 374.

(16)

12

partit polític legal durant la dictadura franquista. El bàndol nacionalista que era molt proper a les idees feixistes, va comptar amb el recolzament i l’ajut de Hitler i Mussolini.

Aquests últims es van prendre la guerra civil espanyola com un assaig al que seria la Segona Guerra Mundial. Ambdós caps d’estat van aprofitar les revoltes i les batalles a l’estat espanyol per a posar a prova algunes de les armes de foc i propagandístiques que utilitzarien posteriorment a la lluita contra les forces aliades.

“Los primeros suministros alemanes que Hitler presta a Franco y que llegan a Tetuán a partir del 27 de julio de 1936 no solo contienen los esperados aviones de transporte militar y distintas piezas de artillería antiaérea, sino también <<una estación provisional de onda corta, otra estación de onda corta definitiva y una tercera de onda larga [...] y repuestos de material de transmisión por radio>>.”16

La propaganda del bàndol franquista no estava tant bé organitzada i, per entendre-la, hem de mirar les similituds amb les campanyes propagandístiques de la Itàlia feixista o de l’Alemanya nazi. De fet, tal com ens explica Balsebre al seu llibre “Historia de la Radio en España (1874 – 1939) Volumen 1”, Joseph Goebbles, ministre de la Propaganda nazi va enviar assessors per tal d’ajudar al bàndol nacional a organitzar- se. El mateix Goebbles escrivia en el seu diari el 30 de setembre de 1936: “Nuestros asesores son los que hacen que todo funcione [en España]. Todavía no se acierta en la influencia política. Voy a enviar a Berndt para más información. Y después de eso probablemente una pareja de expertos. Los españoles necesitan una mayor ayuda en este campo. No solo asesores... sino crear un programa.”17

Pel que fa als fidels a la República, no van ser capaços de posar-se d’acord i organitzar una defensa adequada per a lluitar les forces militars sollevades. El govern republicà va haver de traslladar-se a València i és l’emissora de ràdio de la ciutat la que pren la major força propagandística dels republicans. Respecte a ajudes exteriors van comptar amb mínims suports per part de Mèxic i de les brigades internacionals. A partir de 1937, però, la URSS va ser el major aliat del bàndol republicà, que va decidir intervenir davant l’amenaça d’una Espanya feixista que pogués aliar-se amb Itàlia i

                                                                                                               

16 VIÑAS, Ángel: La Alemania nazi y el 18 de julio, Madrid, Alianza Editorial, 1974, p. 116. Citat a:

BALSEBRE, Armand: Op. Cit., p. 387.

17 Dades documenteades per George Esenwein, “Goebblels’ Propaganda and the Spanish Civil War:

New Aspects of Nazi-Germany’s Participation in the Conflict”, a l’obra: ESENWEIN, George i SHUBERT, A.: Spain at War: The Spanish Civil War in Context, Londres/Nova York, Longman, 1995. Citat a: Ibídem, p. 389.

(17)

13

Alemanya. La URSS també va utilitzar el territori espanyol com un camp de proves per quan arribés la inevitable lluita contra l’avenç del feixisme a la resta d’Europa.

Quan es va perpetrar l’aixecament, la zona que va seguir fidel a la República controlava una infraestructura més adequada per a la propaganda, el bàndol republicà comptava amb premsa, ràdio, cinema i editorials. Es comptava amb un Ministeri de propaganda i, a més, els governs de Catalunya i el País Basc tenien competències autònomes en aquest territori. Segons ens explica Balsebre, un cop restablerta la aparent normalitat després de l’aixecament, el govern republicà ordena que totes les estacions de ràdio en terreny no ocupat i que no siguin catalanes, passaran a ser intervingudes pel govern.

La Guerra Civil Espanyola va passar per un seguit d’etapes que es podrien dividir en tres:

- La guerra de moviments: Entre agost i novembre de 1936, la guerra es va caracteritzar sobretot per el ràpid avenç de les tropes nacionalistes i, per les matances indiscriminades a ambdós bàndols.

