Pensant en els seus companys de treball no afiliats, quina importància dóna als següents motius per explicar que no s’afiliïn als sindicats?

2008 1998

Gens/

poc Alguna Bastant/

total Molt i bastant

No interès treballadors 21,7% 17,3% 61,0% 71,8%

Sense afiliar mateixos beneficis 31,1% 16,2% 52,8% 53,0%

No coneixen proposta sindicats 40,6% 21,5% 37,9%

Por represàlia empresa 50,6% 18,1% 31,3% 31,3%

No representa interessos centre treball 42,8% 26,0% 31,2%

Contraris a afiliar-se a un sindicat 44,3% 24,9% 30,8%

No activitat sindical empresa 58,5% 11,4% 30,1%

Perjudica carrera professional 54,4% 18,3% 27,2%

Sindicat no fomenta l’afiliació 57,7% 18,0% 24,3% 27,5%

Desacord sindicalistes empresa 50,4% 26,1% 23,5%

Quota afiliació massa cara 62,3% 16,1% 21,5% 15,8%

Sindicat defensa només fixos 78,5% 9,2% 12,4%

Font: Enquestes CERES 1998 i 2008.

Si ens fixem en les raons de la no-afiliació atribuïbles a l’empresa, la por de la represàlia està relacionada significativament amb algunes de les característiques dels afiliats (demogràfiques, ocupacionals, sindicals), de manera que a menys nivell d’estudis més acord amb el fet que aquesta por dificulta l’afiliació dels seus companys de feina; també estan més d’acord amb aquesta raó els afiliats del sector privat, o aquells que tenen departament de recursos humans al centre de treball en relació amb la resta de situacions, els que fan més

142

La diversitat en el sindicat

de 35 hores en referència amb els que en fan més; així mateix es mostren més d’acord amb la por de la represàlia els que tenen conveni de sector amb pacte respecte dels que tenen conveni d’empresa; d’altra banda, els que tenen salari mínim estan menys d’acord que els que tenen salari conveni que assenyalen més la por, i, així mateix, assenyalen més la por de la represàlia de l’empresa els afiliats sense autonomia en el seu treball i sense formació pagada per l’empresa. En termes sindicals, estan més d’acord amb la proposició aquells que s’han afiliat després de 1998 i, concretament, aquells que porten entre 4 i 10 anys de permanència al sindicat; també els que prefereixen l’assemblea estan més d’acord amb la raó de la por de la represàlia.

El perjudici en la carrera és l’altre variable en què l’empresa, o la seva cadena de comandament, pot incidir molt directament. Es mostren més d’acord amb aquesta raó de la no-afiliació dels companys de feina aquells que tenen estudis mitjans respecte de la resta de nivells, els solters i separats en relació amb els casats; els afiliats que treballen en el sector privat, els que tenen salari de conveni amb pacte de millora respecte de la resta; així mateix, els que tenen salari de conveni o decidit pels superiors, els que no tenen autonomia o estan buscant una altra feina també mostren un acord més gran amb l’expressió proposada a la pregunta. De la mateixa manera es pronuncien els que prefereixen l’assemblea com a òrgan de representació.

Pel que fa a raons procedents del sistema de relacions laborals ens fixarem, en primer lloc, en aquells entrevistats que posen l’accent en què els treballadors obtenen els mateixos beneficis tant si estan afiliats com si no ho estan. La resposta es relaciona significativament amb diverses variables de les quals remarcarem els col·lectius que estan més d’acord amb la raó proposada. D’entrada els madurs es mostren més d’acord que la resta de grups d’edat, també els espanyols respecte dels estrangers. Així mateix, subscriuen relativament més aquesta raó els afiliats del sector públic, o els dels serveis respecte de la indústria; o els que fan entre 36 i 40 hores i els que tenen el sou més alt (fins a 1.800 e); també els que tenen conveni de sector amb pacte de millora respecte de la resta de cobertures, o els que tenen estructura de personal en les seves empreses respecte dels que no, així com els que no busquen una altra feina. Sindicalment els que estan més d’acord fa més de 4 anys que estan al sindicat i pertanyen a federacions de serveis.

