Fase 4: als Centres educatius (records del programa un any després) . 68

a) Veus dels alumnes: qüestionari amb 3 preguntes obertes, proporcionades per els seus professors i contestades individualment a classe, 1 any després d’haver fet el programa.

Se’ls proposava als professors que demanessin als seus alumnes que contestessin individualment i per escrit: què recordeu haver fet? Què recordeu haver après? i Quines sensacions vàreu tenir?

Els professors de cada centre, ho van aplicar amb alguns matisos. Per exemple el P2

Escriu 3 coses que recordis haver fet i après a Collserola l’any passat quan vas anar a Can Coll a fer aquella activitat de “descoberta de la vegetació” dins del treball de síntesi de 1r d’ESO.

Escriu també les sensacions que vas tenir fent aquella activitat.

A P1 (P1)

Escriu 3 coses relacionades amb la jornada a Can Coll de l’any passat, les primeres que et vinguin al cap:

1a. Què recordes haver fet?

2a. Què recordes haver après?

3a. Quines sensacions que hi vas tenir?

O a C3 (C2)

1a. Què és el que més recordo de la sortida?

2a. Quina sensació general em va provocar la sortida?

3a. Què és el que més em va agradar?

b) Veus dels professors: entrevistes

Les entrevistes realitzades eren semi-estructurades amb exemples de context: per una banda hi havia un guió comú (Annex...6.5.1.4.2) i per l’altra el buidat de les respostes dels alumnes del curs anterior, escrites per ells durant la posada en comú de la tarda i que se’ls havia enviat als entrevistats uns dies abans. La intenció era que comentessin els resultats, però va acabar per ser el revés ja que no se’ls havien mirat.

Les entrevistes es van fer als llocs triats pels entrevistats (als seus centres educatius, domicili, o una granja propera al seu centre). Les condicions de les gravacions no sempre van ser les més adequades per a un enregistrament àudio adequat, el que va generar espais que corresponen a paraules incomprensibles a les transcripcions.

c) veus de les educadores ambientals: entrevistes

Les educadores ambientals van ser entrevistades al CEA Can Coll. Les entrevistes també eren semi-estructurades. El guió es troba a l’annex...

En aquest capítol es presenten els criteris generals i els marcs de referència que han vertebrat globament l’anàlisi, les tècniques de processament i anàlisi de les dades i finalment, es describen les categories d’anàlisi per a cadascún del objectius.

4.5. Categories d’anàlisi

Des del punt de vista teòric, calia fonamentar i interrelacionar les diferents escales de l’estudi que implicaven des d’una visió evolutiva del programa al llarg de 24 anys, amb uns efectes identificables mitjançant les descripcions d’avaluacions internes i del professorat que consten en les memòries anuals, fins a l’escala molt específica de les percepcions individuals i en grup dels alumnes sobre els seus aprenentatges, en el marc de la seva jornada a Collserola, passant per les opinions dels professors i dels educadors en entrevistes. Per a tal fi, ens hem basat sobretot en quatre autors: Bajtín (1982); Wertsch (1993); Sanmartí (2002) i Neill (2008).

Tot i ser de curta durada i tenir com a marc uns objectius curriculars i d’educació ambiental molt vinculats a una temàtica en un espai natural concret, per a dimensionar el procés on s’insereix el programa i els seus efectes al llarg del temps, sobretot en els aprenentatges dels alumnes, ens hem basat en els següents referents:

A) la seqüència temporal dels relats sobre 24 cursos que permet detectar canvis i les seves causes. Aquesta seqüència temporal s’organitza en 3 períodes.

B) Neill (2004, 2008), que planteja un marc sistèmic per als programes educatius a l’aire lliure, per identificar aspectes estructurals, relacions i efectes d’aquest programa.

El marc sistèmic de Neill (2008), en aquest cas en estudi, permet:

1. Justificar un marc d’avaluació ràpida al finalitzar un programa, a partir del reconeixement que hi ha una autopercepció dels participants sobre els efectes generats per les experiències viscudes (atès que són conscients i identifiquen les diferències o canvis viscuts entre l’abans i el després).

2. Identificar quins són els dominis implicats en un programa d’educació ambiental a la natura, així com els seus condicionants i efectes. El seu marc sistèmic

“consisteix en set dominis teòrics interactius, dins d’un entorn dinàmic i experiencial”. Els dominis són: participant, ambient, programa, activitat, grup, instructor i cultura.

