L’experiència del programa Incorporació de Doctors a Empreses
6.4 Conclusions i reflexions finals
La innovació és crucial per al creixement econòmic. Hi ha bons arguments teòrics i evidència empírica que donen suport a la dedicació de recursos públics juntament amb altres instruments per fomentar la recerca i la innovació. Ara bé, l’ús de recursos públics té sempre un cost –el cost d’oportunitat dels d’usos alternatius d’aquests recursos– i, per tant, els criteris d’intervenció han d’estar ben fonamentats.
La intervenció pública hauria d’estar dirigida a aconseguir, mitjançant instruments que es demostrin efectius, promou-re aquella promou-recerca i innovació que altrament no es produiria i que tingui una promou-rendibilitat social superior al seu cost. El dis-seny concret dels programes i els criteris de selecció de projectes per a l’assignació dels diversos tipus d’ajuts tenen implicacions serioses en els resultats. L’avaluació ex-ante de la qualitat dels projectes en termes de qualitat i la dels resultats ex-post han de formar part del disseny de la política, de manera que cal fer el corresponent esforç en gene-ració de dades amb aquesta finalitat.
L’evidència obtinguda, tant en investigacions analítiques com en estudis comparatius internacionals, mostra que hi ha bones raons per desenvolupar i reforçar, simultàniament amb la política de recerca i d’innovació, les polítiques dirigides a augmentar el capital humà de la societat catalana, mitjançant la millora i adaptació del sistema educatiu, la formació a les empreses i la mobilitat internacional de personal altament qualificat; facilitar el desenvolupament dels mercats i productes financers; l’aprofundiment de la competència en tots els sectors productius, industrials i de serveis, i ade-quar el marc legal i administratiu perquè s’afavoreixi la creació d’empreses en general i, en particular, d’spin-offs dels centres públics de recerca.
Les mesures que es prenen amb relació a l’entorn en els termes esmentats poden tenir un impacte especialment impor-tant per promoure la innovació a les empreses que actualment no en fan, per a les quals innovar representa adoptar innovacions –tecnològiques o organitzatives– que ja existeixen i moure’s cap a la frontera tecnològica global existent.
176
En conjunt, els estudis disponibles inviten a fer una reflexió que incideix en la importància del capital humà, en tots els àmbits per a un país. Aquells països que han experimentat un salt qualitatiu important en la capacitat de recer-ca i d’innovació, com ara Corea, Finlàndia i Israel, han disposat d’un estoc de recer-capital humà considerable aconseguit a través de:
• La qualitat dels sistemes educatius, reforçant l’ensenyament de matemàtiques i ciències, així com la formació dels mestres46.
• La implicació de les empreses en la provisió de formació a l’empresa (especialment en el cas de Finlàndia).
• La formació de doctors a les millors universitats estrangeres (cas especialment de Corea, país on, durant els anys noranta, cada any entre 1.100 i 1.500 estudiants rebien un doctorat de les universitats americanes, al voltant del 75% d’ells en ciències i enginyeries47).
• La immigració de personal altament qualificat (cas d’Israel).
El capital humà, en les dues dimensions de quantitat i qualitat, és en definitiva el que permet la generació d’idees i d’empre-nedoria, així com la capacitat d’utilitzar les idees i les tecnologies –com les TIC– generades en altres països, és a dir, capa-citat d’absorció i capacapa-citat d’introduir innovacions organitzatives complementàries. La lliçó que en podem treure per a Catalunya és que la capacitat del sector públic (dels centres de recerca) i del privat (especialment de les pimes) de generar, atreure i integrar talent és una peça clau perquè un sistema de recerca i innovació doni fruits. L’excel·lència a escala inter-nacional del personal de cadascun d’aquests sectors és necessària per assolir els nivells desitjables de recerca i innovació.
Per acabar, es poden fer les reflexions finals amb relació a les polítiques de recerca i innovació:
1. L’efectivitat de les polítiques d’innovació pot ser limitada si no s’acompanyen dels canvis necessaris en els àmbits esmentats. La notable complementarietat existent entre els factors que determinen la productivitat i el creixement requereix un enfocament integrat en les polítiques. La política de recerca i d’innovació és una peça molt important del conjunt, però sense una proporció important de població amb un nivell elevat de formació, sense emprenedors o amb un nombre limitat d’empreses amb capacitat de tenir i dur a terme bons projectes48, l’impacte d’un augment dels recursos públics dedicats a R+D+I serà modest.
2. Les competències polítiques en aquests àmbits estan repartides, en diferents graus, entre les diferents administra-cions: autonòmica, estatal i europea. Per això serà desitjable que la capacitat de coordinació entre aquestes sigui elevada, com també entre els diferents departaments d’una mateixa Administració.
