Competència, productivitat i innovació
5.6. Mercat de treball
En el context dels objectius d’ocupació establerts a l’Agenda de Lisboa, l’evolució del mercat laboral català és positiva pel que fa a les taxes d’ocupació26. Ara bé, en termes de qualitat i productivitat, en el període 1999-03, un 65% de l’o-cupació s’ha generat en sectors de baix contingut tecnològic i lent avenç de la productivitat. Les branques més dinà-miques en termes de productivitat només representen un 35% de la generació de llocs de treball. Tot i la capacitat de crear ocupació de l’economia catalana, el biaix vers sectors de baixa productivitat dificulta la convergència amb els paï-sos líders de la UE. La taula 5.6mostra els objectius per a l’any 2010, per a l’any 2005 i la situació l’any 2003.
La qualificació de la població activa i la legislació laboral són dos factors que afecten la capacitat de crear llocs de tre-ball de productivitat més elevada, la capacitat d’introduir innovacions i la capacitat de crear noves empreses amb poten-cial de creixement.
En els propers apartats es presenta un breu panorama del primer aspecte. Pel que fa al segon, un argument utilitzat amb freqüència per les anàlisis dels mercats de treball espanyol i català és el de la rigidesa en termes de protecció labo-ral. Diversos estudis d’investigadors del mercat de treball conclouen que, en general, les legislacions laborals restricti-ves comporten uns costos que, a mesura que els mercats esdevenen més competitius, les empreses tenen més
difi-129
Ocupació 66,6 64,3 67 70
Ocupació femenina 54,8 56 57 60
Ocupació > 55 anys 46,9 41,7 47 50
Agenda de Lisboa
2005 2010
Catalunya 2003
UE-15 2003 Taula 5.6 Taxa d’ocupació a Catalunya i Agenda de Lisboa
FONT: Fernández i Amarelo (2004)
%
25Vegeu Turró i Vergara (2002).
26Fernández i Amarelo (2004).
cultats per finançar. Atès que una de les conseqüències previstes de la liberalització dels mercats de productes és la millora de la taxa d’ocupació agregada de l’economia, no caldria, per part dels treballadors, mantenir aquest tipus de legislació en els termes actuals27. Atès que la legislació laboral no ha variat substancialment en els darrers cinc anys per als treballadors amb contractes permanents, però hi ha hagut liberalització dels mercats de productes, hauríem d’es-perar reformes en les legislacions laborals en un futur proper.
5.6.1 Qualificació de la població activa
El desenvolupament tecnològic comporta alhora creació de nova ocupació i destrucció de llocs de treball. Els nous llocs de treball, però, demanen una més alta qualificació professional que els que es destrueixen. A curt termini, doncs, cal esperar un desequilibri entre oferta i demanda de treball que generi atur entre els treballadors poc quali-ficats i, també, augments en les diferències salarials segons la qualificació professional. La durada i la intensitat d’a-quests efectes depèn, en part, de l’esforç i l’eficiència per traslladar els nous perfils professionals al sistema educa-tiu28. D’acord amb l’informe de la Comissió Europea de l’any 2003, la situació a Catalunya i a Espanya és certament preocupant.
Respecte a la ffoorrmmaacciióó ccoonnttiinnuuaaddaa, el percentatge de població entre 25 i 64 anys que participa en activitats de forma-ció continuada a Catalunya és, segons dades de l’INE, del 3% i a Espanya del 5%. La mitjana de la UE-15 és del 8,4%.
La taula 5.7revela l’existència d’una forta correlació, lògica d’altra banda, entre els indicadors de formació continuada i l’ocupació en activitats d’alta tecnologia29. Tot i que la situació és lleugerament menys dramàtica a Catalunya que a Espanya, això només és reflex dels diferents perfils industrials. Cal, doncs, un esforç important per capgirar la situació, esforç que s’ha de situar en el marc del Tractat de Lisboa de 1997 que designa el binomi educació-formació com el mecanisme per lluitar contra l’exclusió social i millorar les possibilitats de reciclatge dels col·lectius més castigats per la societat del coneixement.
Pel que fa a ll’’eennsseennyyaammeenntt pprriimmaarrii ii sseeccuunnddaarrii, diversos indicadors i estudis coincideixen a detectar problemes serio-sos que contribueixen a dificultar la possibilitat de fer canvis qualitatius importants en termes de productivitat i d’inno-vació. Així, l’any 2002, entre la població de 18 a 24 anys d’edat, el 29% no continua estudis (la mitjana de la UE és del 19%) i entre la població de 25 a 34 anys d’edat, el 41% no havia acabat cicles d’estudis secundaris no obligatoris, un dels percentatges més elevats de la UE, on la mitjana és del 28%.
L’estructura de la població catalana presenta, en comparació amb d’altres països de l’OCDE, un gran biaix vers els nivells educatius baixos i de formació superior (vegeu la taula 5.8). A més, i per empitjorar el panorama, els resultats de l’estudi PISA de l’OCDE publicat recentment posen en evidència el baix nivell dels resultats del sistema educatiu en ter-mes de capacitats bàsiques de lectura i comprensió matemàtica.
