Nous establiments industrials: pautes de localització i intensitat tecnològica
3.3 Característiques de les empreses innovadores
En aquesta secció es presenta una anàlisi de la importància relativa de les empreses innovadores dins del conjunt d’em-preses catalanes, així com una comparació amb algunes característiques de les del conjunt de l’economia espanyola i de la Unió Europea.
Quantes empreses són innovadores?
Segons les dades de l’Idescat, hi havia unes 36.900 empreses actives a l’economia catalana a l’any 2002, de les quals 9.100 van fer algun tipus d’activitat innovadora en el període 2000-2002, reeixida o no, la qual cosa representa un 24,7
% del total. En l’economia espanyola, el percentatge d’empreses amb activitats innovadores és semblant. Aquest per-centatge és força inferior al d’empreses innovadores en el conjunt de la Unió Europea (per al període 1998-2000), que representa un 44% del total d’empreses.
Innovació de producte i innovació de procés
Respecte al tipus d’innovació que es fa, podem veure que un 9,8% de les empreses catalanes van fer innovació de producte i de procés alhora, mentre que 14,4% només va fer innovació de producte i el 18,2% només van fer innovació de procés. Finalment, el 3,3% de les empreses van emprendre algun tipus d’innovació però no van reei-xir o van abandonar l’esforç. Per tant, es pot veure que el percentatge d’empreses que fan innovació de producte i de procés és força semblant, amb una importància lleument més gran de la innovació de procés i una simultaneï-tat d’innovació de procés i de producte en moltes empreses. La distribució per tipus d’innovació és similar per al conjunt d’Espanya.
Aquestes dades contrasten amb la situació general a la Unió Europea, on la major part de les empreses fan inno-vació de procés i de producte alhora (23,0%) i hi ha un percentatge lleument més gran d’empreses que només fan innovació de producte (10,0%) que d’empreses que només fan innovació de procés (7,0%). Per tant, en l’econo-mia catalana es pot dir que predominen els esforços de les empreses per a la millora dels processos productius i la reducció de costos, amb una presència una mica més reduïda de la introducció de productes millorats o inno-vadors.
Quantes empreses de les que van intentar fer innovació van tenir èxit en el seu esforç? Segons les estimacions, a Catalunya, un 86,8% del total d’empreses que van intentar innovar ho van aconseguir. Aquestes empreses represen-ten un 21,8% del total d’empreses (davant un 19,4% del conjunt d’empreses espanyoles).
Les taules 3.11i 3.12proporcionen aquesta informació per als dos grans sectors de l’activitat econòmica: indústria i serveis. En la indústria es troba un percentatge més elevat d’empreses innovadores, un 32,2% davant un 21,2% als serveis. Això contrasta fortament amb les dades de la Unió Europea, on innoven un 47,0% de les empreses industrials i un 40,0% de les empreses de serveis.
54
Es torna a apreciar una tendència lleument superior en la innovació de procés, amb un percentatge important de les empreses que fan innovació amb èxit entre aquelles que innoven en procés i producte alhora. A la Unió Europea, en canvi, una gran majoria de les empreses que innoven amb èxit fan innovació de producte i de procés alhora tant en el sector industrial com en el de serveis, i si mirem les que fan algun tipus d’innovació en exclusiva podem notar una pri-macia de la innovació de producte.
Quant a l’èxit de la innovació, podem apreciar que un 89% de les empreses industrials catalanes que van intentar inno-var van tenir èxit, davant d’un 86% de les empreses de serveis que van intentar innoinno-var. A la Unió Europea, els innova-dors reeixits representen un 94% per a la indústria i un 90% per al sector serveis.
55
Taula 3.10 Tipologia dels innovadors, 2003
Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2003, IDESCAT i Innovation in Europe, Comissió Europea, 2004
Total 36,9 100,0 163,8 100,0 458,0 100,0
Empreses amb activitat innovadora 9,1 24,7 37,8 23,1 201,0 44,0
Innovadors reeixits 7,9 21,8 31,7 19,4 186,0 41,0
De producte 5,3 14,4 21,0 12,8 47,0 10,0
De procés 6,7 18,2 24,5 14,9 32,0 7,0
De producte i de procés 3,5 9,8 13,7 8,4 106,0 23,0
1,2 3,3 6,1 3,7 15,0 3,0
Empreses no innovadores 27,8 75,3 126,0 76,9 256,0 56,0
Proporció innovacions en curs o no reeixides
Proporció
NOTA: les dades europees no inclouen el sector construcció, mentre que les de Catalunya i Espanya sí l’inclouen.