Pel que fa a la manca d’activitat sindical a l’empresa (que tanmateix pot ser una possible derivació del sistema de relacions laborals), la resposta es relaciona molt significativament amb la major part de les variables que comentarem seguidament (excepte atur, càrrec sindical, règim jurídic de l’empresa i la formació pagada, amb significacions més reduïdes). Així estan més d’acord amb el fet que no anima l’afiliació dels seus companys el baix nivell d’activitat sindical a l’empresa, els que han passat per l’atur, els que tenen menys antiguitat a l’empresa (fins a 3 anys), aquells que treballen en empreses més petites (fins a 50 treballadors), del

143 El compromís dels afiliats amb l’organització CCOO.

Les característiques objectives i subjectives del perquè els membres s’afilien i continuen afiliats

sector privat i amb ingressos baixos –sempre en relació amb la resta de categories de les variables comentades. De la mateixa manera s’expressen aquells que no han promocionat o no han fet formació pagada per l’empresa. En el terreny sindical, aquells que tenen conveni de sector (amb pacte de millora o sense) o no en tenen, estan més d’acord amb l’afirmació que no pas aquells que tenen conveni d’empresa, també els que prefereixen el sindicat o l’assemblea al comitè, els que acumulen entre 4 i 10 anys de permanència al sindicat enfront de la resta, els afiliats amb una participació baixa en l’acció sindical i aquells que no han tingut mai responsabilitats enfront dels càrrecs (anteriors o actuals).

Les raons de la no-afiliació atribuïbles als treballadors se centren en el seu baix interès o en l’actitud contrària als sindicats. El baix interès dels treballadors es relaciona significativament amb poques de les variables explicatives que estem utilitzant i amb algunes d’elles la significació és baixa; no obstant això, es pot dir que sostenen més aquesta opinió aquells afiliats amb ingressos baixos, així com els que tenen ingressos més alts, enfront dels mitjans (1.200-1.800 e), també aquells amb una situació de remuneració decidida exclusivament pels seus superiors (en relació amb la resta de situacions), o de la mateixa manera aquells que prefereixen l’assemblea enfront dels que prefereixen el comitè o el sindicat i, per últim, aquells que tenen estructura de personal a l’empresa (i no al centre) en relació amb aquells en altres categories.

Per la seva banda, l’actitud contrària dels treballadors vers el sindicalisme es relaciona significativament amb un ventall més ampli de variables o característiques demogràfiques, ocupacionals i sindicals dels afiliats entrevistats. L’afirmació que els treballadors no s’afilien per ser contraris als sindicats troba més adeptes entre aquells que tenen estudis elementals, estan casats, són fixos, treballen a empreses de fins a 50 treballadors, amb salari de conveni, sense autonomia –sempre en cada variable proporcionalment i comparativament a la resta de categories de la mateixa; també estan més d’acord amb aquesta idea, que explica part dels baixos nivells afiliatius, els que estan coberts per conveni de sector amb pacte de millora enfront d’aquells que tenen conveni d’empresa, o els que practiquen un activisme sindical mitjà vers els que tenen un nivell de participació en accions laborals alt, o aquells que prefereixen l’assemblea enfront dels que estan més a gust sent representats pel sindicat.

Són pistes molt lleus i que necessàriament s’hauran d’aprofundir.

El mateix sindicat també té responsabilitat per la no-afiliació i, com hem expressat, les raons són que no representa bé els interessos del centre de treball (31%), que no fomenta l’afiliació (24%), que hi ha desacord amb els sindicalistes de l’empresa (23%), que la quota és massa cara (21%), o bé que només defensa els treballadors fixos (12%) o, la més assenyalada, que no es coneix suficientment la proposta dels sindicats (38%).