- La guerra del desgast: Va ser la fase més llarga ja que va tenir lloc de novembre de 1936 fins a finals de 1938. Durant aquesta etapa, les forces republicanes es van reorganitzar i van oposar resistència a les tropes nacionalistes. A finals del 38 Franco va aconseguir el seu objectiu d’arribar al Mediterrani, ja que fins al moment Madrid i Catalunya eren controlats pels republicans. Va ser en aquesta etapa on la intervenció estrangera va tenir més pes, ajudant a decantar la balança cap a les forces feixistes, que cada dia prenien més força a la resta d’Europa.

És durant aquesta etapa, que la ràdio pren diferents funcions vers la població, es comença a emetre informació sobre persones desaparegudes, alerta de l’amenaça de bombardejos o, fins i tot, donava un llistat diari dels presoners i ferits del bàndol republicà18.

- El final de la guerra: Un cop els exèrcits nacionalistes van guanyar Aragó, la guerra estava pràcticament sentenciada. La batalla de l’Ebre, possiblement una de les més importants i sanguinolentes, va obrir les portes d’entrada dels

                                                                                                               

18 Ibídem, pp. 437 – 441.

(18)

14

nacionalistes a Catalunya. Franco va ocupar Catalunya ràpidament i amb això la guerra estava sentenciada. Les tropes nacionalistes no van trigar gaire a conquerir Madrid i el Llevant i, finalment, el dia 1 d’abril de 1939 s’anuncia per ràdio el final de la guerra després que Franco proclamés la seva victòria.

Després d’aquests tràgics tres anys, començava una de les etapes més negres de la història espanyola, la dictadura de Franco que va durar fins a la seva mort el 1975.

(19)

15

6. Què són els NO-DO?

“El NO-DO fue creado oficialmente por una orden19 de diciembre de 1942, dictada por la Vicesecretaria de Educación Popular. Esta disposición oficial puso fin al dominio extranjero en la información de actualidad cinematográfica en España.”20 La finalitat principal d’aquests noticiaris era controlar i monopolitzar la informació audiovisual.

Comptaven amb l’exclusivitat en la producció de documentals, així com, la obligatorietat d’exhibició durant dècades essent, d’aquesta manera, la font d’informació preferida del govern.

Aquests documentals tenien una durada aproximada d’uns 10 – 15 minuts i es projectaven als cinemes. Amb l’arribada de la televisió a Espanya el 1956 els NO-DO veurien com poc a poc la seva funció perdia sentit i com acabaria desapareixent. “A partir de ese momento, NO-DO comenzó una etapa que concluiría con su extinción definitiva, previo paso por otra etapa de colaboradora con su hermana mayor la televisión.”21

Amb l’aparició i el creixement dels anomenats “mass media” (mitjans de massa) no hi havia cap justificació clara per la propaganda dels NO-DO, quan altres mitjans podien abastir a molta més població de manera molt més senzilla. Així ho explica Saturnino Rodríguez en la introducció del seu llibre “El NO-DO. Catecismo social de una época”:

“Los nuevos medios y su enorme impacto social se imponían de forma implacable. Si NO-DO había constituido un intento de socialización de un pueblo salido de los sufrimientos de una guerra entre hermanos, los nuevos tiempos y nuevos aires, por un lado, y la primacía con que un medio más poderoso podía realizar la misma tarea, por otro, dejaban de justificar su existencia”. 22

                                                                                                               

19 BOE 23-XII-1942. Veure els annexos.

20 HERNÁNDEZ ROBLEDO, Miguel Ángel: Estado e Información. El NO-DO al Servicio del Estado Unitario (1943 – 1945), Salamanca, Publicaciones Universidad Pontíficia de Salamanca, 2003, p. 67.

21 RODRÍGUEZ MARTÍNEZ, Saturnino: El NO-DO. Catecismo social de una época, Madrid, Editorial Complutense, 1999, p. XIV.

22 Ídem

(20)

16 6.1. Antecedents

El 1923 es van començar a rodar noticiaris que eren distribuïts per International News.

Poc després, amb la proclamació de la República Espanyola, la FOX decidiria enviar a Espanya un equip de periodistes permanents per a la realització dels seus reportatges.

Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, el bàndol republicà va començar a posar traves a la productora i d’aquesta manera, al desembre del 1936 la FOX marxa d’Espanya i es trasllada a Anglaterra.

