Els inventors a Catalunya
3.6 Grandària de l’empresa i innovació
La diversitat que s’observa en les estratègies empresarials d’innovació no es pot atribuir només al sector al qual pertany l’em-presa, sinó que és resultat de diferències d’oportunitat tecnològica i base científica, de pressió de la demanda de nous pro-ductes i processos productius i del grau d’apropiabilitat dels beneficis generats per la innovació. També influeix en aquesta diversitat la dimensió de l’empresa i la seva posició en el mercat. S’ha argumentat que les grans empreses poden tenir avan-tatges clars quant a l’activitat innovadora, a causa de la possibilitat d’explotar la seva escala per obtenir més recursos per a la innovació, la capacitat de diversificació del risc de les inversions, l’explotació d’economies d’escala en l’activitat innovado-ra gràcies a departaments d’R+D més ginnovado-rans i una millor explotació dels resultats de la comercialització de les innovacions.
Tot i així, també hi ha avantatges per a les petites i mitjanes empreses, derivats de la seva flexibilitat i capacitat d’ex-pansió, especialment pel que fa a la possibilitat d’introducció de noves tecnologies de caràcter radical que permetin explotar oportunitats de beneficis en mercats tecnològicament dinàmics. En aquesta secció presentem algunes dades sobre la relació entre la dimensió empresarial i la innovació a Catalunya7. Utilitzem la informació proporcionada per l’IDESCAT, desglossada entre empreses petites (menys de 20 empleats) i empreses més grans (20 empleats o més).
En primer lloc, a la taula 3.24i al gràfic 3.10presentem la despesa total en innovació d’acord amb la dimensió de les empreses. Podem constatar que el volum més important correspon a les empreses més grans (2.279.649 euros) i el més petit a les de menys de 20 empleats (637.173 euros). En ambdós sectors es produeix una inversió més gran en la indústria que en els serveis, però la diferència en inversió a les empreses de serveis de més de 20 empleats respec-te a les empreses de menys de 20 empleats (871.295 euros a les primeres i 192.485 euros a les segones) és més ele-vada que la diferència en les empreses industrials (1.401.442 euros i 432.678 euros).
72
7Per a les cooperatives de treball a Catalunya, com a part del sector de petites empreses, es pot trobar un estudi a Moreno, Marià i Anastasi Pérez,
“La innovació a les petites empreses catalanes: les cooperatives de treball”, CIDEM, Generalitat de Catalunya., 2003. Quant a les empreses més grans, s’ha produït un grau d’internacionalització important i algunes empreses han passat a operar com a multinacionals. Aquest procés s’analitza a J. Fontrodona i J.M. Hernández (2001).
Taula 3.24 Despesa total en innovació any 2003 (milers d’euros), per dimensió d’empresa Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2003 i IDESCAT
Despesa total 637173 432678 192485 2279649 1401442 871295
Despesa percentual per activitats innovadores (%)
R+D interna 8,2 5,9 12,4 42,0 38,7 47,2
R+D externa 23,8 0,8 64,8 25,0 33,8 12,2
Adquisició de maquinària i equipaments 15,9 14,7 14,2 21,1 17,9 25,2
Adquisició d’altres coneixements externs 0,1 5,0 5,6 4,5 7,5
Formació 0,5 0,2 1,0 0,8 0,4 1,2
Comercialització 0,8 0,3 1,7 2,7 3,5 1,6
48,9 78,1 0,8 2,8 1,3 5,1
Indústria Total
Disseny, altres preparatius per a la producció i/o distribució
Serveis
Menys de 20 empleats 20 empleats o més Indústria
Total Serveis
Les empreses de menys de 20 empleats fan un recurs més gran a R+D externa (23,8% R+D externa i 8,2% R+D inter-na) que les empreses de 20 empleats o més que fan un ús més gran d’R+D interna (42,0%) que externa (25,0%). A les empreses de menys de 20 empleats, gran part de la millora de productes se introdueix mitjançant canvis en el disseny i altres modificacions en la producció i la distribució (48,9% davant el 2,8% de les empreses grans).
Pel que fa a la intensitat d’innovació, podem notar a la taula 3.25que, tot i que la despesa total en innovació és més reduïda per a les empreses de menys de 20 empleats, l’esforç que els representa és molt gran perquè la intensitat d’in-novació és més elevada que per a les empreses de 20 empleats o més. Així ho podem observar a la taula 3.26, ja que per a les empreses innovadores de menys de 20 empleats la intensitat d’innovació és de 16,9, davant el 2,2 per a les empreses innovadores de 20 empleats o més.
Quant a la xifra de negocis de productes innovats, que es presenta a la taula 3.24, podem observar que per a les empreses de 20 empleats o més representa el 8,3% de les vendes totals, mentre que per a les empreses de menys de 20 empleats representa el 5,9%. Aquestes últimes basen pràcticament el total de les vendes (94,1%) en productes sense alterar o lleugerament modificats.