130
UE-15 8.40 7.40 3.60
Espanya 5.00 5.35 2.50
Catalunya 3.03 10.36 2.77
Ocupats en sectors tecnol.
alta Formació
continuada
Ocupats en sectors tecnol.
alta-mitjana Taula 5.7 Ocupació i formació continuada (2003)
FONT: INE
% de població entre 25-64 anys
27Vegieu Conway et al. (2005), Blanchard i Giavazzi (2003), Saint Paul (1996), Koeniger i Vindigni (2003).
28Oliver i Raymond (2000) estudien la interacció entre l’educació formal i la demanda de qualificació de la mà d’obra a llarg termini.
29Vegeu Baró (2003).
En aquesta mateixa línia, l’informe anual sobre la situació del sistema espanyol d’innovació de l’any 2004 de la funda-ció COTEC assenyala que el percentatge d’estudiants de formafunda-ció professional és inferior a la mitjana de la UE, i que malgrat que el nombre d’estudiants universitaris per milió d’habitants a Espanya és similar al de la mitjana de la UE, la distribució per disciplines i la despesa per estudiant són força diferents de les dels països líders de la UE30. Finalment, diversos estudis coincideixen a assenyalar que el contingut de la formació pot no ser prou ajustat a les qualificacions que es necessiten31.
5.6.2 Personal altament qualificat
Per innovar, especialment per concebre i desenvolupar innovacions que representin una novetat significativa, és impres-cindible disposar de personal molt qualificat, tant en els aspectes científic i tècnic com en el comercial i de gestió, a més a més d’un bon nivell general de qualificació de la població activa. Això és així en tots els països i així ho consta-ta l’evidència empírica existent32.
Curiosament, s’observa una certa disparitat de diagnòstics amb relació a la valoració de la formació superior a Espanya en conjunt. D’una banda, el darrer informe de la fundació COTEC afirma que la formació universitària no prepara per utilitzar els coneixements ni desenvolupa les habilitats personals necessàries per a l’actual societat del coneixement33. Aquest convenciment, però, contrasta amb les conclusions d’altres estudis sobre la inserció laboral dels graduats de les universitat públiques catalanes34. El diagnòstic general és, malgrat tot, que la inversió social i personal en educació universitària continua tenint un valor afegit i que facilita, entre altres coses, la consecució d’un lloc de treball amb un nivell de retribució superior35.
De fet, l’informe de l’Observatori de la formació assenyala que aproximadament un 10% de les empreses catalanes de menys de 500 treballadors i un 20% de les grans empreses han tingut dificultats per cobrir llocs de treball amb titula-ció universitària. Aquesta dada, que podria interpretar-se com una manca d’adequatitula-ció entre oferta i demanda, es
mati-131
Catalunya 58 18 24
Alemanya 17 60 23
Corea 32 44 24
Estats Units 12 51 37
Finlàndia 26 42 32
França 36 41 23
Irlanda 42 22 36
Japó 17 49 34
Regne Unit 37 37 26
Elevat
Baix Intermedi
Taula 5.8 Nivell educatiu de la població de 25 a 64 anys Font: Mañé (2004)
% de població en cada nivell
30Malgrat aquesta situació, Garcia-Montalvo et al. assenyalen que les diferències en el nivell educatiu dels joves respecte a la població adulta es reduei-xen sensiblement entre 1991 i 2001. Així mateix, la proporció de joves que només tenen estudis obligatoris disminueix en aquest període.
31Hermosilla (2002).
32Leiponen (2005).
33COTEC (2005).
34Rodríguez Espinar et al. (2003).
35Garcia-Montalvo et al. (2004).
sa en l’informe en la mesura que bona part d’aquests llocs de treball tenen un perfil sènior en comptes d’estar pensats per a joves titulats recentment36.
La insuficient entesa entre empreses i universitats, que es manifesta en una baixa taxa de cooperació entre ambdós sec-tors, com s’ha mostrat en el capítol 3, és consistent amb el resultat d’una enquesta feta per la fundació Conocimiento y Desarrollo (2005), que revela que un 75% de les empreses creu que les universitats no actuen com a motors econòmics.
A més a més, les petites i mitjanes empreses són les que més desconeixen les possibilitats que ofereixen les universitats.
Les empreses afirmen de manera unànime que cal més formació adreçada a fomentar l’esperit emprenedor. També creuen que la formació universitària és adequada, tot i que alerten d’una manca de preparació en qüestions pràctiques, en l’acti-tud per treballar en equip i en els idiomes. Finalment, també hi ha acord en el sentit que les universitats han d’afavorir la creació d’empreses de base tecnològica i la mobilitat d’investigadors entre les universitats i aquest tipus d’empreses.
Ara bé, un aspecte que no apareix recollit en els estudis esmentats és la importància cabdal de la mobilitat del perso-nal altament qualificat perquè no es disposa d’indicadors ni es pot fer una anàlisi comparativa amb d’altres països o regions. El requadre que segueix, però, aporta arguments i exemples que il·lustren sobre la rellevància d’aquest factor per a les estratègies empresarials d’innovació.
Requadre 5.2.