Al bàndol republicà es va crear un noticiari setmanal anomenat ‘Espanya al dia’. Aquest noticiari quedava en mans de Laya Films que va produir-los fins el 1938. La productora catalana estava impulsada pel mateix president Tarradellas i complia les funcions dels mitjans de comunicació públics. Va ser també una peça clau en la propaganda de la República. Aquests documentals

van ser prohibits per Franco al acabar la guerra civil. Una altra productora, Film Popular es va encarregar de fer una versió castellana d’aquests noticiaris anomenada

‘España al día’.

En quant al bàndol nacionalista, la producció cinematogràfica i els recursos per a realitzar-la eren escassos. Així ho explica Augusto García Viñolas, el primer responsable del Departament de Cinematografia del govern de Franco, en una entrevista recollida al llibre “El NO-DO. Catecismo social de una época”: “Todo lo relacionado con el cine había caído en la zona republicana y teníamos incluso que ir a Alemania a por material. Se llamaban entonces simplemente ‘Noticiarios’ con el número detrás, y llegaron hasta 20. Era lo único que había y la gente se interesaba por ellos.”23 Aquest interès de la població i la necessitat de controlar la informació per part del partit feixista, van ser els detonants per al naixement dels “Noticiarios Documentales”.

La pregunta que ve al cap és, per què va trigar Franco gairebé quatre anys després de la guerra per a crear aquests documentals? El cert és que no hi ha una sola opinió sobre el fet de la fundació dels NO-DO, però la teoria que pren més força és la que té a veure amb els fets succeïts durant l’agost de 1942 a Bilbao. Saturnino Rodríguez ho

                                                                                                               

23 RODRÍGUEZ MARTÍNEZ, Saturnino: Op. Cit., p. 83.

Fotografia 1. Logotip de Laya Films

(21)

17

exposa de la següent manera: “Sucesos que culminaban el distanciamiento que se venía produciendo entre falangistas y carlistas como sustentadores del Nuevo Régimen de Franco. Los falangistas estrechaban files en torno al germanófilo Serrano Suñer, mientras que los carlistas encontraban su mayor valedor en el general Varela, de tendencias algo más anglófilas.”24

Després d’aquests fets, Franco veu la necessitat de crear un mitja de propaganda, controlat pel govern i que li permetés unificar a les diferents ideologies feixistes sota un mateix paraigües.

6.2. Objectius del NO-DO

No hi ha cap mena de dubte que l’objectiu principal dels NO-DO era el control de les notícies que arribaven a Espanya. La censura dels mitjans contraris al règim i el control dels únics mitjans reconeguts, donaven a Franco el poder total sobre la població. Sánchez-Biosca i Tranche ho expliquen de la següent manera al seu llibre

“NO-DO: El tiempo y la memoria”: “No nos cabe duda alguna de que las circunstancias que llevaron a la creación de NO-DO, su centralización orgánica, la misión que el Estado le confió de educar e informar sobre la actualidad, las condiciones de exclusividad con que se realizaba y la obligatoriedad de su proyección en todos los cines del territorio nacional, son factores que proclaman a las claras la voluntad de su control efectivo por parte del poder.”25

L’altre objectiu clau dels NO-DO, i possiblement el motiu principal de la seva creació era el fet d’unificar el règim. Controlant la informació, Franco s’assegurava que ningú pogués comparar el règim franquista amb altres models de govern i per tant provocar incisions dins el partit o simplement revoltes als carrers. A més es volia crear un arxiu de notícies espanyoles per a enviar a l’estranger amagant les penúries del règim i mostrant la ‘cara bona’ d’aquest. És a dir, manipular tant a la població espanyola, com a la població estrangera i, sobretot, als governs estrangers.

                                                                                                               

24 Ibídem, pp. 86–87

25 SÁNCHEZ – BIOSCA, Vicente; TRANCHE, Rafael R.: NO-DO: El tiempo y la memòria, Madrid, Filmoteca Española – Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales. Ministerio de Cultura, 1993, p. 24.

