Més dificultats té el sindicat per afiliar treballadors de petites empreses, en les quals el control de l’empresari o directiu és més directe i la reduïda dimensió de la plantilla fa

difícil establir grups d’afinitat en què compartir preocupacions i interessos, en definitiva, constituir una acció col·lectiva. D’aquí que, en sectors d’activitat econòmica com el comerç, l’hostaleria o serveis personals, l’afiliació presenti unes dificultats especials. També els resultats afiliatius són deficitaris pel que fa a treballadors en situacions laborals més o menys precàries i, en tot cas, menys estables. Treballadors amb contracte temporal, que treballen a temps parcial o en horaris reduïts, treballadors que canvien de feina o que alternen entre atur i ocupació, tots ells mostren uns nivells d’afiliació comparativament més baixos que els treballadors ocupacionalment més estables. Aquesta és una qüestió important, que ajuda a entendre per què pocs

Font: Enquesta CERES 2008.

LA DIVERSITAT EN EL SINDICAT.ind91 91 13/7/09 17:05:29

2

La diversitat en el sindicat

Resum

Com hem expressat en el capítol precedent, l’afiliació al sindicat reflecteix, en certa mesura, els canvis que s’esdevenen en el mercat de treball. Des del primer estudi dut a terme l’any 1992, el mercat de treball ha experimentat no només una molt forta expansió derivada del creixement econòmic, sinó que també s’hi manifesten altres situacions de canvi. Entre aquestes situacions es poden recordar la creixent presència d’activitats del sector serveis, canvis a les estructures empresarials que tenen com a efecte un augment de petites empreses i de petits centres de treball en empreses multicentres, i una major flexibilitat pel que fa a les condicions contractuals i d’ocupació. En certa mesura tots aquests són aspectes que es reconeixen en l’afiliació al sindicat. Així, possiblement un dels elements més significatius sigui que ja no es pot afirmar que la base afiliativa del sindicat estigui formada essencialment pel treballador manual, d’indústria, de qualificació mitjana o baixa. Tot i que aquests mantenen una presència gens menyspreable en el conjunt de l’afiliació i, com es veurà més endavant, entre l’afiliació més participativa en l’organització, una àmplia majoria estimable en gairebé uns dos terços, treballa en activitats de serveis, mentre que en la indústria ho fa un de cada tres, en aquest darrer cas bastant més homes que dones.

Més dificultats té el sindicat per afiliar treballadors de petites empreses, en les quals el control de l’empresari o directiu és més directe i la reduïda dimensió de la plantilla fa difícil establir grups d’afinitat en què compartir preocupacions i interessos, en definitiva, constituir una acció col·lectiva. D’aquí que, en sectors d’activitat econòmica com el comerç, l’hostaleria o serveis personals, l’afiliació presenti unes dificultats especials. També els resultats afiliatius són deficitaris pel que fa a treballadors en situacions laborals més o menys precàries i, en tot cas, menys estables. Treballadors amb contracte temporal, que treballen a temps parcial o en horaris reduïts, treballadors que canvien de feina o que alternen entre atur i ocupació, tots ells mostren uns nivells d’afiliació comparativament més baixos que els treballadors ocupacionalment més estables. Aquesta és una qüestió important, que ajuda a entendre per què pocs treballadors s’afilien al sindicat quan s’incorporen al mercat de treball. L’estudi realitzat posa en evidència sobre això que, de mitjana, un afiliat o afiliada ha pres la decisió de donar-se d’alta al sindicat al voltant dels 33 anys i quan han transcorregut prop de 15 anys de mitjana des que va obtenir la seva primera feina; i es constata que tant l’edat com els anys transcorreguts des de la primera feina s’allarguen per a l’afiliació que s’ha donat d’alta al sindicat en anys recents. Un cert grau d’estabilitat i seguretat ocupacional i de projecte vital apareix, doncs, com un element clau en la decisió d’afiliar-se, la qual cosa concorda amb el fet que la gran majoria de l’afiliació visqui en parella i inclòs que aquesta treballi, com s’ha vist en el capítol precedent. No obstant tots aquests comentaris, no es pot menystenir l’augment entre l’afiliació de treballadors en situacions laborals caracteritzades per una poca antiguitat a l’empresa, de treballadors a temps parcial o que treballen en jornades reduïdes o molt extenses, així com en certa

3 A qui afilia el sindicat: situació i experiències ocupacionals

mesura d’aquells que disposen d’un contracte temporal o es troben en altres situacions laborals atípiques o emergents.