3. Per a un país petit com Catalunya, l’evidència mostra que la internacionalització i l’excel·lència són fonamentals. Això és especialment clar en el camp de l’intercanvi d’idees, coneixements i tecnologies, tant pel que fa a investigadors en centres de recerca com a empreses. Per això és clau la mobilitat de personal altament qualificat en i entre els dos àmbits49.
4. Les polítiques de recerca, innovació i formació tenen en bona part efectes a mitjà i llarg termini. A més, alguns instru-ments comporten la disposició a prendre riscos. Aquest seria el cas de l’estímul de nous projectes emprenedors pro-porcionant un tipus de capital risc, capital llavor, a projectes concrets, sabent que l’experimentació és part de l’objec-tiu de la política i que un percentatge de projectes no prosperarà. Cal disposar de bons criteris per assignar recursos públics a les activitats d’R+D i innovació, així com d’un mecanisme d’avaluació ex-post dels efectes a curt, mitjà i llarg termini dels diferents instruments utilitzats. No es fàcil dur a terme una política de recerca i innovació, raó per la qual l’avaluació ex-post és especialment important i permet, entre altres coses, valorar l’impacte dels diferents instruments, detectar possibles efectes no anticipats i proporcionar pautes per revisar el disseny dels instruments si escau.
177
46Una vegada més, l’experiència de Finlàndia en la formació de mestres és un exemple que cal tenir molt en compte. Vegeu en aquest sentit la secció dedicada a La Vanguardia el 2/10/2005 al model educatiu finlandès i les referències bibliogràfiques que s’hi donen.
47Això equivaldría, mantenint les proporcions de població, que d’entre 138 i 188 estudiants catalans obtinguessin anualment un doctorat als Estats Units.
D’altra banda, el nombre d’estudiants en cicles universitaris superiors o equivalents en el camp de les enginyeries a Corea era, el 2001, més del doble de l’espanyol.
48Això vol dir, entre altres coses, amb capacitat de produir idees potencialment comercialitzables a escala mundial, introduir els canvis organitzatius necessaris o disposar de personal capacitat en TIC.
49Una mesura addicional de la capacitat d’absorbir tecnologia generada a la resta del món la proporcionen els pagaments per compra de tecnologia estrangera amb relació a les importacions d’un país. No disposem d’aquest indicador per a Catalunya, però sabem Polítiques públiques i innovació
178
Resum*
En aquest estudi ens proposem analitzar el comportament i els determinants dels fluxos d’entrada de les inversions estrangeres directes (IED), utilitzant una base de dades creada per nosaltres i que cobreix el període 1995-2003.
En particular, hem centrat l’atenció en diferents variables que es poden considerar com indicadors d’innovació a escala regional. L’originalitat d’aquest treball rau en el fet que és de caràcter regional i s’ha portat a terme utilitzant dades sectorials. En primer lloc, presentem estadístiques descriptives que comparen Catalunya amb tres regions Europees (Baden-Württemberg, la Llombardia i Rhône-Alpes) i després apliquem tècniques economètriques per entendre quins són els determinants de les IED a Catalunya.
Els nostres resultats principals confirmen que la dimensió del mercat, l’obertura al comerç i el capital humà són determinants significatius de les IED a Catalunya. Finalment, mentre que les despeses en R+D resulten significati-ves, el nombre de patents no ho és.
7.1 Introducció
Les inversions estrangeres directes (IED), definides de manera precisa al requadre 1, han esdevingut sinònim d’inver-sions eficients, creació de feina, salaris alts i innovació a través de la transferència de tecnologia. El capital de propie-tat estrangera, més concentrat geogràficament que les activipropie-tats domèstiques, tendeix a senyalitzar centres de produc-ció mundial i bones perspectives econòmiques tant a escala local com regional i, possiblement, nacional. En canvi, quan les empreses domèstiques decideixen deslocalitzar o les empreses estrangeres tornen a deslocalitzar les seves activi-tats en un altre país, les conseqüències semblen anar més enllà que la pèrdua de llocs de treball. Sovint aquest últim fenomen causa un sentiment de caiguda econòmica, real o percebuda com a tal, a la regió o al país on succeeix i empit-jora les expectatives dels inversors residents i estrangers. En general, s’espera que el capital estranger influeixi positi-vament en el desenvolupament econòmic local tant per l’impacte directe com pels indirectes que exerceix, per exem-ple mitjançant la transferència de tecnologia, i per tant que tingui en aquest sentit efectes superiors als del capital domèstic.