Comencem per l’opinió sustentada en deficiències del sindicat en la representació dels interessos dels treballadors al centre de treball. Hi estan més d’acord aquells afiliats que han

144

La diversitat en el sindicat

experimentat l’atur, treballen als serveis, amb autonomia en el seu treball, amb estructura de recursos humans a les seves empreses i centres de treball; en tots aquests casos sempre en relació amb la resta de categories de les variables corresponents. De la mateixa manera estan més d’acord els que estan coberts per conveni de sector amb pacte de millora respecte dels que tenen conveni d’empresa, aquells que tenen salari de conveni o decidit pels superiors en relació amb la resta de situacions de remuneració. En termes sindicals sustenten comparativament més les deficiències representatives de l’organització aquells que prefereixen l’assemblea enfront del sindicat o el comitè, els que fa entre 4 i 10 anys que estan a CCOO envers els més antics, els que participen mitjanament en relació amb els que practiquen un nivell alt d’activisme, els que mai han tingut responsabilitats sindicals, així com els afiliats de les federacions dels serveis enfront dels de la indústria.

La falta d’interès, o la incapacitat, per fomentar l’afiliació seria una altra raó amb relació significativa amb diferents variables. Els afiliats que comparativament estan més d’acord amb aquesta afirmació són els espanyols respecte dels estrangers; els directius i qualificats de la indústria en relació amb la resta de grups ocupacionals, els que han experimentat l’atur, els que fa menys de 9 anys que estan a l’empresa respecte dels que acumulen 10 anys o més, també aquells que treballen a empreses de menys de 50 treballadors, els que tenen ingressos baixos (fins a 1.200 e) enfront de la resta de trams salarials; aquells que tenen conveni de sector amb pacte de millora vers la resta de formes de cobertura, els que treballen de 36 a 40 hores enfront de la resta de jornades, així com els que no tenen autonomia, ni han experimentat promocions. En termes sindicals sostenen proporcionalment més aquesta opinió els que donen suport a l’assemblea davant dels que prefereixen el comitè d’empresa o el sindicat, els que acumulen entre 4 i 10 anys d’antiguitat vers la resta de trams de permanència al sindicat, els de baix activisme enfront dels que són altament participatius i, finalment, els que no tenen cap responsabilitat de representació dels treballadors en relació amb els que l’han exercit o l’exerceixen.

El desacord amb els sindicalistes de l’empresa, com a raó de no-afiliació, es relaciona molt significativament amb les característiques que utilitzarem en aquest comentari. D’aquesta manera estan més d’acord amb aquesta raó de la no-afiliació dels seus companys de feina, els que fa entre 3 i 9 anys que estan a l’empresa enfront de la resta (sobretot dels que acumulen menys de 3 anys), els d’ingressos baixos respecte dels alts, aquells que tenen conveni de sector amb pacte de millora vers els que estan coberts per convenis d’empresa, els que a l’empresa hi ha estructura de recursos humans (sobretot al centre de treball) respecte dels que no, els que no tenen autonomia en el seu treball, ni han tingut oportunitats de promoció.

Entre les característiques sindicals d’aquells que estan proporcionalment més d’acord amb aquesta raó de no-afiliació trobem afiliats que prefereixen l’assemblea al comitè o al sindicat, els que fa entre 4 i 10 anys que estan al sindicat enfront de la resta, els que no han tingut mai cap responsabilitat sindical vers els càrrecs.

