3
1Vegeu Innovation in Europe, Office for Official Publications of the European Communities, Luxemburg, 2004.
2El pes de les empreses dins del conjunt del sistema de ciència i tecnologia català es descriu al capítol 2 d’aquest informe.
Evolució de la despesa en R+D
Com es posa en relleu a totes les comparacions internacionals, la despesa en R+D de les empreses es considera un dels indicadors clau de la capacitat innovadora dels països. A Catalunya, l’evolució de la despesa d’R+D de les empre-ses per al període 1997-2003 experimenta un fort creixement en termes reals (d’un 11% de mitjana). La taula 3.1i el gràfic 3.1mostren la despesa absoluta i el pes de Catalunya dins les activitats d’R+D de les empreses espanyoles, que es manté estable al voltant d’un 28%.
Despeses en innovació. Composició
Les activitats d’R+D són una de les estratègies que condueixen a la innovació, però no l’única. La contractació exter-na de serveis d’R+D i l’adquisició de patents, llicències, dissenys i equipament són sovint estratègies complementàries i, en alguns casos, l’estratègia principal. L’EIT permet una anàlisi detallada de les despeses empresarials en aquest ven-tall més ampli d’activitats.
La taula 3.2i el gràfic 3.2presenten la despesa total per a activitats innovadores realitzades per les empreses catala-nes. L’any 2003 la despesa total va ser de 2.918 milions d’euros, dels quals 1.834 milions (un 63%) la van fer empre-ses industrials i la resta empreempre-ses de serveis. Això representa un 26% de la despesa total que es fa a Espanya.
44
Taula 3.1 Despesa total interna d'R+D de les empreses 1997-2003 Milions d’euros
Font: Estadística sobre activitats d'R+D (INE) i elaboració pròpia
Espanya Catalunya
1998 1999 2000 2002 2003
1997 2001
4000
3500
2500
2000
1000
500
0 3000
Gràfic 3.1 Despesa total Interna d'R+D
Font: Estadística sobre activitats d'R+D (INE) i elaboració pròpia Nota. Per a la despesa a preus constants s’utilitza el deflactor del PIB.
Espanya Catalunya
Despesa total interna (preus corrents)
Despesa total interna (preus constants)
Pes de Catalunya (%)
1997 1968 1858 554 522 28,1
1998 2453 2263 686 633 28,0
1999 2593 2326 755 677 29,1
2000 3069 2664 850 738 27,7
2001 3261 2715 891 742 27,3
2002 3944 3142 1113 887 28,2
2003 4459 3416 1249 957 28,0
Despesa total interna (preus corrents)
Despesa total interna (preus constants)
La principal despesa correspon a inversions en R+D i en segon lloc es troba l’adquisició de maquinària i equipaments, apartat que en el sector serveis té una importància lleugerament superior que en el sector industrial. El pagament per llicències i altres coneixements externs és menys important dins del conjunt de despeses per innovació. Dins del con-junt de despeses destaca el pes reduït de la inversió en formació. La distribució per tipus de despesa a Catalunya i Espanya en conjunt és molt semblant.
La taula 3.3i el gràfic 3.3presenten una comparació de la despesa total en innovació entre les enquestes de 2000 i 2003. En termes nominals, la despesa va pujar de 2.751 milions d’euros el 2000 a 2.917 milions el 2003, tot i que en termes reals la despesa cau de 2.751.071 a 2.458.746 (una caiguda d’aproximadament un 5%). Quant a la distribució percentual d’activitats innovadores, es produeix un increment important del pes percentual de les activitats d’R+D tant internes (de 33,8% a 42,6%) com externes (de 13,2% a 19,2%), mentre que es redueix el percentatge de despesa dedi-cat a l’adquisició de maquinària i equipaments (de 35,6% a 23,7%). Entre el 2000 i 2003 l’economia dedi-catalana, dins del context estatal i europeu, va patir un alentiment que pot explicar aquesta evolució de les inversions en maquinària i equi-paments i una activitat més gran d’R+D interna.
