Per què es va afiliar al sindicat 2008

Ordre preferència 1998 (*) Gens

molt poc Total, bastant Poc Pels valors socials i laborals del sindicat 14,5% 71,7% 13,8%

Protecció davant la política laboral de l’empresa 21,7% 65,7% 12,6% 1 (83%) Volia millorar les condicions de treball 21,2% 64,8% 14,0%

Necessitava suport en problemes del treball 22,7% 64,6% 12,7% 2 (82%) Tots els treballadors/es han d’estar afiliats 22,0% 63,6% 14,5%

Necessitava assessorament legal 23,8% 61,2% 14,9%

Volia millorar el salari i les retribucions 37,0% 46,8% 16,2%

Molts companys/es de la seva feina estan afiliats 47,7% 41,5% 10,8% 7 (49%) Per les possibilitats de millorar la formació 53,8% 27,6% 18,7%

Interès pels serveis que ofereix el sindicat 69,7% 16,5% 13,8%

(*) entre parèntesi percentatge de total i bastant.

Font: Enquesta CERES 1998 i 2008.

11 El compromís dels afiliats amb l’organització CCOO.

Les característiques objectives i subjectives del perquè els membres s’afilien i continuen afiliats

Característiques dels afiliats segons diferents motius d’afiliació

Una motivació d’identitat com és la d’aquells que s’afilien pels valors que ofereix el sindicat es converteix en el 71,7% de molt i bastant, en la principal motivació d’entrada al sindicat per part dels seus membres. Es relaciona significativament amb l’edat i l’origen i menys amb el sexe i això implica que els col·lectius que remarcarem en els paràgrafs que segueixen estan, com a mínim, 2 o 3 punts per sobre de la mitjana de la mostra (en molt i bastant) i no, necessàriament, que hi hagi una gran distància entre ells; per exemple, entre joves i més grans; no obstant això, en la motivació salarial (unes pàgines més endavant) oferim una taula que il·lustra les diferències que sustenten aquests comentaris. S’observa, també, que a més edat hi ha més identificació amb els valors i, a l’inrevés, a menys edat menys suport dedicat a aquesta motivació; així mateix, les dones donen menys suport a aquesta opció.

Els afiliats estrangers tampoc estan molt motivats si els comparem amb els espanyols. En el terreny dels factors ocupacionals la relació és una mica significativa només amb el conveni i encara és més reduïda amb l’antiguitat a l’empresa. Es pot dir, també, que a més antiguitat a l’empresa hi ha més identificació amb aquest motiu; tot i que seria més exacte dir que a menys antiguitat menys identificació, i la línia de separació, entre uns i altres, són els 10 anys d’antiguitat (abans i després de 1998). Per conveni, els afiliats amb conveni d’empresa i de sector o general amb pacte de millora sostenen més aquesta motivació que la resta.

Els factors sindicals incideixen significativament en aquesta motivació. Els que fa més de 10 anys que estan al sindicat ho sostenen molt més que la resta de trams afiliatius; així mateix, es comporten els càrrecs que ho assenyalen molt més que no pas els afiliats sense responsabilitats.

La protecció davant de l’empresa (65,7% de molt o bastant motivats) com a motiu clarament defensiu (funcional) d’afiliació hauria d’estar vinculat a un ordre diferent en algun dels factors esmentats. D’entrada, observem que els de menor nivell d’estudis s’afilien al sindicat més per aquest motiu que no pas aquells que tenen estudis mitjans i molt més que els que tenen estudis superiors, ja que aquests darrers estan molt poc motivats per la protecció. Aquí els estrangers estan comparativament més motivats que no pas els espanyols. Per factors ocupacionals, els qualificats de la indústria i els no qualificats estan comparativament més motivats que la resta. Un altre dels factors que canvia l’ordre és l’antiguitat a l’empresa, de manera que estan més motivats els menys antics i, així mateix, la menor motivació de protecció se situa entre els membres que acumulen més anys a l’empresa; de la mateixa manera, els temporals estan molt més motivats que els fixos en aquesta matèria. Els treballadors de la indústria estan més motivats que no pas els dels serveis; també els que treballen a empreses de menys de 50 treballadors, del sector privat. També la protecció és valuosa per a aquells afiliats amb ingressos inferiors a 1.200 e, en relació amb els que ingressen individualment per sobre d’aquesta quantitat. S’ha de remarcar que proporcionalment estan més motivats els que treballen a empreses que no han renovat tecnologia, o que no tenen departament de

11

La diversitat en el sindicat

recursos humans, també allà on les direccions hi informen poc o mai; altres característiques que els identifiquen com a col·lectiu relativament feble és que no tenen autonomia en el treball, no han experimentat promoció i tampoc formació pagada per l’empresa; no obstant això, afirmen que és poc possible que deixin la feina actual, malgrat que un grup proporcionalment nombrós busca una altra feina. En l’àmbit sindical, i seguint la lògica de canvi de preferències en el terreny dels factors demogràfics i ocupacionals, en aquest cas estan més motivats els que no tenen càrrec que aquells que en tenen, així com els que practiquen un baix activisme respecte dels que participen més en la vida sindical.