 

(22)

18 6.3. Posició del NO-DO vers la Guerra Mundial

Segons ens explica Saturnino Rodríguez, la posició del NO-DO vers la Segona Guerra Mundial26 va anar canviant segons els interessos de l’Estat espanyol. Cal remarcar que, el noticiari començava a emetre’s a principis de 1943, quan els aliats començaven a prendre força davant dels països de l’eix. Això però, no va impedir al règim franquista demostrar la seva simpatia per l’alemanya nazi.

Els NO-DO van anar evolucionant amb el desenvolupament de la Guerra i podem veure tres clares característiques:

- De “germanistes” a “aliadistes”: Aquest és el procés pel qual els NO-DO van canviar de manera progressiva les notícies de les heroiques tropes alemanyes per les de les victòries dels soldats aliats. “Ese basculamiento entre germanismo y aliadismo tuvo su inmediato reflejo en NO-DO, que pasó de una exaltación del avance alemán en los distintos frentes y su secuela de la División Azul a una observación atenta del avance aliado tras sus primeras victorias rotundas.”27

- “Neutralitat”: La primera posició d’Espanya vers la guerra era la de no bel·ligerància però, tot i així Franco va enviar la División Azul al front de l’est.

Quan es va veure bastant clar que els aliats guanyarien la guerra, Espanya va retirar la División Azul i va declarar-se neutral. Aquest canvi també es veu present a la informació dels NO-DO, on durant un llarg període de temps s’intenta parlar de notícies d’ambdós bàndols sense discriminació.

- Anticomunistes: “Lo que si era incontestable en aquellos momentos, y así lo transmitía NO-DO, era una belicosidad antisoviética para la que se aprovechaba cualquier oportunidad.”28 Si una postura és clara i consistent durant tota la duració de la guerra, és l’anticomunisme. Les idees feixistes del líder espanyol s’oposaven totalment al comunisme de la URSS i amb la producció dels NO-DO es veu una oportunitat molt bona per a la propaganda antisoviètica.

                                                                                                               

26 RODRÍGUEZ MARTÍNEZ, Saturnino: Op. Cit., pp. 171–186.

27 Ibídem, p. 177.

28 Ibídem, p. 180.

 

(23)

19 6.4. Final dels NO-DO

A diferencia d’altres països, la televisió a Espanya va arribar tard i, en un primer moment no va suposar un gran perill pels NO-DO ja que aquests tenien el recolzament de les institucions oficials. El 1956, amb la inauguració de TVE la televisió comença enlairar-se, tot i que en un bon començament moltes de les imatges que s’emetien per televisió eren imatges extretes dels NO-DO. “El fin del NO-DO como exclusividad informativa visual había llegado y estaba a punto de llegar el final definitivo.”29

La vida dels NO-DO anava molt lligada amb la vida pública de Franco i quan ell no feia cap aparició, els continguts dels documentals havien d’omplir-se amb notícies menys transcendentals. La televisió en canvi, anava prenent força cada dia i no depenia directament de les institucions oficials. El 1968 va ser un any important pels NO-DO ja que va canviar el nom a ‘Revista Cinematográfica Española’. Desprès d’un seguit de canvis en la imatge, de continguts i de direcció, el 22 d’agost de 1975 s’aprova la llei30 que suposarà el final de l’obligatorietat d’exhibició.

Pocs mesos desprès Franco moriria i amb el procés democràtic espanyol es va aprovar un decret31 que permetia a altres empreses la producció de noticiaris. L’últim número del NO-DO es va projectar el 25 de maig de 1981 en 1.400 sales de cinema espanyoles.

                                                                                                               

29 Ibídem, p. 103.

30 BOE 19-IX-75. Veure els annexos.

31 BOE 24-V-1978.

 

(24)

20

7. Noticiaris Documentals escollits

La mostra escollida per a la realització d’aquest estudi compta amb un total de cinquanta noticiaris (deu per any), escollits de manera aleatòria. Estudiarem l’evolució de la propaganda bèl·lica de la II Guerra Mundial a través dels NO-DO i, per tant, anirem des de l’any 1943, inicis dels documentals, fins el 1947, on començarà a parlar- se de la Guerra Freda. A continuació trobem un resum del contingut de la mostra.