45
Disseny i altres Comercialització Formació Coneixements externs Maquinària i equipaments R+D externa R+D interna 100%
80%
60%
0%
20%
40%
Total Indústria Serveis
Taula 3.2 Despesa total en innovació el 2003
Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE) i IDESCAT, 2003
Gràfic 3.2 Composició de la despesa en innovació a Catalunya
Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2003 i IDESCAT
Espanya Catalunya
Serveis Indústria
Total Total
Despesa total (milions d’euros) 11198 2918 1834 1064
Despesa percentual per activitats innovadores (%)
R+D interna 39,6 37,1 33,7 42,6
R+D externa 25,0 24,8 28,8 19,2
Adquisició de maquinària i equipaments 20,2 20,4 17,4 23,7
Adquisició d’altres coneixements externs 5,7 5,1 3,8 7,2
Formació 0,7 0,7 0,4 1,2
Comercialització 2,6 2,7 3,0 1,6
Disseny, altres preparatius per a la producció i/o distribució 6,2 2,8 12,9 4,5
Intensitat d’innovació
La intensitat d’innovació, és a dir el percentatge dels recursos (vendes) que dediquen les empreses a les activitats d’in-novació, és una variable que reflecteix millor l’esforç innovador que la despesa total. A la taula 3.4podem veure que la intensitat d’innovació de l’economia catalana no és gaire elevada, atès que només representa un 1,1% per al total d’em-preses, un 2,4% per a les empreses innovadores i un 2,1% per a les empreses que fan R+D sistemàtica. En la indús-tria, la intensitat innovadora és més gran que en el sector serveis, si es considera amb relació al total d’empreses, però molt semblant pel que fa a les empreses innovadores o per a les empreses que fan R+D sistemàtica3. A Espanya, la intensitat d’R+D és una mica més reduïda que a Catalunya.
A la taula 3.5es compara la intensitat d’innovació el 2000 i el 2003 i es pot apreciar un increment de la intensitat, tant si es considera el total d’empreses, com si es considera el total de les empreses innovadores o de les empreses que fan R+D. Tenint en compte l’alentiment econòmic abans esmentat, es pot comentar, doncs, que les empreses catalanes van intentar mantenir uns nivells de despesa en innovació tot i la reducció en la xifra de negocis registrada en el període.
46
Taula 3.3 Comparació de la despesa total d’innovació a les dues últimes enquestes Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2000 i 2003 i IDESCAT
2000 2003
Despesa total en innovació (milions d’euros, preus corrents) 2.751 2.918
Despesa total en innovació (euros 2000) 2.751 2.608
a) distribució percentual per activitats innovadores
R+D interna 33,8 42,6
R+D externa 13,2 19,2
Adquisició de maquinària i equipaments 35,6 23,7
Adquisició d'altres coneixements externs 7,1 7,2
Disseny i altres preparatius (producció i/o distribució) 4,1 1,2
Formació 1,2 1,6
Comercialització 5,0 4,5
Disseny i altres Comercialització Formació Coneixements externs Maquinària i equipaments R+D externa R+D interna 100%
80%
60%
0%
20%
40%
2000 2003
Gràfic 3.3 Despesa en innovació 2000 i 2003
Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2000 i 2003 i IDESCAT
3Segons l’enquesta, si l’empresa dedica cada any com a mínim un investigador en equivalència a dedicació plena, es considera que fa R+D sistemàtica o contínua.
Continuïtat de les activitats innovadores
Un element important en l’activitat innovadora empresarial és fins a quin punt els esforços innovadors, i en particular les activitats d’R+D, representen un esdeveniment ocasional a l’empresa o tenen continuïtat, és a dir, són una estratègia sistemàtica. És per aquesta raó que les enquestes d’innovació incorporen preguntes que intenten aportar informació sobre aquest aspecte.
A la taula 3.6es presenten els resultats. El 2003 un 6,1% del total d’empreses fa R+D sistemàtica i només un 34,2%
de les empreses innovadores fa R+D amb continuïtat, la qual cosa mostra que per a la major part de les empreses cata-lanes la inversió en R+D és una activitat ocasional i no sistemàtica. La situació és una mica millor per al sector indus-trial, amb un 14,3% del total in un 54,0% de les empreses innovadores que fan R+D sistemàtica, i certament pitjor per al sector serveis, on només un 2,8% del total i un 21,3% de les empreses innovadores tenen continuïtat en el seu esforç innovador.
Finançament públic de les activitats empresarials d’innovació
Quin paper exerceix el finançament públic en la despesa en innovació de les empreses catalanes? La taula 3.7 presen-ta dades sobre les empreses amb activipresen-tat innovadora que van rebre finançament públic per a la innovació l’any 2002.
Globalment, un 10,9% del total d’empreses innovadores catalanes va rebre finançament públic per a la innovació, una proporció d’empreses més reduïda que el 29,0% d’empreses de la Unió Europea.
