Ús de la llengua en l’àmbit domèstic i laboral A casa A la feina

Català 24,9% 23,9%

Castellà 59,2% 40,9%

Ambdues (català i castellà) 13,8% 34,8%

Una altra 2,0% 0,4%

Total 100%

(N=1.058) 100%

(N=910) Font: Enquesta CERES 2008.

Resum

Les característiques sociodemogràfiques de l’afiliació mostren una evolució des del 1992, any de la primera enquesta sobre afiliació, que recull diverses influències. Sens dubte, una d’elles és la del mercat de treball català, en què ressalta per sobre de tot el fort augment experimentat per l’ocupació des de l’any 1994. Així, en el transcurs dels tres estudis realitzats sobre l’afiliació, 1992, 1998 i l’actual, el nombre d’afiliats i afiliades a CCOO de Catalunya ha evolucionat de 135.863 (any 1992) a 123.440 (any 1998) i als 180.370 a finals de 2007.

48

La diversitat en el sindicat

Aquest més que destacable augment en l’afiliació en el conjunt del període ha de recollir en alguna mesura altres canvis d’ordre social i institucional, més enllà de l’augment quantitatiu de l’ocupació del mercat de treball. De tots aquests aspectes, tres adquireixen una especial rellevància. El primer d’ells és la més que notable incorporació de dones al treball remunerat, reflex de nous papers que a poc a poc va assumint la dona en el si de la família i en la societat.

En aquest sentit hi ha pocs dubtes que les afiliades han adquirit una presència molt rellevant en el conjunt de l’afiliació en les darreres dues dècades. I tot i que encara la seva presència no s’equipara en termes proporcionals a l’aconseguida en el mercat de treball, es pot dir que des de l’any 1992 mantenen una dinàmica de creixement afiliatiu molt destacat, de tal manera que en els darrers deu anys dues de cada cinc altes al sindicat són dones. Com es veurà més endavant, la incorporació de dones al sindicat adquireix no només una dimensió quantitativa, també tindrà el seu reflex en el compromís en les activitats de l’organització.

D’altra banda, a nivell social, des dels anys 90 també s’ha produït un cert retard en les edats d’entrada al mercat de treball per part dels joves, associat a un allargament dels estudis que posteriorment redunda en un augment del seu nivell i en un context de precarització de condicions laborals i d’incerteses en la construcció de perspectives professionals per a aquests col·lectius. Aquests aspectes incideixen en unes dificultats particulars d’afiliació de la població més jove, que en molts casos posposa i condiciona la decisió de compromís sindical a tenir una situació d’ocupació amb certes perspectives de consolidació. Les dificultats d’afiliar joves, afegides al seu endarreriment de l’edat d’entrada al mercat de treball per l’allargament del període educatiu, té com a conseqüència un moderat envelliment del conjunt de l’afiliació del sindicat; un envelliment que en certa mesura és compensat per la desafiliació de treballadors adults que es jubilen o prejubilen. Així, si l’edat mitjana del conjunt de l’afiliació l’any 1998 era de 42,3 anys, el 2008 passa a 44,2 anys, és a dir, un envelliment mitjà de poc menys de dos anys en el transcurs dels deu darrers.

El tercer aspecte a ressaltar és l’entrada d’immigrants estrangers al país. Sens dubte, tot i que aquest és un fenomen bastant recent, ha deixat sentir els seus efectes en l’afiliació: si el nombre d’immigrants de fora d’Espanya era inapreciable fa tot just una dècada, actualment ja representa un nucli considerable en el sindicat; un col·lectiu que s’espera que es faci sentir de manera creixent i consolidi la seva veu i presència en l’acció i organització del sindicat.

No cal dir que la composició de l’afiliació no es pot entendre només com un simple reflex del conjunt d’elements abans descrits. Sens dubte, la política del sindicat, des dels nivells centrals fins la que es duu a terme diàriament en cada un dels centres de treball, el conjunt de l’organització i l’acció diària dels seus membres, influeixen també en què l’afiliació sigui més atractiva per a uns treballadors i segurament menys per a uns altres. En aquest sentit, l’evolució que experimenta l’afiliació no es pot entendre més que com a resultat d’un conjunt complex d’aspectes, des dels canvis que experimenta el mercat de treball, els factors i

4 Caracterització d’afiliats i afiliades

canvis d’ordre social i institucional més amunt referits, i la política i acció quotidiana de representació i organització del sindicat.