7.1. Any 1943

Nº 1 – 4 de gener

Context: Amb la llei B.O.E. 22 de desembre de 1942 recentment aprovada, comença una nova etapa on setmanalment s’emetria un breu documental amb diferents temes.

En el context del moment les notícies més importants venen del fronts de la Segona Guerra Mundial. A començaments de 1943 podem destacar la victòria nord-americana sobre els japonesos a la batalla del Guadalcanal.

Resum i contingut del NO-DO: En aquest primer documental les principals notícies que arriben són del bàndol de l’eix. En un primer moment parla del reclutament de tropes a Hongria i de l’emoció que servir a la pàtria causa als joves soldats.

Seguidament i parlant sobre la División Azul, es parla de “legendarios héroes que en las heladas tierras de Rusia conquistan nuevas glorias para la patria”32. A més de destacar la noticia de que el Tinent General Muñoz Grandes arriba a Madrid. Tot i que a la guerra el Japó acabava de perdre una batalla, en aquest primer capítol del NO-DO es parla de la victòria japonesa a Borneo.

Amb la capçalera ‘Frentes de guerra’, arriben les notícies més destacades de les batalles del moment. Aquest capítol fa referencia directa a la valentia i dels soldats alemanys que estan lluitant en contra dels soviètics.

Per últim, l’única noticia del bàndol aliat de la que podem parlar en el primer NO-DO de la historia és la celebració del ‘Dia d’acció de gràcies’ a Londres.

                                                                                                               

32 Noticiarios Documentales NO-DO, “Nº 1”, (1943).

 

(25)

21

Nº 2 – 11 de gener

Context: En les primeres setmanes de 1943, els aliats comencen a bombardejar ciutats alemanyes i italianes. Cada vegada més les forces aliades prenen el control de la guerra. En relació al front de l’est, els russos intenten recuperar les ciutats perdudes als nazis.

Resum i contingut del NO-DO: Aquest capítol del NO-DO està centrat sobretot en el la celebració dels nadals al front i ho fan sota el titular ‘Paz en la guerra’. En aquest apartat del NO-DO podem veure diferents imatges de soldats alemanys celebrant el nadal al desert o als submarins, així com les tropes que estan al front de l’est que “en las horas libres los soldados se dedican a la construcción de ingeniosos juguetes que llevarán a los hogares el recuerdo emocionado del padre que lucha en el frente.” 33 A més de diverses imatges de nens alemanys celebrant el nadal a casa seva. També notícies d’Alemanya podem veure un espectacle d’acrobàcies al Wintergarten de Berlín.

En quant a notícies sota la capçalera ‘Frentes de guerra’ ens trobem amb la construcció de refugis per submarins a les costes del Canal a mans dels “valerosos y sufridos navegantes submarinos”34 alemanys.

Nº 3 – 18 de gener

Context: L’exèrcit rus comença a avançar i trenquen el cèrcol de Leningrad. Les forces aliades segueixen bombardejant als exèrcits alemanys i ataquen la capital del Reich. Els constants bombardejos a la ciutat de Trípoli provoquen que els soldats alemanys es retirin a Tunísia.

Resum i contingut del NO-DO: En aquest capítol dels NO-DO, relacionat amb la Segona Guerra Mundial, destaquem les notícies que arriben sota el rètol ‘División Azul’. Veiem imatges de l’anteriorment nombrat Muñoz Grandes amb el Führer. “El Führer en su cuartel general entrega las Hojas de Roble, insignia de la condecoración

                                                                                                               

33 Noticiarios Documentales NO-DO, “Nº 2”, (1943).

34 Noticiarios Documentales NO-DO, “Nº 2”, (1943).

 

(26)

22

de caballero de la Cruz de Hierro, otorgada al heroico Teniente General Español Don Agustín Muñoz Grandes, encarnación y símbolo de las virtudes militares de la gloriosa División Azul que en los campos de batalla de Rusia lucha contra los enemigos de la civilización occidental.” 35 A més, ens parla de joves espanyols que reben atencions a l’institut iberoamericà de Berlín després d’haver escapat “del infierno soviético y que consiguieron llegar a las líneas alemanas.”36

En aquest NO-DO rebem també, notícies de Paris que, sota l’ocupació dels nazis, celebra una reunió per a discutir la situació en la que es troba actualment.