La motivació sota el títol de condicions de treball (64,8% de molt o bastant motivats) pot ser un incentiu instrumental, defensiu o d’identitat. De fet, si mirem els resultats sobre el salari, la contradicció també estaria present en la mateixa demanda salarial; d’una banda instrumental, però per a aquells amb baixos salaris o reduït poder negociador és bàsica i funcional per tal de garantir els mínims de la vida quotidiana. En l’àmbit demogràfic, les condicions de treball són una motivació atractiva per a aquells afiliats amb estudis elementals, en comparació dels que han assolit nivells mitjans i superiors; també per als afiliats estrangers en relació amb els autòctons. Per variables ocupacionals, els qualificats de la indústria estan més motivats, així com els que han canviat d’activitat. També les condicions de treball constitueixen un incentiu per als que treballen a les empreses privades que mantenen una activitat informativa vers els treballadors baixa o nul·la. Els afiliats més motivats comparativament tenen conveni d’empresa i salari de conveni; en canvi, no tenen autonomia en el treball, tampoc promoció, ni formació pagada per l’empresa. No hi ha relació significativa amb variables sindicals excepte una baixa associació amb l’antiguitat, de manera que aquí hauríem de situar un grup d’afiliats de major antiguitat afiliativa (afiliat abans de 1998).

Un altre element defensiu és el suport davant dels problemes del treball (la quarta motivació d’afiliació amb un 64,6% de bastant o molt motivats); en certa manera, és d’esperar que trobem elements comuns a la motivació de protecció. D’entrada s’observa bastant paral·lelisme entre els factors de diferent ordre amb els quals aquesta motivació hi té una relació significativa.

Per exemple, entre els demogràfics els estudis i l’origen (associació altament significativa).

I, efectivament, els afiliats amb estudis elementals troben més incentius en la necessitat de suport que no pas els que tenen estudis mitjans i aquests una mica més que no pas els que tenen estudis superiors. Els estrangers estan proporcionalment més motivats pel suport que no pas els afiliats d’aquí. Entre els factors ocupacionals la relació és significativament alta amb el tipus de contracte i els ingressos. Els qualificats de la indústria i els no qualificats estan més motivats, així com els que tenen salari de conveni. Els temporals, o els que han passat recentment per l’atur, necessiten més suport que no pas els fixos; per ingressos, s’observa una dinàmica idèntica a la ressenyada per a la protecció: per sota dels 1.200 e el suport és un motiu per estar afiliat, en canvi per aquells amb ingressos per sobre dels 1.800 e no hi influeix gaire. Els afiliats de la indústria estan més motivats que no pas els

11 El compromís dels afiliats amb l’organització CCOO.

Les característiques objectives i subjectives del perquè els membres s’afilien i continuen afiliats

dels serveis; els de l’empresa privada, que no ha introduït innovació tecnològica, amb una direcció poc informativa vers els treballadors, també hi troben més incentius en el suport que aquells que no han experimentat alguna d’aquestes situacions. Els afiliats sense autonomia, sense promoció i sense formació pagada per l’empresa, amb alguna o moltes possibilitats de deixar la feina i que en busquen una altra, troben aquest motiu d’ingrés al sindicat atractiu.

En el camp sindical, entre els que subscriuen relativament més aquesta subscripció, estan els que s’han afiliat després de 1998, els que practiquen un baix activisme i els que no tenen o no han tingut càrrec sindical.

La motivació identitària de tots els treballadors afiliats (63,6% de molt i bastant) també recull un ventall molt ampli de relació amb factors demogràfics, ocupacionals i sindicals. Entre els factors demogràfics destaca l’edat i són, sobretot, els més grans si es compara amb els joves els que estan bastant o molt d’acord amb aquesta motivació; també els homes en relació amb les dones (menys seduïdes per aquest incentiu). Per estudis, els afiliats amb estudis elementals estan més motivats que aquells que tenen estudis mitjans o superiors. Els afiliats estrangers estan clarament menys atrets per aquesta qüestió que no pas els autòctons, en canvi els casats sostenen més aquest motiu que no pas els altres estats civils. Per factors ocupacionals, no haver estat a l’atur es relaciona més amb aquesta idea identitària que haver experimentat aquesta situació; també hi ha més relació amb el fet de tenir contracte fix, tenir més de 20 anys d’antiguitat a l’empresa, treballar a empreses de més de 50 treballadors (50-99 sobretot). Així mateix, s’observa major atracció entre els afiliats dels sectors industrials, que se situen una mica per sobre dels membres dels serveis. Per conveni, sostenen més aquesta motivació aquells que tenen conveni d’empresa o general amb pacte de millora;