47
Taula 3.4 Intensitat d’innovació, 2003
Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2003 i IDESCAT
Espanya Catalunya
Serveis
Del total d’empreses 0,9 1,1 1,7 0,7
De les empreses innovadores en 2003 2,0 2,4 2,8 2,1
De les empreses que fan R+D sistemàtica 1,9 2,1 2,1 2,3
Indústria Total
Total
Taula 3.5 Comparació de la intensitat d'R+D en les dues últimes enquestes Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2000 i 2003 i IDESCAT
2000 2003
Intensitat d'R+D
Del total d'empreses 0,47 1,10
De les empreses innovadores 0,87 2,40
De les empreses que fan R+D sistemàtica 1,44 2,10
Taula 3.6 R+D sistemàtica, 2003
Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2003 i IDESCAT
Serveis
% d’empreses que fan R+D sistemàtica sobre el total d’empreses 6,1 14,3 2,8
% d’empreses innovadores que fan R+D sistemàtica 34,2 54,0 21,3
Indústria Total
En aquest grup d’empreses amb finançament públic per a la innovació, la font principal va ser l’Administració de l’Estat (7,7%), seguida de les administracions locals o autonòmiques (4,0%) i la Unió Europea (1,9%). A la Unió Europea en conjunt hi ha una participació més semblant entre administracions locals i autonòmiques, d’una banda, i Estat de l’al-tra, amb un 15,0% en els dos casos, i una presència més important del finançament de la pròpia Unió Europea (7,0%).
Pel que fa a la distinció entre empreses industrials i de serveis, es pot apreciar que a Catalunya el finançament públic va principalment al sector industrial, amb una distribució entre administracions semblant a la distribució general, men-tre que a la Unió Europea, tot i ser també més important el finançament públic de les empreses industrials, el percen-tatge de finançament rebut per les empreses de servei és molt més significatiu. Cal tenir en compte que aquests per-centatges són resultat tant del nombre d’empreses que sol·liciten ajuts públics com de la taxa d’acceptació per part de les administracions públiques. Si un percentatge important d’empreses introdueix innovacions només a través de la compra d’equipament, però no a través d’activitats de recerca o desenvolupament, el nombre de sol·licituds d’ajuts tendeix a ser baix.
Una perspectiva sectorial
L’esforç d’inversió en innovació i en R+D, així com altres indicadors com ara la propensió a patentar, es distribueix molt desigualment entre els diferents sectors productius. Tant les decisions d’invertir en R+D com de protegir les innovacions depenen de factors que són específics de cada indústria o sector productiu i també poden variar força en l’àmbit empresarial. Així, les indústries que depenen més fortament de millores en l’organització dels processos productius, l’enginyeria o el disseny, tenen una propensió menor a fer inversions explícites d’R+D perquè moltes de les millores tec-nològiques que es van introduint són fruit de l’aprenentatge i l’experiència i no es recullen en la informació comptable com inversions d’R+D.
D’altra part, hi ha tecnologies que pel seu caràcter, per exemple pel fet de tenir una base científica més clara, són més protegibles que d’altres que estan més basades en prototips o dissenys que poden ser imitats. Les primeres generen una propensió a patentar més gran. Per això, i sobre tot quan es desitja fer comparacions amb d’altres territoris, convé disposar dels indicadors diferenciats per a cada sector.
A la taula 3.8es presenten els principals indicadors d’innovació per als sectors productius a escala de dos dígits CNAE, mentre que a la taula 3.9es poden trobar indicadors semblants per a la Unió Europea. Per començar, es pot apreciar que el sector industrial presenta uns indicadors d’innovació més alts que el sector de serveis. Així, en termes de la des-pesa total en innovació, es pot apreciar que la indústria química és la que genera una desdes-pesa més gran, seguida de les indústries de la maquinària, electrònica, instruments, vehicles de motor i transport i la indústria tèxtil, de la confec-ció, pelleteria, cuir i calçat i a continuació altres sectors industrials amb despeses més reduïdes. En canvi, a la Unió Europea en el conjunt, el sector que presenta una despesa més gran és el d’equipament elèctric i òptic, seguit del sec-tor d’equipament de transport i per a la indústria química. Al secsec-tor de serveis, comerç i hostaleria és el que presenta una despesa més gran.