Per últim i sota la capçalera ‘Frentes de guerra’ ens arriben les notícies més fresques de la batalla. En aquest episodi ens parla de la batalla entre Japó i els Estats Units a Alaska, de l’ocupació de les tropes alemanyes de Tunísia i, per últim, informa de com està la situació al front de l’est, possiblement el més conflictiu. D’aquest últim ens diu:

“La aviación alemana prosigue sin descanso sus continuos y certeros bombardeos en el frente soviético, atacando sin tregua a las concentraciones de tropas y desorganizando los puntos neurálgicos del abastecimiento del ejército ruso. Las bombas caen ininterrumpidamente y con matemática precisión sobre los objetivos militares.” 37

Nº 7 – 15 de febrer

Context: En el transcurs d’un mes els soldats de la URSS, després d’una sanguinolenta batalla recuperen la ciutat de Leningrad (ara coneguda com Sant Petesburg) i capturen a un General de l’exèrcit alemany, així com a 91.000 soldats.

Les forces aliades cada vegada ataquen i bombardegen les ciutats ocupades amb més força i més freqüència.

Al nord d’Àfrica, els alemanys aconsegueixen aturar l’avenç dels aliats, donant-lis una mica d’aire.

Resum i contingut del NO-DO: En aquest NO-DO veiem de manera ràpida com els soldats britànics han perpetuat un atac contra Alemanya. D’altra banda, sota el rètol

‘Alemania’ les notícies que arriben no són altres que el ministre Secretari General de

                                                                                                               

35 Noticiarios Documentales NO-DO, “Nº 3”, (1943).

36 Noticiarios Documentales NO-DO, “Nº 3”, (1943).

37 Noticiarios Documentales NO-DO, “Nº 3”, (1943).

 

(27)

23

Falange Española y de las JONS realitzant una visita a la capital del Reich on “es invitado durante su estancia en Berlín por el jefe superior del mando y es recibido con todos los honores para que firme en el libro de oro de la Capital del Reich.”38 A més,

“El Canciller del Reich, Adolf Hitler, recibe la visita en su cuartel general de nuestro ministro secretario”.39

D’altra banda, veiem notícies del front de l’est on “una sección de la División Azul Española, marcha hacía sus posiciones. Nuestros voluntarios con gran vitaría y marcialidad, desfilan ante el general Esteban Infantes, nuevo jefe de la División.

Soldados españoles que por su arrojo y heroísmo han sido condecorados con la Cruz de Hierro, reciben la preciada enseña de manos de su general. Nuestra gloriosa división lucha en primera línea y presta un servicio inestimable a Europa y a la civilización Occidental combatiendo al comunismo enemigo sin importarle las inclemencias de la temperatura, ni la dureza del terreno.” 40

Nº 17 – 26 d’abril

Context: La guerra es troba en una fase de bombardejos diaris per part d’ambdós bàndols. Els britànics bombardegen Alemanya mentre que els Estats Units es centren més en acabar amb l’avenç nipó. D’altra banda, en una reunió entre els dos caps del feixisme, Hitler i Mussolini, aquest últim li demana al canceller alemany que signi la pau amb la URSS per tal de poder centrar-se en les batalles del Mediterrani. Hitler s’hi nega. Mentrestant, l’exèrcit alemany reconquista alguna de les ciutats que havia perdut davant els comunistes.

A Polònia, concretament a Varsòvia, a mitjans d’abril succeeix el que es coneix com la

‘rebel·lió del ghetto jueu’, on van morir més de 50.000 jueus.

Resum i contingut del NO-DO: Les notícies que ens arriben en aquest NO-DO fan referencia a Itàlia i a Alemanya. En el panorama italià, veiem com les dones s’han fet càrrec de les fabriques mentre els homes estan lluitant al front. A més, hi trobem que el Duce “acompañado de los Jefes del Estado Mayor, asiste a la conmemoración del 20 aniversario de la fundación de la aeronáutica fascista en un aeropuerto de guerra.