també els qui tenen salari mínim o bé els qui ho decideix el seu superior. Així mateix, és interessant constatar que se senten més atrets per aquest incentiu els afiliats que treballen a empreses que han incorporat nova tecnologia i disposen de departament de personal als centres, tot i que ells personalment no tenen autonomia en el seu treball. En relació amb les variables sindicals estan clarament identificats amb la idea de tots els treballadors afiliats els de major antiguitat afiliativa (afiliats abans de 1998) i no ho estan tant els que tenen menys de 10 anys de permanència al sindicat. Els càrrecs sindicals sostenen més aquesta idea que no pas els afiliats sense responsabilitats; comparativament, els afiliats de les federacions de serveis no se senten molt motivats i sí els de la indústria, que practiquen un activisme alt.

L’assessorament legal (61,2% de bastant i molt motivats) el situem entre la defensa i l’utilitarisme, però les relacions entre variables socials normalment no són tan clares i directes. Així, trobem una relació molt significativa amb estudis i origen, tot i que menys amb el sexe. Aquest incentiu està més relacionat amb els homes que amb les dones; atrau més als que tenen estudis elementals que als d’estudis mitjans i superiors; també molt més, comparativament parlant, als immigrants que no pas als nascuts a l’Estat espanyol. Per variables ocupacionals la relació és molt significativa amb el tipus d’empresa i els ingressos

118

La diversitat en el sindicat

i molt poc amb la jornada. Se senten proporcionalment més atrets per aquesta motivació els qualificats de la indústria; també els de l’empresa privada en major mesura s’han afiliat al sindicat per l’ús del servei jurídic que no pas els de la pública. Per ingressos la distinció està entre els salaris de més i menys de 1.800 euros, i els de menor salari se situen més propers a la motivació per l’assessorament legal. Entre els afiliats atrets per aquest incentiu hi ha una proporció més elevada d’aquells que no saben si a la seva empresa hi ha departament de recursos humans i opinen que la direcció informa rarament als treballadors, o que no ha innovat la tecnologia; així mateix, hem de situar aquí els que no han promocionat, no han gaudit de formació pagada per l’empresa i estan buscant una altra feina. Entre els factors sindicals només destaca el baix activisme.

Arribem així a un altre conjunt de motivacions o incentius d’afiliació: l’instrumental i aquí el salari és el motiu per excel·lència i també és d’esperar alguns canvis de tendència en l’ordre d’alguns factors respecte de les motivacions anteriors (el salari és la setena motivació per ordre d’importància i acull el 46,8% de molt o bastant). La taula 4.15 ens ofereix la distribució de les variables més significativament associades amb aquesta motivació; no obstant això, hi ha d’altres que incorporarem al text que també estan relacionades, tot i que amb menor significació. Així, introduint criteris demogràfics tenim una relació altament significativa amb l’edat, i observem que els bastant i totalment motivats per sobre de la mitjana (total mostra) són els de 55 anys i més, mentre que la resta de grups d’edat estan per sota de la mitjana; de la mateixa manera, els que tenen estudis elementals estan 5 punts per sobre de la mitjana, mentre que els d’estudis mitjans i, sobretot, els superiors, estan per sota de la mitjana en l’apreciació d’aquesta motivació per afiliar-se; també els estrangers comparativament se senten més motivats pel salari. En relació amb les variables ocupacionals observem que els treballadors qualificats de la indústria i els dels serveis de restauració van trobar més interessant aquesta motivació en el moment d’ingressar al sindicat; no hi ha una relació significativa amb altres variables ocupacionals com ara el contracte, o l’atur però sí, encara que sigui menys significativa, amb el canvi d’activitat, i són els qui ho han experimentat els que valoren més aquest incentiu. En el terreny de l’empresa, són els afiliats del sector privat i aquells que no saben si hi ha departament de recursos humans al centre o l’empresa els més motivats; també els que treballen en organitzacions poc informatives vers els treballadors.

11 El compromís dels afiliats amb l’organització CCOO.

Les característiques objectives i subjectives del perquè els membres s’afilien i continuen afiliats