48
Taula 3.7 Empreses amb activitat innovadora que han rebut finançament públic per a la innovació, 2002 (%) Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2003 i Innovation in Europe, Comissió Europea, 2004
Catalunya Unió Europea (1998-2001)
Serveis Indústria
Total
Empreses amb finançament públic 10,9 18.1 8,7 29,0 35,0 19,0
De les administracions locals o autonòmiques 4,0 7,6 2,4 15,0 17,0 11,0
De l’Administració de l’Estat 7,7 12,1 7 15,0 18,0 9,0
De la Unió Europea 1,9 2,2 1,9 7,0 8,0 5,0
Serveis Indústria
Total
La despesa total en innovació està òbviament influïda per l’escala, per exemple les vendes totals, i per tant no reflec-teix l’esforç innovador de cada sector. Una variable que mesura millor aquest aspecte és la intensitat d’innovació.
D’acord amb aquest indicador, la indústria tèxtil i les de la confecció, pelleteria, cuir i calçat, tot i ser uns sectors tra-dicionals, són els que presenten una intensitat d’innovació més alta (9,9%), seguits per dos sectors de serveis que són el d’activitats informàtiques (8,8%) i el de transports (4,7%) que, tot i tenir volums de despesa en innovació més reduïda que molts sectors industrials, presenten una elevada intensitat amb relació a la xifra de negocis. A continuació trobem la indústria química (3,5%), la de productes i manufactures metal·lúrgiques (2,8%) i la de maquinària, electrò-nica, instruments, vehicles de motor i transport (2,5%). A la Unió Europea, la indústria tèxtil té una intensitat d’inno-vació més reduïda, però també hi apareixen amb una intensitat d’innod’inno-vació alta la indústria química i les d’equipament elèctric i òptic.
Si considerem el percentatge d’empreses innovadores sobre el total, trobem que el sector d’activitats informàtiques és el que té un percentatge més gran (47,9%), seguit de la indústria química (44,0%) i la de maquinària, electrònica, instruments, vehicles de motor i transport (40,0%), intermediació financera (34,6%), indústries extractives, petroli, energia i aigua (32,7%) i cautxú, matèries plàstiques i productes minerals no metàl·lics (31,5%). El percentatge d’em-preses innovadores és força més elevat a la Unió Europea per a tots els sectors (al voltant del 50% per a la indústria i del 40% per als serveis).
49
Taula 3.8 Principals indicadors d’innovació per sectors Catalunya 2003
Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2003 i IDESCAT
Despesa total en innovació (milers d’euros)
Indústries extractives, petroli, energia i aigua 28.338 1,0 32,7 0
Begudes i tabac 164.371 1,4 23,4 36
Indústria tèxtil, confecció, pelleteria, cuir i calçat 400.792 9,9 22,6 102
Fusta, suro, cartró, paper, edició i impressió 53.354 1,4 20,0 20
Indústria química 538.932 3,5 44,0 723
Cautxú, matèries plàstiques, productes minerals no metàl·lics 95.228 1,8 31,5 292
Productes i manufactures metal·lúrgiques 95.748 2,8 25,6 189
Maquinària, electrònica, instruments, vehicles de motor i transport 433.685 2,5 40,0 836
Mobles i reciclatge, altres indústries manufactureres 23.671 1,6 23,5 99
Comerç i hostaleria 220.331 1,4 16,9 304
Transports 132.576 4,7 11,3 1
Correus i telecomunicacions 22.318 1,4 13,9 5
Intermediació financera 120.488 0,5 34,6 0
Activitats informàtiques 70.069 8,8 47,9 30
Serveis d'R+D 345.029 100 81,0 53
Intensitat d’innovació
empreses innovadores
Percentatge d'empreses innovadores sobre el total
Nombre de patents sol·licitades
Finalment, respecte al nombre de patents sol·licitades, veiem que maquinària, electrònica, instruments, vehicles de motor i transport són els que en sol·liciten més (836), seguits per la indústria química (723). A més distància es troben el comerç i hostaleria (304) i els altres sectors4.
Perspectiva territorial
La desigual distribució sectorial de l’esforç innovador fa que la localització de noves empreses tingui un efecte impor-tant pel que fa a l’adopció i difusió de noves tecnologies. La creació i localització d’empreses intensives en tecnologia pot tenir efectes importants sobre els sectors relacionats horitzontalment (empreses associades o empreses competi-dores) i verticalment (clients, proveïdors, compradors). El requadre que segueix analitza la distribució territorial dels nous establiments industrials en sectors intensius en tecnologia a Catalunya en els darrers anys.
Requadre 3.1.