                                                                                                               

38 Noticiarios Documentales NO-DO, “Nº 7”, (1943).

39 Noticiarios Documentales NO-DO, “Nº 7”, (1943).

40 Noticiarios Documentales NO-DO, “Nº 7”, (1943).

 

(28)

24

Después de inspeccionar los nuevos aviones, sube a la tribuna para arengar a las formaciones de la heroica aviación italiana.”41

Sota el rètol de ‘Berlín’ ens arriben les primeres imatges que mostraran una Alemanya víctima de bombardejos. Es veuen imatges de l’estat dels edificis després dels bombardejos.

En aquest capítol del NO-DO apareix una nova secció que s’anomena ‘Lucha contra el comunismo’ en ella només es parlarà del front de l’est. Podem veure imatges de tropes alemanyes avançant a Rússia. “El camino de huida ha sido cortado a los bolcheviques que son aniquilados por el fuego mortífero de las armas alemanas. La tenaz y disputada lucha ha terminado victoriosamente para las fuerzas del Reich que ocupan por completo la ciudad.”42

Nº 21 B – 24 de maig

Context: En aquest moment la guerra es troba en una fase de constants bombardejos i es caracteritza per un avenç de les forces aliades. Els països aliats bombardegen Alemanya i Itàlia sense discreció però, també, altres punts claus com illes del Pacífic ocupades pels japonesos i altres ciutats d’Europa.

Resum i contingut del NO-DO: Es mostren imatges d’una Itàlia dèbil, ofegada sota les bombes aliades. Sota el rètol ‘Alemania’ es presenta un tanc que és “la obra maestra de la industria alemana”43 donant un aspecte ferotge de les tropes alemanyes i demostrant que no decauen els ànims. A més, en el ja anomenat apartat ‘Lucha contra el comunismo’, es mostren imatges de soldats del Reich avançant a Rússia.

Nº 25 A/C – 21 de juny

Context: Els bombardejos s’han convertit en el pa de cada dia. Ambdós bàndols intenten, per mitjà de les bombes, desmoralitzar els seus enemics i demostrar la seva

                                                                                                               

41 Noticiarios Documentales NO-DO, “Nº 17”, (1943).

42 Noticiarios Documentales NO-DO, “Nº 17”, (1943).

43 Noticiarios Documentales NO-DO, “Nº 21”, (1943).

 

(29)

25

supremacia. Degut als constats atacs de la RAF sobre Itàlia, comencen les primeres rendicions.

Resum i contingut del NO-DO: En aquest capítol del NO-DO, segueixen arribant notícies d’Itàlia, però en aquest cas, no fan cap mena de referencia a la guerra. Les notícies que rebem són de granges avícoles. Sobre l’altre gran força dels aliats, Alemanya, podem veure notícies sobre la reparació de maquines agrícoles i de soldats alemanys aprenent sobre el funcionament dels tancs.

Pel que fa a notícies del bàndol aliat, des d’Estats Units podem veure la invenció d’un nou bot salvavides.

Dins de l’apartat ‘Lucha contra el comunismo” veiem dures imatges de la batalla al front de l’est. El narrador del NO-DO diu així: “Las lanchas rápidas alemanas e italianas salen de un puesto del Mar Negro para atacar por sorpresa la Costa del Cáucaso, interrumpir las comunicaciones soviéticas y batir sus puestos de apoyo.

Cuando llega la noche las lanchas se aproximan a sus objetivos, comienza ininterrumpidamente el fuego de protección. Las imágenes quedan iluminadas un momento por los potentes focos de los reflectores. Las baterías costeras abren el fuego y sus certeros disparos caen sobre las bases bolcheviques alcanzados por los proyectiles y señaladas por las bengalas trazadoras.”44

A més del ja anomenat apartat contra la lluita al front de l’est, en aquest capítol del NO-DO ens trobem amb un nou rètol molt més clarificador sobre la postura espanyola en vers el comunisme. Aquest nou apartat anomenat ‘La cruzada anticomunista’ i mostra imatges de soldats que marxen a la batalla i són acomiadats per la família com a herois. “Nuevos voluntarios de toda Europa, se aprestan para ser encuadrados en las filas de la cruzada emprendida contra el comunismo, enemigo de la civilización occidental y peligro máximo del mundo. En Bruselas son despedidos los contingentes encuadrados en las SS y en la legión de Flandes.”45 També es mostren imatges de la Luftwaffe disparant i lluitant a Rússia.