14 El compromís dels afiliats amb l’organització CCOO.

Les característiques objectives i subjectives del perquè els membres s’afilien i continuen afiliats

La quota massa cara és una afirmació explicativa de la no-afiliació dels companys de feina que es relaciona molt significativament amb les diferents variables comentades en aquest paràgraf (excepte amb la dimensió d’empresa amb una significació baixa). Sostenen proporcionalment més aquesta opinió aquells que tenen estudis elementals respecte de la resta de nivells, també els casats, els qualificats de la indústria i els no qualificats en relació amb els empleats administratius i el personal de serveis. Així mateix, aquells que acumulen entre 3 i 9 anys d’antiguitat a l’empresa enfront de la resta de trams, també els que treballen a les petites empreses (fins a 50 treballadors), en el sector privat, i entre 36 i 40 hores. Donen suport més a aquest parer els afiliats amb conveni de sector amb pacte de millora enfront dels coberts per convenis d’empresa, també aquells que treballen a centres amb estructura de recursos humans respecte de les altres categories (empresa i no presència d’estructura de personal), així com els que no tenen autonomia, ni han experimentat promoció. En el terreny sindical donen suport més a l’argument els partidaris de l’assemblea enfront dels que prefereixen el comitè o el sindicat, els que fa entre 4 i 10 anys que tenen antiguitat respecte de la resta de trams, els que practiquen un activisme mitjà en relació amb els altament participatius.

Que el sindicat defensa només els treballadors fixos es relaciona molt significativament amb moltes característiques dels entrevistats (excepte per la distinció públic/privat).

Aquest motiu desincentivador de l’afiliació sindical és sostingut proporcionalment més pels qualificats de la indústria i pels no qualificats respecte de directius, tècnics, empleats administratius i treballadors dels serveis, també per aquells que han experimentat l’atur, o comparativament més pels afiliats amb menys de 9 anys d’antiguitat a l’empresa respecte dels que porten 10 anys o més, també pels que treballen a empreses de menys de 50 treballadors, en el sector privat. També sostenen més aquesta idea els que tenen ingressos baixos, o els que tenen conveni de sector amb pacte de millora o bé desconeixen si tenen o no conveni respecte de la resta de cobertures, o totes les situacions de remuneració respecte dels afiliats amb salari mínim que sostenen poc aquesta raó. De la mateixa manera sostenen més la raó de defensa dels treballadors fixos aquells que tenen estructura de recursos humans al centre de treball respecte de la resta, així com els que no tenen autonomia, ni han experimentat promoció, ni formació. Sindicalment parlant trobem de nou aquells que prefereixen l’assemblea enfront, sobretot, dels que aposten pel sindicat, els que acumulen entre 4 i 10 anys d’antiguitat enfront dels que porten 10 anys o més en l’afiliació, també els alta després de 1998 respecte dels que van ingressar abans, els que practiquen un nivell baix o mitjà d’activisme en relació amb els altament participatius i, per finalitzar, els que mai han exercit càrrec respecte dels que sí.

El desconeixement de la proposta sindical com a qüestió que dificulta l’afiliació dels companys de feina és una resposta que es relaciona amb bastants factors i molt significativament amb tots ells excepte amb el sexe i els càrrecs sindicals. Així, s’observa més acord entre

14

La diversitat en el sindicat

els entrevistats de menys de 35 anys enfront dels que tenen més de 55, també entre els homes, o entre els que han experimentat l’atur i el canvi d’activitat en els darrers 5 anys;

així mateix entre els que fa fins a 9 anys que estan a l’empresa enfront dels que acumulen 10 anys o més. Proporcionalment sostenen més aquesta opinió els temporals, i els que no han experimentat cap promoció en relació amb els que han promocionat 3 vegades o més.

També els afiliats coberts per conveni de sector amb pacte de millora, enfront dels que ho estan per convenis d’empresa. En termes sindicals apunten més el desconeixement de la proposta sindical els que no han exercit mai responsabilitats sindicals, respecte dels que sí han exercit càrrecs, també els que practiquen un activisme mitjà, sobretot baix, respecte dels altament participatius en l’acció sindical, també més acord entre els afiliats amb una antiguitat entre 4 i 10 anys en relació amb els que fa 10 anys o més o els que es van afiliar després de 1998 respecte dels que es van afiliar abans.

Esquema 4.5. Raons del per què els companys de treball no s’afilien