En el cas de la DV, hem adaptat aquest marc sistèmic integrant-hi alguns aspectes que ens semblaven rellevants, tenint en compte la perspectiva de l’acció mediada (Wertsch, 1993), atès que el programa es desenvolupa com a tal, així com les seves característiques i context d’aplicació. Hem afegit dos dominis: el d’aspectes organitzatius i de proveïment (que té implicacions directes i indirectes amb els altres dominis a l’escala de la jornada), i, pel fet que en el context del programa hi ha diferents facilitadors, hem desdoblat aquest domini en dos: professorat i educadors CEA (Neill considera només els instructors). Els materials utilitzats, s’inclouen dins el domini de les tasques (entre les seves característiques)...

L’anàlisi longitudinal del programa DV, es fonamenta en els registres disponibles en les publicacions, informes interns (memòries) i entrevistes a educadors ambientals i professorat, centrant-se en els elements que permeten identificar el per a què s’ha fet, què s’ha fet i com s’ha fet, per una banda i per l’altra, comparar-los al llarg del temps

per detectar-hi canvis, possibles contingents i veure també els efectes expressats per els protagonistes.

Figura 6.1.A. Identificació dels elements dels dominis del model sistèmic modificat de Neill (2008) que s’analitzen longitudinalment i detecció dels respectius canvis, contingents i efectes

Més enllà d’evidenciar els aspectes específics de l’evolució del programa, la finalitat de l’anàlisi és identificar els valors que aquests expressen. Particularment els valors envers la natura amb els quals estan relacionats o que permeten potenciar.

Figura 5.1.B. Identificació dels valors expressats en els elements dels dominis analitzats

...

JORNADA

Marc per a la identificació de característiques, efectes del programa i relacions dins dels dominis i entre ells.

Els efectes es basen en les auto-percepcions que expressen els participants

Fig. 6.5. Marc sistèmic de la realització d’un programa d’EA en un ENP, modificat de Neill (2008)

Aquest model sistèmic permet identificar i posar en relació en una perspectiva temporal, els factors afavoridors (o no) de l’assoliment dels objectius del programa en funció dels aprenentatges dels alumnes, segons ells mateixos i els seus professors.

També l’hem aplicat per a l’anàlisi dels condicionants, com a fil conductor i marc integrador.

C) el treball del filòsof i semiòleg rus, Bajtín (1982); Bajtín en Wertsch (1993), ens va inspirar a recollir les “veus” de mostres de totes les tipologies de participants (alumnes, professors, educadors ambientals, creadors i promotors), per tal de dimensionar els efectes del programa en relació als valors envers la natura. També ens va fonamentar en l’abordatge interpretativa de les seves “veus”, en considerar cada enunciat com a unitat d’anàlisi. Bajtín va postular que “tot enunciat és una baula en la cadena de la comunicació discursiva, ve a ser una postura activa de qui parla dins d’una o altra esfera d’objectes i sentits. Per això cada enunciat es caracteritza abans de res pel seu contingut determinat referit a objectes i sentits.” (p.274).

D) les possibilitats metodològiques per a una avaluació ràpida van ser suggerides per Sanmartí (2002), arran del fet que plantejar preguntes sobre el propi aprenentatge, permet adonar-se’n. Així, s’ha afegit un canvi al disseny del programa per tal de posar en pràctica, sempre que possible, un procediment de recollida de respostes dels alumnes a la pregunta Què hem après avui? (Alves i altres, 2004; Alves i Sanmarti, 2005).

En resum, en aquesta recerca s’ha considerat que per poder contribuir en millorar la praxis de la realització del programa DV, calia identificar, en la mesura possible, els factors que han afavorit o perjudicat el procés d’ensenyament-aprenentatge en relació amb els objectius pretesos i l’explicitació de valors envers la natura, així com els seus efectes segons les percepcions de tots els participants.

E) Ateses les característiques del programa i de la seva execució, es fa evident que es tracta d’un procés d’acció mediada (Wertsch, 1993), on hi ha una seqüència d’accions estructurades (programa i tasques, dins el model de Neill), interaccions (Grup) i instruments mediadors: les veus dels participants i dels promotors, els recursos utilitzats i el propi entorn natural.

En conjunt, les dades recollides s’agrupen segons l’escala i enfocament dels plantejaments descrits anteriorment:

Taula 6.1. Dades recollides segons l’escala i referents teòrics metodològics

Obj. 1. Identificar condicionants en l’execució del programa Obj. 2. Identificar valors dels participants i funcions del programa envers la natura

estudi longitudinal (24 cursos)

(enfocament global sobre el programa: detecció de processos, factors i efectes en funció del conjunt de les jornades i de la

(regles implícites i explícites, interaccions entre els

Metodologia per a explicitar/

evidenciar els efectes de

Kellert (1996) Taxonomia de valors envers la natura