En un altre ordre de coses, l’estudi actual destaca un augment de l’activitat participativa en associacions dels afiliats i afiliades del sindicat: si fa una dècada un de cada tres manifestava participar en alguna associació, actualment ho fa la meitat, amb la qual cosa es pot dir que l’afiliat o afiliada a CCOO de Catalunya té una activitat social en general superior a la que es dóna per al conjunt de la població. Les activitats esportives destaquen en primer terme, i també són importants les que responen a moviments socials. Pel que fa a l’opinió política, actualment es manifesta en relació amb l’any 1998 un augment del ventall d’opcions d’esquerres, majoritàries en el sindicat, tot i que amb una composició diferent de la de llavors.

Afiliats i afiliades formen part d’unitats familiars de 2 a 4 membres. Es redueix la presència entre l’afiliació de famílies més nombroses, al mateix temps que comencen a adquirir una certa rellevància les llars unipersonals. Sens dubte, són canvis que en certa mesura s’ajusten als que s’esdevenen a nivell del conjunt de la societat. A la família, atenent a les respostes obtingudes, augmenta el repartiment de càrregues domèstiques, si bé aquestes càrregues continuen recaient majoritàriament en les dones, a causa del tradicional absentisme masculí en aquest tipus de treballs. On més es consolida la participació masculina és en les reparacions de la llar, la cura dels nens i les compres, mentre les resistències són més grans en neteja de la roba i cuina.

No arriba al 10% la proporció d’afiliats i afiliades que tenen persones en situació de dependència al seu càrrec. Quan aquesta situació es dóna, la família se’n fa càrrec en gairebé un 40% dels casos, l’assistència domiciliària en un 35% aproximat i en un 25%

es recorre a una residència. L’opinió del conjunt de l’afiliació és que les administracions públiques han d’assumir aquest tipus d’atenció, en alguns casos en exclusiva, en bastants altres complementant-hi en grau divers la dedicació dels familiars.

Finalment, destaquem que l’escola pública és l’opció efectivament escollida pels afiliats i afiliades en l’educació dels seus fills, tot i que no deixa de tenir presència l’escola concertada religiosa, possiblement en part per manca d’alternatives properes geogràficament i en part per expectatives d’atenció i educació específiques a aquest tipus d’escola. Destaquem també la consolidació quant a coneixement del català, tot i que el castellà i el bilingüisme tenen una importància rellevant en l’àmbit domèstic i a la feina.

1 A qui afilia el sindicat: situació i experiències ocupacionals

3. A QUI AFILIA EL SINDICAT: SITUACIÓ I EXPERIÈNCIES OCUPACIONALS

En aquest apartat s’analitza la composició de l’afiliació al sindicat atenent a la situació ocupacional i les condicions de treball, incloent-hi aspectes de la trajectòria laboral, els tipus d’empreses o de centres de treball on estan ocupats, així com característiques bàsiques de les polítiques de personal. Es descriu també la percepció que expressen afiliats i afiliades respecte a l’ambient de treball, i opinions i expectatives sobre l’ocupació i sobre l’empresa en la qual treballen.

3.1 Ocupació i condicions de treball

Situació i trajectòria laborals d’afiliats i afiliades

L’afiliació al sindicat està formada bàsicament, en un 91%, per persones econòmicament actives, de les quals un 85,2% té ocupació i un 5,5% està en atur. Els afiliats en atur majoritàriament perceben subsidi d’atur (3 de cada 4), la qual cosa permet suposar que una part important d’aquest grup està format per aturats que han perdut la feina recentment i en tot cas no són aturats en cerca de primera ocupació. Jubilats, pensionats per incapacitat, llarga malaltia o en situacions similars podrien representar poc més del 8% de l’afiliació, tot i que, com s’explica en la part metodològica, aquesta pot ser una xifra lleugerament sobredimensionada respecte a l’afiliació real. El conjunt de dades comentat està recollit a la taula 3.1., que compara els resultats obtinguts amb els de les enquestes a l’afiliació corresponents als anys 1992 i 1998. Les dades mostren que en el conjunt dels anys considerats s’ha reduït en l’afiliació el pes dels afiliats en atur, seguint el descens que en els mateixos anys ha tingut la taxa d’atur a Catalunya. En sentit contrari, s’ha produït un reduït augment, difícil d’apreciar amb exactitud, d’afiliats que tenen la condició de jubilat o similars.

En aquests casos es tracta gairebé en la seva totalitat de persones amb prolongada antiguitat afiliativa al sindicat, gran part de les quals, també, amb llargues antiguitats a l’empresa on han treballat. D’aquest col·lectiu de jubilats no arriba al 15% els que tenen 65 anys o més, edat a partir de la qual sembla, doncs, que minven considerablement els vincles amb el sindicat.

2

La diversitat en el sindicat