73
2.500.000
1.000.000
0%
500.000 2.000.000
1.500.000
Total Indústria Serveis Total Indústria Serveis
Menys de 20 empleats 20 empleats o més
Gràfic 3.10Despesa total per dimensió d'empresa
Taula 3.25 Intensitat d’innovació, 2003
Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2003 i IDESCAT
Del total d’empreses 2,3 5,2 1,4 0,9 1,5 0,7
De les empreses innovadores el 2003 16,9 28,3 13,2 2,0 2,2 1,7
De les empreses que fan R+D sistemàtica 6,4 4,4 10,0 2,0 2,1 2,2
Indústria
Total Serveis
20 empleats o menys Més de 20 empleats Indústria
Total Serveis
Taula 3.26 Xifra de negocis segons tipus d’innovació, per dimensió d’empresa 2003 (%) Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2003 i IDESCAT
Productes nous o sensiblement millorats 5,9 3,4 4,5 8,3 15,0 3,9
Novetat per al mercat on opera l’empresa 0,4 0,9 0,1 1,8 3,0 1,0
Productes sense alterar o lleugerament modificats 94,1 96,6 95,5 91,7 85,0 96,1 Indústria
Total Serveis
20 empleats o menys Més de 20 empleats Indústria
Total Serveis
La taula 3.27presenta el grau de continuïtat en les inversions d’R+D, d’acord amb la dimensió de les empreses. En aquest sentit, es pot dir que la inversió que fan les empreses de menys de 20 empleats és de tipus més ocasional que en el cas de les empreses de dimensió més gran, atès que, per exemple, únicament un 19,4% de les empreses de menys de 20 empleats que fan R+D s’hi dediquen de forma sistemàtica, mentre que un 44,4% de les empreses de més de 20 empleats ho fan de forma sistemàtica. Aquesta diferència també es comprova si analitzem per separat les empre-ses industrials i de serveis.
A la taula 3.28trobem informació sobre les activitats de cooperació entre empreses per a la realització d’activitats d’in-novació. Les empreses de 20 empleats o més cooperen més sovint en la introducció de productes desenvolupats per la pròpia empresa (2.591 empreses) que les que tenen menys de 20 empleats (1.918 empreses) o que altres empre-ses o institucions (265 davant 98), tot i que si es tracta de productes desenvolupats principalment per altres empreempre-ses o institucions les empreses petites són les que fan més cooperació (341 davant 248). A la taula 3.29es fa la mateixa anàlisi però per a innovacions de procés i la descripció és molt semblant per a les innovacions de producte (les empre-ses de 20 empleats o més cooperen més en innovació de procés excepte quan es tracta d’innovacions de procés des-envolupades per altres empreses o institucions).
74
Taula 3.27 R+D sistemàtica, per dimensió empresarial, 2003
Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2003 i IDESCAT
2,9 6,1 2,1 9,0 20,5 3,5
19,4 32,8 18,2 44,4 63,3 23,6
Indústria
Total Serveis
20 empleats o menys Més de 20 empleats Indústria
Total Serveis
% d’empreses que fan R+D sistemàtica sobre el total d’empreses
% d’empreses innovadores que fan R+D sistemàtica
Taula 3.28 Innovadors de producte que fan innovacions de producte amb altres col·laboradors, per dimensió d’empresa, 2002
Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2003 i IDESCAT
1918 520 1014 2591 1444 890
98 38 60 265 159 102
341 - 125 248 91 156
Indústria
Total Serveis
Menys de 20 empleats 20 empleats o més Indústria
Total Serveis
Desenvolupats per la pròpia empresa o grups d’empreses
En cooperació amb altres empreses o institucions
Desenvolupats principalment per altres empreses o institucions
Taula 3.29 Innovadors de procés que fan innovacions de procés amb altres col·laboradors, per dimensió d’empresa, 2002
Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2003 i IDESCAT
1647 472 792 2064 1097 739
138 129 9 354 213 137
546 166 189 494 197 273
Indústria
Total Serveis
Menys de 20 empleats 20 empleats o més Indústria
Total Serveis
Desenvolupats per la pròpia empresa o grups d’empreses
En cooperació amb altres empreses o institucions
Desenvolupats principalment per altres empreses o institucions
Finalment, la taula 3.30presenta informació sobre la protecció de les innovacions. La major part de les patents són sol·licitades per empreses de 20 empleats o més (506 empreses davant 184 amb un total de patents sol·licitades de 2.092 davant 422). Pràcticament, totes les patents internacionals són sol·licitades per les empreses de 20 empleats o més (461 a l’Oficina Europea, 176 a l’Oficina Americana i 343 PCT).