L’enquesta duta a terme permet constatar, així mateix, alguns trets bàsics de les polítiques de personal de les empreses. Per exemple, es detecta que un 47% de les empreses acostumen a donar informació, enfront d’un 31% que rarament ho fa; prop d’un 40% de les empreses es limita a acceptar la presència del sindicat, mentre que un 29% en busca la col·laboració o un 14% és contrària a la seva presència. D’altra banda, afiliats i afiliades acostumen a treballar a empreses que proporcionen formació, també altres tipus de serveis o ajudes d’ordre social, probablement perquè es tracta sobretot d’empreses de dimensions mitjanes o grans i amb responsable o departament de personal o de recursos humans.

D’altra banda, afiliats i afiliades acostumen a ressaltar unes bones relacions amb companys de feina, no tant amb directius. Per a poc més de la meitat, les relacions a la feina tenen continuïtat fora d’aquesta, en què l’afiliació sindical se situa així com un espai de socialització i de formació de xarxes socials i vincles d’amistat. La relativa estabilitat de projectes ocupacionals en què es troba bona part de l’afiliació explica que un nucli significatiu d’aquesta mostri una elevada identificació amb la professió, però també amb l’empresa, la qual cosa no impedeix que també s’expressi una forta identificació amb el sindicat. En tot cas, els treballadors més inestables ocupacionalment són els que menys s’identifiquen amb la professió i amb l’empresa, i en alguns casos també amb el sindicat.

Finalment, l’enquesta pregunta sobre el grau de satisfacció en relació amb el treball. El nivell més alt de satisfacció es dóna en relació amb l’estabilitat del contracte de treball, la qual cosa confirma l’apreciació abans realitzada que l’alta al sindicat tendeix a produir-se quan un treballador ha assolit una certa estabilitat laboral i professional. El grau de satisfacció acostuma a ser bastant elevat en relació amb aspectes intrínsecs del treball, com la responsabilitat que s’hi té, el contingut de les feines realitzades o l’autonomia en la seva realització; i és més baixa quant a les possibilitats de promoció i ascens professional, en els aspectes retributius i en la formació o preparació rebuda de l’empresa.

4

La diversitat en el sindicat

Annex

Taula A3.1. Edat i anys transcorreguts des de la primera feina Mitjana

(en anys) Desviació estàndard

Edat de l’afiliació (Enquesta CERES 2008) 44,28 10,58

Homes 45,12 10,80

Dones 42,83 10,02

Edat de l’afiliació quan s’afilia (Enquesta CERES 2008) 32,88 9,46

Homes 32,65 9,50

Dones 33,28 9,46

D’alta al sindicat l’any 1998 o abans 28,89 7,91

D’alta al sindicat després de 1998 35,63 9,46

Anys transcorreguts des de la primera feina quan s’afilia

(Enquesta CERES 2008) 14,80 10,04

Homes 14,67 10,05

Dones 15,01 10,03

D’alta al sindicat l’any 1998 o abans 11,42 8,33

D’alta al sindicat després de 1998 16,97 10,44

Edat dels afiliats amb ocupació (Enquesta CERES 2008) 42,93 9,53

Edat dels assalariats de Catalunya (ECVT 2007) 38,36 11,23

Edat dels assalariats de Catalunya afiliats a un sindicat (ECVT 2007) 40,93 9,76 Edat dels assalariats de Catalunya NO afiliats a un sindicat (ECVT 2007) 37,94 11,40 Font: Enquesta CERES 2008 i ECVT 2007.

El compromís dels afiliats amb l’organització CCOO.

Les característiques objectives i subjectives del perquè els membres s’afilien i continuen afiliats

4. EL COMPROMÍS DELS AFILIATS AMB L’ORGANITZACIÓ CCOO. LES CARACTERÍSTIQUES OBJECTIVES I

SUBJECTIVES DEL PERQUÈ ELS MEMBRES S’AFILIEN I