                                                                                                               

44 Noticiarios Documentales NO-DO, “Nº 25”, (1943).

45 Noticiarios Documentales NO-DO, “Nº 25”, (1943).

 

(30)

26

Nº 31 A – 2 d’agost

Context: A més dels constants estira i arronsa dels bombardejos, a Itàlia es comença a palpar un esperit de revolta. Tant és així que en una reunió del Gran Consell Feixista, Mussolini es derrocat i es proclama un nou cap d’Estat. Aquests fets provoquen aldarulls i l’assassinat de més de 200 partidaris del Duce. A més, es dissol el partit feixista i el Gran Consell.

Resum i contingut del NO-DO: Sobretot segueixen arribant notícies dels països de l’Eix. D’Itàlia, tot i els fets succeïts recentment, les notícies que podem veure en aquest NO-DO és que els monuments més importants de Milà es protegeixen dels bombardejos. En quan a Alemanya, veiem imatges de l’adaptació del cotxe “ingenioso producto de la industria alemana”46 a les necessitats de la guerra. “Una formación de reconocimiento de las SS nos demuestra aquí, las magnificas condiciones de estos automóviles, tanto por su rapidez como por la facilidad del manejo”.47

Sota el rètol ‘Lucha contra el comunismo’ podem veure el desenvolupament de la batalla de les tropes alemanyes contra les comunistes al front de l’est. També, veiem com la Luftwaffe bombardeja els punts de comunicació dels russos. “Cae la lluvia destructora de las bombas y todos los objetivos son alcanzados con precisión matemática.”48

D’altra banda i, després d’un temps sense rebre notícies de la ‘División Azul’ veiem com la anomenada divisió rep la visita d’un alt càrrec del exèrcit alemany i, el narrador diu així: “El Capitán General Lindemann llega al puesto de mando de la heroica División Azul, para visitar al General Esteban Infante y felicitarle por su ascenso a General de División. Se estudia la situación militar ante los planos del terreno de operaciones. Se celebra una misa de campaña (esvásticas al lado del altar). Los valientes voluntarios de España en la lucha contra el comunismo desfilan ante las altas autoridades militares.”49

                                                                                                               

46 Noticiarios Documentales NO-DO, “Nº 31”, (1943).

47 Noticiarios Documentales NO-DO, “Nº 31”, (1943).

48 Noticiarios Documentales NO-DO, “Nº 31”, (1943).

49 Noticiarios Documentales NO-DO, “Nº 31”, (1943).

 

Références

Documents relatifs

33 Mango Moda Roba 1 20-30 Alt Blanca Ros Llarg Prima Marró Opció 2 Rosa Rostre Neutre Tres quarts Implicativa Joventut Bellesa Erotisme / Seducció. 34 Mango Moda Roba 2 20-30

Per bé que cal reconèixer les possibilitats d’aquest tipus de literatura i allò que pot aportar (el pes físic reduït, un preu més baix dels llibres per a les primeres edats,

Resulta sorprendente que lo primero que hagan al invitar a la líder política a plató sea recordar cuál es su nivel de formación académica, cómo ha pasado de ser una

brilla la ciudad' Interactivahttps://www.anuncios.com/interactiva/nuevos-anuncios/1156424012101/freixenet.1.html 831 Siro García-Quijada M DC

Indican que la forma en que las mujeres y los hombres son estereotipados en la publicidad depende del humor; en particular, los estereotipos masculinos tradicionales son más

Els actors que van intervenir en aquesta crisi van ser els usuaris, com s’ha vist en l’anàlisi de contingut van ser el grup que més pressió i més implicació van

Es pot definir, doncs, com “la comunicació que té lloc dins d’una organització o empresa amb la finalitat de millorar la interacció entre els seus membres i gestionar el

Tanmateix, no és tan sols amb un profund estudi de la dimensió artística dels elements gràfics que es pot corroborar i comprovar l’augment de l’ús d’un discurs cada