3.7 Conclusions
En aquest capítol s’ha presentat una descripció del comportament innovador de les empreses a Catalunya. El panora-ma que es desprèn d’aquesta descripció mostra que, tot i que en el context espanyol les empreses catalanes ocupen un lloc destacat amb referència a l’activitat innovadora, en el context europeu i mundial es manté una situació de relatiu endarreriment.
Com a aspectes positius es poden destacar els següents:
• S’ha produït un fort creixement de la despesa en R+D.
• Les empreses catalanes representen una part important de l’esforç innovador dins el context de l’economia espanyola.
• Una part important de les empreses que intenten innovar aconsegueixen fer-ho.
• A Catalunya, els sectors més dinàmics pel que fa a innovació ho són també a la resta de països, cosa que és impor-tant per a la competitivitat de l’economia catalana. Aquest és el cas de la indústria química i de la d’equips elèctrics i mecànics.
• Hi ha un esforç important d’innovació en indústries de caràcter tradicional, com ara la indústria tèxtil.
• Un gruix important de les empreses segueix estratègies d’adquisició externa de tecnologia
• La introducció de productes nous o sensiblement millorats provoca una expansió important de les vendes.
Els següents punt resumeixen els trets principals de la situació d’endarreriment de les empreses catalanes pel que fa a l’activitat innovadora en els contextos europeu i mundial:
• L’activitat d’innovació de les empreses catalanes queda clarament per sota de l’activitat innovadora a escala de la Unió Europea en tots els indicadors rellevants (despesa, intensitat, percentatge d’empreses innovadores, propensió a patentar, etcètera).
• La inversió en R+D de les empreses catalanes és poc contínua.
75
Taula 3.30 Protecció de la innovació, per dimensió d’empreses, 2000-2002 Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2003 i IDESCAT
Empreses innovadores que han sol·licitat patents 184 116 25 506 419 38
Nombre de patents sol·licitades 422 260 55 2092 1925 130
A l’Oficina Espanyola de Patents 407 256 51 1418 1165 72
A l’Oficina Europea de Patents 22 19 2 461 516 23
A l’Oficina Americana de Patents 8 14 2 176 368 14
Patents PCT (Tractat de cooperació) 6 16 3 343 283 39
Indústria
Total Serveis
Menys de 20 empleats 20 empleats o més Indústria
Total Serveis
• Les empreses inverteixen poc en formació. Una inversió en formació més gran podria conduir a una major capaci-tat d’absorció de coneixements externs i de desenvolupament de tecnologies pròpies.
• El finançament local i autonòmic té un pes reduït respecte al finançament estatal. El finançament proper té l’avan-tatge de disposar de millor informació i millors possibilitats de seguiment.
• Hi ha poca innovació en el sector serveis si la comparem amb el context europeu. Donada la importància d’aquest sector, sembla convenient buscar mecanismes per augmentar el incentius per a la millora dels productes i proces-sos de producció en aquest sector.
• La innovació corporativa i organitzativa a les empreses catalanes no és gaire important. Cal incidir-hi amb mecanis-mes de suport per a la gestió, tot tenint en compte la importància de les estructures organitzatives per a l’adopció i el desenvolupament de noves tecnologies.
• El grau de cooperació entre empreses és reduït i, a més, es coopera poc amb les universitats i els centres de recer-ca. Atès que en l’activitat d’innovació la cooperació pot permetre eliminar molts obstacles, cal desenvolupar meca-nismes per facilitar l’associació i cooperació entre empreses creant, per exemple, fons d’informació d’oferta i demanda de tecnologia.
• Hi ha un ús reduït dels mecanismes de protecció mitjançant patents i són més freqüents els mecanismes com ara el secret de fàbrica. Això redueix la possibilitat de desenvolupar un intercanvi de tecnologies mitjançant llicències.
Per tant, semblen pertinents les iniciatives destinades a oferir més suport per al registre de patents.
• Les empreses fan un ús reduït de fons europeus de finançament. En aquest sentit, seria convenient augmentar les fons d’informació i suport per presentar sol·licituds i buscar socis a escala europea.
• Les empreses de dimensió més reduïda presenten un esforç innovador menor i menys sistemàtic i fan poc ús dels mecanismes de protecció de les innovacions. Considerant la importància de les petites i mitjanes empreses en el teixit empresarial català, sembla necessari trobar mecanismes de suport perquè aquest tipus d’empreses pugui superar els problemes que representa la manca d’escala per a la innovació. Els principals problemes que presen-ten són manca de diversificació per fer front a inversions amb risc, manca d’escala suficient i manca d’informació.
Sembla adequat, doncs, dissenyar mecanismes que puguin ajudar a superar aquests problemes, com ara xarxes de cooperació i suport per a la innovació.