Taula 3.11 Tipologia dels innovadors. Indústria, 2003
Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2003, IDESCAT i Innovation in Europe, Comissió Europea, 2004
Catalunya Unió Europea (1998-2001)
Total 11.5 100,0 279 100,0
Empreses amb activitat innovadora 3,7 32,2 130 47,0
Innovadors reeixits 3,3 28,7 122 44,0
De producte 2,2 19,1 27 10,0
De procés 2,4 20,9 24 8,0
De producte i de procés 1,3 11,3 71 25,0
0,4 3,5 8 3,0
Empreses no innovadores 7,8 67,8 149 53,0
Nombre innovacions en curs o no reeixides
La taula 3.13i el gràfic 3.4presenten una comparació de la tipologia d’innovadors entre 2000 i 2003. S’hi pot apreciar una reducció del nombre d’empreses innovadores de producte, així com de producte i de procés alhora, com també una reducció del nombre total d’empreses innovadores sobre el total d’empreses (de 25,8% a 18,4%). Si relacionem aquests resultats amb els que observàvem per a la intensitat d’innovació, podem comentar que s’ha entrat en un con-text econòmic més difícil per a la innovació a causa d’una activitat econòmica més reduïda.
56
Taula 3.12 Tipologia dels innovadors. Serveis, 2003
Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2003, IDESCAT i Innovation in Europe, Comissió Europea, 2004.
Catalunya Unió Europea (1998-2001)
Total 20,3 100 178 100,0
Empreses amb activitat innovadora 4,3 21,2 71 40,0
Innovadors reeixits 3,7 18,2 64 36,0
De producte 2,3 11,3 20 11,0
De procés 2,8 13,8 9 5,0
De producte i de procés 1,4 6,9 35 20,0
0,6 3,0 7 4,0
Empreses no innovadores 16,0 78,8 107 60,0
Nombre d’empreses
(milers)
Proporció sobre el total
(%)
Nombre d’empreses
(milers)
Proporció sobre el total
(%)
Empreses no innovadores amb innovacions en curs o no reeixides
Taula 3.13 Comparació de la tipologia d’innovadors a les dues últimes enquestes Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2002 i 2003 i IDESCAT
1998-2000
De producte 2636 2.340
De procés 2802 2.818
De producte i de procés 3211 1.430
% d'empreses innovadores sobre el total 25,8 18,4
2001-2003
1998-2000 2001-2003 3500
2500
1500
0%
500 1000 3000
2000
De producte De procés De producte i
de procés
Gràfic 3.4 Nombre d'empreses innovadores per tipologia d'innovadors
Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2002 i 2003 i IDESCAT
Estratègies d’innovació: R+D interna, contractació d’R+D externa i d’altres estratègies complementàries
L’activitat innovadora es pot fer desenvolupant l’R+D internament o adquirint diversos actius de coneixement de fonts exteriors. A la taula 3.14i al gràfic 3.5es presenten les diverses fonts i estratègies que utilitzen les empreses catalanes per avançar en la seva posició tecnològica. S’hi pot apreciar que la principal estratègia per innovar és fer inversions inter-nes en R+D. Tot i així un gruix important d’empreses segueixen estratègies d’adquisició externa de tecnologia, com ara l’ús d’R+D externa, l’adquisició de maquinària i equip amb tecnologies innovadores incorporades o l’adquisició d’altres coneixements externs (llicències, tecnologies externes, etc.). Aquestes estratègies es complementen amb estratègies que no són estrictament d’innovació però que són importants per explotar comercialment els avanços tecnològics, com ara estratègies de formació, comercialització i, finalment, disseny i altres preparatius per a la producció i/o distribució.
Si comparem per separat les empreses industrials i les empreses de serveis, podem apreciar que en les darreres adqui-reix força importància l’adquisició de maquinària i equip, mentre que en el sector industrial té una certa importància l’ad-quisició de coneixements externs (patents, llicències, etcètera). A Espanya, la distribució és una mica diferent que a Catalunya i l’adquisició de maquinària i equip és la principal activitat innovadora.
57
Taula 3.14 Nombre d’empreses segons el tipus d’activitat innovadora, 2003 Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2003 i IDESCAT
Espanya Catalunya
Serveis
R+D interna 7535 2230 1648 568
R+D externa 5518 1378 804 544
Adquisició de maquinària i equip 10517 2562 1145 1039
Adquisició d’altres coneixements externs 5152 1232 237 803
Formació 4596 1687 662 740
Comercialització 2799 899 383 320
Disseny, altres preparatius producció i/o distribució 2520 744 397 343
Indústria Total
5Aquesta capacitat de processar la informació externa s'anomena capacitat d’absorció, d’acord amb les aportacions de diversos autors, com per exemple W.M. Cohen, i D.A. Levinthal (1990).
Espanya Catalunya 12000
8000
4000
0%
2000 10000
6000
R+D inter na
R+D exter na
Formació Maquinària i equip
Coneixements exter ns
Comer cialització
Disseny i pr eparatius
Gràfic 3.5 Tipus d’activitats innovadores
Font: Enquesta tecnològica de les empreses (INE), 2003 i IDESCAT
Les estratègies d’innovació es poden complementar entre si. Per poder adquirir coneixements externs, per exemple, cal disposar d’una adequada capacitat interna per poder processar la informació tecnològica que es vol incorporar5. A la vegada, per poder desenvolupar i potenciar la capacitat interna d’R+D actualment cal adquirir coneixement. Per tant, es pot esperar una associació positiva entre les estratègies internes i externes d’innovació. El requadre 3.2 descriu l’e-vidència empírica que vegada s’ha obtingut per primera sobre aquest aspecte.
Requadre 3.2.